Espanya, aquest Estat que patim dia a dia, ha tingut històricament el costum de cridar als catalans per resoldre els problemes quan la cosa es complica. Històricament hem pogut veure des del general Prim que va fer malafi més per català (reformista) que per militar, fins a Narcís Serra, quan el règim espanyol de torn les veu maldades a nivell polític o econòmic, sempre va a buscar un català.

En el cas de Serra, com molts altres catalans, també va acabar malament, però a diferència de Prim, va salvar la pell. Hi ha un tipus de catalans que es creuen amb la missió de salvar Espanya, n’hi ha d’altres, que enduts per les circumstàncies, s’hi acaben trobant. D’altres, en canvi, com és el cas de Macià o el mateix Companys, van decidir dedicar-se a Catalunya, abans que perdre el temps en salvar allò que sistemàticament va contra Catalunya.

Ara però ens trobem amb una nova tipologia: la De Duran i Lleida (provindencial Duran) s’ofereix per una moció de censura i per un govern d’unitat. Alguns dirigents de la dreta i esquerra catalana, creuen que salvant Espanya de la deriva econòmica i social salvaran també Catalunya i fins i tot en algun aspecte poden tenir raó, però després d’escoltar ZP i Rajoy en la seva particular cimera, és molt díficil salvar allò que no vol ser salvat.

L’Espanya d’Aznar i ZP ja fa temps que ha renunciat a l’economia productiva, a la inversió a mig i llarg termini, és a dir, a sembrar per recollir. Tants uns com altres viuen instal•lats en el curt placissisme, el tacticisme i l’assitencialisme populista. Apareix però Duran o qualsevol altre líder del PSC amb beleitats reformistes i tinc la sensació que a Madrid, ni a la Moncloa, ni a Gènova ni a Ferraz els esperen. De fet, ni els volen, per què acabats els fons europees al 2013 i la bombolla immobiliària, només queda, i disculpin les molèsties, la mamella catalana,

Per mi, el més curiós de tot plegat és allò que la dreta catalana nega per Catalunya, la possibilitat d’un govern d’unitat per fer front a una sentència i plantejar un nou escenari per Catalanya, més enllà de l’actual estatut, ho proposen a Madrid. Quin catalanisme és aquest? Quin patriotisme és aquest? No crec que ni Artir Mas ni CDC estiguin pensant amb això. Tinc la sensació que és una ocurrència personal del líder democristià. Per que sinó crec que molta de la bona gent de CiU que al costat de la gent d’ERC va treballar per les consultes independentistes, els que simplement van anar votar per la dignitat i llibertat de Catalunya a hores d’ara no deuen entendre res..

Ens està dient que vol fer un govern i vol ser un ministre amb aquells que han dut a la fase terminal de l’Estatut? Ara més que mai els polítics catalans sense renunciar a intervenir sobre allò que ens afecta i es decideix a Madrid, hem de tenir una prioritat, la llibertat de Catalunya i el benestar de la seva gent. Em fa l’efecte que cada dia que passa això es incompatible amb salvar Espanya.


PD: Abans de salvar Espanya, alguns haurien de parlar clarament com diem a Esquerra, com neutralitzem lleis com la de l’Audiovisual o el mateix FROB, que en un tres i no res ens poden deixar sense tv en català o sense caixes catalanes. Al final, tot plegat és un problema de sobirania.