Des que vaig començar el meu mandat parlamentari, el juny de 2009, que no he faltat a cap sessió plenària del PE. Sempre he considerat que la meva primera funció, en tant que càrrec electe, és dur a terme el programa amb què em vaig presentar a les eleccions, i mirar de condicionar la trajectòria de la institució en la qual treballo, el Parlament Europeu, cap a la línia de responsabilitat social, ecològica, nacional, europeïsta i d'igualtat de drets i oportunitats que defensava en campanya.
Demà, però, 29 de març de 2012, serà el primer cop en aquests ja tres anys de mandat que no assistiré al ple. Considero que la meva obligació és ser a Catalunya, al costat de totes aquelles persones que sortiran al carrer en senyal de protesta per la deriva neoliberal i conservadora, mutiladora de drets, vulneradora de principis bàsics sobre els quals es fonamenta l'Estat el Benestar.

La meva tasca diària consisteix a plantar cara a les polítiques de dreta des de les institucions, però demà vull ser a la manifestació en contra de la reforma laboral del govern del PP i les retallades del govern de CIU.

Aquest és un dia on també cal demanar una altra Europa Social i sumar-nos als moviments socials, sindicats i partits d’esquerra que també s’estan mobilitzant a Itàlia, Grècia i Portugal, entre d’altres .

Com a Eurodiputat  faig arribar aquest missatge de lluita a les institucions i líders europeus i crido als altres eurodiputats i eurodiputades progressistes que es sumin a la vaga general.