Una dada: en la darrera dècada, la gran majoria (60%) de persones que s'han llicenciat en carreres com econòmiques, dret o administració d'empreses són dones. No obstant, i malgrat l'habitual retòrica en favor de la igualtat d'oportunitats, la realitat mostra com la participació de les dones en els principals centres de decisió (incloses les principals empreses) no arriba al 14%. És evident que hi ha un problema de fons, estructural, que fa que a mesura que s'ascendeix en els nivells de decisió política/econòmica, la proporció de dones descendeix de manera alarmant. El sostre de vidre, el negui qui el negui, és un fet. I cal trencar-lo.

Més enllà de reduir el debat a un afer de quotes, per a mi és un afer de promoure la igualtat.

La igualtat ha de ser un dels principis centrals que regeixi la construcció europea, per això la Unió Europea necessita una legislació clara que asseguri la paritat en els diferents nivells de presa de decisió, també als consells d'administració. Això és el que ha proposat la vicepresidenta Reding, a petició d'una gran majoria del PE.

Demà, a les 12.30, la Comissió Europea ha de decidir sobre aquesta qüestió, la qual es pot explicar de la següent manera: