En els darrers anys, el Govern de la Generalitat ha més que doblat els recursos destinats a atenció als infants i als adolescents. S’han incrementat considerablement les places en habitatges assistits per a infància en risc i només en els darrers 4 anys s’ha contractat més de 100 professionals nous per atendre els infants en risc.

S’ha creat la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil, i el telèfon de la infància ha incrementat i molt les trucades ateses, un senyal que la societat pren consciència de la necessitat de denunciar maltractaments infantils.

Tenim Pla director de la infància i l'adolescència de Catalunya 2010-2013, l'instrument que recull la planificació i l'ordenació de totes les polítiques, les actuacions i tots els serveis a la infància i a l’adolescència de Catalunya, i que fomenta el treball transversal i la cooperació institucional.

Increment important de recursos, actuacions de planificació, de prevenció i de millora de la xarxa d’atenció, però calia actualitzar la legislació sobre infància i adolescència i acabar amb la multiplicitat de normativa parcial. Quatre anys després que un comitè d'experts elaborés el document de bases de la futura llei d'infància i es fes un procés participatiu per tot el país, el Parlament ha aprovat avui per unanimitat la Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l'Adolescència.

Finalment, ja tenim llei, que culmina un esforç important del Govern per protegir els infants i adolescents en risc d’exclusió social. Una llei que abastarà tota la legislació sobre infància, ara dispersa en diversos textos, i que regularà tant l'àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d'infants. Fins ara la legislació en matèria d'infància s'ha caracteritzat per una multiplicitat de normes que coexisteixen en el temps i que compliquen en gran mesura la comprensió global de la matèria: ara s’unifica en un sol text els drets civils, polítics, d’accés a la salut, d’accés a l’educació dels infants, de presència dels infants en els mitjans de comunicació, l’ús dels infants en publicitat i els drets dels infants com a consumidors.

Ha passat temps, des que el Govern va encarregar a un grup de persones expertes un document de bases per nodrir el futur projecte de Llei i que facilités el procés de participació i de recerca d'un consens ampli, com s'havia fet amb el projecte de Llei de serveis socials. A partir de l’abril de 2006, més de cinc-cents professionals que treballen en l'àmbit d'atenció a la infància van aportar les reflexions i les propostes en tallers participatius territorialitzats, per afavorir la participació tant dels ens locals (municipis, consells comarcals i diputacions) com de les entitats, els col·legis professionals i les associacions que treballen en l'àmbit de la infància. I les entitats han estat al costat del tràmit parlamentari després, i avui han estat al Parlament en el darrer tràmit de la llei.

La nova llei vol situar l'infant al centre del sistema: l'adequació del sistema i dels recursos a les necessitats dels infants i no al l'inrevés, configurant un model innovador, dinàmic i flexible que permeti adaptar-se a les necessitats emergents i a les noves formes d'atenció millorada que reclama una societat en continua evolució. Es canvia el paradigma: si fins ara la legislació vigent se centrava sobretot de la reacció davant d’infants en situacions de risc, ara legislem per primera vegada la prevenció davant de situacions perjudicials pel desenvolupament dels infants i adolescents. Amb la nova llei, les administracions, a més de protegir els infants, hauran d’impulsar programes concrets d’informació i sensibilització ciutadana davant de situacions que puguin afectar negativament els infants.

Amb la nova llei, es delimita més clarament la funció de cada administració. Es distingeix entre les situacions de risc social, de les que s’ocupen les administracions locals i les de desemparament, quan l’infant ha de ser separat del nucli familiar, que aleshores depèn de la Generalitat.

Amb la nova llei, no cal esperar que el jutge declari el desemparament per actuar.

Amb la nova llei, es faciliten els tràmits per acollir i adoptar infants amb tutela dels progenitors, perquè aquests només s’hi podran oposar durant dos anys. Fins ara, no hi havia límit per oposar-s’hi. Amb la nova llei, els infants tutelats pel Govern tenen més oportunitats per ser acollits: per famílies, però també per professionals especialitzats en acció educativa i social. La nova llei permet agilitar les adopcions nacionals perquè escurça els terminis per oposar-se a l’acolliment preadoptiu i dóna més seguretat jurídica a les adopcions.

Amb la nova llei, es regula l’atenció als majors de 18 anys tutelats, garantint que els adolescents tutelats pel Govern no es quedin sols: l’administració els ajuda a integrar-se a la vida adulta, amb mesures assistencials i pisos tutelats.(això fins ara ja era així a través d’un programa especialment a partir del 2004, però ara reconegut per llei)

En els casos de maltractament familiar, la nova llei prioritza que sigui la persona maltractadora la que deixi la llar, en lloc de l’infant. I es garanteix que els metges, els mestres, els mossos i els jutges rebin la formació per detectar situacions de maltractament.

La Llei de la infància, la dotació de recursos econòmics per a l'assistència i la prevenció, de nous serveis i de reforç dels existents i la coordinació entre administracions i serveis són els instruments que cal continuar potenciant per reafirmar la garantia dels drets dels infants. La feina que s'hi faci i el profit que en traguem dependrà també de tots nosaltres.