Tamb?a la inversa, hi ha els qui fan la fàl amalgama entre liberalisme i capitalisme neoliberal.

?Netejar? conceptualment el debat, i eliminar-ne les trampes l????ues, em sembla , doncs, imprescindible.

Desfet aquest equ?c, es pot dir que entre socialisme i liberalisme hi han valors compartits, i una hist???? comà socialisme que incorpora la identitat m?fecunda de l?esquerra no s?oposa al liberalisme. M? sense les conquestes del moviment obrer (del qual el socialisme ha estat el mainstream) pel sufragi universal i els drets socials i pol?cs, les democràes contemporàes liberals no serien all????e s????r

Per????s difer?ies entre socialisme i liberalisme son considerables, i els grups socials, pol?cs i culturals que s?identifiquen amb un o altre referent son bastant persistents. ? positiu que sigui aix?les difer?ies son potencialment creatives i la indeferenciaci????ndeix a generar actituds indiferents.

Voldria parlar primer de les difer?ies, i parlar despr?de les conflu?ies, que no sols em sembles possibles sin????mb?ecessàes.

Una primera difer?ia ?de perspectiva i d?ubicaci????er dir-ho amb Bobbio, el socialisme ha significat ?veure la hist???? des del punt de vista dels oprimits?. Segueix significant avui veure les coses des de la perspectiva dels de baix: de la gent treballadora, de les dones subordinades, dels joves precaris, dels immigrats, dels pobles del sud, dels pobres del mon.

Em sembla que el m????iberal ? en general, m?business-minded, m??de dalt?, mentre que una sensibilitat socialista s?oposaràempre a la competitivitat desenfrenada, a l?individualisme implacable en el que sobreviuen els m?forts i al culte del diner. Aix???? ?cap afirmaci???? superioritat moral. Constitueix un s?ol molt negatiu i una gran senyal d?alerta sobre la deriva socialdem????ta dels darrers anys en alguns pa?s europeus que, per exemple, en abandonar el lideratge,  Blair fitx?per la banca Morgan i Schroeder per Gazprom. Per???? la topologia del socialisme hi ha d?haver sempres dos sistemes de coordenades: no sols?dreta-esquerra?; tamb?els de dalt-els de baix?. El segon ?essencial: hi ha una dimensi????n el socialisme que cal mantenir i que comporta els principis de no contradictorietat i d?exemplaritat.

Una segona difer?ia rau en la relaci????b el capitalisme. L?expressàmb senzillesa l?economista I fil???? italiàstrong>Claudio Napoleoni, dient que d?all????e es tracta, pel socialisme,  ?d??ampliar al m?m del possible la difer?ia entre societat i capitalisme?. Ho conta Andr?orz: ?Quan un contradictor en un debat pà li llen?(a Napoleoni): ? Claudio, ????s la porta? (s?ent? la porta de sortida del capitalisme), Napoleoni respongu??No es tracta de sortir del capitalisme per entrar en una altra cosa; es tracta d?ampliar al màm la difer?ia entre societat I capitalisme, d?ampliar  la zona de no identificaci???? l?home amb la subjectivitat alienada?[1] ^[1].

Una tercera distinci???? la segà el liberalisme s?acostuma a vincular m?a la defensa dels drets negatius  o de no interfer?ia; el socialisme m?als drets positius.

Pel socialisme, que defensa totes les llibertats, aquestes s????istes no com una abs?ia de constrenyiment o dominaci????in????nb?om a suma de condicions (psicol????ues, culturals, socials, pol?ques) que li donen a l?individu una pot?ia efectiva d?acci????

El socialisme no separa la dimensi????l?ca de la social i la econ????a: posa l?accent no sols en les llibertats i drets fonamentals de la persona, sin???? els b? socials bàcs: la protecci????vant la indig?ia i la malaltia; l?acc?a l?educaci????al treball; l?equitat, qualitat i dignitat de la vida social. Com ha escrit Amartya Sen, ?no sols les condicions de la superviv?ia, sin????s b? que permeten als ciutadans actuar com a ciutadans?.

No ?tracta de confrontar el col·lectiu a l?individu, sin????t el contrari: el socialisme es planteja el repte de crear les condicions socials que permetin treure l?individu fora de la massificci????strong>Jaur?deia que ?el socialisme ?l?afirmaci????prema del dret individual? i que era ?l?individualisme l???? i complet?.

Finalment hi ha una quarta distinci????a qà de l?Estat. D?un costat: la critical liberal als efectes indesitjables de la hipertr???? de l?Estat com a instrument de control social, de generaci???? dinàques de depend?ia i assistencialisme, a una estatitzaci???? la vida social, de constrenyiment de la societat civil. De l?altra, l?evident deriva estatalista de diverses experi?ies socialistes.

