En relació amb la trobada, ahir, dels ministres dels Afers Exteriors de la UE (veure conclusions en document adjunt), voldria fer la següent valoració:

La UE aporta 50 milions d'Euros per la protecció de les fronteres líbies (el gener hi va anar una delegació de la Comissió que va recomanar proporcionar els diners i formar el personal policial libi en tasques de control de fronteres), diners que, no en tinguem cap dubte han estat utilitzats er Gaddaffi per finançar la repressió de la població líbia. Ahir mateix, diversos diputats, entre els quals la nostra companya de grup, Franziska Brantner (dels Verds alemanys), ponent al Parlament Europeu pel què fa a l’instrument instrument d'estabilitat (és a dir, tot allò que té a veure amb els ajuts econòmics i financers cap a països tercers), vàrem insistir a l’Alta Representant Catherine Ashton, a la Comissió, i als Estats-membres que aturessin immediatament aquestes ajudes, petició, per altra banda, que ja havíem fet en anteriors ocasions.

El pitjor de tot, però, és que la UE està negociant un acord-marc amb Líbia, que contempla la dimensió migratòria i, sobretot, un acord de readmissió i d’obertura dels mercats. A la vista del què està succeint, reitero la meva perplexitat i lamento que la UE continuï, en aquest cas com en tants d’altres, aplicant la màxima del ‘business as usual’.

Gaddaffi (igual que Mohamed VI, per altra banda) porta anys fent xantatge amb l’assumpte del control de la immigració i amenaça, literalment, amb ‘deixar passar tothom cap a Europa’ si la UE no dona suport al seu règim. El problema, però, és que la UE cau en aquest xantatge, víctima de la seva nefasta visió en relació a la gestió de la immigració, la qual redueix, exclusivament, a una qüestió de control de fronteres.