Amb la crida a la vaga general a Egipte comença la segona setmana de revolta. Per demà, la convocatòria d'una marxa-manifestació d'un milió de persones contra Mubarack, que no pot fer front a les reivindicacions de les persones que ocupen la plaça Tahrir del Caire, on la població manté el pols i desafia el règim autòcrata.
En els Matins de TV3 hem pogut escoltar una bona anàlisi del que passa des de Tunisia fins a Egipte amb l'òptica de la política, llegint la realitat en base a patrons de revolta social. Pere Vilanova repassa les característiques de les revoltes, el paper de l'exèrcit i els mitjans de comunicació, les reaccions i influències internacionals, des de la reacció d'Obama< i Hillary Clinton fins el silenci clamorós de lady Catherine Asthon, Alta Representant de la U.E per Afers Exteriors i Política de Seguritat (per què se li segueix pagant cap sou a aquesta dona?)
El que és millor del que succeix a Tunísia, a Egipte i comença a despertar-se potser a la Índia i altres indrets, és que la política torna a les portades, que s'està demostrant de nou que la història segueix sent la lluita de classes… I que els mitjans de comunicació ajuden, en cada época i moment, des de les octavetes als diaris clandestins o no, fins la ràdio, la TV, o ara twitter, facebook i els sms… Però el que s'ha de difondre i passar és que la història no ha mort, que la gent no està narcotitzada, i, sobre tot, sobre tot, que els "mercats" no manen si els pobles no ho volen, i estan disposats a demostrar-ho…