La crisi económica és profunda. I el més terrible és que la perspectiva és anar a pitjor. Fins ara la crisi estava sent profunda, i aquesta realitat es combinava amb un discurs que deia que no hi havia diners, que les retallades eren inevitables, que no hi havia alternativa. I la crisi a la vegada s’ha utilitzat com a excusa, per trencar consensos que en aquest país havien costat molt construir