INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL FÒRUM @PRIMERA PLANA

Barcelona, 19.12.2017

Agraïment a El Periódico, Banc Sabadell i patrocinadors.

Salutacions. José Montilla, Núria Marín, Ramon Espadaler i José Luis Abalos.

 

Senyores i senyors,

El dia 21 decidim entre continuar pel camí de la fractura, el temor i el fracàs. O optem per la reconciliació, el seny i el progrés econòmic i social.

Aquesta és l’essència de les eleccions de demà passat.

Unes eleccions a les que jo m’he presentat amb la convicció que tinc les solucions per a liderar l’etapa de diàleg, negociació i pacte que Catalunya necessita.

Convicció que ja tenia al començament de la campanya, però que s’ha refermat en el decurs d’aquests dies perquè no he vist, de part dels meus competidors, cap desplegament de propostes articulades i coherents que serveixin perquè els ciutadans puguin saber del cert què és el que els estan oferint. Això és encara més evident en el cas dels partits independentistes llevat de la CUP.

Fa uns dies explicava que si els ciutadans m’honoren amb la seva confiança i esdevinc president, volia que em veiessin:

• com una persona honesta, transparent i sincera
• com una persona dialogant i capaç de teixir consensos i complicitats
• com algú que inspira tranquil·litat
• I com una persona preocupada pel benestar social dels catalans

Crec haver fet una campanya mostrant aquestes qualitats que avui vull emfatitzar desgranant el compromís que vull contreure amb els catalans.

Vull obligar-me personalment a establir el meu Contracte amb Catalunya. Un conjunt d’obligacions que entomo voluntàriament al servei de la gent i del que només espero obtenir com a contrapartida el privilegi de poder servir el meu país des de la presidència de la Generalitat.

Quines són els compromisos d’aquest Contracte amb Catalunya?

Primer Compromís.

Obligar-me a obtenir avenços substantius i concrets en 2 anys en el desenvolupament de la meva proposta de Pacte d’Estat per a Catalunya.

Vostès coneixen ja la proposta

En primer lloc, necessitem que la societat espanyola sigui conscient que cal donar-li a la qüestió catalana la categoria de tema d’Estat; no d’un tema menor, circumstancial o efímer.

Molts hem dit que el problema que tenim els catalans, a més de ser un problema entre nosaltres, de la necessitat de tenir un ampli acord sobre el que volem de cara al futur, és un problema d’Espanya i, fins i tot, en aquest moment, és “el” problema d’Espanya.

En segon lloc, el pacte ha de reconèixer les característiques singulars de la societat catalana, la seva identitat nacional i la seva vocació d’autogovern. Sense privilegis, però amb un reconeixement explícit de la nostra personalitat nacional.

En tercer lloc, cal promoure la necessitat de parlar a Catalunya, de comptar amb els catalans, amb tots els catalans; no només amb uns o amb altres. El Pacte no ha de servir per acontentar a uns, sinó per beneficiar Catalunya i, com a conseqüència, beneficiar el conjunt d’Espanya.

No es tracta, doncs, de fer un Pacte d’Estat per acontentar els independentistes. Es tracta de fer un Pacte per convèncer una àmplia majoria de catalans que no necessiten la independència perquè hi ha un projecte d’una Espanya més interessant i més beneficiós per a tots.

Es tracta, també, que no s’utilitzi el tema de Catalunya com a arma electoral a la resta d’Espanya.

El Pacte també ha de servir per abordar temes concrets que, malauradament, porten anys sense ser objecte d’una negociació assenyada. M’estic referint a set grans temes com:

1. Les 45 demandes plantejades des del Govern de la Generalitat al Govern d’Espanya en les què hi ha moltes possibilitats d’arribar a acords.
2. Desenvolupar l’Estatut vigent i, fins i tot, i a partir de les oportunes reformes legals al Congrés, abordar algunes de les qüestions que el Tribunal Constitucional va considerar que s’havien de plantejar a través de la reforma de les corresponents lleis orgàniques.
3. Abordar la negociació del finançament autonòmic. Ordinalitat, quitança parcial del deute, Consorci tributari contingut a l’Estatut,…
4. Impulsar un ambiciós Pla d’inversió estatal en infraestructures estratègiques per a Espanya en territori català que incorpori un disseny intel·ligent i una gestió compartida.
5. Aprofundir en el reconeixement de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya. El Pacte hauria de servir, entre d’altres coses, perquè s’aprovés una Llei Orgànica de Reconeixement i Promoció de la Pluralitat Lingüística a Espanya. O per assegurar la presència de les llengües i cultures catalana i aranesa a la UNESCO.
6. Reconèixer la importància estratègica i simbòlica de la ciutat de Barcelona com a gran capital catalana, espanyola i europea i seu de la Unió per la Mediterrània.
7. Finalment però no en darrer terme, impulsar la reforma de la Constitució en un sentit federal. Una reforma que ha de recollir el que jo anomeno les quatre R, quatre reivindicacions:

a) Reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya.

b) Regles de repartiment competencial que millorin l’autogovern des del respecte i la lleialtat institucionals, reconeixent les singularitats i fets diferencials; amb especial atenció a les qüestions relacionades amb la llengua, l’educació i la cultura.

c) Recursos. Fixant els grans principis del sistema de finançament que ha de ser suficient, solidari, just i equitatiu i que reculli els conceptes d’esforç fiscal similar i ordinalitat; així com la figura dels consorcis tributaris o solució equivalent.

d) Representació, a través d’un Senat o Consell Federal que faci de la cambra alta un veritable instrument d’integració i cooperació territorial.

