Barcelona - ANNA SERRANO
El sumari del cas Pretòria, la comissió del cas Millet… Aquest final de legislatura crispat no afectarà la campanya?
–«Afecta sobretot la vida i el debat polític, però a la campanya, efectivament, també influeix. El nostre disseny bàsic continua igual; d’aquí a l’estiu fonamentalment el que fem és contacte amb la societat civil i explicació de l’obra de govern.»
–El cas Pretòria afecta exdirigents del PSC i hi surten citats noms del partit i d’altres. Els preocupa la influència que pugui tenir a sis mesos dels comicis?
–«Pot influir en el nivell de participació, però també a l’hora de veure com uns partits i uns altres l’aborden. Quan va esclatar, el PSC va prendre decisions molt contundents: va cessar dels càrrecs públics les persones presumptament implicades i els va suspendre de militància. D’altres, no han estat tan contundents. Si ho haguessin estat més, ara no tindrien el problema que tenen. Això, en general, perjudica tota la classe política.»
–La presidenta del TC diu que hi haurà sentència abans de l’estiu; això també ho podria alterar tot…
–«Seguim convençuts que l’Estatut que van aprovar el Parlament, les Corts i el poble de Catalunya és constitucional. Ara el que cal és demanar la renovació del TC i la modificació de la llei orgànica amb l’objectiu que el tribunal torni a tenir la legitimitat moral per fallar la sentència. Parlar més enllà d’això és fer especulacions.»
–El decret anticrisi aprovat per Zapatero conté mesures impopulars com la congelació de les pensions, també en precampanya…
–«Abans que tot som un partit de govern amb responsabilitats a Espanya, Catalunya i a molts ajuntaments. Els governs d’Europa estan prenent mesures d’austeritat perquè és el que cal per sortir ràpidament de la crisi: reduir el dèficit per ser més competitius i que l’economia torni a generar llocs de treball. Què això té conseqüències electorals? Pot ser, però, per responsabilitat, un partit de govern ha de fer el que creu que és necessari per a l’economia del país i no pensar ni en enquestes ni en eleccions. Les mesures són puntuals i acotades en el temps. Han de servir perquè d’aquí a un parell d’anys tornem a una normalitat en el creixement i puguem mantenir les polítiques socials que els governs socialistes a Espanya i Catalunya han fet en les darreres legislatures. En aquest país, s’ha fet un salt històric: s’han pujat com mai les pensions mínimes, el salari mínim, s’ha desplegat la llei de la dependència, que abans no existia. Per garantir-ho, hem de prendre mesures, tot i que, a curt termini, puguin tenir cost electoral.»
–Abstenint-se, CiU ha salvat Zapatero…
–«A pràcticament tots els països europeus les mesures s’han pres amb acord de les oposicions, governi qui governi. Denunciem la falta de responsabilitat del PP i del senyor Rajoy en aquest aspecte. L’abstenció de CiU, CC i UPN és un exercici que es correspon amb el que estan fent les oposicions europees. En coherència, CiU haurà de modular molt segons quins discursos a Catalunya d’una certa demagògia pel que fa a les mesures d’austeritat. Si volen ser coherents, ho han de ser a Madrid i a Barcelona.»
–Els socis del tripartit han expressat algunes diferències en la negociació del pla català…
–«La coherència que es demana als grups de l’oposició és una actitud que hem de mantenir els del govern. Els socis saben que són mesures d’austeritat puntuals, amb una data de caducitat, i amb l’únic objectiu de fer sostenible l’Estat del benestar.»
–La crisi dificulta la campanya en positiu que han plantejat?
–«Tot al contrari. Quan les coses són més difícils és quan s’ha de demostrar més responsabilitat, seny i un missatge més constructiu perquè la gent és més reticent a la demagògia. Ara més que mai hem de fer un missatge constructiu.»–Va dir que potser no era el millor moment perquè el president Zapatero vingués a fer campanya, ho farà?
–«El president Zapatero participarà en la campanya. Ho ha fet en altres ocasions i ho continuarà fent en el futur. No només ell, també hi haurà presència de ministres en la campanya i la precampanya.»
–Quin és el paper de José Zaragoza en la campanya; algunes veus van apuntar que la continua dirigint…
–«El senyor Zaragoza és membre del comitè de campanya i té la missió que li ha encomanat el president: mobilitzar el partit com a secretari d’Organització. No és la primera vegada que el secretari d’Organització no dirigeix una campanya autonòmica. El senyor Iceta va dirigir la del 2003.»
–Les enquestes situen CiU 7,5 punts per davant del PSC, com remunten?
–«Fent el que estem fent. Escoltar, explicar l’acció de govern, amb molta tranquil·litat i sense perdre el nord. El nostre repte continua sent mobilitzar el nostre electorat, que té tendència a despertar tard. Per contra, el conservador i nacionalista ara està molt actiu, a l’expectativa i en tensió.»
–En el final de la legislatura la marca tripartit ha desaparegut, està esgotada?
–«Plantegem una campanya per governar en solitari perquè som un partit de govern i perquè, normalment, ho hem fet en solitari. La manera de desplegar el nostre programa de forma plena és tenint la confiança de la gent i podent governar en solitari.»
–Si no es pot, només es tanquen al PP?
–«Si no governem en solitari, veurem com està l’aritmètica parlamentària. Sembla bastant ridícul plantejar que el PSC pugui pactar amb el PP.»
–I amb CiU?
–«Ho descartem perquè representem opcions antitètiques: ells són la dreta, nosaltres l’esquerra. Com ha dit el president, només en casos molt excepcionals i d’emergència nacional es pot entendre que un partit majoritari i l’oposició formin govern. No sembla que sigui el cas.»
–Oriol Pujol prefereix pactar amb ERC…
–«CiU també ha dit que la política econòmica la pactarien amb el PP. CiU té un problema greu d’indefinició. L’ambigüitat de Pujol, del tot calculada, Mas l’ha convertit en indefinició. No aclareix si és o no independentista, si vol o no un referèndum, si vol política econòmica social o neoliberal… L’ambigüitat històrica del pujolisme Mas l’ha convertit en indefinició i, en els temps que corren, la gent vol seguretat i certesa. El senyor Mas és poc fiable en la mesura que no aclareix i no es defineix.»