Poc a poc, l'Eva i en David van fent passes, amb altres persones malaltes i associacions que les defensen, cap a la visibilitat (tot i la seva bombolla d'aïllament), cap al reconeixement, cap a una plena interlocució amb la societat, la ciència i els polítics... i això vol dir, també, encara que massa poc a poc, cap a que es dictin les normes que han de millorar la seva vida quotidiana, cap a trobar pal.liatius i remeis que funcionin i els permetin una vida millor... cap a descobrir, tant de bo! una cura definitiva.

L'Eva i el David, com tantes persones afectades directament o indirectament per malalties emergents, desconegudes, moltes d'elles, producte d'una societat que ha confós, entre altres coses, el progrés amb els productes-escombraria i l'omnipresència de tòxics. L'Eva i el David són persones honestes, sensibles, lluitadores... són, a més, persones que s'estimen, i la seva veritat i el seu afecte sembla que ho poden tot. Quan vaig llegir el llibre de l'Eva, em vaig sentir tant colpida que vaig escriure el comentari que podeu trobar aquí: Eva Caballé: Desaparecida en la Sensibilidad Química Múltiple. Quan el rellegia, abans de publicar-ho, tenia els meus dubtes sobre si afegir el molt que m'havia agradat i commogut l'epíleg de David Palma. En aquell moment, vaig preferir donar tot el protagonisme a l'Eva: s'el mereixia, i s'el mereix. Però li dec al David un reconeixement que creix de dia en dia, com el meu afecte i solidaritat per la parella.

Però vull tornar, per acabar, a la seva vida quotidiana, i no precisament a la part fosca de la malaltia. No puc deixar de reproduir un paràgraf en el que intentava explicar aquesta maravellosa simbiosi de llibertat i afecte que aquesta parella han aconseguit fer realitat. I deia, pel que fa a l'Eva:

"Asusta y zarandea consciencias la lucidez de Eva, y no sólo por lo que a su enfermedad se refiere. Cuando pregunta cómo podemos vivir con alguien que tememos nos dejaría en caso de padecer una enfermedad crónica, reivindica la dignidad de las personas enfermas por encima de la supuesta autenticidad de muchos afectos que se creen compartidos, pero también el derecho de todas las personas a escoger a quien amar, y amar libremente, sea cual sea su condición, su sexo, su estado de salud… por encima de los valores y prejuicios establecidos. ¿Quién dijo que vivir, amar, aprender, compartir es tarea fácil?"

Ahir, fins i tot Tele5 els va fer obrir el Telenotícies. Podem pensar moltes coses de Telecinco, però també assegurar que no són ximples. S'han adonat de qui són i què representen l'Eva i el David.

I nosaltres: Entenem què significa la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple? I som conscients de què representa l'Eva i de què ens alerta?

---
Aneu també al bloc de l'Eva: NO FUN

Comments