[català - castellano - english - français - italiano ]
La tardor ve moguda... hi posarem lluites i optimisme.
Ja hi tornem a ser. Les vacances d’agost s’hanacabat i comença el curs. De fet, els anys van més de setembre a setembre, quede gener a gener. La fi de l’estiu, la preparació i l’inici del curs escolar,el retrobament amb els espais i els temps de la quotidianitat marquen el puntd’inflexió principal del calendari.
Més enllà del parèntesi d’agost, els grans elementsde l’escenari polític i social segueixen tossudament presents. A Catalunya, elgovern de CiU ha arribat més lluny d’on era imaginable en la seva estratègia deproduir dolor i sofriment entre les persones humils; fent-ho, a més, accentuantels menyspreu i la mala educació. Neoliberalisme classista de manual. Lasupressió del dret a cobrar la renda mínima d’inserció és la retallada socialmés inhumana possible. I és també l’intent elitista més agosaratd’estigmatitzar la pobresa. La gestió del procés, a més, ha estat desastrosa.Jo no sé què deu explicar el conseller Mena a ESADE, però si un dia ha de feruna classe sobre incompetència i irresponsabilitat en la gestió pública, té uncas d’estudi perfecte en el desmantellament de la RMI; i ell, de protagonista.
A l’estat espanyol, un president i un govern agònicsdecideixen també anar més enllà en la seva trajectòria de dretanització iautoritarisme. A finals d’agost Zapatero es despenja amb un nou acte desubordinació a la lògica insaciable del capitalisme financer, i proposaconstitucionalitzar la visió neoliberal sobre la limitació del dèficit. Ho fa,a més, negant tota possibilitat de deliberació democràtica d’idees, i excloentla proposta d’un referèndum com a mecanisme de participació ciutadana en unadecisió col.lectiva rellevant. Saben Rubalcaba i Chacón que això ensorra encaramés les seves perspectives electorals, però acaben tancant files: d’esquenes ala majoria social i d’esquenes a la política democràtica. S’ho trobaran, no técap sentit votar aquest PSOE des d’una mínima sensibilitat progressista id’innovació política.
A Barcelona, els primers 60 dies del nou governmunicipal de CiU confirmen un escenari de regressions socials, ecològiques i dellibertats preocupant. Un alcalde i un govern que avalen els impactes de lesretallades sobre les persones i els barris de Barcelona des d’un silenci decomplicitat; que no defensen la ciutat de cap de les agressions socials delgovern de la Generalitat. Va ser patètica la imatge de l’alcalde Trias desprésde veure’s amb Mas, acotant el cap i acceptant tot el ventall d’incomplimentsamb Barcelona. A les primeres de canvi, el compromís d’exigència per Barcelonaes torna subordinació. Tampoc es posen en marxa polítiques pròpies. La lluitacontra la crisi com a prioritat sembla simple retòrica de Trias. No es convocael Pacte per l’Ocupació de Qualitat i es reuneix a finals de juliol una Taulacontra la Crisi sense cap contingut ni proposta per part del govern municipal;taula on eren àmplia majoria els causants de la crisi. Un alcalde que va fortcontra els febles: que no dubta a apostar per mètodes repressius contral’exclusió social i contra la convivència en llibertat. I que és feble enfrontles pressions dels forts (apartaments turístics i hotels a Ciutat Vella). Iregressions ecològiques: subordinació de medi ambient a urbanisme; amenaces ala mobilitat sostenible (al bicing i als carrils-bici).
Font:
Ricard Gomà
- Compartir
-
-
-
-
-
-
more...
