INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DEL GRUP SOCIALISTA EN LA REUNIÓ DE LA DIPUTACIÓ PERMANENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Palau del Parlament, 23 d’octubre de 2015

 

Gràcies, senyora presidenta.

Sr. president de la Generalitat en funcions,

Vull, en primer lloc, agrair-li la seva sol·licitud de compareixença i la celeritat amb la que s’ha produït. No deixa de ser altament preocupant, però, que vostè sigui el president de la Generalitat que més vegades ha hagut de comparèixer per donar informació sobre casos de corrupció que afecten el seu partit. I no parlo de corrupció en general o de casos de corrupció que afectin persones individuals, em refereixo a la presumpta corrupció que, si es confirmen les evidències que es van acumulant, afectarien directament Convergència i les seves fundacions.

I si bé és cert que vostè va compareixent per donar explicacions sobre el tema, he de dir-li al mateix temps que les seves compareixences en seu parlamentària, i aquesta és, crec, la tercera, no han assolit fins ara l’objectiu de tranquil·litzar l’opinió pública. I li diré per quines raons crec que les seves compareixences no tranquil·litzen l’opinió pública.

En primer lloc perquè mentre vostè sempre diu que no s’ha produït cap delicte ni irregularitat en relació al finançament del seu partit o de les fundacions del seu partit, es van acumulant nombroses evidències i proves en sentit contrari. I la contundència d’algunes decisions judicials preses aquests dies apunten a l’enorme gravetat dels fets investigats. El fet que dos successius tresorers de Convergència hagin estat detinguts per decisió del jutge no es pot en absolut minimitzar.

En segon lloc, perquè quan li hem demanat a vostè que es comprometi personalment a assumir responsabilitats polítiques si els fets acabessin per desmentir les seves reiterades declaracions en les que afirma que no s’ha produït cap delicte ni irregularitat en el finançament del seu partit o de les seves fundacions, vostè s’ha negat, almenys fins ara, a fer-ho.

I, en tercer lloc, perquè vostè sempre s’ha cuidat molt d’assenyalar com a únics responsables de qualsevol eventual irregularitat o delicte que pugui demostrar-se en el futur, els successius tresorers del seu partit, aquests que han estat detinguts. Va arribar a explicar-nos que fins i tot els tresorers de CDC podien arribar a vendre el patrimoni del partit sense autorització ni coneixement de ningú. De vegades ha semblat vostè més interessat a crear un tallafoc que a convèncer-nos que no s’ha produït cap delicte o irregularitat.

A aquests motius s’hi podrien afegir altres, com el fet sorprenent que part dels diners que recapten les fundacions de CDC acabin a la tresoreria del partit com a pagament de serveis, pel que sembla, no sempre prou acreditats.

Dit això, senyor president en funcions, el grup socialista respecta sempre la presumpció d’innocència i, com no som ni jutges ni fiscals, no pensem atribuir-li a vostè ni a la seva força política la comissió de cap delicte. Ningú no pot ni ha de fer-ho mentre no s’hagi dictat una sentència judicial sobre els diferents casos que preocupen l’opinió pública.

I volem també reconèixer-li, senyor president en funcions, l’esforç en la millora dels mecanismes de contractació pública de la Generalitat que vostè ha detallat, tot i que ens agradaria potser alguna precisió en relació a la unitat d’avaluació tècnica creada per Infraestructures.cat, ja que algunes informacions apunten la possibilitat que aquesta unitat, i les seves avaluacions, hagin introduït elements d’arbitrarietat que no correspondrien a la intervenció que vostè ens ha fet.

Però, permeti’m, senyor president en funcions, que li faci un retret en referència a les seves declaracions públiques en les que afirma ser víctima d’una cacera. Vostè ha dit públicament que vostè i el seu partit se senten com una peça de caça major per estar protagonitzant el procés sobiranista.

Senyor president en funcions, els casos que, d’una manera o altra, de forma directa o indirecta, poden vincular-se a Convergència Democràtica de Catalunya són bàsicament tres. A efectes purament descriptius em permetrà que els denomini cas Palau, cas Pujol i els del 3% (els que s’estan investigant actualment i altres com el cas Adigsa pendent de judici). Per cert, són tres casos en els que s’han evidenciat preocupants punts de connexió, persones i empreses que apareixen a més d’un cas.

La Fiscalia de Barcelona va presentar una querella contra Fèlix Millet i tres directius més del Palau de la Música el juny del 2009. Vostè estava a l’oposició i ni tant sols s’havia produït encara la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Per tant, difícilment es pot dir que la investigació judicial del cas Palau tingués a veure amb el procés sobiranista que ni tant sols havia començat.

Cal recordar que la instrucció del cas Palau va acabar el passat 31 de juliol després de sis anys de feina. El jutge imputa greus delictes a 16 persones, d’entre elles el tresorer de Convergència, i home d’estricta confiança personal seva, el senyor Daniel Osácar, que avui ha estat detingut pel cas 3%, i el jutge considera Convergència com a responsable civil com a partícip a títol lucratiu.

L’esclat del cas Pujol, que ja veurem com i quan acaba vistes les seves moltes ramificacions, s’inicia de fet amb una declaració del propi Jordi Pujol i Soley l’any 2014 en la que confessa l’existència de diners no regularitzats en comptes a l’estranger des de l’any 1980. Com a mínim estem parlant d’un frau fiscal continuat per part de qui va presidir 23 anys la Generalitat, abans també, molt abans també, d’iniciar-se el procés sobiranista.

