Jordi Serrano, rector de la UPEC, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, i Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT a Catalunya, han inaugurat avui les vuitenes jornades de la UPEC, El futur és a les nostres mans. Aquesta edició comença amb l’amenaça de poder ser la darrera, donada la falta de finançament de l’entitat, que aquest any ha pogut organitzar les jornades amb l’estalvi d’anys anteriors. A aquesta situació han fet referència els responsables dels dos sindicats. Gallego ha lamentat que “les retallades posen en perill institucions com aquesta, que ajuden a construir propostes i alternatives”, mentre que Álvarez ha desitjat que “aquesta sessió inaugural pogués servir perquè l’any que ve tornem a tenir sessió inaugural”.

El discurs del rector, tan contundent com benhumorat, ha arrencat riures al públic, que ha omplert la sala d’actes de CCOO, mentre assenyalava els responsables de la crisi. Serrano ha citat la rockera Patti Smith per dir que “Jesús va morir pels pecats d’algú, però no pels meus”. Tot i que s’ha intentat culpabilitzar el conjunt de la població de l’actual situació de crisi, Serrano explica que “hi ha un grup de gent, els nous bàrbars, que volen acabar amb tot”. El rector ha parlat dels mantres que repeteixen fins que la gent els creu: “hem estirat més la mà que la màniga”, “hem de recuperar la cultura de l’esforç” o fins i tot allò de “ens hem de llevar ben d’hora ben d’hora”. Serrano ha remarcat la ironia del fet que això ho diguin banquers i futbolistes, mentre que els que cultiven la cultura de l’esforç i es lleven “ben d’hora ben d’hora” són aquells que surten de casa a les cinc de la matinada per treballar en polígons industrials.

Serrano ha repassat la trajectòria d’alguns d’aquests “bàrbars”, com Mario Monti, Mario Draghi, Rodrigo Rato o Luis de Guindos. Els llocs als que han arribat són mostra de l’hegemonia neoliberal en la gestió d’aquesta crisi. Mentrestant, es persegueix als més dèbils: als aturats, perquè cobren una prestació, als jubilats, acusats de comprar medicaments de més, als estudiants, als qual s’augmenta un 66% el preus de la matrícula.

La conferència inaugural de la UPEC ha estat a càrrec del professor Joan Tugores, catedràtic d’economia i ex-rector de la UB. Tugores es pregunta quins són els canvis profunds provocats pel binomi format per la crisi i la globalització. “La globalització va trencar un delicat equilibri entre mercat i polítiques públiques en favor de les grans empreses”, explica el professor. Tugores ha remarcat que aquesta crisi ha combinat el pitjor del capitalisme anglosaxó, amb el seu màxim afany de lucre i liberalització, amb el pitjor del capitalisme asiàtic, que no compta amb els serveis socials que tenim aquí. La conclusió que extreu de tot això és que “avui Europa és el malalt de l’economia mundial”. També ha analitzat l’evolució de les balances fiscals al nord i el sud d’Europa per mostrar com es van extremar les diferències a partir del 1999 i el 2001. “Hi ha una responsabilitat compartida, el dèficit dels uns i el superàvit dels altres són pràcticament bessons”.



Tugores ha posat especial èmfasi en trencar amb els maniqueismes. El professor assegura que els mercats, quan no estan, com ara, capturats per les elits, són generadors de riquesa. Tenen una funció de canalitzar l'estalvi envers la inversió productiva i, si no l’estan complint, “potser cal una esmena a la totalitat”. Per tot això, Tugores ha remarcat la importància d’elements que permetin millorar tant la cohesió social com la competitivitat, i el millor exemple, diu, és l’educació pública. De fet, el professor ha explicat que en els països on han augmentat les desigulatats és on ha pujat la prima de risc.