Una cr?ca liberal al poder de l?Estat, en all????e aquest tingui de dominaci????pressi????anquilosi,  hauria d?anar sempre acompanyada d?una cr?ca paralel·la al poder antidemocràc del capitlisme i de les oligarquies que controlen avui el nostre sistema de mercat.  Tamb?qu??han de treure lli?s no sols del ?socialisme real? sino del ?liberalisme realment existent?.

All????e no t?entit ?buscar, amb raons suposadament liberals, una reducci????l poder de l?Estat, si la conseqà ?simplement un enfortiment encara m?gran dels actors privats m?poderosos, en els àits financers, empresarials o mediàcs, a nivell estatal i internacional. Un intercanvi de poder de l?esfera estatal a la privada en aquesta direcci???? t?es de liberal.

El nostre socialisme no ?estatista. Al mateix temps, el nostre socialisme no ?ingenu:  ?evident que davant d?una estructura amb tanta pot?ia com el mercat capitalista cal una estructura igualment potent per combatre els seus efectes nocius i limitar-los o superar-los. Per????a cr?ca de l?estatisme forma part del tipus de socialisme en el que creiem i que voldr? veure en el lideratge pol?c d?Europa i el m????l llarg del segle XXI.

Sobre aquesta base de debat sobre les difer?ies, ?evident que entre nosaltres hi ha conflu?ies evidents, sin?ies possibles. Tal vegada imprescindibes. Parlem-ne.

Ho hem de fer des de la claredat. Hi ha qui diu que en la situaci????tual no hi ha, de fet, una difer?ia de programes entre el socialisme i el liberalisme, i planteja una conflu?ia vers nous partits a Europa de caracter?iques inspirades, per exemple,  en el partit dem????ta dels Estats Units.

M?enllàe les conjuntures pol?ques en un o altre pa? all????e es planteja ?l?interrogant de fons de si, finalment, cal anar ?m?enllàel socialisme?, vers altres senyes d?identitat[2] ^[2].

Antonio Polito, un vell periodista de L?Unità que ara ?senador del Partito Democratico i autor d?un llibre que es titula precisament ?Oltre il socialismo? (?M?enllàel socialisme?) diu que cal ?confondre? la tradici????cialista amb la liberal. Confondre ?en aquest cas un verb molt il.lustratiu (tamb?qu?opem amb la polis?a): pot significar ?reunir, barrejar (coses) de manera que no es poden distingir les unes de les altres?, per????mb?ot significar ?torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impot?ia i deixant sense saber qu?ir? (GEC).

Aquest ?un debat que hem de fer, doncs, des de la claredat de les posicions i dels projectes.

En el proc?contradictori que dugu? la formaci????l Partito Democratico, a Itàa, Massimo D?Alema parlàe la necessitat de realitzar una ?revoluci????beral? i d?unir en una sola for?i un sol projecte els corrents provinents de l?esquerra i els provinents del camp liberal i democristiàr

Norberto Bobbio comentàleshores que ?hauria preferit que un gran partit d?esquerra, en comptes de deixar-se seduir per la reproposici???? la revoluci????beral, quan de fet tots han esdevinguts liberals i naturalment en primer lloc els adversaris, aixequ?la bandera de la just?a social que havia estat sempre aquella sota la qual han recorregut un llarg cam?ls milions d?homes i dones que han fet la hist???? del socialisme?.

Per????uest ?tamb?n debat que hem de fer sense desconfiances, amb la comoditat de sentir-nos propers i solidaris. Especialment a Catalunya.

Carlo Roselli, que tant agradava a Ernest Lluch (no sols tenien una gran afinitat ideol????a sin???? altre tret comàbd????an ser morir per les seves idees), va escriure un llibre ?Socialisme liberal?, que avui segueix tenint vig?ia. L?evoco ara per recordar que quan vingu? lluitar amb nosaltres en la guerra civil, ho f?per Barcelona, no per Albacete.

Aquesta opci???? fou casual: tenia a veure amb el caràer de l?esquerra del 36 a Catalunya: m?libertàa  i societàa, menys estatista que el ?mainstream? de l?esquerra europea de l??ca. Aix???? devia a les seves arrels, a la seva tradici????cial i cultural, que ?la nostra.

Potser caldria recordar tamb?n altre tret que ens uneix. Els  primers que es van plantejar la pregunta ?Ha servit de res perdre??, per tal d?extreure lli?s de la derrota de la Repàa i la Generalitat del 1939, van ser els socialistes catalans i els liberals d?Acci????talana.

Aquesta ?una for?que ens ve del passat i que hem de projectar de cara al futur.

——-

[1] ^[3] Andr?orz, Mis?s du pr?nt, richesse du possible, Editions Galil? Paris 1997.

[2] ^[3] Monique Canto-Sperber, per exemple, escriu que ?el socialisme ha de ser compr?com una interpretaci????l liberalisme?, o que ?el socialisme liberal ?la continuaci????l?acompliment del liberalisme? (M. Canto-Sperber, Les r?es de la libert?em>, Plon, Paris 2003).