Vivim en un temps de crisi profunda i de desconert innegable entre la major part de les formacions polítiques d'esquerres que hi ha a Europa. Tenc la impressió que encara no s'ha sabut fer una lectura d'allò que va suposar el comunisme, les dictadures de l'Est, la caiguda del Mur de Berlín, l'allau de casos d'alliberament nacional i d'independència de nacions sotmeses... Tot això les esquerres europees no ho han acabat de pair perquè s'havien construït un relat que era pura ciència-ficció, i encara no s'ha arribat a bastir un relat alternatiu. Em fa la impressió que el relat alternatiu no pot ser fragmentari (a base d'elements monotemàtics molt martellejats com l'ecologisme, el feminisme, o d'altres moviments alternatius), no pot ser antisistema i no pot quedar escorat de tal manera que qualsevol  persona d'ordre no se'l pugui fer seu.

Allà on el dogma imperi amb més força, lògicament, serà més difícil la renovació (i la crisi constitueix una bona oportunitat per fer-la, per cert). I, mentrestant, d'altres forces polítiques (algunes de ben democràtiques, d'altres de poc recomanables) aniran guanyant terreny. El terreny que mentrestant els anam deixant lliure.