Vivim temps convulsos i regressius. Els nostres drets van enrere, l’economia ni ho sabem, els salaris disminueixen, la por creix, juntament amb els beneficis d’uns quants. Són temps d’angoixa, d’incerteses i, alhora, de reptes personals, de construcció de felicitat pel present i pel futur.

La gent pateix, patim, situacions injustes i mirem amb por el futur però necessitem creure que tot anirà a millor malgrat els nostres governants donen pals de cec, malgrat es dediquen a acontentar els mercats sigui per sobre dels nostres drets consolidats o del nostre benestar.

Vivim temps de ràbia i indignació, un ràbia que hem de saber conduir, una indignació que hem de mostrar. La vaga general va marcar una gran mobilització social als carrers de Catalunya, i de tot l’estat. Una mobilització que s’ha de mantenir, seguir i mostrar, només mostrant la nostra força comuna com a classe treballadora podrem aconseguir aturar la regressió social i econòmica a que ens volen sotmetre. questa gran participació els ha molestat i no ens ho volen permetre, ara volen castigar també la resistència passiva i no es van arrugar per repartir el que calgués hi haguessin famílies, gent gran o menors en les manifestacions. No volen que cridem el què pensem, no volen que mostrem la indignació que tenim, ens volen en silenci, amb por i sense força.

Tenim reptes per davant i un d’ells és la construcció de la pròpia felicitat i això només serà possible si prenem consciència i lluitem pel que volem, necessitem i tenim, és qüestió de coherència personal. La lluita política no és una cosa d’uns quants a les institucions, totes i tots fem política, el nostre silenci simplement atorga poder als qui la volen fer per nosaltres.

Tweet