Notícies :: Llibres

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Nombre de resultats 12 per a Llibres

24/05/2014 - Presentació d’una novel•la sobre la prehistòria, al Centre Cultural la Blanquerna, a Madrid

Dilluns 26 de maig, a les 19 h - <a target="_blank" href="http://iphesnoticias.blogspot.com.es/2014/05/presentacion-de-un-libro-de-prehistoria.html">en castellà</a> De tornada de Mèxic, on aquests dies hem seguit rodant el nou documental <a target="_blank" href="http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-deudald-carbonell/category/258/socialitzacio/2013/11/07/trobada-twitera-des-de-turquia">Buscando el futuro</a>, faré una parada a Madrid, dilluns 26 de maig, per presentar a les 19.30 h, al <a target="_blank" href="http://www.ccblanquerna.cat/">Centre Cultural la Blanquerna</a>, el llibre <a target="_blank" href="http://www.elprimerheroe.es/2014/03/eudald-carbonell-sobre-el-primer-heroe/">El primer héroe</a> (també en català amb el títol El primer heroi), del periodista <a target="_blank" href="https://www.facebook.com/martigironell">Martí Gironell</a>. <img style="margin: 5px" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/Portada-el-primer-heroe.jpg" /> En el meu cas, com a arqueòleg i director de l’<a target="_blank" href="http://www.iphes.cat">IPHES</a> (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), he estat assessor científic d’aquest projecte literari. Es tracta d’una epopeia molt documentada que connecta el lector amb les seves arrels més autèntiques i primitives a través d'una terra i un temps verge i salvatge. Mentre la llegeixes, tens la sensació de ser un més de la tribu, us ho asseguro. Martí Gironell és llicenciat en periodisme i literatura anglesa. Actualment treballa als serveis informatius de TV3 i col·labora amb el Punt Avui.

24/05/2014 - Presentació d’una novel•la sobre la prehistòria, al Centre Cultural la Blanquerna, a Madrid

Dilluns 26 de maig, a les 19 h - en castellà

De tornada de Mèxic, on aquests dies hem seguit rodant el nou documental Buscando el futuro, faré una parada a Madrid, dilluns 26 de maig, per presentar a les 19.30 h, al Centre Cultural la Blanquerna, el llibre El primer héroe (també en català amb el títol El primer heroi), del periodista Martí Gironell.

En el meu cas, com a arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), he estat assessor científic d’aquest projecte literari. Es tracta d’una epopeia molt documentada que connecta el lector amb les seves arrels més autèntiques i primitives a través d'una terra i un temps verge i salvatge. Mentre la llegeixes, tens la sensació de ser un més de la tribu, us ho asseguro.

Martí Gironell és llicenciat en periodisme i literatura anglesa. Actualment treballa als serveis informatius de TV3 i col·labora amb el Punt Avui.

04/04/2014 - Presentació del llibre: “Sabadell destil·lat. Una visió generacional des del lliurepensament”

Dimecres dia 9 d’abril de 2014 presentació del llibre a l’Alliance Française 19,30 carrer Sant Joan 35 de Sabadell

La presentació anirà a càrrec de l’autor del pròleg Joan Manuel Tresserras, professor de la UAB i Sébastien Bauer director de l’AF.

Del pròleg de Joan Manuel Tresserras

“Aquest és un llibre sobre la vida, els seus replecs, les seves contradiccions i les seves paradoxes. Però és un llibre singularíssim. És el llibre d’un pensador que actua i es compromet. I és el llibre d’un home d’acció, permanentment arremangat i involucrat en el concret, que té el vici de pensar i reflexionar sobre tot allò que fa, toca, veu o coneix. No és un llibre de Jordi Serrano sobre ell mateix, sinó un llibre sobre “el món de la vida quotidiana” fet, això sí, des del seu propi i intransferible periple. És, doncs, inevitablement, un llibre d’autor.”

“Aquest és un llibre sobre la realitat del món mundial, vist i escrit des de Sabadell. I aquest fet és determinant perquè, encara que podem afirmar que el món sencer és present a Sabadell, hi és d’una manera particular, única. Sabadell és la part on s’hi desplega el tot. Però no és idèntica a cap altra part. La seva tradició no és intercanviable. Sabadell és la talaia privilegiada triada per Serrano perquè és la seva i perquè la sent constitutiva de la seva experiència i de la seva mirada. És el forat del pany des del qual ens convida a encuriosir-nos i a arribar a tots els confins. I Sabadell, els sabadellencs i el sabadellenquisme són permanentment en primer pla, revelant els seus secrets o oferint-se com a laboratori.”

Extracte del I Capítol.

Eufemismes sense fi
El comissionat és un càrrec de confiança política que té, en principi, la durada del mateix mandat municipal. Caduca a les següents eleccions. Com que aquesta figura té molt mala fama, s’ha inventat un eufemisme: tècnicament és «un treballador municipal eventual». En parlarem més endavant.

Vicis sabadellencs I
Aquí, quan algú té una idea, automàticament en surten deu que plantegen que el primer que cal fer és destruir aquella persona i aquella idea, en comptes de generar una sana competència. Aquest, potser, és el nostre problema fonamental per afrontar el futur, perquè fa que no s’expressin en positiu les pròpies energies que la ciutat genera. Fa, a més, que manquin projectes, i si no hi ha projectes, les energies es malgasten. Un sabadellenc abans de tirar una idea endavant s’ho pensarà mil vegades, no per la dificultat del projecte sinó per les dificultats que li generarà en la seva vida quotidiana la reacció dels altres sabadellencs.

