Davant una nevada tan excepcional com la d’aquest dilluns, ens hem de plantejar sempre si podem millorar la capacitat de reacció, que segur que sí. Però la nevada ha posat al descobert el que alguns ja fa temps que anunciàvem, que és el deteriorament de la xarxa de distribució elèctrica per falta d’inversió.

Tindrem temps per avaluar el paper de les administracions, però salvada la situació inicial, encara a hores d’ara hi ha desenes de milers de veïns i són molts els municipis sense llum.

Tenim un mercat elèctric eficient? Malauradament, la resposta és negativa. L’exercici de privatització i liberalització que la UE va endegar a finals dels anys 90 no ha donat el resultat esperat, més aviat al contrari, com també ha succeït amb la liberalització dels mercats financers. Per a Catalunya, que ja va perdre tots els seus llençols elèctrics en la bugada de l’absorció de FECSA i ENHER per part d’Endesa —conseqüència, cal recordar-ho, de les inversions nuclears a Vandellòs i Ascó—, la liberalització del mercat elèctric ha suposat que el nostre subministrament elèctric, les inversions en generació i en millora de la distribució, estiguin en mans d’una empresa pública italiana que molt possiblement tingui altres interessos més prioritaris que els del nostre país i la competitivitat de la nostra indústria.

La liberalització elèctrica, com la financera, ha fracassat. I perquè no ens tractin d’esquerranosos nostàlgics i passats de moda quan diem això, els citaré el que diuen sobre aquesta qüestió mitjans de comunicació gens sospitosos d'esquerranisme, com ara The Economist, el Financial Times o el diari conservador The Times. Deia The Economist, el passat octubre, que “el mercat, deixat a la seva dinàmica, no construirà el mix elèctric que necessitem per estalviar emissions i produir a uns preus assequibles”. La setmana passada The Times explicava que “dues dècades després que Margaret Thatcher proclamés que no pot existir la llibertat sense mercats lliures, sembla que tot indica que haurem de fer marxa enrere en les polítiques que van convertir al sector energètic del Regne Unit en el més liberalitzat d’Europa.” Segons el Financial Times, “s’esperen grans reformes en el mercat energètic per després de les properes eleccions” al Regne Unit.

El ministre britànic d’Energia i Canvi Climàtic, avisava que “Gran Bretanya necessitarà una política energètica més intervencionista [...] per les grans inversions que cal fer per assegurar el subministrament a uns preus assequibles; inversions que en les circumstàncies actuals el sector privat no farà”.

El regulador britànic, Ofgem, ha publicat recentment un estudi en què fins i tot planteja, bé que com a cas extrem, que l’Estat gestioni un únic Comprador Energètic Centralitzat per guiar (planificar, se’n deia abans) el desenvolupament del sector energètic.

França mai va arribar a l’extrem de liberalitzar el mercat elèctric com els anglesos i segueix mantenint la propietat estatal d’EDF, la primera elèctrica del món, i vistos els resultats no sembla que vagin cap a una liberalització.

Després del Regne Unit, l’Estat espanyol és segurament el que més lluny va voler anar en la liberalització. Va ser el govern d’Aznar l’any 1997 el que va aprovar la Llei del sector elèctric i el que va instaurar un mecanisme de dèficit de tarifa que ja acumula més de 15.000 milions d’euros de deute per fer creure que la liberalització havia fet abaixar els preus de l’electricitat quan era tot el contrari. Aquest dèficit de tarifa s’ha produït al mateix temps que les elèctriques incrementaven escandalosament els seus beneficis i inflaven les cotitzacions borsàries per vendre’s a preus de bombolla i jubilar els seus directius amb bonus immorals.

El resultat de tot plegat és que hem perdut el nostre sector elèctric, que les elèctriques no inverteixen el que cal per mantenir un bon nivell de servei a uns preus raonables, i que no tenim els mecanismes que fan falta per redreçar la situació.

Si volem preveure situacions com la d’aquests dies ens cal, entre d’altres coses, reformar el sistema elèctric català, recuperar la capacitat de fer política, també energètica, i tenir el poder de decidir on i de quina manera es reinverteixen els beneficis que les empreses elèctriques obtenen al nostre país.

Com diuen The Economist, el Financial Times i altres mitjans europeus, no podem deixar la política energètica només en mans del mercat, cal recuperar la iniciativa pública en un sector que és vital per la salut, la prosperitat de tot el nostre teixit econòmic i social i per la seguretat i confort de tots nosaltres més enllà de situacions d’excepció.