Recordo fa set anys, quan per primera vegada va ser possible formar un govern diferent al que durant 23 anys havia ocupat la Generalitat. Recordo com els companys i companyes que van rebre l'encàrrec de gestionar algunes àrees concretes, en funció de l'acord d'esquerres i catalanista ens explicaven amb il.lusió les moltes coses que tenien ganes de fer, en positiu. Recordo les ganes amb què aquesta gent va començar a treballar, i com poc a poc anaven descobrint els mecanismes governamentals (que són ben diferents als de la feina parlamentària d'oposició). Poc a poc aprenien, i innovaven.

Parlaven d'impulsar una Nova Cultura de l'Aigua, o una nova Cultura de l'Energia, per exemple, o de millorar la qualitat de l'aire, o de de promoure habitatge protegit per garantir sostres dignes, o de recuperar la Memòria històrica, o...

Eren coses que no s'havien fet fins llavors, i que segurament no s'haurien fet si haguessin continuat governant els mateixos o, si més no, no de la mateixa manera, però que aquest nou equip, amb idees pròpies i diferents, va voler posar en marxa, de manera innovadora, mirant cap endavant, construint, sense cap ànim de venjança ni voluntat de purga. Era gent amb ganes de fer, a favor del país i no pas contra ningú. Algunes de les coses que proposaven no les feien ni a d'altres llocs d'Europa, o ben pocs. I què? defensaven. Que potser som pitjors, o inferiors? Oi que no? Doncs fem-ho nosaltres primer, que ja ens copiaran d'altres. I així va ser.

Però miro ara el govern, novament a mans de qui hi va ser durant 23 anys, legítim, democràtic, i allò que hi veig, preocupat, són moltes ganes de desfer, d'anul.lar, d'el.liminar, d'esborrar... Per què hem de fer nosaltres alguna cosa que no fan els altres? Es pregunten, atrapats per un discurs que ara se'ls gira en contra.

Alguna cosa ha canviat, alguna cosa de fons, de principis. I és que, personalment, prefereixo un govern que fa, encara que això pugui comportar, inevitablement, que de vegades s'equivoqui o que es quedi curt, que no pas un que desfà.

Qüestió de prioritats, em direu, i tindreu raó, ja em perdonareu.