Crisi de representativitat i noves formes de protesta

Per la tarda ha canviat el to de la sessió. La taula Crisi de representativitat i noves formes de protesta ha reunit els activistes Simona Levi, Carlos Delclós i Esther Vivas, moderats per Josep Cabayol. El debat s’ha centrat en el 15-M, el seu primer any d’experiència, i el canvi que ha representat en les formes de mobilització.

Carlos Delclós, professor associat de la UPF i activista de la PUDUP, ha recordat la seva pròpia experiència pel que fa al 15-M, llegint algunes coses crítiques que va escriure durant els primers dies després de la manifestació i remarcant les virtuts del moviment. Ha remarcat la importància d’un moviment en xarxa i ha valorat la seva heterogeneitat. “Que els indignats de tot el món no se centrin en un mateix tema és el que fa que siguin un moviment i no un lobby”, ha dit. També ha assenyalat qüestions que el preocupen. “Treballem gratis perquè el sistema compleix les seves funcions”, diu en referència al projecte #15MpaRato, que ha recollit diners per processar Rodrigo Rato. Encara que hi ha posat diners, assegura que “no és la nostra funció perseguir Rato i és vergonyós que haguem hagut d’arribar a aquest punt”.


A continuació ha intervingut Simona Levi, activista cultural vinculada a diversos moviments en defensa d’internet. Levi remarca que el 15-M és un moviment nadiu digital i que es va començar a preparar molt abans de la manifestació. Ha parlat extensament del paper dels moviments a internet, a on es marquen uns nous ritmes. Ha assegurat que hi ha una escletxa clara entre quan s’entén o no s’entén el procés que es dóna en el món digital, que no tenir tota la situació controlada és una cosa pròpia dels moviments a la xarxa i que això és positiu.



Pel que fa a la situació actual, Levi ha assegurat que, mentre “el primer 15-M era un moviment de manada, el 15-M del 2012 és catalitzador”. Es treballa en grups petits, amb objectius concrets i capacitat de moure molta energia. Les assemblees s’han convertit en espai de difusió d’aquesta feina. Per acabar ha parlat de tàctiques i formes d'organització. És important pensar què volem ser i a qui ens volem dirigir. També ha parlat de l'horitzontalitat que, assegura, és una fal·làcia: “un 1% executa, un 9% ajuda i un 90% parasita”. Per això és important que cadascú parli del que sàpiga, ha clarificat, i cal una “meritocràcia” basada en la transparència i un resultat comú.


L'última ponent de la taula ha estat Esther Vivas, investigadora en moviments social i polítiques agrícoles i alimentàries, que ha parlat de l'important paper que ha tingut el 15-M en revifar altres moviments. “La crisi havia fet que molta gent se sentís derrotada abans de començar a lluitar”, ha afirmat. Ha parlat de la importància de petites victòries, com aturar desnonaments, que permeten fer la reivindicació tangible, i ha remarcat la importància del moviment en “generar una opinió pública alternativa”. “Fa 10 anys parlaves de nacionalitzar la banca i et miraven com un extraterrestre. Ara molta gent ho accepta”, ha dit Vivas. També ha considerat que “ara el repte és portar aquesta indignació a les empreses i defensar un sindicalisme combatiu”, un tema que ha tingut pes en el debat posterior amb alguns dels assistents que són delegats sindicals.

La UPEC dedica els vespres a la presentació de publicacions i avui ha començat amb Internet, tecnopolítica y revoluciones, escrit per un col·lectiu d'internautes. L'han presentat Luis Juberias, membre de la junta de la UPEC, Jordi Carbonell, de l'editorial Icària, i la mateixa Simona Levi, una de les autores del llibre. El debat amb el públic ha servit per parlar de moltes qüestions relacionades amb la xarxa. Sobre l'excletxa digital, Simona Levi ha assegurat que, igual que abans s'ensenyava a escriure als companys que no en sabien, ara s'ha d'alfabetitzar la gent en el món digital. Davant d'algunes preguntes sobre el funcionament de l'activisme a la xarxa, Levi ha remarcat que “internet és la vida, no és un món diferent” i, per tant, és un altre camp de batalla.