Avui la secció d'economia de molts mitjans obrien amb el “fitxatge” de José Maria Aznar per Endesa. No entrarà al consell d'administració del grup italià, abans espanyol i un xic abans català, però esdevindrà conseller extern per la mòdica quantitat de 200 mil €. Poca cosa si el que resulta que ha comprat el grup energètic és el “talent” i sobretot l'agenda persona iberoamericana de l'expresident espanyol. La premsa afí a Aznar ho ha comparat ràpidament amb el fitxatge de Felipe Gonzalez per Gas Natural i li ha tret ferro a l'assumpte: és la normalitat dels ex quan s'ofereixen al mercat, com és el cas de Gerhard Schroeder o el mateix Tony Blair, excompany d'aventures a les Açores del protagonista d'aquest blog.

Tot plegat dona la sensació de barata, de retorn a Aznar dels favors fets al grup italià, Enel, propietari actual d'Endesa quan Gas Natural i Enron pugnaven pel control de la companyia elèctrica. Quan Rajoy plenament alineat amb els interessos que ara surten a la llum va dir allò que tan feia si Endesa era catalana o alemanya perquè vivim en un mercat obert, tota la dreta espanyola va apostar perquè no hi hagués un grup català amb seu a Barcelona que fos fort a novell estatal i a nivell global i van preferir que fos un grup alemany o que en darrera instància fos l'amic Silvio Berlusconi.

Aquests tractes de favor no són estranys, ja vam tenir un primer exemple amb la privatització controlada d'altres àmbits estratègics. Recordem les telecomunicacions i l'amic de pupitre, Juan Villalonga, en el cas de Telefonica, o com Arias Salgado es situava al davant d'un grup de distribució comercial després que es permetés i s'alimentés des del govern espanyol el seu creixement vulnerant les més elementals regles de lliure mercat i antimonopolístiques.
Sense cap tipus de pudor els favors es paguen. La pressió sovint obscena contra els grups econòmics que qüestionen el model radial que té en Madrid l'inici i el final de tot, i el canvi constant de les regles de joc per afavorir l'adulteració del lliure mercat, tenen un preu. Aznar ja n'ha cobrat la seva part alíquota. Com a mínim aquesta es pública, ves quin consol!
Ell serà una mica més ric i el seu gendre podrà afegir més noms a l'agenda que tants rèdits li dóna. Però per aquest camí l'economia espanyola i malauradament la catalana -perquè els emprenedors pateixen totes les malifetes que Endesa perpetra per aquests verals- s'anirà enfonsant una mica més a mans de monopolis com l'elèctric que només pensa en el lucre fàcil i ràpid i no en garantir un servei elèctric de qualitat.

Potser l'Aznar amb la seva vehemència i mal viure hagués fet més feina al capdavant de la divisió de control de qualitat de la distribució, potser una delegació a Catalunya, 40% del negoci, on el mal servei, el nul manteniment i la falta d'inversions causen estralls a tots els empresaris i a molts territoris. Però no. La loteria ha tocat a Iberoamèrica! Veurem a Aznar assegut amb Hugo Chavez, Evo Morales, José Mujica o Rafael Correa explicant les bondats del grup energètic italià? O la cosa acabarà a Argentina de qualsevol manera menys bé com en l'època Menem? Bromes a banda això acaba com sempre: els que es diuen liberals cobren i la resta a pagar i callar que és el mercat i el talent es paga.