El tràfic de persones és delicte. S’ha de perseguir amb contundència i tenir recursos per fer-ho. El codi penal com a recurs legislatiu també ens hem anat dotant d’altres recursos governamentals per perseguir aquest delicte.

Cal avocar esforços, ser conscients de la gravetat i la complexitat de la situació així com dels canvis que ha patit en els darrers anys. No estem parlant del mateix tipus d’organitzacions mafioses i de la mateixa mobilitat ni del mateix impacte econòmic que fa deu anys.

Cal actuar amb força contra l’explotació sexual, contra l’explotador i donar suport a les víctimes que esdevenen part per múltiples factors: Engany, pobresa, segrest, amenaces...

Cal deslligar tràfic amb finalitat d’explotació sexual,  de prostitució voluntària, del treball sexual exercit de forma voluntària per les dones i els homes que el porten a terme. És un fenomen que no es pot simplificar i aquesta és una de les premisses clares en l’acció d’aquest Govern:

1. No simplificar la complexitat del fenomen de la prostitució
2. No confondre allò que és delicte (tràfic de persones per a l’explotació sexual) amb allò que és voluntari (treball sexual)

Des d’aquesta postura, que jo crec responsable, hem de reforçar estratègies per fer front al tràfic de persones. Aquesta estratègia ha de ser coincident entre l’Administració i la societat civil però també amb el conjunt de la ciutadania.

Tràfic de persones és delicte. Calen recursos policials i contundència judicial, però cal deslligar les víctimes d’aquesta contundència, és a dir, no hi ha prou amb l’actuació policial i judicial per fer efectiva la lluita contra el tràfic de persones per a l’explotació sexual tot i que són elements fonamentals. Cal una segona fase on es porti a terme una atenció social integral per a aquestes dones (bàsicament, però també, homes i menors). La llei 572008 dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista contempla una xarxa de recursos per l’abordatge de la violència masclista així com protocols de coordinació per a aquest abordatge que s’estan desenvolupant, i volem una especial atenció a aquestes situacions.

La llei ens ha dotat de recursos que s’estan desenvolupant i s’està actuant pel que fa al tràfic i l’explotació sexual de forma especial en matèria de seguretat, que és també, una garantia per les persones traficades, i ens cal aquesta segona fase en el procés i ja s’està impulsant un protocol específic que ha de poder donar resposta i clarificar els canvis i les diferents actuacions.

No es pot confondre, com deia anteriorment, tràfic de persones amb prostitució voluntària,  en tot cas parlem d’explotació sexual. La situació de precarietat de moltes persones (majoritariament dones)  que es dediquen al treball sexual, així com la irregularitat de la seva situació legal, no ajuden moltes vegades en l’aclariment d’aquesta diferenciació i no parlo des de la doble moral sinó de les dificultats afegides en la persecució del tràfic de persones.

L’esclat del conflicte en la convivència ciutadana així com la manca de control administratiu d’espais on s’exerceix la prostitució tampoc ajuda a la clarificació.

A tall de resum l’acció del govern de la Generalitat es fonamenta en quatre punts:

1. Tràfic i explotació sexual tenen caràcter delictiu que cal abordar amb contundència i des de la coordinació de l’àmbit judicial i policial, endurint si cal les penes contra els traficants i explotadors.
2. Les víctimes de tràfic i explotació sexual han de ser excloses d’aquesta persecució i se’ls ha de garantir els recursos de seguretat i inserció necessaris.
3. Cal deslligar el fet delictiu que representa el tràfic en fins d’explotació sexual de l’exercici voluntari de la prostitució.
4. Cal la complicitat social amb les institucions i establir estratègies de confluència que ens permetin un treball coordinat amb les associacions que tenen les dones en situació de prostitució per tal d’anar resituant les problemàtiques i portar a terme una acció efectiva contra el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual garantint la seguretat i la qualitat de vida de les persones traficades.

És la voluntat i el compromís del Govern de la Generalitat.