Agraeixo a l'amic, company i mentor en temes de salut pública Antoni Barbarà que, encara que amb un cert retard (però una setmana també és bona perspectiva) em permeti reproduir al bloc la seva entrada:

De nòduls reials i hospitals públics...

La cosa va començar forta: Era dissabte 8 de maig, quan va saltar la noticia. Al principi mig camuflada entre les estrelles mediàtiques del moment que per variar giraven sobre el fotut volcà islandès (ell-ja-falla-jo-cul) i la MegaMacroPanCrisi en la seva erupció a Grècia.

“El Rei ha estat intervingut quirúrgicament a l’Hospital Clínic de Barcelona per extirpar-li un “petit nòdul pulmonar”.

Tot el marc- espai periodístic s’ha tancat fa unes hores amb les mesures de tisorada, o millor cop de bisturí del quirúrgic Zapatero que han fulminat qualsevol altra noticia en mig de seriosos efectes d’infarts entre la ciutadania, crisis d’angoixa i lipotímies més que justificades. Aquest sí un veritable conflicte, un esperpent difícil de creure, com diu l'Àngels Martínez un autèntic PROBLEMA DE SALUT PÚBLICA.

Així doncs un cop passades les tèrboles i agitades aigües informatives- interpretatives al voltant de la malaltia reial, no puc ni vull estalviar-nos algun comentari. I és que s’han escrit moltes coses, i se’n han dit encara més... que en temes de protocol i maneig reial tota prudència i contenció sempre és poca...

Haig de reiterar un cop més, i per no enganyar a ningú, la meva filiació i afiliació republicana amb la qual cosa vull acceptar d’entrada que les meves opinions no son, ni volen ser neutrals ni imparcials...i que tanmateix això no suposaria justificar ni mentides ni incorreccions. Que hom pretén acabar amb la monarquia, cert, però ja ficats en ple segle XXI no cal necessariament recuperar certs mètodes notablement violents, sobradament expeditius i dubtosament respectuosos del drets humans, per a tota persona humana. Solament que República mola més que monarquia...i és millor.

Tornem al pacient Juan Carlos Borbón y Borbón, nº d’afiliació a la Seguridad Social xxxxx???, amb cartilla de “desplaçat” a la comunitat de Catalunya, CatSalut nº xxxx???.

Respecte de la seva patologia m’abstinc de fer comentaris més o menys agosarats. És cert que qualsevol persona humana, reialesa inclosa, té tot el dret a intentar preservar i/o recuperar la seva salut pels mitjans al seu abasta que li semblin més eficaços...i un monarca segur que n’ha de tenir forces de mitjans, on escollir. Vull dir que com a tota persona li desitjo salut, llarga vida (llegiu espera principesca), i que el famós nòdul sigui tan petit, benigne i insignificant com ens han explicat al detall els mitjans de comunicació. Tant en detall que a cops superaven la mesura de la privacitat normal i acceptable i recordaven allò del “Excusatio non petita..acusatio manifesta”. Res, que bona sort a l’insigne pacient. No es cansi massa...!

Una altra deducció notòria és que la intervenció devia de decidir-se de forma sobtada doncs fins i tot el primogènit i successor dinàstic era de viatge protocol•lari (i obviable) a l’altra banda de l’Atlàntic. Alguna cosa inquietava i es movia al nòdul nodular... Punt.

Analitzem dues línees de debat (d’ investigació que deia aquell), dues lectures: 1.- Ha estat operat a un Hospital de la xarxa pública, 2.- Ha estat hospitalitzat en condicions gens públiques i sí molt “privades” i particulars.

Cert que l’Hospital Clínic és un hospital de la xarxa pública (no ICS, però governat mitjançant un Patronat de total preeminència pública). És veritat que els/les que deien que això demostra la qualitat de la sanitat pública, catalana (i madrilenya per boca del pacient ??- “més excusatios”), i que la Consellera treu pit i posa la cara a la foto. Però malauradament torna a aprofitar la ben entesa per parlar dels seus temes preferits fins a límits de seducció personal, de finançament, col•laboracions privades, i copagaments. Missatge malaltís, i pervers, doncs el grau de penetració de la pretesa complementarietat va estovant territori d’opinió ciutadana.

