Avui comença perìode de sessions al Parlament. Els diputats i diputades d'Esquerra al Parlament estarem al peu del canó, proactius en l'acció política i amatents, oberts a tots els suggeriments, reflexions i propostes de la militància, els càrrecs electes, simpatitzants, amics, votants, exvotants, protovotants i entitats. Oberts a explicar el que fem arreu on calgui. Construint amb perseverança una alternativa amb credibilitat i eficàcia a les polítiques que es plantegen des del Govern com si no hi hagués cap alternativa.

El pròxim període de sessions serà calent políticament i molt fred per a les classes, fins ara, mitjanes i populars. La reforma constitucional per fixar un límit de despesa ha estat un cop de gràcia a la política econòmica contracíclica, que complicarà encara més la gestió de la crisi i els seus efectes als Països Catalans i donarà una nova coartada al neoliberalisme que hi governa per continuar ‘per imposició estatal’ el seu pla de retallades en els pressupostos del 2012. I que s'escapoleix en el cas del Principat de fer que el Parlament s'hi pronunciï en Ple abans que es tanqui el procés a les Corts espanyoles.

Si no canvia la nul·la voluntat per part de CiU al Govern de diàleg i d'establiment d'acords de país i de coresponsabilització en l'acció política que Esquerra hem anat expressant des del primer dia de la legislatura, el rodet parlamentari amb el PP i la Mesa del Parlament el període de sessions que encetem serà molt més dur.

Si hi afegim les retallades als serveis i prestacions públics bàsics treballats durant anys i adreçats a fonamentar unes rendes mitjanes-baixes i col·laborar a equilibrar els efectes d'una crisi econòmica que trigarà a marxar; polítiques nul·les per reactivar la competitivitat de l'economia catalana i el consum; el suport a mesures antisocials del Govern espanyol dels dos primers partits catalans; la dificultat de programar inversions per millorar la mobilitat sostenible i l'economia i amb l'acabament de l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'estatut el 2013 (una de les retallades que va patir l'Estatut a Madrid, perquè va sortir del Parlament sense límit temporal)...

Els partits polítics catalans hi estem més obligats que mai a pactar l'acció política de la legislatura, amb la responsabilitat principal de CiU. I en el que queda del 2011 hem de consensuar al Parlament un model de finançament que ens permeti recaptar tots els impostos, gestionar-los i liquidar-los i posar-lo a consulta de la ciutadania com a molt tard a principis del 2012 per anar-lo a negociar amb la força d’un país al darrere i sense concessions. I, si el concert no fos possible, amb el topall màxim del 2013, que CiU compleixi i precipiti la ‘transició nacional cap al dret a decidir sense límits’ i convoqui un referèndum per a l’autodeterminació abans d’acabar la legislatura. Si no l’hivern serà molt fred, i llarg.