I del 3% la primera vegada que se’n parla en aquest Parlament és el 25 de febrer del 2005, quan faltaven més de cinc anys perquè s’iniciés el procés sobiranista. Va ser el president Maragall que ho va mencionar fent-se ressò de l’editorial d’un diari. I vostè li va reclamar que retirés les seves paraules en benefici de l’acord sobre el nou Estatut, cosa que el president Maragall va fer. Per cert, tot i així, el seu partit va presentar una querella contra el president Maragall que finalment va ser retirada.

D’altra banda, les actuacions judicials que vàrem conèixer dimecres i que continuen, són fruit d’una investigació judicial que, de fet, es posa en marxa a partir de les denúncies presentades per una regidora d’ERC de Torredembarra i altres regidors d’aquell ajuntament davant del jutjat d’El Vendrell. Si m’ho permet, sr. Mas, això no prové de Madrid.

Sr. president en funcions, no crec que es pugui tranquil·litzar l’opinió pública sobre la base d’intentar presentar la seva persona i la força política que dirigeix com a peça de caça major, com a víctima a abatre per aturar el procés independentista.

Altres forces polítiques, també la meva, han estat objecte d’investigacions judicials sobre casos de presumpta corrupció o d’irregularitats comeses per responsables polítics o càrrecs de l’Administració. I cap especulació sobre una pretesa intencionalitat política de les investigacions ordenades per jutges o fiscals no eximeix de l’obligació de respondre a les acusacions ni d’assumir les responsabilitats que siguin del cas.

Si això fos una operació política contra el procés independentista, Esquerra Republicana i la CUP estarien també essent objecte d’actuacions similars i no és així.

Crec, senyor president en funcions, que apuntar a un pretès origen polític dels problemes judicials que afecten al seu partit i a les seves fundacions no li fa un bon servei a la justícia, però tampoc a l’independentisme, ni al seu partit ni a vostè mateix.

Sembla més aviat una maniobra per intentar defugir responsabilitats. Crec que el victimisme no servirà en aquest cas. No és Catalunya la que està essent atacada: és el seu partit, les seves fundacions i les empreses que semblen haver-los finançat de forma irregular a canvi d’un tracte de favor de l’Administració de la Generalitat els que estan essent investigats per l’autoritat judicial.

Senyor president en funcions, abans he fet referència al cas Palau, que ja ha acabat la fase d’instrucció, amb conclusions que apunten directament al cobrament de comissions il·legals a través d’un triangle format per empreses adjudicatàries d’obra pública, el Palau de la Música i el seu partit i la fundació CatDem. Certament, Convergència va decidir retornar els 630.000 euros que la seva fundació havia rebut del Palau de la Música. Però el jutge conclou que, a més, entre l’any 2000 i el 2007 l’empresa Ferrovial va pagar 6,6 milions d’euros en comissions il·legals a Convergència a través del Palau de la Música.

Altres xifres que estem coneixent aquests dies són molt elevades. Les fundacions CatDem i Barcelona Fòrum varen rebre entre 2008 i 2013 donacions per un total de 10,4 milions d’euros. En les fundacions del seu partit es produeix una gran concentració de generoses donacions d’empreses adjudicatàries d’obra pública. I hem vist també com diners donats a les fundacions de Convergència acabaven en mans del propi partit per raons no prou explicades.

És per això, senyor president en funcions, que reiterem una pregunta obligada: manté vostè l’afirmació que ni el seu partit ni les seves fundacions s’han finançat irregularment?

Vostè ha negat sempre qualsevol responsabilitat directa en tot aquest afer. Però li recordo també que hi ha una responsabilitat in eligendo, és a dir, en elegir els seus col·laboradors i mantenir la confiança en ells dipositada fins i tot després de conèixer indicis que apunten a una presumpta activitat irregular o delictiva.

Per això li pregunto, manté vostè la seva absoluta confiança en Daniel Osácar, Andreu Viloca i Josep Antoni Rossell?

Es personarà la Generalitat com a part afectada després de la detenció d’aquest darrer, director general d’Infraestructures.cat?

Cal recordar que en un debat sobre l’orientació política general del govern es va aprovar una resolució que instava el govern a personar-se en les causes en què la Generalitat surtis perjudicada.

Senyor president en funcions, acabo amb una reflexió feta des del màxim respecte personal i institucional, i conscient de fer-la en un moment polític molt excepcional.

Considera, senyor Mas, que, en aquest context, vostè està en condicions de seguir aspirant a tornar a presidir la Generalitat?

La pesada llosa d’aquests presumptes casos de corrupció que afecten les fundacions de Convergència i el propi partit del qual vostè ha estat el màxim dirigent des de l’any 2000 fins avui (secretari general 2000-2012, president 2012 fins a l’actualitat), lluny de disminuir, augmenta cada dia que passa.

No creu, senyor president en funcions, que aquesta llosa no ha acabat esdevenint una hipoteca política insuportable?

Creu vostè convenient mantenir la seva candidatura i la política catalana sota la tensió que els procediments judicials en curs implicaran en els propers mesos i potser anys?

Com que desconec la veritat del que ha passat no puc respondre amb objectivitat i rotunditat aquestes preguntes. És a vostè qui correspon de fer-ho.

A més, sempre és difícil calibrar fins on arriba la responsabilitat política en casos com aquest, però com a màxim responsable de la Generalitat, que aspira a seguir-ho essent, l’autoexigència ha de ser màxima.

Què hem reclamat al Partit Popular quan es va procedir a la detenció del seu tresorer? Una assumpció de responsabilitats polítiques que, per cert, no s’ha produït.

Senyor president en funcions, crec sincerament que la nova legislatura que s’obre dilluns requereix d’uns fonaments més sòlids dels que vostè està avui en condicions d’oferir al nostre país. I m’agradaria conèixer la seva opinió al respecte.

Moltes gràcies, senyor president en funcions, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.