Faig meves les paraules que ahir pronunciava el meu col·lega de grup, el verd alemany Sven Giegold, en relació al paquet de mesures de rescat econòmic impulsades per la UE. En síntesi, venia a dir que Europa ha aconseguit, si més no, controlar a un cert nivell l'especulació lligada a la compra venda de bons estatals dins l'eurozona, apostant per mesures de solidaritat.
El problema amb el paquet finalment adoptat, i és un gran problema, és que es tracta de la millor opció ... segona! (el Second Best). És a dir, per culpa sobretot de les reticències alemanyes, el paquet de rescat actual, més enllà de la intervenció dels Bancs Centrals, està clarament condicionat per les garanties imposades pels Estats membres i el Fons Monetari Internacional.
La millor solució, en canvi, hauria estat permetre la UE emetre eurobons i poder ajudar així a finançar els Estats Membres.
En concret, les reflexions de'n Sven, que és el coordinador verd de la Comissió Econòmica i Financera, són les següents:As a result, speculators who have been betting against state bonds of Eurozone members are losing billions. The Eurozone is being economically stabilised while speculation is being curbed.
Only the second-best option was adopted following German resistance: beyond the intervention of Central Banks, the rescue package is once again largely composed of Member State and IMF guarantees. The better solution would have been to enable the EU to issue Eurobonds and through these, finance assistance to Member States.
After this emergency operation at the weekend, it is now more important than ever that the Commission proposes courageous steps towards a Common European Economic Policy on Wednesday. Council and Commission then have to move swiftly to adopt the new rules. This must include a mechanism to ensure creditor participation in debt rescheduling."