Dissabte al vespre, minuts abans del gran clàssic, vam poder veure per televisió la desfilada de personalitats per la llotja del Bernabéu. Tornava a ser com en els millors moments del primer mandat de Florentino Pérez al Madrid, casualment paral•lel en el temps amb la majoria absoluta de José María Aznar. Aquella llotja que era una eclosió de poder, amb tota la cúpula del Govern del PP i els sectors estratègics en què es prenien més decisions que a la Moncloa o al Congrés.

Aznar ja no governa però casualment aquest dissabte al Bernabéu hi eren tots els que el passat dimarts al Congrés van votar la batejada per l’amic Pedro Azpiazu del PNB com l’esmena Florentino. Aquesta iniciativa, colada a darrera hora com una innocent esmena al projecte de llei d’auditories, obeeix als interessos d’algunes grans constructores com ACS o Sacyr que es troben amb la limitació actual del 10% dels drets de vot en empreses on tenen una posició accionarial majoritària. Vegi's Iberdrola.

Les imatges de TV3 ens van mostrar a primera fila el líder de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, artífex de l’esmena Florentino tal i com va reconèixer públicament Josep Sànchez Llibre. Aznar va tornar a la llotja. Asseguren no pocs diputats del PP que han tingut una pressió asfixiant de l’expresident espanyol per tal que el seu grup donés suport a l’esmena Florentino. Finalment els populars es van abstenir tot i que inicialment volien votar-hi en contra. Només va faltar José Luis Rodríguez Zapatero a la llotja, com a segon pare de la reforma legal favorable als interessos del president del Reial Madrid.

La llotja del Bernabéu triplica en capacitat la del Barça. Per alguna cosa serà. Però per moltes llotges del Bernabéu, Gürtels o Filesas, la fermesa i la veritat sempre s’imposen al diner fàcil i el regateig en curt. En futbol també: com deia un encertat sms d’un espectador, la força de la pedrera que va doblegar la de la cartera. El talonari no sempre guanya, tampoc en el futbol.