INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA

FORUM EUROPA. TRIBUNA CATALUNYA. 15.12.17.

Bon dia,

En primer lloc vull donar les gràcies al Fòrum Europa – Tribuna Catalunya per convidar-me a aquest esmorzar informatiu.

També vull donar les gràcies als patrocinadors, Assistència Sanitària i Fundació “la Caixa”, que fan possible aquest col·loqui i saludo especialment als amics i amigues que avui ens acompanyen. Entre els que destaco el president Montilla; Angel Ros, president del PSC; José Luis Ábalos, secretari d’organització del PSOE; Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya; María Recuero, secretaria general de l’USOC; Mario Romeo, president de Portes Obertes del Catalanisme; Josep Antoni Duran Lleida i Pere Navarro.

Vull agrair Ramon Espadaler per les paraules de presentació. Una campanya electoral es una activitat frenètica que crea uns llaços molt forts entre els que comparteixen un esforç tan intens.

I amb en Ramon ens està passant això, ens anem descobrint mútuament com persones i, haig de dir, que el balanç és magnífic.

Passo ara a la intervenció que vull fer avui en la que voldria dir-los bàsicament 4 coses.

La primera. En la propera legislatura Catalunya no ha de tenir ni un president ni un govern independentista. I, per tant, vull dir-los que els vots que rebi la nostra candidatura no serviran per elegir un president o presidenta independentista.

La segona. Concentrar els vots no independentistes en la candidatura que encapçalo contribueix a una alternativa a l’independentisme que exclou una deriva conservadora i l’immobilisme o el retrocés en matèria d’autogovern i de finançament.

La tercera. La proposta que encapçalo té com a prioritat fonamental la recuperació del respecte envers totes les persones i totes les idees, el respecte a la llei i a les institucions, i la cerca permanent de la reconciliació entre els catalans, i la reconciliació amb la resta dels espanyols, amb les institucions europees i amb el món econòmic.

La quarta. La proposta que encapçalo i la meva pròpia candidatura a la presidència de la Generalitat, emmarcades en un catalanisme de centre-esquerra, poden permetre teixir els acords necessaris per desbloquejar la situació política en un Parlament fragmentat.

En atenció als mitjans, ho repetiré en castellà i així ja no m’ho demanen després.

• En la próxima legislatura Catalunya no debe tener ni un presidente ni un gobierno independentista. Y, por tanto, los votos que reciba nuestra candidatura no servirán para elegir a un presidente o presidenta independentista.
• Concentrar los votos no independentistas en la candidatura que encabezo contribuye a una alternativa al independentismo que excluye una deriva conservadora y el inmovilismo o el retroceso en materia de autogobierno y financiación.
• La propuesta que encabezo tiene como prioridad fundamental la recuperación del respeto a todas las personas y todas las ideas, el respeto a la ley y a las instituciones, y la búsqueda permanente de la reconciliación entre los catalanes, y la reconciliación con el resto de los españoles, con las instituciones europeas y con el mundo económico.
• La propuesta que encabezo y mi propia candidatura a la presidencia de la Generalitat, enmarcadas en un catalanismo de centroizquierda, pueden tejer los acuerdos necesarios para desbloquear la situación política en un Parlament fragmentado.

Així que començo a explicar-me.

Vull viure en un país on sigui natural poder-se fotografiar amb persones que pensen de forma diferent. Un país en el que la gent es respecti i es saludi sense que les diferències polítiques siguin cap entrebanc. Vull una política de diàleg, negociació i pacte, en la que la bona educació i la cordialitat siguin la norma i no l’excepció.

Vull viure en un país en el que les institucions ofereixin l’estabilitat política i la seguretat política necessàries per promoure l’activitat econòmica i les inversions, en un marc que faci impensable el trasllat de seus socials de les empreses o el trasllat de comptes corrents a altres indrets d’Espanya.

Vull que els catalans recuperem immediatament el control i la direcció de les nostres institucions d’autogovern que, si en aquests moments estan intervingudes, és perquè els seus responsables les han situat fora de la llei, de manera conscient i sense fer cas dels molts advertiments que molts hem fet al llarg de més de dos anys.

