Titular notícies
Àngels Martínez i Castells. Maribel Nogué reivindica els/les mestres de la República
Àngels Martínez i Castells.

Tweet

Manola Rodriguez

Ciutadana Dempeus: Reivindicar els mestres de la república

retrat-maribel.JPGHan passat 75 anys d’ençà de la proclamació de la II República. No obstant, el pensament republicà surt de l’ostracisme al que va ser sotmès surant molt de temps a tot Espanya i són moltes les persones que es senten republicanes, moltes d’elles significativament molts joves, però també d’altres que, en el cor de totes les primaveres, enyoren la que es va viure l’any 1931. La nostra obligació moral avui és mantenir el compromís de la memòria històrica i reivindicar aquells valors que han de continuar essent plenament vigents, perquè la cultura republicana enllaça amb el més innovador de la societat dels nostres temps.

Un dels més valuosos llegats de la II República espanyola va ser, sens dubte, el pensament republicà i els seus valors, perquè si ahir varen ser exemplars, avui encara romanen vigents: la igualtat, la laïcitat, la virtut cívica, el federalisme, el respecte als drets humans... En una paraula, el compromís amb una democràcia avançada. Però a més dels valors polítics, cal recordar també els ideals humanistes que la animaven: la honestedat, la fraternitat i, en general, el compromís amb la sort dels treballadors i el bé comú.

La II República va ser el primer règim realment democràtic en la nostra Història, amb mesures tant decisives com ara la implantació del sufragi veritablement universal amb el reconeixement del dret a vot de les dones. La Constitució de 1931 va ser també la primera que va abordar el reconeixement dels drets socials i econòmics, i les bases del que avui coneixem com a Estat de Benestar. La Carta Magna va instaurar un Estat Modern, laic i democràtic; va introduir el principi de laïcitat de l’Estat i mesures com ara el divorci, el matrimoni civil i l’ensenyament laic.

El govern republicà era l’hereter del pensament progressista del segle XIX, el que vinculava el laïcisme amb el progrés de la nació. Aquest projecte va trobar una decidida oposició des d’una església aferrada al principi de la confessionalitat de l’Estat, quan la constitució Republicana afirmava, en el seu article 3er, que “l’Estat Espanyol no té religiositat oficial”. La Constitució republicana de 1931 definia Espanya com una “república democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia”, i pel que fa a l’ensenyament el defensava com a “laic, obligatori i gratuït”, atribuint a l’Estat el servei públic de la cultura, entre d’altres matèries, funcions i principis.

Cap de les mesures del govern republicà va causar tanta polèmica com la decisió d’instaurar una escola laica i, més concretament, la no obligatorietat de l’assignatura de religió primer i la supressió d’aquesta assignatura a les escoles públiques després. El ideari republicà, que recollia les principals corrents d’innovació pedagògica, es resumia en una escola laica, unificada i co-educativa d’alumnes nois i noies. No en endebades es coneix la II República com “la república dels mestres”.

En un moment en que es torna a discutir sobre el model educatiu, quan surten a la palestra debats estèrils, veritables cortines de fum que amaguen aquest transfons amb l’excusa de les retallades econòmiques (tema uniformes o d’altres pautes escolars de l’època franquista), quan el que es vol és el reton obligatori de l’ensenyament de la religió o el de donar prioritat a l’ensenyament a les escoles privades i religioses, tal volta sigui el moment de reivindicar la memòria d’aquells mestres d’escola que el franquisme va condemnar a la repressió i a l’oblit, uns mestres que van patir la dita de que “passa més gana que un mestre d’escola”....

Tot el bagatge d’aquella experiència no es va esgotar ni amb el franquisme ni amb la transició. La construcció d’una proposta política republicana avui ha d’anar més enllà del canvi en el Cap de l’Estat, ha de ser una proposta que desenvolupi un marc comú de valors, de drets i de llibertats amb els que els republicans ens hi sentim identificats, un projecte constitucional que ens ha de posar en el camí de la III República.
.
maribelanoia@gmail.com

Comments

Últimes Notícies