Ahir al vespre, quan arribava a casa, em va aturar un honrat ciutadà del carrer de Sants, en una mà duia la bossa d’escombraries, després vaig saber que era orgànica, i en l’altra subjectava un quisso, grisenc i amb poca esma. L’home em va preguntar per què CiU havia pactat la Televisió de Catalunya amb el PP. I sincerament em va costar trobar-hi un argument polític per no dir racional. El ciutadà honrat va seguir insistint i em va fer la segona pregunta que forma part del clàssic top five del món catalanista: per què no pacten CiU i ERC? Després d’explicar-li que en aquesta legislatura ens hem ofert fins a cinc cops per pactar allò més important començant per la CMMA, o sigui la tele i la ràdio fins als pressupostos, va ser ell que no va saber què contestar-me. Al final, les necessitats fisiològiques del cànid van desbordar el nostre debat i les vam deixar per un altre dia.

Però com el meu amic del carrer de Sants hi deu haver molts catalans que, a hores d’ara, no deuen entendre per què el partit de Mas i Pujol ha deixat posar el peu a TV3 i Catalunya Ràdio –i de quina manera!– al partit de Rajoy i Arenas. Per cert, que gran que és Arenas Bocanegra en campanya! S’ha conjurat perquè tot ciutadà andalús pugui viure a qualsevol lloc de l’estat només en la seva llengua! De pas hi podria incorporar la Unió Europea! quina paradoxa que des de la caverna d’allà (o els col·laboracionistes d’aquí) ens diguin dia si dia també que el bilingüisme es tan saludable; oi Bauçà, Sánchez Camacho o Fabra?

Crec que, com a mínim, hi ha quatre causes per les quals CiU ha pactat amb el PP i no amb PSC o ERC la tele i la ràdio. La primera és fer-ho amb un partit sense escrúpols quan parlem de llibertat d’expressió. Si des de la plaça Sant Jaume volen posar en cintura els informatius i els periodistes de la CMMA, el PP és el soci idoni. Perquè el model del partit de Sánchez Camacho és Canal 9, Telemadrid o la TVE de l’època Urdaci que després de les eleccions andaluses reviscolarà amb tot l'esplendor. Si es vol radiar des de l’executiu català cada noticia, cada enfocament i cada matís, el PP és el soci idoni. Segona causa, el menyspreu per allò públic, amb el PSC o ERC hagués estat difícil desballestar els canals de televisió i de ràdio públiques. D’entrada, perquè des d’Esquerra sempre hem defensat que la construcció nacional només es fa des d’un espai comunicacional propi. No és endebades que el PP ha liquidat TV3 al País Valencià. Aquí del que es tracta ara és de tornar els favors des de la coalició governant al grup de comunicació que els va ajudar a arribar al poder. D’aquí ve la supressió de la publicitat a Catalunya Ràdio. El PP és un soci no només còmode en aquest aspecte sinó entusiasta. I tercera, la retallada de continguts i espais a la televisió pública de Catalunya suposarà una purga política a tots aquells que defensin la independència de Catalunya. Perquè si bé la tàctica dels convergents és proclamar el dret a decidir sense límits en el seu Congrés d’aquest cap de setmana, l’estratègia és governar molts anys a Catalunya encara que sigui a costa de fer créixer el PP i amotllar-se al que vingui de Madrid. Per això determinats continguts, programes i opinadors independentistes aviat hi faran nosa. Tant criticar al Govern d’Entesa i ara resulta que a les tertúlies d’ara hi ha més defensors de la unitat d’Espanya que mai! I el que queda per venir, perquè tot això s'ha perpetrat abans del pacte CiU-PP. Com acostuma a passar, alguns s’han posat la bena abans que la ferida. Tot i així ho tenen cru perquè l’aliança entre populars i convergents és de ferro i no deixaran res al seu pas. Molts independentistes han estat útils per minar el govern d’Entesa i les seves propostes (amb especial virulència amb ERC) però a partir d’ara seran incomodes. A no ser que practiquin l’autocensura com fan ja alguns, és a dir, que callin i mirin cap a una altra banda tot parlant de política internacional o de l’economia global en el mateix moment que el PP està matant la llengua catalana a Mallorca o València o es carrega el corredor mediterrani.

En Jaume Bonet està fent una vaga de fam a Mallorca contra la política que els de Sànchez Camacho apliquen allí contra el català. Contra el PP fora de Catalunya es viu bé, però criticar l’acord CiU-PP incomoda. L’autocensura ja fa temps que campa per platós, estudis i redaccions. Però potser no és això. Potser es que més enllà d’honroses excepcions es tractava de carregar contra l’anterior govern i l’independentisme, el nacionalisme, n’era l’excusa. I la darrera, la quarta, senzilla i clara, a la plaça Sant Jaume i el seu entorn bussines frendly estan aterrits amb la majoria del PP i ja se sap que la por guarda la vinya. És millor pactar-hi que no trobar-nos-els de cara. Corrobora aquesta tesi l’actitud de resignació del govern dels millors amb el corredor central, el debat sobre el dèficit o la retallada d’inversions a Catalunya o ep pacte de model i cadires a TV3, amb La Vanguardia escampant la falsedat governamental que CiU havia pacta un nom amb el PP, una cínica mentida per intentar contrarestar el pacte d'exclusió signat per PP i CiU.

Tant de bo m’equivoqui i tot plegat sigui passatger. Tant de bo el congrés de CDC i el seu plantejament sobiranista no sigui pura tàctica. Tant de bo ens emplacin a ERC a fer un pas endavant i començant per la independència fiscal fins a la nacional puguem fer via tots junts o, si més no, una part del camí. És el que li agradaria al meu veí de Sants, segur. Quan torni a trobar-me'l m’agradaria estalviar-me d’explicar-li per què el partit del President Pujol pacta amb els enemics de la llengua de Pompeu Fabra. En canvi, m’agradaria que parléssim sobre com guanyar el referèndum d’independència. Però, a hores d'ara, pinten bastos.