Titular notícies
Nombre de resultats 9 per a Blogs

07/11/2015 - ¿Tienes un problema (turístico)?


#nousturismes es una asignatura un poco diferente. Nos gusta imaginar hacia dónde va el turismo. Pero nos gusta también interactuar con el #MundoReal y conectar nuestras ideas. Sabemos que cuando las ideas se propagan, mejoran, se expanden y acaban siendo realidades. 

Por eso, el primer año de #nousturismes hicimos creamos una sesión de futurismo (del futuro del turismo), organizada en 11 episodios. El segundo año, decidimos proyectar nuestras ideas en un blog sobre las nuevas tendencias del turismo, con casi un centenar de entradas. El curso pasado, los estudiantes diseñaron 12 ideas innovadoras, que rompían con las ideas clásicas del turismo. Este año intentaremos aprovechar toda esta energía creativa para resolver problemas reales. 

Tienes el problema a nuestra solución

Nos dirigimos a las empresas y a las instituciones turísticas. Queremos aportar ideas que pueden ser útiles para la resolución de sus problemas. Un equipo de cuatro personas trabajará durante toda la asignatura para dar respuesta a un interrogante. ¿Qué interrogante?. Nos gustan, sobre todo, los problemas concretos. Por ejemplo, no es lo mismo plantear la atracción de nuevos públicos a un museo que plantear la atracción de visitantes adolescentes. No es lo mismo mejorar la promoción y comercialización de una cadena de hoteles que desarrollar estrategias de street marketing. Cuanto más preciso sea es el problema, más concreta será la respuesta. 

¿Cómo funciona?

Desde este momento, empezaré a recoger vuestras demandas que nos podéis hacer llegar con este formulario. Los estudiantes seleccionarán aquellas que les resulten más atractivas o estimulantes, de manera que es importante que la propuesta tenga un cierto 'karma'. Una vez conectadas las preguntas con las respuestas, podréis ir siguiendo las evoluciones de los trabajos en el hashtag #nousturismes y en los perfiles de los equipos de trabajo. El último día de clase lo dedicaremos a presentar las respuestas en streaming. Naturalmente, la asignatura se podrá seguir aunque no se haya planteado ninguna pregunta. Como cada año, todo el material trabajado estará en abierto y las sesiones docentes se podrán seguir por twitter. 

Hoy empieza el mecanismo de la cuarta edición de #nousturismes. Y tú, ¿tienes un problema turístico?. 


29/11/2012 - El blog de l'Edu


Sempre he pensat que tots som una pregunta. N'hi ha "M'estimes?", o "a quina hora surt el tren cap a l'altre lloc del món". Alguns són "I per què no?" i altres tristament "per què estic sol?". M'agrada imaginar-me les persones com post-its de colors. 

De vegades, m'estan parlant i jo inevitablement començo a substituir mentalment aquella persona, amb aquella corbata elegant i aquelles sabates acabades en punta, per un petit paper de color. I m'imagino escrivint amb el meu Pilot "Per què mai no acabo res del que començo?" o, sospeso, "Quantes estrelles he deixat de veure?". Potser sí, tots som una pregunta. I potser viure és això: No cercar respostes sinó descobrir la pregunta que tots portem escrita en el front i que mou, com un llibre d'instruccions, els nostres gestos espontanis i les nostres meditacions més profundes. 

La primera vegada que vaig veure l'Eduard, ja havia descobert el seu interrogant. "Què puc fer per tu?", seria més o menys. No és un gest de cortesia, sinó actitud vital. Tot allò que fa l'Edu serveix per alguna cosa i sobretot, serveix per algú. Els seus robots ajuden els nens d'escoles remotes a millorar la seva capacitat d'aprenentatge; els seus viatges connecten amb les petites realitats dels llocs i són útils per als amfitrions; els seus programaris són útils per a millorar les escoles dels barris amb més problemes... Les coses, per l'Edu, no són un fi, sinó un mitjà. 

