Després del debat, ahir, i la votació, avui, de l'anomenat paquet sobre governança econòmica. De fet el que hem votat és simplement la postura del PE, és a dir, l'informe específic, ja que la votació de Resolució Legislativa s'ha posposat (a petició de l'ala dretaconservadora) fins al ple de juliol. Adjunto a continuació una explicació de com he votat en cadascun dels sis informes, i per què (versions en CAT i CAST).

***

COM HE VOTAT EN EL PAQUET de GOVERNANÇA ECONÒMICA?

Des del compromís que em correspon, havent escoltat els ciutadans i ciutadanes que són al carrer demanant un model econòmic diferent, he optat, juntament amb molts altres col.legues, per votar a favor dels dos informes que assenyalen el camí pel qual hem d'avançar en una major coordinació i transparència econòmica i pressupostària, abstenir-me en el que pot implicar sancions greus per incompliments del dèficit, i votar en contra d'aquells que plantegen la sortida de la crisi a partir de la implementació d'uns plans d'austeritat que s'ha demostrat sobradament que no serveixen als propòsits de recuperació tan reiterats. A continuació explico cadascun dels vots amb més detall:

Dos vots a favor:

Prevenció i correcció dels desequilibris macroeconòmics, FERREIRA, A7-0183/2011

Aquest informe pretén incloure mecanismes de prevenció i correcció quan els estats membres s'enfronten a desequilibris fiscals. De manera preventiva, s'inclouen mecanismes com una revisió anual de les balances fiscals, mecanismes d'alerta per part de la Comissió Europea, recomanacions preventives per afrontar desequilibris menors. De manera correctiva, s'implementarà un procediment per desequilibris excessius (EIP-sigles en anglès), i la necessitat de presentar plans d'acció concrets per part dels estats membres.

He votat d'aquest informe principalment perquè introdueix els desequilibris econòmics en el Pacte de Creixement i Estabilitat, en l'Estratègia UE 2020 i en el Semestre Europeu, és a dir que l'economia real s'integra en els procediments de control i coordinació econòmica. D'altra banda, s'inclouen una sèrie d'indicadors per determinar els desequilibris econòmics i conseqüentment les recomanacions, indicadors com ara inversió en R + D, sector energètic.

Requisits aplicables als marcs pressupostaris dels Estats membres, FORD, A7-0184/2011

He votat a favor a favor d'aquest informe perquè implica una millora en l'harmonització de les previsions macroeconòmiques i pressupostàries, la introducció de regles numèriques fiscals i de consolidació fiscal, la introducció d'un marc sobre les principals categories de despeses a mitjà-termini; majors requisits sobre la comptabilitat i estadístiques i finalment, major transparència en els requisits generals sobre les finances i l'objectiu general del pressupost.

 

Una Abstenció

Mesures d'execució destinades a corregir els desequilibris macroeconòmics excessius a la zona de l'euro, HAGLUND, A7-0182/2011

En negatiu, aquest informe introdueix la possibilitat de sancionar els estats que no apliquen mesures per corregir desequilibris excessius. Concretament, s'introdueix la possibilitat de sancionar als estats membres amb una sanció del 0,1% del PIB en cas de no aplicar les recomanacions. No obstant això, en positiu, inclou també l'exigència que s'inclogui la clàusula de "mecanisme de votació inversa", la qual implica que les sancions seran adoptades llevat que el Consell (exclusivament els membres de la zona-euro) voti en contra amb majoria qualificada.

Quan demanem més governança econòmica i més coordinació, s'han d'acompanyar amb certes mesures de sanció, per descomptat, però, no queda clar quin seria l'efecte econòmic real i sobre els i les ciutadanes dels estats membres l'aplicació d'aquesta sanció tan rígida de sanció, per això, per falta d'informes que ho justifiquin, m'abstinc.

Tres vots en contra:

Supervisió de les situacions pressupostàries i supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques, WOORTMAN-KOOL, A7-0178/2011

He votat en contra pel fet que aquest informe pretén solucionar el dèficit públic exclusivament via ajustaments en la despesa pública. Concretament s'introdueix un objectiu a mig termini de creixement del PIB, l'aplicació serà controlada estrictament per la Comissió. De fet, s'atorguen poders extra a la Comissió Europea, la qual adquireix la capacitat de sancionar automàticament als membres de l'Eurozona llevat que el Consell decideixi el contrari amb majoria qualificada.

Aquest informe implica que la consolidació fiscal es prioritza als objectius de sostenibilitat a llarg termini, als objectius de creació d'ocupació de la UE i als objectius de lluita contra la pobresa i de cohesió social.

És el moll de l'os del paquet. Pretén posar tot l'èmfasi en l'aplicació de mecanismes d'ajustos i austeritat, excloent la utilització de mecanismes contra-cíclics. A més, no té incentius per complir els objectius de creixement a mig termini i es centra exclusivament en el sistema de sancions.

