No va ser senzill aconseguir les 40 signatures de 40 membres del Parlament Europeu necessàries per tal de poder presentar la candidatura d'Aminetu Haidar al Premi Sàjarov, però ahir al vespre, finalment, ho vàrem poder fer. I dic que no va ser fàcil per què el Sàjarov és un premi que el mereixen moltes persones al món, i com que els parlamentaris i parlamentàries només podem signar per un, el dilemes morals acostumen a ser molts, i grans.

El Premi Sàjarov recompensa des de l'any 1988 a personalitats excepcionals que lluiten contra la intolerància, el fanatisme i l'opressió. Igual com ho feia Andréi Sàjarov, les persones o entitats guardonades amb el Premi Sàjarov done testimoni del coratge que cal per defesnar els drets humans i la llibertat d'expressió.

En aquest context considero que l'activista saharaui Aminetu Haidar reuneix tots els requisits per tal de ser guardonada amb aquest reconeixement. No serà fàcil. El PPE ha presentat un altre candidat, en aquest cas, el cubà Guillermo Fariñas. No tinc res en contra dels qui a Cuba clamen en favor de la llibertat i la democràcia. Jo mateix ho he defensat en diverses ocasions i ho considero un clam legítim i necessari. Tanmateix, en el marc del Premi Sàjarov potser cal saber que l'oposició cubana ja l'ha rebut en dues ocasions: el 2020 en la persona d'Oswaldo José Payá, i al 2005, a Damas de Blanco.

Enguany, per tant, considero que seria molt important reconèixer d'altres  crits que reclamen també l'atenció i el suport internacional. El Sàhara Occidental és sovint el conflicte oblidat. La UE massa sovint s'agenolla davant les reaccionáries amenaces del régim marroquí. Els drets humans són constantment violats als territoris ocupats i els seus recursos (pesca, fosfats,...) explotats, entre d'altres, per compayies europees sense que aixó repercuteixi en benefici de la població Saharaui. I l'Aminetu s'ha guanyat, a força de tenacitat, coherència, convicció i fermesa moral, esdevenir un símbol d'aquesta lluita pels drets humans, la llibertat, la pau i la justicia.

Quan l'Aminetu es trobava en vaga de fam, a Lanzarote, una delegació d'eurodiputats i eurodiputades la vàrem anar a veure i ens vàrem comprometre a fer d'altaveus de les seves més que legítimes reivindicacions. Presentar-la al Premi Sàjarov és només una de les moltes coses a les que ens hem compromès.

Si el Parlament Europeu l'honorés amb aquest guardó enviaria un missatge clar al nostre 'aliat estratègic', Marroc, en el sentit de recordar-li que sí, que en tant que veïns, la cooperació UE-MArroc és més que necessària, però que aquesta no ha d'anar en detriment del respecte dels drets humans ni de la vulneració del dret internacional.

A banda de Fariñas i Haidar, però, hi ha d'altres candidatures: és el cas, per exemple, de l'organització israeliana Breaking the Silence, entre d'altres (desconec encara la llista final dels qui van aoncseguir les signatures suficients).

Sigui com sigui, la meva signatura, el meu vot i la meva campanya, anirà per l'Aminetu, no per què cregui que d'altres no el mereixin també aquest premi, sinó per què crec que enguany, estaria molt bé que el guanyés ella, i la seva causa.