El seu blog, també. Com gotes a l'oceà compleix cinc anys. Hi ha un punt de resiliscència en els blogs actuals, ofegats per la majoria absoluta de les microsentències de les xarxes socials. El blog de l'Edu és un calaix de sastre, amb betes, fils, viatges a ciutats de noms impronunciables, poesia, teatre, experiències solidàries i sí, també tecnologia. Al frontispici, una voluntat constant de fer les coses perquè poden ser útils a un altre. Aquell complex mecanisme d'empatia, que és probable la darrera utopia possible.

14/12/2011 - UdG 20 anys


La Universitat de Girona és ja una universitat jove i ha deixat l'esperit adolescent. Aquests dies celebrem el 20è. anniversari de la Universitat. La UdG ha creat un blog en el que es recullen les sensacions dels blogaires universitaris. Aquesta és la meva aportació:

"Fa 20 anys que tinc 20 anys, i dos o tres més, ara no ho recordo. Llavors estudiava Geografia, en les aules fredes del Seminari i en una biblioteca extreta d’una novel•la d’Umberto Eco. Crec que feia més fred llavors, quan tot estava per fer i tot era possible. Però abans de caure en la malenconia dels temps passats, deixeu-me recordar que tots els professors de geografia s’amuntegaven en un despatx, que desafiava les lleis més elementals de la física. I que les classes de cartografia digital es feien amb un sol ordinador, de pantalla verda i píxels titil•lants. Després de geografia, vaig iniciar la llarga travessa turística, des d’uns estudis al marge de la Universitat a la Facultat de Turisme, dinàmica i hiperactiva, en la que tinc la sort de treballar-hi. 

Ara som una mica més grans, hem canusit i hem encapsat algunes utopies. Potser sí hem perdut un xic d’aquell esperit comunitari, estimulant, un punt inconscient, de la Universitat que naixia. I els desembres ja no són tan freds, o potser només m’ho sembla. Però, admetem-ho, la UdG és avui molt més del que havíem gosat imaginar, en el continent i en el contingut. Ara ens toca imaginar la Universitat del 2030, el quarantè aniversari, i intentar que les realitats tornin a superar els nostres projectes".

25/07/2010 - Rituales


Emma trabaja en Viajes Marsans. Cada mañana abre puntualmente la agencia de la calle Mayor. No hay clientes, ni viajes, ni ofertas, ni llamadas. Durante siete horas, Emma sigue el ritual metódico de un trabajo que ya no existe. Tal vez un transeúnte despistado pueda creer, desde fuera, que la agencia es una agencia de viajes y Emma, una eficiente trabajadora. Pero todo es sólo un decorado. Tan sólo el escenario de rituales repetitivos. Marsans es una agencia de viajes sin viajes.

Hay en África una estación de tren sin trenes. El jefe de la estación, vestido con un polvoriento uniforme, señala puntualmente los pasos del ferrocarril por la estación, aunque en realidad cuando levanta la bandera roja y hace sonar su silbato por las vías herrumbrosas ya no pasan trenes. Ni vagones ni locomotoras.

¿Cuántos rituales seguimos aunque ya no recordamos porqué lo hacemos?. Como aquella chica que no pudo superar la trágica muerte de su pareja y siempre cocina para dos. Como aquellos diputados que siguen el bullicio aparente del Parlamento, pero su ausencia pasaría inadvertida. Como las salas de cine vacías que a las cuatro de la tarde emiten una película que nadie ve, una emoción que nadie siente y una lágrima que nadie derrama.

Como los posts de verano. Los bloggers deconocen que en julio ya nadie lee los posts. Y el ritual sólo crea un curioso vacío, un absurdo monólogo que ni siquiera el autor escucha porque está de vacaciones.


30/06/2010 - Los diez errores más comunes a la hora de redactar un post
Para celebrar el aniversario de los cinco años de este blog, los redactores de la bitácora queremos compartir con ustedes los frutos de tanta experiencia acumulada, tanto know how y tantas visicitudes en el apasionante mundo del community managament. Por eso, para todos aquellos noveles que desean entrar en el mundo de los blogs, hemos recogido los errores más comunes:

1. Nunca dé consejos

Las redes sociales nacieron de forma más o menos espontánea y se han resistido a las instrucciones. Seguramente la base de su éxito es ésta: Improvisar sobre la marcha. Por eso, jamás, en ningún caso, les diga a los demás lo que deben hacer o lo que no deben hacer.

