[català - castellano - english - français - italiano ]
Nombre de resultats 3
per a Diagonal
23/05/2010 - Escoltar, dialogar i enfortir l'esquerra verda a Barcelona
Hem parlat molt sobre la Diagonal. Ha passat ja una setmana des que va finalitzar la Consulta Ciutadana. El proper divendres, al Ple de l’Ajuntament, presentarem l’Informe del procés i el podrem debatre amb el conjunt de grups municipals. Cal construir l’escenari polític post-Diagonal, el que ens portarà a un proper curs de caràcter ja nítidament electoral: primer les eleccions al Parlament, després les municipals. De forma molt esquemàtica, voldria formular algunes de les reflexions que estem elaborant aquests dies i que han d’articular el punt d’inflexió cap els propers mesos.
El resultat de la Consulta no deixa marge al dubte. Les alternatives de transformació han quedat limitades a un suport popular minoritari (a l’entorn de 34.000 vots). Ens hem equivocat en la gestió del procés. No hem sabut traslladar ni els nostres arguments, ni les nostres il.lusions. S’ha expressat un desencaix important entre les nostres propostes, d’una banda, i les prioritats i les percepcions de la ciutadania, d’una altra. Hem de saber llegir aquesta realitat, aprendre de les errades comeses, i dialogar políticament, amb molta humilitat, amb la multiplicitat de raons que hi ha al darrera de tantes persones que no han votat, o ho han fet per l’opció de refús a les propostes de millora. Tot i així, que el mal resultat no ens condueixi a menystenir el valor del doble compromís pel que hem treballat. a) Una aposta d’esquerres i ecologista: la nova Diagonal com a expressió d’una Barcelona que guanya espai per les persones i que avança cap a la mobilitat sostenible; b) Una aposta de radicalitat democràtica: mai tantes persones havien debatut tant sobre un projecte de transformació urbana. CiU ha jugat al tacticisme i a l’immobilisme. Ha aconseguit activar els sectors socials de classes mitjanes i altes, emplaçats a frenar una transformació socialment i ecològicament avançada, i a dipositar un vot de càstig al govern d’esquerres. Però també moltes persones progressistes ens han dit: ara no, i així no. Haurem de reconstruir una majoria ciutadana i política que faci possible impulsar la millora de la Diagonal. No ens desanimem: seguirem lluitant per una Diagonal convivencial i accessible, per la connexió dels tramvies. N’estic segur que tot això s’anirà obrint pas. D’una altra forma, també participativa, amb creativitat, però més ajustada a les vivències quotidianes dels contextos, i a l’acompanyament dels canvis culturals necessaris per obrir el futur.
Les conseqüències polítiques de la Consulta han estat rellevants. La sortida de Carles Martí és un cop per al govern de la ciutat. En Carles ha estat un bon primer tinent d’alcalde. Li he expressat el nostre agraïment i la nostra voluntat de seguir treballant per transformar Barcelona. CiU i els sectors conservadors treuen pit. Des del govern de la ciutat hem d’expressar amb més força que mai el compromís per situar en el centre de les nostres prioritats la lluita contra la crisi, les polítiques socials i la convivència en la proximitat. L’aportació d’ICV-EUiA pren més sentit i força que mai. Ens hem implicat a fons en el procés de la Diagonal, com el qui més. I ens implicarem a fons aquests propers mesos, des del govern, des del carrer i des del teixit social. Governant i lluitant, com sempre. Aportant la nostra mirada insubornable, fent avançar les polítiques de lluita contra l’atur i per l’ocupació de qualitat, les polítiques de lluita contra la pobresa i per la inclusió social, les polítiques ecològiques, les polítiques de barri i d’interculturalitat. I direm no i resistirem sempre que calgui, com sempre. Contra qualsevol intent de criminalitzar l’expressió de la fragilitat social en l’espai públic, contra qualsevol temptació de discriminar en funció de l’origen o la situació legal d’una persona. Contra l’urbanisme de les plusvàlues que satisfà interessos privats contra necessitats socials. I ho farem en un context complicadíssim. D’una crisi llarga i profunda. D’unes polítiques del govern de l’estat socialment injustes, de tot punt innacceptables. Treballarem perquè Barcelona sigui referent d’una altra sortida possible a la crisi, social i solidària. Treballarem per reconstruir ponts de diàleg i confiança amb les persones senzilles i amb el teixit social que comparteix valors de transformació de la vida, de construcció de nous entorns de quotidianitat sense desigualtats, més humans i habitables. N’estic segur que ICV-EUiA creixerà cada dia al fil d’aquesta tasca. I que el nostre creixement contribuirà a produir els canvis que, a Barcelona com a Catalunya, ningú més farà.
