Som tan a prop d’unes eleccions que no veiem allò quotidià que ens envolta encara que , a voltes, sigui gairebé invisible. I un cop més, som a prop de la commemoració del 25 de novembre, dia internacional de l’eliminació de la violència vers les dones, una violència que malgrat els avenços perviu i, molts cops avança.

Enguany farà 30 anys que va ser declarat dia internacional en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). 30 anys de patiments per a moltes dones, 30 anys de visibilitat, 30 anys d’avenços legislatius, 30 anys de reivindicacions… moltes encara pendents. Però les morts, agessions, violacions… de dones en mans d’agressors masculins, la majoria dels quals tenen un lligam afectiu segueixen existint més enllà de les estadístiques.

Els drets humans de les dones es vulneren de forma quotidiana i la violència masclista és una de les seves cares. La discriminació, la subvaloració, les desigualtats que les dones patim són altres cares del mateix prisma. Ser dona no és fàcil i aquí no fem mèrits, en la nostra quotidianitat la meritocràcia no funciona més aviat se’ns nega en forma de sexisme.

El 25 de novembre és a prop però cada dia, al nostre voltant podem veure o viure situacions discriminatòries que cal combatre i posar fi. El dia 20 de novembre es dipositaran molts vots, caldrà tenir en compte que el nostre vot pot contribuir a eradicar la violència masclista o bé… fer-la perviure.

Publicat a L’Hora Violeta de 30º

Tweet