2. No utilice jerga

Cuando sigo un TL, o el rastro de un RT, o siguiendo los feeds de mi netvibes o incluso algún mashup, me molesta la profusión de neologismos. Si queremos avanzar hacia la folkosonomía o la IC, en una sociedad 2.0 basada en el networking, el crowdsourcing y el Long Tail, en favor de una noocracia, deberemos desterrar de nuestros CSS, de nuestros RSS y nuestros ARIs el uso y el abuso de la jerga 2.0.

3. Enlace sus fuentes

De hecho, ésta idea no es mía. Ya lo propuso en su momento George Por cuando hablaba de inteligencia colaborativa y fue retomado por Anderson cuando teorizó sobre la Long Tail. En España, han insistido en ello Gallir, EDans y Dadanoias, entre otros. En un fórum sobre creative commons se puede seguir los pros y contras de enlazar.

4. Depure su ortografía

Las faltas ortográficas o tipográficas destrozan la reputación de cualquier blogger. Y es un vicio en aumento. Sin ir más lejos, hace unos días leí en el comentario de un blog "Oigan", así sin hache y sin y griega. Como lo oyen.

5. No falsee la identidad de los comentarios

La frase "Yo he siempre he votado a ERC pero después de lo que han hecho nunca más lo volveré a hacer" lleva una cartel inmenso que dice "Hola. Jamás he votado a ERC y hago comentarios incendiarios para desacreditarlos, sin darme cuenta que todo el mundo advierte que jamás he votado a ERC". Muchos bloggers noveles (y algunos no tan noveles) crean falsos nicks para darse a sí mismo la razón o bien para autoinsultarse y crear una falsa polémica consigo mismo. Nunca escriban comentarios en su propio blog.

6. Contraste sus datos

Es frecuente utilizar datos en tus posts. De hecho, está demostrado que en un 68,7% de los posts se usan porcentajes, en un 23,6% polinomios de segundo grado y en un 9,8% cintas de Moebius. Los datos siempre han de estar contrastados por fuentes solventes como ésta, ésta y sobre todo ésta.

7. Nunca inicie un meme

Uno de las frases más ingeniosas que circulan por la blogosfera es ésta: "Un meme es una memez". Los memes desautorizan a sus autores y a sus seguidores. De hecho, ha nacido una campaña anti-memes que pretende erradicarlas de la red. Si desea unirse a ella, sólo tiene que escribir un post con la frase "Un meme es una memez" y proponer a diez de sus amigos que se unan a la causa.

8. Ignore sus trolls

Incluso si tienen la desgracia de sufrir un troll tan indocumentado, maleducado, iletrado, absurdo, contradictorio, vendido, aposentado y además halitósico como el que yo tengo en esta bitácora, incluso en ese caso, ignórelo.

9. No se repita

No se repita

10. Jamás escriba un decálogo

De igual manera que la Power Balance nos ayuda a identificar fácilmente un tonto, los decálogos de las bitácoras son un indicador de la pobreza de recursos de su autor. Para que me entiendan, los decálogos son la Power Balance de la blogosfera.


15/06/2010 - Futurisme
Quin és el futur del turisme (futurisme)?. Probablement cap altre sector econòmic ha patit una transformació tab radical com el turisme amb la irrupció de les TIC, les xarxes socials i allò que s'ha anomenat 2.0. Aquests dies d'estiu nominal, he coincidit en diversos cursos i seminaris en els que he plantejat els reptes del turisme 2.0. Aquesta és la presentació del seminari de La Seu d'Urgell.



04/06/2010 - Gestos
No ho nego. Estava eufòric. Feia molts anys que esperava un discurs com aquest, una clucada d'ulls per una política diferent. "Ni uniformitats, ni sigles, sinó causes". No hi ha millor definició de la política 2.0. I el President del país, el màxim responsable del partit, compartia amb naturalitat els principis de la nova forma de fer política.