Per cert, una reforma de la Constitució que haurà de ser votada en referèndum pels espanyols, i que ha d’obtenir un suport massiu a Catalunya. Per aquesta raó cal treballar molt per arribar a un acord que pugui merèixer un suport majoritari dels catalans.

Segon Compromís.

Obligar-me a que en el primer pressupost, el del 2018, que presentaré per la seva aprovació al Parlament de Catalunya, algunes prioritats socials avui desateses quedin cobertes. M’estic referint a:

1. Pressupostar 73 M€ perquè accedeixin a una beca menjador que necessiten i avui no tenen 000 nens de secundària que la perden quan passen de la primària a la secundària.
2. Pressupostar els 100 M€ que ja pressupostava la Generalitat en època del president Montilla i que avui són 0 € perquè puguin accedir a places d’escola bressol 20.000 famílies que avui no poden accedir-hi.
3. Pressupostar 20 M€ per multiplicar per 3 els diners que la Generalitat es gasta en ajudar a famílies en situació de pobresa energètica. Segons l’Informe d’Ivàlua del 2017, a Catalunya hi ha 854.710 persones que tenen dificultats per pagar la llum o el gas. La pobresa energètica afecta a 11 de cada 100 llars catalanes.
4. Pressupostar 336 M€ perquè 56.000 persones de les 100.000 que avui estan a llista d’espera de la Dependència tinguin la prestació a la que tenen dret i que la Generalitat no els hi ha proporcionat encara.

Aquestes mesures estaran inserides en l’Agenda per la Igualtat. Un Pacte que farem amb el món local, amb la resta de forces polítiques i amb els agents socials, per rescatar els ciutadans víctimes de la dràstica disminució dels ingressos de les famílies amb menys recursos, i impulsar l’educació, defensar el sistema públic de salut i els serveis públics, capaç també d’aturar la privatització de drets i tornar als serveis socials d’accés universal. Aquest Pacte inclourà el Pla de Xoc Social de 3.000 M € en quatre anys que he presentat al llarg de la campanya electoral. I també el compromís de recuperar la despesa en salut, educació i serveis socials del 2010.

Tercer Compromís.

Utilitzant a fons la competència que tenim d’inspecció de treball, obligar-me a generar drets per a 100.000 treballadors que avui tenen contractes precaris o fraudulents, ja sigui per contractació fraudulenta o perquè no se’ls reconeixen les hores reals que treballen.

I això estarà emmarcat en la proposta de Pacte del Palau, l’acord que impulsaré entre l’administració, els sindicats i els empresaris per a que acordem com fer créixer l’economia, com repartir la riquesa i com crear ocupació amb creixement que no generi noves desigualtats, que sigui més respectuós amb el medi ambient i que estigui més atent a lluitar contra el frau i l’explotació laborals.

Un pacte que, a semblança del que van ser al seu dia els Pactes de La Moncloa sigui, no només un pacte econòmic sinó també un pacte que actuï com a element fonamental per a retornar la tranquil·litat a la societat catalana i que contribueixi a esvair la por que molts sectors, inclosos els que avui tenen feina i una alta formació, tenen a l’estancament econòmic i, fins i tot, a un possible retrocés davant la robotització i la intel·ligència artificial.

Aquests tres compromisos que els acabo de presentar són el meu Contracte amb Catalunya.

Un Contracte que implica un canvi de rumb de la política catalana, abandonant l’aventurisme temerari del procés independentista que no sols ha fracassat sinó que ha tingut un cost exorbitant en forma de divisió social, empobriment econòmic, i erosió de la imatge i el prestigi de Catalunya a la resta d’Espanya i d’Europa.

Un canvi de rumb que no implica tant sols dir no a l’independentisme sinó que ofereix una alternativa sòlida i assenyada que no implica un gir a la dreta ni una menor ambició en termes d’autogovern i finançament.

Ni la dreta, ni l’immobilisme, ni el retrocés no poden derrotar políticament l’independentisme. No n’hi ha prou amb dir no, cal demostrar que la via del diàleg, negociació i pacte que proposo obté rendiments concrets per Catalunya en un termini raonable de temps.

La victòria dels partits anomenats constitucionalistes no resoldrà per si sola el problema. Necessitem guanyar la batalla en el terreny dels avenços concrets, i també en el de les idees i els sentiments. Respecte i reconciliació han de ser la divisa del nou president que haurà de demostrar de forma permanent que ho és de tots els catalans i no sols d’una meitat.

El Contracte que ofereixo als catalans i les catalanes servirà per a encetar una etapa de recuperació de la normalitat institucional, de progrés econòmic, de justícia social i de reconciliació entre nosaltres.

Una etapa per a dotar el país d’estabilitat institucional i política.

Una etapa per a treballar plegats les administracions públiques, els empresaris i els sindicats per a establir els grans acords que he esmentat que permetin aprofitar la recuperació econòmica i reduir les desigualtats.

Una etapa per a aconseguir que Catalunya es trobi còmoda a Espanya.

I una etapa per a superar la divisió entre catalans.

Aquestes són les raons per les que els demano el vot per la candidatura que encapçalo. Una candidatura catalanista, progressista, reformista i conciliadora que vol un canvi tranquil però ferm que faci realitat el que diu el nostre himne:

Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena.

Moltes gràcies.