Vull una política que no divideixi i que assoleixi èxits de país, en comptes de col·leccionar jornades pretesament històriques i fracassos ben estrepitosos, amb un cost enorme pels seus autors, per les institucions i pel conjunt del país.

Fractura, incertesa, fracàs.

Aquesta és l’herència que ens han deixat Puigdemont i Junqueras. Aquesta es l’herència del procés.

Com pot pensar algú que els socialistes volem permetre que tornin al govern aquells que han fet tan de mal a la societat catalana?

Qui pot pensar que nosaltres puguem ajudar a que tornin al govern aquells que han posat en risc la unitat civil del poble, han posat en perill el creixement econòmic, i han malmès la imatge i el respecte que Catalunya tenia a la resta d’Espanya, a Europa i al món?

De cap de les maneres.

El projecte polític independentista ha fracassat i ha de passar a l’oposició.

Si estiguéssim en un entorn educatiu els hi diríem que s’han d’anar al racó de pensar. I per una llarga temporada.

Senyores i senyors,

El dia 21 els catalans poden optar entre dues opcions.

Mantenir el rumb del procés independentista o canviar de rumb.

Mantenir el rumb del procés implica prosseguir en una dinàmica de fractura social i perjudici econòmic insuportable.

Tenim uns quants exemples del “lío” que proposen:

• tenir dos presidents i dos governs; un de legítim a Brussel·les que faria la política i un altre d’efectiu a Barcelona que s’encarregaria del dia a dia?.
• o allò de la “rebel·lió social permanent”
• o enfrontar-se amb les institucions de l’Estat per fer realitat la República.

Hi ha candidatures que reclamen, com la nostra, un canvi de rumb. Però no volen reconèixer que una gran part de la població ha desconnectat d’Espanya perquè el govern del PP ha gestionat molt malament el problema i/o no fan cap proposta concreta per a redreçar la situació. Creuen que limitant-se a dir “no a la independència” el problema es resoldrà per si mateix.

I s’equivoquen.

La proposta que encapçalo i la meva pròpia candidatura a la presidència de la Generalitat és la única que, de veritat, estarà en condicions de canviar el rumb de la política catalana, és una proposta sensata, que vol deixar enrere el ‘lío’, a través de solucions justes i acordades al conflicte. Una proposta que no vol vencedors ni vençuts, un proposta que cerca la reconciliació.

Perquè dic que el nostre projecte i la meva candidatura a la presidència de la Generalitat són els millors per a sortir del ‘lío’?

Perquè fem la proposta més transversal, més factible i més assenyada per a aplegar les energies de la societat catalana en la consecució del bé comú mitjançant la vella recepta del catalanisme: unitat civil, sumar per ser més forts i tenir un projecte per a Espanya i per a Europa.

I quins són els elements centrals d’aquesta proposta?

Primer.

Que administració, empresaris i sindicats acordem com fer créixer l’economia, com repartir la riquesa i com crear ocupació amb un creixement que no generi noves desigualtats, que sigui més respectuós amb el medi ambient i que estigui més atent a lluitar contra el frau i l’explotació laborals.

Per això tenim un pla per a lluitar contra l’explotació i el frau laboral en el que, simplement aprofitant una competència que tenim i que va assolir el president Montilla, però que no ha estat utilitzada adequadament, regularitzarem fins a 100.000 contractes avui fraudulents.

Segon.

Que les forces polítiques i els agents socials pactem una Agenda per a la Igualtat capaç de rescatar els ciutadans víctimes de la dràstica disminució dels ingressos de les famílies amb menys recursos, i impulsar l’educació, defensar el sistema públic de salut i els serveis públics, capaç també d’aturar la privatització de drets i tornar als serveis socials d’accés universal.

I per això vam presentar un pla de xoc social. Un pla de prioritats que, permeti’m que ho digui, ha estat l’única proposta que s’ha pogut escoltar en aquesta campanya sobre què fer per a disminuir les desigualtats.