24/04/2010 - Transformació de la Diagonal i democràcia participativa (II)
Només falten dues setmanes per la consulta ciutadana sobre la transformació de la Diagonal. El debat va prenent força i la Diagonal se situa com un tema rellevant. Informar-se, reflexionar, deliberar i participar a l’entorn d’una qüestió de fons, cabdal per al futur de Barcelona, és un bon exercici d’aprofundiment democràtic. Tan de bo que la política llunyana i declarativa protagonitzada per polítics que tendeixen a mirar-se el melic vagi perdent terreny en benefici d’una altra política necessària: de proximitat, vinculada a la construcció de quotidianitats diferents, i protagonitzada per ciutadans i ciutadanes que s’impliquen i comparteixen l’esfera pública amb polítics dialogants, que proposen i escolten.
És molt important el procés participatiu i la consulta sobre la Diagonal. Aquests dies diferents veus han volgut qüestionar-la amb un argument que podriem resumir així: “això de la Diagonal és un tema urbanístic molt tècnic sobre el que la gent no hi entén; que decideixin els polítics, que per això estan i els paguem”. Crec que és un raonament profundament equivocat. Per diverses raons. Primer, perquè es tracta d’una qüestió de naturalesa inequívocament política. Què pot ser més polític que decidir avançar o no cap a una Barcelona amb pocs cotxes, amb un model de mobilitat humana, saludable i ecològica ? Què pot ser més polític que triar si volem o no uns carrers per practicar la convivència, la trobada, el passeig ?. En segon lloc, perquè tenim una ciutadania educada i reflexiva, amb capacitat de construir punts de vista i aportacions de gran interès sobre temes complexos. En tercer lloc, perquè no és veritat que els representants polítics traslladem la decisió a la ciutadania en un exercici de desresponsabilització. La lògica és una altra. El govern de Barcelona fem una aposta molt clara sobre el QUÈ: proposem, amb arguments sòlids i arrelats en valors, la transformació de la Diagonal (més espai per les persones, connexió del tramvia…). I, en aquest marc, realitzem una segona aposta sobre el COM: volem concretar aquesta transformació per mitjà d’un ampli procés d’interacció amb la ciutadania. Volem fer un pas més en el camí de la utopia democràtica: l’autogovern de les persones, la democràcia local articulada en l’àgora pública. I per últim, perquè les dues propostes (bulevard i rambla) incorporen tot el rigor i l’expertesa tècnica. La decisió ciutadana incorpora un altra dimensió: la construcció de legitimació social per enfortir processos de transformació, enfront dels riscos de captura de polítiques urbanes i de mobilitat per part d’interessos poderosos (però no majoritaris).
A aquestes alçades, ja podem dir que el principal dèficit del procés es troba en la sorprenent incapacitat de CiU per aportar algun tipus de posició. Diu Xavier Trias que cap de les dues propostes no li agrada, però que la ciutadania les pot votar. O sinó, que la gent voti l’opció C (la de l’immobilisme, la incapacitat o el tacticisme). O sinó que la gent no voti. Quin embolic !. Algú ha escoltat alguna proposta en positiu sobre el futur de la Diagonal en boca de Xavier Trias ? Pot un Grup Municipal amb 12 regidors no tenir cap criteri clar sobre la Diagonal del futur ?
Enfront dels qui s’hi oposen a l’aprofundiment democràtic i de la incapacitat política de l’oposició, el teixit social de Barcelona està fent aportacions en positiu de gran valor. Cal destacar i reconèixer el paper que la Plataforma Diagonal per Tothom –formada entre d’altres per la PTP, FAVB, CCOO, BACC, Catalunya Camina, Greenpeace, Ecologistes en Acció, OCUC…- està jugant en el procés. Defensant la transformació, la participació i la consulta amb arguments i amb mobilització. Cal subratllar també el rol bàsic desenvolupat pel conjunt d’entitats del Consell de Ciutat: des del seguiment, el coprotagonisme en la definició del procés, i la pròpia capacitat d’aportació.
Ara cal seguir treballant de valent aquestes tres setmanes que resten. Des d’ICV-EUiA no hem d’estalviar cap esforç. Hem d’intensificar el nostre activisme polític, al costat de la gent, als barris, colze a colze amb les organitzacions socials. Ens hi juguem molt. La coalició transformadora s’ha d’anar ampliant amb l’objectiu d’assolir un gran triomf en la consulta ciutadana i fer un pas endavant cap a la ciutat humana i habitable per la que lluitem.