Supervisió pressupostària a la zona de l'euro, GOULARD, A7-0180/2011

El grup Verds-ALE va intentar introduir esmenes clau demandant l'aplicació d'Eurobons, convergència fiscal i l'aplicació d'un màxim sobre les sancions financeres i altres incentius. Aquestes esmenes no van ser adoptades, i l'informe ha acabat sent una mera llista de sancions sobre aquells països que no respecten el seu pressupost. Aquesta directiva està intrísincamente lligada amb l'Informe Wortmann-Cool, ja explicat. Per això he votat en contra.

Aplicació del procediment de dèficit excessiu, FEIO, A7-0179/2011

Aquest és el tercer dels informes que he votat en contra. La raó és que introdueix una mesura fortament pro-cíclica per afrontar el dèficit excessiu. Concretament la mesura 1/20, que implica la reducció en tres anys consecutius del 5% del deute públic anual si aquest supera el 60% del PIB, per més que el dèficit sigui menor al 3% del PIB.

Aquesta mesura basa el creixement econòmic exclusivament sobre la reducció de la despesa pública, és a dir que implica l'aplicació directa de plans d'austeritat, especialment rigorosos i en qualsevol circumstància, per fer front al deute públic.


ANTECEDENTS I EXPOSICIÓ DE MOTIUS GENERALS

El vot d'avui és un pas més en un procés que fa ja anys que dura.

Després de l'esclat de la crisi financera, hi ha hagut 3 rescats a la zona euro (Grècia, Irlanda i Portugal) i 3 fora d'ella (Hongria, Romania i Letònia). Aquests rescats van posar sobre la taula la necessitat d'enfortir els mecanismes de control de les polítiques econòmiques en la Unió Europea, facilitar la consolidació fiscal i afrontar el repte dels desequilibris fiscals, els quals no havien estat inclosos en el Pacte d'Estabilitat i Creixement, centrat exclusivament en les ràtios de dèficits i deute públic.

El problema del deute extern grega és un problema europeu, i s'ha de solucionar a través de mesures de solidaritat, però alhora aquesta crisi demostra la necessitat de moure'ns cap a una unió no només monetària sinó també econòmica i política. És impossible tenir una governança econòmica basada exclusivament en convergència nominal.

Lamentablement, les mesures que han estat adoptades fins ara es van basar en el control de la despesa pública, en la reducció de la despesa social, i en reestructuració del mercat laboral i del sistema de pensions. En cap moment s'ha posat sobre la taula la necessitat d'avançar cap a un model econòmic i polític europeu comú, ni tan sols de la necessitat de pujar impostos als que més tenen i més contaminen, o d'aplicar plans d'inversió per avançar en un model econòmic verd. A més, la majoria de les mesures van ser adoptades amb caràcter d'urgència o amb l'acord unilateral del Consell Europeu, sense ni tan sols debats previs en els Parlaments estatals.

Durant aquest mes de juny, el Parlament Europeu hem debatut un paquet de sis mesures legislatives per a la governança econòmica. Aquestes mesures formen part de les línies directrius adoptades pel Consell Europeu (24/25 de març) on també es va implementar l'anomenat "Euro-plus Pact" (mesures de caràcter estrictament intergovernamental per aconseguir una major coordinació de les polítiques econòmiques principalment entre els països de la zona euro).

Constato que l'única resposta a la crisi econòmica actual és Europea, i que la governança europea és clau per ajudar els països amb dèficits i deutes excessius.

La crisi grega és una crisi europea i per això la resposta ha de ser europea.

Per això són necessàries mesures que introdueixin l'economia real (desequilibris i altres indicadors) en els plans d'actuació del Consell i la Comissió. Però aquesta governança europea ha de garantir que la crisi no la paguin els de sempre, volem mesures econòmiques que permetin la aplicació d'un model progressista i la construcció d'una Europa social i verda.

En altres paraules, en el debat sobre governança econòmica hem de considerar 3 aspectes claus, que són els que he usat per determinar el sentit del meu vot en els sis informes esmentats més amunt:

La contenció del dèficit / deute públic no pot basar-se exclusivament en la reducció de la despesa pública, mesura clarament regressiva i antisocial. Els desequilibris fiscals han d'incloure canvis en les polítiques fiscals, d'evasió fiscal i d'inversió. Que la crisi econòmica i el deute públic no la paguin els de sempre. Necessitem una distribució justa de la càrrega del deute, on les entitats financera i les empreses privades assumeixin la seva responsabilitat en la generació de la crisi actual. La reforma del Pacte de Creixement i Estabilitat no és més que un pegat a una mesura clarament neoliberal i demostradament insuficient per governar la zona euro enfront dels mercats financers internacionals. Sense una política econòmica i fiscal europea comuna no arribarem mai a donar una resposta realque faci front a l'especulació dels mercats financers, que garanteixi la distribució de la riquesa en la Zona euro.


(versión en CAST más abajo)