Una proposta que preveu invertir prop de 3.000 M€ al llarg de la legislatura per tal que 96.000 nens tinguin beca menjador, els que estan en llista d’espera per a la dependència accedeixin a la seva prestació, que es creïn 80.000 places d’escola bressol 0-3 anys, o que 100.000 habitatges siguin rehabilitats des del punt de vista de l’eficiència ambiental, entre d’altres mesures.

Tercer.

Un pacte, al Parlament i també amb el món local, per a una agenda de regeneració institucional i democràtica que permeti que la política, la democràcia, s’imposi sobre els diners. És a dir, que el poder dels representants dels ciutadans estigui per sobre del poder dels mercats o dels interessos gremials de col·lectius afectats. Una agenda que contempli recuperar polítiques públiques de regulació que estableixin regles clares, establiment de límits i igualtat d’oportunitats per afavorir la competència, que és el que més afavoreix els ciutadans.

Un pacte que passa per qüestions tals com la reforma de la Llei Electoral, controlar més la despesa dels partits o, fins i tot, en ser més exigents amb l’acompliment dels programes electorals.

Aquests són els pactes que jo proposo que hem de fer els catalans per a començar a sortir del ‘lío’. Són pactes entre els catalans.

Però no ens en sortirem del ‘lío’ si no fem, també, un pacte amb la resta d’espanyols. Per assolir aquest objectiu he formulat la idea del Pacte d’Estat per a Catalunya.

Què vull dir quan parlo de Pacte d’Estat per a Catalunya?

En primer lloc, necessitem que la societat espanyola sigui conscient que cal donar-li a la qüestió catalana la categoria de tema d’Estat; no d’un tema menor, circumstancial o efímer.

Molts hem dit que el problema que tenim els catalans, a més de ser un problema entre nosaltres, de la necessitat de tenir un ampli acord sobre el que volem de cara al futur, és un problema d’Espanya i, fins i tot, en aquest moment, és “el” problema d’Espanya.

En segon lloc, el pacte ha de reconèixer les característiques singulars de la societat catalana, la seva identitat nacional i la seva vocació d’autogovern. Sense privilegis, però amb un reconeixement explícit de la nostra personalitat nacional.

En tercer lloc, cal promoure la necessitat de parlar a Catalunya, de comptar amb els catalans, amb tots els catalans; no només amb uns o amb altres. El Pacte no ha de servir per acontentar a uns, sinó per beneficiar Catalunya i, com a conseqüència, beneficiar el conjunt d’Espanya.

No es tracta, doncs, de fer un Pacte d’Estat per acontentar els independentistes. Es tracta de fer un Pacte per convèncer una àmplia majoria de catalans que no necessiten la independència perquè hi ha un projecte d’una Espanya més interessant i més beneficiós per a tots.

Es tracta, també, que no s’utilitzi el tema de Catalunya com a arma electoral a la resta d’Espanya.

El Pacte també ha de servir per abordar temes concrets que, malauradament, porten anys sense ser objecte d’una negociació assenyada. M’estic referint a set grans temes com:

1. Les 45 demandes plantejades des del Govern de la Generalitat al Govern d’Espanya en les què hi ha moltes possibilitats d’arribar a acords.
2. Desenvolupar l’Estatut vigent i, fins i tot, i a partir de les oportunes reformes legals al Congrés, abordar algunes de les qüestions que el Tribunal Constitucional va considerar que s’havien de plantejar a través de la reforma de les corresponents lleis orgàniques.
3. Abordar la negociació del finançament autonòmic. Ordinalitat, quitança parcial del deute, Consorci tributari contingut a l’Estatut,…
4. Impulsar un ambiciós Pla d’inversió estatal en infraestructures estratègiques per a Espanya en territori català que incorpori un disseny intel·ligent i una gestió compartida.
5. Aprofundir en el reconeixement de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya. El Pacte hauria de servir, entre d’altres coses, perquè s’aprovés una Llei Orgànica de Reconeixement i Promoció de la Pluralitat Lingüística a Espanya. O per assegurar la presència de les llengües i cultures catalana i aranesa a la UNESCO.
6. Reconèixer la importància estratègica i simbòlica de la ciutat de Barcelona com a gran capital catalana, espanyola i europea i seu de la Unió per la Mediterrània.
7. Finalment però no en darrer terme, impulsar la reforma de la Constitució en un sentit federal. Una reforma que ha de recollir el que jo anomeno les quatre R, quatre reivindicacions:

a) Reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya.