22/03/2010 - Per una Diagonal més humana i ecològica (I)
El dijous passat vam presentar les dues alternatives de transformació de la Diagonal que se sotmetran a Consulta Ciutadana la setmana del 10 al 16 de maig. Són dues propostes coherents amb els valors del model de transformació pel que hem apostat (mobilitat humana i espai públic per les persones); coherents també amb les aportacions majoritàries de la ciutadania al llarg del procés participatiu. Totes dues propostes expressen model de ciutat: una Barcelona ecològica i convivencial on es facin realitat noves maneres de moure’s i de viure. A més, són alternatives prou diferents perquè l’exercici del dret a la tria tingui tot el sentit. Durant les properes setmanes caldrà articular un ampli debat ciutadà a través de múltiples espais d’informació i deliberació. Caldrà afinar arguments. I treballar dur i amb intensitat per tal d’assolir un alt nivell de participació a favor de les propostes de transformació.
Per la gent d’ICV-EUiA és tot un repte que hem d’afrontar amb il.lusió i coratge polític. Hem estat des de sempre i amb coherència defensors del dret ciutadà a una nova Diagonal: per caminar-la i viure-la; per moure’ns amb tramvia, bici i bus; amb pocs cotxes. Ara podem fer-ho possible. Ens hem d’activar i ser agents d’activació de molts col.lectius i sectors socials que, n’estic convençut, poden compartir aquests valors. Al llarg d’aquesta setmana posaré el meu granet de sorra argumental a través d’aquest bloc i miraré d’aportar reflexions sobre els principals aspectes. Començo avui amb la transformació de la mobilitat.
Mobilitat sostenible i connexió dels tramvies
Sí, més val expressar-ho clarament d’entrada: les dues propostes de transformació de la Diagonal aposten per capgirar el model de mobilitat. Avui a la Diagonal el cotxe és el rei del mambo i, amb ell, els nivells de congestió són elevats. El transport públic és minoritari. Vianants i bicicletes es disputen l’espai. La nova Diagonal ha de ser un model de mobilitat sostenible, amb una dràstica reducció del trànsit privat, carrils bici segurs i de qualitat, i un esquema que faci possible la compatibilitat del tramvia amb una xarxa eficient d’autobusos. Hi ha dues idees-clau. Es tracta, d’una banda, d’una Diagonal amb més mobilitat: podem passar dels 400.000 viatges/dia actuals a situar-nos en 470.000 viatges diaris. Però es tracta, sobretot, d’una Diagonal amb una mobilitat diferent, on sigui efectiu un substancial canvi modal. Avui la quota del cotxe s’enfila al 35% per poc més d’un 20% de transport públic. La nova Diagonal ha de resituar el cotxe a només un 7% dels viatges, amb un 43% de transport col.lectiu (19% bus i 24% tramvia). I tan rellevant com això, els desplaçaments a peu i en bicicleta han de créixer fins a representar el 50% dels viatges diaris.
En el marc del nou règim de mobilitat sostenible, el procés de transformació de la Diagonal aposta pel tramvia com a element vertebrador del model de transport públic. Aquesta aposta es fonamenta en quatre tipus de raons. A) El tramvia és la resposta més ajustada a les necessitats de mobilitat del tram central de la Diagonal. Avui les dues xarxes existents desplacen 24 milions de passatgers l’any. La connexió arribaria a transportar 50 milions addicionals. A l’entorn de 12.800 viatgers l’hora (6.400 per sentit). L’autobús té una capacitat màxima de 3.000 viatgers, 1.500 per sentit (el bus articulat pot arribar a 5.000). L’òptim eficient del metro se situa entre 20.000 i 30.000 viatgers l’hora. Així doncs, pel volum de necessitats a la Diagonal, l’autobús queda petit i el metro gran. El tram s’hi ajusta molt bé. B) El tramvia és, amb molta diferència, la resposta més austera. El cost de transformació de la Diagonal amb tramvia se situa en 220 milions d’euros: 150 milions d’implantació del tram (infrastructura fixa i compra de 39 unitats) més 70 milions de reforma urbana. El conjunt del sistema tramviari (de Sant Feliu a Badalona) hauria implicat 800 milions d’euros per desplaçar 75 milions de persones. En comparació, la L9 del metro suposarà una inversió de 7.000 milions d’euros per transportar 130 milions de persones. C) El tramvia és una resposta flexible. Amb una freqüència de pas de 3 minuts permet el pas encadenat de dues línies de bus exprés d’alta capacitat fent ús de la mateixa plataforma. D’altra banda, les tecnologies avui disponibles ja permeten fer la connexió sense catenària (així s’ha fet, per exemple, a Burdeus i Lisboa). D) El tramvia és la resposta més inclusiva i ecològica. Des del punt de vista social, els col.lectius més vulnerables i amb més dificultats de mobilitat (gent gran, persones amb discapacitat…) són els que més i millor valoren avui el tramvia, per la seva accessibilitat i el seu caràcter amable. Des del punt de vista ecològic, el tramvia expressa la màxima aposta per la qualitat de l’aire i la protecció del clima. En definitiva, per la salut de les persones.