Ens calen activistes crítics i creatius, lliures i oberts a tothom. Jo no vull activisme de clonació. No fem de la xarxa un nova trinxera digital, sinó un espai de debat i acció... No us demano que sigueu soldats digitals, esperant ordres i jerarquies, com fan d’altres. La xarxa no entén de uniformitats, ni d’uniformes, gairebé ni de sigles. La xarxa vol causes

L'acte s'acaba. Hi ha un breu intercanvi de mirades còmplices entre els activistes. El President està parlant amb uns quants militants i jo m'escapoleixo per la sortida lateral: M'esperen a Tarragona. Fora de la sala, sento que em criden. "Moltes gràcies pel teu ajut. Què t'ha semblat?". Uns dies abans, m'havia fet una consulta per l'acte de ciberactivisme i jo l'havia contestat en un breu correu. Atrapat entre el brogit de mitjans de comunicació i de persones, el President va captar la meva fugida i es va apressar per agrair-me una resposta a una consulta puntual.

Són aquests instants fugaços, anecdòtics, banals si voleu, els qui acaben perfilant el tarannà de cadascú, la nostra personalitat més essencial. No em malinterpreteu. No soc mitòman i no m'impressionen els vestits cortesans. Però sí soc un col·leccionista de gestos, perquè són els gestos els qui acaben dibuixant les identitats més profundes. Sortint de Nicaragua vaig anotar a la meva moleskhine que la presidència no havia anestesiat el seu tracte cordial i sincer, la seva capacitat d'estar pendent dels altres. Aquest fil d'empatia va més enllà de les sigles, dels partits, de la política. És el fil invisible que uneix les societats, les cèl·lules mirall del país, el loctite de la comunitat.

Marxo content. Ja no recordo el discurs ni l'eufòria per les paraules compartides. Em quedo amb un gest que explica, si m'ho permeteu, tota una legislatura.


18/05/2010 - Diàlegs en xarxa

Ciutadans que fan propostes per a millorar la ciutat. Persones que reben informacions al seu twitter sobre els equipaments del barri. Converses entre ciutadans i polítics. Programes confeccionats de forma col·laborativa. Projectes que s'enriqueixen amb la mirada dels seus usuaris futurs. Democràcia deliberativa. Política 2.0.

La nova forma de fer política tot just acaba d'iniciar-se. A poc a poc, els mítings, els somriures forçats, els eslògans i els discursos repetits són substituïts per la conversa, la intel·ligència col·laborativa, els espais de contacte i els debats. La política serà 2.0 o no serà.

El dissabte 22 de maig els socialistes ens trobem al Cibernàrium de Barcelona per a intercanviar idees, experiències i propostes. Podeu consultar aquí el programa. Hi intervindran Antoni Gutiérrez-Rubí, José Antonio Donaire, Ignasi Giménez, Carlos Guadián, Montserrat Capdevila, Lourdes Muñoz i Guillem Espriu. Però sobretot intervindran els assistents. Serà un acte obert, participatiu, creatiu i col·laboratiu. Una pluja d'idees per úna política 2.0. Una política millor. T'esperem.


01/02/2010 - Sabanés i Garea s'enduen el Premi Padrós


El col·lectiu Las ideas ha fet públic el resultat de les votacions de la tercera edició dels Premis Enrique Padrós 2010. La primera edició els premis van ser atorgats a Fernández Vara i Enrique Meneses. El 2009, els premis foren concedits a Patxi López i Manolo Saco.

Aquesta edició, el premi al millor blog polític ha estat per la portaveu d'IU a l'Assamblea de Madrid, Inés Sabanés; els finalistes han estat Paca Pleguezuelos i José Antonio Rodríguez Salas.

El blog de Ines Sabanés, portavoz de IU en la asamblea de Madrid

Paca Pleguezuelos, parlamentaria europea

José Antonio Rodriguez Salas, Alcalde de Jun

El premi al millor blog sobre política ha estat concedit a Fernando Garea, l'autor del blog El Patio del Congreso. Els finalistes han estat Gutiérrez-Rubí, Albert Medrán i Nacho Escolar.



Antoni Gutierrez Rubi

Albert Medrán, e-campanya

Escolar.net, de Nacho Escolar

En parlen a 20 minutos, El País, l'ABC i naturalment a Las ideas.
Las imatges han estat escollides del blog de Netoraton. Gràcies, roedor