Aquests dies em toca, com a molta d'altra gent, combinar la meva activitat quotidiana al Parlament Europeu amb la de participar en actes de campanya arreu del territori català per explicar per què considero que les candidatures d3ICV-EUiA, encapçalades per Joan Herrera, Hortència Grau, Joan Boada i Francesc Pané, mereixen tota la confiança i el suport possibles de la ciutadania el proper 28N.

L'agenda a Brussel.les no és massa diferent de l'habitual: avui, per exemple, tinc previst reunir-me amb la gent d'Amnistia Internacional, a Brussel.les, per valorar el seguiment de les investigacions sobre les detencions i expulsions il.legals per part de la CIA en territori europeu i la vinculació amb Guantanamo, més tard, a les 18.00 abordarem a la Comissió de Llibertats i Afers d'Interior la situació actual de la Directiva Horitzontal per a la igualtat de Tracte indiferentment de l'edat, orientació sexual, discapacitat o creença religiosa (aturada actualment al Consell per qué alguns governs, liderats per l'alemany, s'hi oposen), i seguidament acte a la sala Yehudi Menuhin en suport de les vítcimes de SIDA.

Demà al matí, per altra banda, a les 14.30, copresideixo una conferència sobre la situació al Sàhara Occidental, a Brussel.les, per parlar sobre els acord de pesca UE-Marroc els quals, en l'actual context, realment mereixen una reflexió profunda.

La de campanya, però, em portarà dimecres a les Terres de l'Ebre i dijous a La Seu d'Urgell, acompanyant primer l'Hortènsia Grau i després en Francesc Pané.

Agenda intensa, per tant, però necessària, i que posa de manifest la importància de comptar amb presència institucional per tal de poder fer escoltar determinats missatges.

I és que el 28N decidirem, entre d'altres coses, a qui enviem al Parlament de Catalunya, i segons a qui hi enviem, el Parlament parlarà i decidirà sobre unes coses o d'altres.

Votar o no votar, per tant, no és un simple fet capriciós sinó que determinarà, i molt, qui, com i sobre què ens legisla (primer) i qui i com ens comanda (després).

L'esforç, per tant, paga la pena.