Hi ha temes que es van reescalfant periòdicament en els mitjans, que són objecte de debats encesos amb els drets per bandera i que després tornen a l’oblit públic i mantenen l’statu quo existent sense resoldre. Un d’aquests temes és el de la prostitució i si cal abolir-la, regular-la o prohibir-la, que es debat també en mitjans que tenen pàgines de contactes. Aixecant el lema benintencionat de ‘la prostitució no és feina, és esclavatge sexual’, agitant la bandera de la correcció política, fent una aproximació al tema en termes morals negatius i bloquejant qualsevol intent de regular el treball sexual remunerat s’acaba perpetuant una al·legalitat (de facto) còmoda que a les que no beneficia és a les dones que l’exerceixen. En dret positiu, tot allò que no es prohibeix explícitament es permet implícitament. A l’Estat espanyol no es prohibeix l’intercanvi de sexe per diners, podem permetre’l sense regular-lo?

Em vull centrar en la prostitució exercida per dones (i entre les dones que exerceixen la prostitució cada cop són més majoritàries les extracomunitàries, la qual cosa complica encara més el seu accés a drets socials i laborals) i vull començar llançant un seguit de preguntes de difícil desenvolupament en un text per força breu. El Parlament Europeu va dictar el 1986 la Resolució sobre la Violència contra la Dona (Doc. A”-44-86) en què estableix que els governs haurien d’adoptar mesures per garantir drets de ciutadania de les prostitutes per protegir la seva independència, la seva salut i la seva seguretat: deixar-ho com està a l’Estat espanyol, per activa o per passiva, és la resposta? Si no es veu, deixa d’existir, la prostitució? Convé fer invisible el treball sexual, a qui? Es vulneren o es protegeixen els drets de les dones que exerceixen la prostitució, ara? Es vulneren o es protegeixen els drets de les dones que exerceixen la prostitució, regulant-la, com a Alemanya o Holanda, amb matisos diferents? Es vulneren o es protegeixen els drets de les dones que exerceixen la prostitució, abolint-la, com a França? Es vulneren o es protegeixen els drets de les dones que exerceixen la prostitució, prohibint-la, com a Suècia?

Pensem en global, integralment, els pros i els contres de cada opció i les mesures que l’han d’acompanyar i, sobretot, pensem també des de l’òptica de les dones que l’exerceixen. Sense dogmes, sense hipocresies, sobre els efectes d’actuar en una determinada línia. Però actuem.

Pensem en l’economia submergida, les condicions en què es viu des de l’economia submergida i a qui beneficia si es perpetua. Parlem de en quines condicions l’exerceixen les dones i quin és el grau de protecció de la seva autonomia i dels seus drets: com més amagades i dependents d’intermediaris, menys drets i més explotació. Combatem durament el delicte de la tracta de persones, és clar!, però això no forma part de la regulació del treball sexual sinó de la persecució d’un delicte; i pensem per experiències europees que en una situació d’abolició o de prohibició no es redueix ni s’elimina la tracta de persones, com amb la matèria es transformen les seves actuacions, o es passa el ‘problema’ al costat; preguntem-nos, si no, què s’hi ha guanyat en què les dones que exercien la prostitució a Suècia hagin passat a exercir en els estats col•lindants o en vaixells en aigües pròximes no sotmeses a la llei sueca. De si la voluntarietat és real o és una fal·làcia, d’acord, però no ho utilitzem com a únic argument per blindar un debat i no actuar. Parlem d’igualtat d’oportunitats, sí, i també d’anar i actuar sobre les causes. Parlem de qui discrimina més, si qui vol regular i garantir drets laborals i socials en una situació de no penalització legal, però també de no regulació, o qui prohibeix l’exercici de la prostitució sense més mesures efectives.

Des de Catalunya podem regular la prostitució, el treball sexual remunerat? Podem regular-lo en el marc de les nostres competències i ho hem de fer, des del paraigua del Govern i del Parlament, considerant-lo una activitat laboral i reconeixent a les prostitutes els mateixos drets i la mateixa protecció social i jurídica que a la resta de treballadors i treballadores. Podem regular una part de drets laborals i econòmics (formació específica de les dones que l’exerceixen per capacitar-les per a altres sortides laborals, foment i regulació de l’autoocupació o treball associat en règim cooperatiu sense intermediaris de les que voluntàriament la vulguin exercir i que permeti empoderar i establir condicions i preus a la dona i no a l’intermediari/ària o a l’empresariat o al client, un treball per compte propi independent amb una relació jurídica civil formalitzada a través d’un contracte d’arrendament de serveis entre client i prestadora de serveis); regular drets socials (evitar la victimització i l’estigmatització i fomentar la seva participació individual i col·lectiva en les decisions que els afectin, impulsar mediació comunitària, ajudar a disposar de recursos econòmics i reduir l’exclusió social i recursos específics d’acollida per a testimonis protegits en casos de màfies de tràfic de dones, suport sanitari específic; coeducar i educar no sexistament...), incidir per mitjà de la cooperació al desenvolupament i regular els establiments on es presten serveis sexuals remunerats a més de delimitar les competències municipals al respecte. No serà suficient, i cal que des de l’Estat espanyol es regulin drets laborals, socials, econòmics i humans que els pertoquen i es modifiqui des de la Llei orgànica d’estrangeria, fins al sistema de relacions laborals i de la Seguretat Social.

Tal com diuen des de determinades posicions de l’esquerra o del feminisme, podríem equivocar-nos si reguléssim el treball sexual remunerat; però si no actuem i deixem les coses com estan o condemnem les dones que exerceixen la prostitució a la il·legalitat i a l’economia submergida segur que ja ens estem equivocant.


Article publicat a la secció "Incorrecte" de la revista EINES, 13 de la Fundació Josep Irla (tardor 2010)

Us enllaço amb un especial del "Diari de l'escola" de Vilaweb sobre la qüestió