Desprès de seguir l'acte d'Attac a Madrid, un autèntic regal d'arguments i propostes, convé desconnectar (temporalment) relaxar-se, i escoltar una mica de música. I encara que la lletra sigui molt discutible, crec que la proposta és bona. He llegit que als Estats Units li diuen el Sinatra del flamenco... però qué més hauria volgut el Sinatra, fins i tot en els seus millors temps.

En aquest cas es dóna una conjunció astral de talent: Bebo Valdés al piano, el Niño Josele a la guitarra i qui canta, naturalment, Diego el Cigala.

(I mira que la lletra --repeteixo-- se les porta...)

Comments