28 de novembre, model i lideratge (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

He rebut avui la noticia que les eleccions estan ja convocades. La data resulta ser la que la majoria de les travesses apuntaven com a la més probable: 28N. La noticia m'ha sorprès en ple debat, a Estrasburg, sobre l'Estat de la Unió. Mentre escoltava el sempre poc, per no dir gens, excitant Durao Barroso fer un dels seus previsibles i insubstancials discursos sobre com veia ell el futur de la UE, he rebut al meu telèfon el missatge que el President Montilla acabava d'enunciar als Consellers i Conselleres la decisió fatídica.

Celebro que la data ja no sigui un motiu d'especulacions i que puguem començar a abordar debats de més fons, de model. En això pensava, quan escoltava Durao Barroso mentre aquest mirava de convèncer l'auditori que la UE ha aconseguit superar la prova de la crisi.

El problema de Durao Barroso és que superat el titular es perd en la buidor del contingut i en la incongruència de les seves propostes.

Mentre escoltava Durao Barroso constatava quina és exactament la mena de lideratge que no desitjo, tampoc, per a Catalunya: el del mot buit de contingut, el de la tàctica partidista i curtterminista, el de la ceguesa irresponsable front a la gran crisi ambiental suïcida que estem vivint, el que, de tant mirar-se el melic propi, el del poderós, s'ha oblidat de com es mira als ulls del dèbil.

Per sort, Durao  Barroso no es presentarà a les eleccions catalanes, però el seu model sí que hi serà representat. Acabat el debat m'he dit que calia fer tot el possible per què aquest model no lideri, a més a més, Catalunya.