b) Regles de repartiment competencial que millorin l’autogovern des del respecte i la lleialtat institucionals, reconeixent les singularitats i fets diferencials; amb especial atenció a les qüestions relacionades amb la llengua, l’educació i la cultura.

c) Recursos. Fixant els grans principis del sistema de finançament que ha de ser suficient, solidari, just i equitatiu i que reculli els conceptes d’esforç fiscal similar i ordinalitat; així com la figura dels consorcis tributaris o solució equivalent.

d) Representació, a través d’un Senat o Consell Federal que faci de la cambra alta un veritable instrument d’integració i cooperació territorial.

Per cert, una reforma de la Constitució que haurà de ser votada en referèndum pels espanyols, i que ha d’obtenir un suport massiu a Catalunya. Per aquesta raó cal treballar molt per arribar a un acord que pugui merèixer un suport majoritari dels catalans.

En definitiva, un Pacte d’Estat per a Catalunya impulsat amb la convicció que promoure el dinamisme a Catalunya és assegurar el progrés a tot Espanya.

Perquè si una cosa ha quedat clara és que la desestabilització política i institucional a Catalunya té una traducció immediata i negativa en l’evolució de l’economia catalana i espanyola.

Aquestes que els acabo de explicar son les propostes amb les que ens presentem a les eleccions.

Son propostes, si. Però també son el meu compromís.

Un compromís que començaré a posar en marxa el primer dia del mandat amb 4 accions concretes. Aquells dies el telèfon no pararà.

1. Faré una primera trucada al presidente del gobierno d’Espanya per a demanar-li, no una hora, moltes hores i posar-nos a treballar en les solucions que he anunciat.
2. També parlaré amb als agents socials, empresaris, sindicats, entitats municipalistes, per a posar en marxa els Acords als que abans m’he referit.
3. Trucaré al president Juncker per a dir-li que Catalunya ha deixat de plantejar problemes a Europa. Que estem al servei del projecte europeu i volem ser participar en la cerca de les solucions que es necessiten.
4. Ah, i quan parli amb Rajoy també li oferiré Barcelona, el Palau de la Generalitat, per a que sigui la seu d’una propera Conferència de Presidents prèvia a les reunions que el Consejo de Política Fiscal i Financera ha de tenir per a reformar el sistema de finançament. Perquè Catalunya tornarà a tirar del carro en aquest tema, com sempre ha fet.

Senyores i senyors,

A partir del dia 22 de desembre s’ha d’obrir una nova etapa a Catalunya.

La etapa de la reconciliació entre nosaltres,

La etapa de l’estabilitat, la tranquil·litat i la seguretat jurídica que es necessiten per tal d’impulsar l’activitat econòmica i crear ocupació.

La etapa de passar de l’engany a la sinceritat, del ‘lío’ a les solucions, de la rauxa al seny, de la inestabilitat a l’estabilitat, de la trinxera als ponts, de la discòrdia a la concòrdia, de l’austericidi a la justícia social, de la frustració a l’esperança.

Per això els hi demano que el dia 21, però, sobretot, pensant en el dia 22 i els que vindran, votin la proposta que jo encapçalo.

Una proposta progressista, catalanista, democràtica, reformista i radicalment moderada que s’adreça als catalans i les catalanes que volen un govern i un president que els hi transmeti esperança, tranquil·litat i progrés i que volen deixar enrere aquest darrer temps de fractura, temor i fracàs que ens han proporcionat Puigdemont, Junqueras i la CUP.

Una proposta conciliadora que vol un canvi de rumb però no vol ni victòries ni revenges i que mira lluny per emprendre un viatge que ens ha de permetre a molts fer molt de camí junts fins arribar a la Catalunya somiada pels nostres avis i els nostres pares de manera que puguem fer realitat l’inici d’Els Segadors: Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena.

Només depèn de nosaltres.

Moltes gràcies.