És veritat que malgrat altres opcions d’ingrés /totes les opcions, van decidir Clínic per alguna cosa evident: la competència i fiabilitat de tot l’equip de professionals començant pel cirurgià toràcic en cap Dr. Molins. I això, fins aquí és una molt bona noticia i un reconeixement per a la salut pública, la sanitat pública i els i les qui la treballes i les defensem i emfatitzem de forma nítida i tancada.

Pel damunt de consideracions de confort, costum, privacitat, status, l’ ingrés al Clínic (Barna Clínic com després analitzarem) evidenciava que el primer és el primer i això és precisament: la competència i l’equip humà i tècnic d’un gran hospital públic i general. De fet el Sr. Juan Carlos va arribar a la seva Clínica barcelonina habitual i de confiança personal i familiar, l’ exclusiva Clínica Planas ubicada al no menys selecte barri de Pedralbes. On per cert, roman hores d’ara, on reposa i fa la convalescència (tranqui-la i d’alt standing) un cop superat el risc i havent rebut l’alta de l’hospital. Queda patent i evident: “Quan pinten bastos, quan ens hi juguem la pell, poca broma”. El que compta és l’assistència professional i els mitjans, pel damunt de catifes i condicions hoteleres especials. Parir a la Teknon, urologia a la St. Josep- Puigvert, revisions a Suïssa o la Planas, ...cirurgia de debò al Clínic. Deixeu-me dir que aplaudeixo l’elecció reial (jo no he dit erecció) : demostra que hi toca /toquen i que amb les coses de menjar no s’hi juga. Això dons Visca la Pública !! la que tenim ja, Sra. Geli, i la que encara podem millorar sense cap necessitat i menys justificació per carregar-se-la amb co/re/pagaments mercantilitzadors ni penyores a pagar als mercaders i costa dels recursos públics i pressupostaris.

2.- Ha estat hospitalitzat a Barna Clínic, una insula particularíssima dins l’hospital públic, amb caràcter privat- gestió privada- escales i instal•lacions segregades i independents, i encara més si es tanca i reserva tota la planta 7 per atendre al l’ il•lustríssim pacient...

Per suposat sense passar pel tràmit penós i tortuós de les Urgències, sense llista d’espera, sense volants ni burocràcia, sense un renec ni una mala cara, sense patir els efluvis ni aerofàgies del veí de llit que tens a tocar, sense pagar, ni REpagar cap factura (que ja li havíem pagar tots i totes), sense que sembli plebeu de tant polit i selecte.

Des de Dempeus fa molts mesos (tants com en té la mateixa entitat) venim denunciant aquesta suposada meravella que en diuen el sistema català, MIXT, d’ atencions a la salut. Una fórmula d’ entesa entre les autoritats sanitàries del nostre autogovern (per ja ni entrar a vomitar amb d’altres PPgoverns !!), i les empreses i corporacions de mercat i lucre del sector. Uns posem els recursos públics (impostos), i els altres fan el negoci, i enganxats com a paràsits, gestionen amb criteris de mercat...de benefici, de resultats econòmic. Barna Clínic és una d’aquestes “perles” que ara exhibiran encara amb més reial aparador: un espai plenament privat incrustat dins un de públic, aprofitant totes les seves avantatges i estalviant totes les seves limitacions, a canvi de Re-pagar, negociant tractes de privilegi i conforts només a l’abast de minories econòmiques selectes (o aristocràtiques).

Ja !! Queda dit i aclarit. Que amb la situació que patim des de fa unes hores, amb la recepta social que el líder universal Obama ha proposat- imposat al Zapatero, no queden ja ganes de seguir amb la noblesa.

Però això SÍ: Fora les mans de la salut i de la sanitat públiques !! Nosaltres, el Sistema nacional i Públic de Salut, podem atendre fins i tot monarques i grans empresaris/es, però la “nostra” no ens la toquin: Pública, Universal, Integral, de Qualitat, Equitativa i si em permeten democràtica, correctora de desigualtats i de discriminacions, social, coparticipada i empoderada. Al servei de la salut i no dels mercats, amb la ciutadania Dempeus per defensar-la i preservar-la. Salut !!!

Comments