Els fets de les setmanes passades, amb atacs amb armes pesants inclosos, demostren que encara queden algunes rèmores de la vella Guerra Freda. La més destacada, a hores d'ara, la trobam a Corea, concretament a la frontera entre Corea del Nord i Corea del Sud.

La del nord constitueix una dictadura comunista hereditària i la del sud és una democràcia parlamentària prou semblant a les que tenim a la nostra part del món. Corea del Nord, un país absolutament aïllat del món, pateix un règim opac i despietat, que només pot garantir el seu futur a base de cohesionar el propi poble contra enemics exteriors. Per això, hi impera l'esperit i la lògica de la guerra.

La novetat, en aquella delicada àrea del planeta, és que finalment la Xina -aliat històric de Corea del Nord- ha admès, recentment, que podria donar suport a la reunificació de Corea, amb capital a Seül i amb un sistema polític basat en el que tenen al sud. Tot a canvi de guanyar-hi una mica d'influència. Certament, fent com es va fer a Alemanya, algú hauria d'ajudar el sud a incorporar-hi el nord. Curiosament, aquest algú podrien ser, tots junts, els Estats Units, la Xina i el Japó. Supòs que li tocaria a la Xina posar en Kim Jong-il i el seu fill, amb la camarilla més pròxima, a la garjola. Si finalment la Xina propicia la reunificació a Corea, amb aquestes condicions, haurà fet una passa endavant per possibilitar la consolídació dels canvis polítics a tot l'Extrem Orient.