En moments de crisi i descrèdit del
sistema polític i dels partits, els sindicats no queden exempts de
sospita. En època de por a perdre la feina, de salaris baixos,
precaris, de famílies que no arriben a final de mes, d’hipoteques
altíssimes i de per vida (encara que et prenguin el pis!)…
s’inicia a Catalunya i a l’Estat espanyol una deriva liberal que
porta a les retallades en despesa social, la privatització del
sistema públic i les declaracions populistes. Això ens treurà de
la crisi?

D’entrada les dades de l’Enquesta de
Poblacio Activa (EPA) són preocupants, molt preocupants: a Catalunya
hi ha 727.600 persones en situació d’atur (s’ha apujat en 40.900
persones durant el primer trimestre del 2011) això representa un
19’01% de la població. A nivell d’Estat espanyol les dades no són
millors: es freguen els 5 milions de persones en atur (4.910.200!!!!
297.400 més que l’any 2010) que representa el 21’29% de la
població.

I com se sol·luciona? Ningú té la
vareta màgica però és evident que les passes que s’estan fent són
contraries a la recuperació social, no tant la macroeconòmica que
és la que ens ha enfonsat en la crisi. I per mostrar-ho (sinó en
tenim prou amb l’experiència) algunes dades interessants:

Volem més mostres de què tot està
fatal? De fet ho veiem en el nostre dia a dia, en el nostre entorn,
en la nostra butxaca i tot s’arregla amb les fòrmules màgiques de
les retallades?

En temps de crisi i en temps d’augment
de la pobresa i les dificultats de la població un govern s’ha de
posar del costat de la seva gent i dotar de polítiques socials
fortes el sistema. Les lleis que es van aprovar els darrers anys
permeten actuacions valentes i decidides que no s’estan portant a
terme, al contrari.

Ahir mateix la Secretària d’Ocupació
de la Generalitat ,Ester Sánchez culpava la ciutadania a l’atur de no
fer esforços per trobar feina, de dedicar menys de 3 hores diàries
a fer-ho… Com ho ha medit això? Quants diners li ha costat aquesta
dada? I quin és l’esforç que està fent el seu Govern per a dotar
de polítiques actives i instruments útils les persones a l’atur per
a la recerca de feina i perquè aquesta sigui de qualitat? De fet, al
març del 2011, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) tenia a tot
Catalunya 7 cursos de formació en marxa i la majoria dels Centres d’Innovació i Formació Ocupacionals (CIFO) estan
esperant, amb el seu personal també a l’espera, l’aprovació dels
cursos presentats.

En una situació com la que vivim es
necessiten polítiques social valentes, fortes, decidides,
agossarades i no retallades. En un moment d’augment de la pobresa i
les dificultats de les persones, de les famílies, el Govern ha de
deixar de culpabilitzar-nos de la situació i dotar-nos d’eines per a
sortir del forat. Un Govern que se’n diu “dels millors” ha de
deixar de buscar culpables en le spolítiques avançades que s’havien
fet els darrers 7 anys i buscar les seves pròpies sol·lucions, o
poder no era el Govern dels millors i tampoc tenien un pla per a
governar el país? Es parla de pressupostos i de manca de diners però
en cada pressupost es poden prioritzar les despesses i per saber
això no cal tenir una tècnica econòmica gaire desenvolupada,
qualsevol llar sap que això és així, prioritzes el més important
en cada moment i ara el més important és el benestar de la gent.

Mentrestant es van rescatant bancs i
caixes, (200 bilions d’€ que no s’han dedicata a altres polítiques)
tot i tenir en els darrers 5 anys 130 milions d’€ de beneficis; es
vota en contra de la dació de les hipoteques que va propossar
Esquerra, retallen la sanitat pública, retallen personal de
l’administració que és imprescindible, retallen a les escoles
públiques i augmenten l’aportació a les privades… van fent, però
sobretot critiquen els i les altres i les polítiques que poden ser
al costat de la gent.

Un exemple de cinisme populista:
l’actual Govern de la Generalitat ha parlat molt d’excés de càrrecs
directius en l’administració catalana. Doncs bé, la Secretària
d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat entre moltes
altres coses és la responsable del SOC, no hi ha cap persona que
directament dirigeixi el SOC, l’eina fonamental de les polítiques
actives i ella només dedica unes hores a la setmana a aquest
organisme…només hem d’exigir el que és just i ar amateix és que les coses funcionin!

En aquest sentit, només un recordatori: l’EPA no comptabilitza el treball domèstic i de cura, tampoc ho comptabilitza el Producte Interior Brut (PIB). Tampoc es segreguen per sexes les dades ni es mostra la precarització del treball de les dones i el valor de la doble jornada, us imagineu per un moment que tot això també comptés?

Primer de Maig, dia de la classe
treballadora: sortim al carrer i expressem-nos. Ocupació digna, si!
Retallades socials, no!