Una ciutat república
M’agradaria viure en una ciutat-república anomenada Sabadell. Caldria que l’Ajuntament tingués tota la competència sobre l’assistència primària, l’assistència social i l’educació de zero a tres anys, infantil i primària.

Coses del progrés
És ben estrany que per anar de Barcelona a Tarragona o Girona en tren es trigui menys que per arribar a Sabadell. Em sembla que mai aconseguiré veure trens de rodalies a 100 km/h i que ens acostin a Barcelona en 20 minuts, que seria el normal. Encara recordo aquells temps amb semidirectes entre Sant Andreu i Sabadell Sud. A vegades sembla que el progrés ens tira cap enrere.

Les polítiques d’esquerres
Com deia el meu amic Romà Planas, la política és el tracte amb la gent. I és potser aquesta forma d’entendre la política la millor manera de definir l’essència de les polítiques d’esquerres. Definir les formes de fer política des de l’esquerra no és dir quines coses es fan —que també— sinó com es fan: en el procediment està la diferència. Així doncs, les polítiques d’esquerres s’haurien d’entendre com el tracte entre els ciutadans i entre els ciutadans i la política.

21/03/2014 - Entrevistes a Canal 33 i a Ràdio 4

En el marc de les activitats de promoció del meu darrer llibre, <a href="http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-deudald-carbonell/category/258/llibres/2014/01/13/l-arque-leg-i-el-futur-un-llibre-perqu-gent-com-el-meu-fill-puguin-tenir-un-record-de-qu-pensem-abans-d-ensorrar-nos-com-a-esp-cie" target="_blank">L’arqueòleg i el futur</a> (<a href="http://www.arallibres.cat/cont/ara/index.php" target="_blank">Ara Llibres</a>), aquest diumenge 23 de març s’emeten dues entrevistes que he fet recentment. Són: - de <st1:metricconverter productid="16 a" w:st="on">16 a</st1:metricconverter> 17 h, al programa <a href="http://www.rtve.es/alacarta/audios/confidencies/" target="_blank">"Confidències" de Ràdio 4</a> - i a partir de les 21.45 h, al programa <a href="http://www.tv3.cat/viallibre">Via Llibre de Canal 33</a>, on llegiré alguns fragments. Espero que siguin del vostre interès i que després feu els vostres comentaris als meus canals a <a href="https://twitter.com/eudaldcarbonell" target="_blank">Twitter</a> i <a href="https://www.facebook.com/eudaldcarbonellroura" target="_blank">Facebook</a>

21/03/2014 - Entrevistes a Canal 33 i a Ràdio 4

En el marc de les activitats de promoció del meu darrer llibre, L’arqueòleg i el futur (Ara Llibres), aquest diumenge 23 de març s’emeten dues entrevistes que he fet recentment. Són:

- de 16 a 17 h, al programa "Confidències" de Ràdio 4

- i a partir de les 21.45 h, al programa Via Llibre de Canal 33, on llegiré alguns fragments.

Espero que siguin del vostre interès i que després feu els vostres comentaris als meus canals a Twitter i Facebook

13/01/2014 - L’arqueòleg i el futur, un llibre perquè gent com el meu fill puguin tenir un record de què pensem abans d’ensorrar-nos com a espècie

Quan això passi, hi ha una alta probabilitat, si tenim la memòria del sistema, podrem incorporar elements que ja hem raonat i en sortir-nos millor És un text aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè aquest també pensa <a target="_blank" href="http://iphesnoticias.blogspot.com.es/2014/01/el-arqueologo-y-el-futuro-un-libro-para.html">También en castellano</a> Soc un pare primerenc i tardà. En realitat, soc un pare avi. Jo no havia volgut tenir mai fills. Després quan et fas gran veus les vegades que t’has equivocat a la vida. A la meva generació pensàvem que hi havia molta gent al planeta, que hi havia moltes necessitats i que no feia falta aquest sentiment de la reproducció per continuar vivint. Però en un moment determinat vaig conèixer una noia, em vaig enamorar, ens vam separar amb la meva dona, una gran amiga, que ho és encara, i aquesta nova persona em va plantejar el tema de que es volia reproduir perquè era jove. Això em va fer pensar molt sobre quin sentit tenia la reproducció per a les societats, i de fet em va costar molt prendre la decisió. Ara, però, després de l’experiència, si m’hi hagués negat, m’hagués penedit. Així va ser com va sorgir l’Olopte. Li vam posar el nom d’un poble de la Cerdanya, perquè jo volia que el meu fill tingués un nom molt especial. De fet és l’únic Olopte que hi ha al món, que jo sàpiga, el poble i ell. De la lògica al sentiment Ara publico el llibre L’arqueòleg i el futur (Ara Llibres) adreçat a la seva generació. En el fons, probablement aquest volum sigui una excusa per apropar-nos a la vida de les persones que ens hem dedicat direccionalment només a fer una cosa i que hem construït un esquema mental de les situacions molt racional i lògic, però que quan tens un fill canvia i entra un altre tipus de pensar lligat a com transmetre la teva experiència, els sentiments, etc. És un llibre aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè el cor també pensa.  <img style="margin: 5px" alt="L'arqueòleg i el futur" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/arqueoleg_futur_ecarbonell_olopte_p.jpg" height="659" width="457" /> Portada del llibre - Fotografia: Jordi Mestre/IPHES En tot cas, vivim en una gran complexitat. La nostra espècie camina per un precipici, en qualsevol moment caurem, hi ha una probabilitat alta, i almenys quan això passi, els qui quedin vius que puguin tenir un record del que pensem abans d’ensorrar-nos, perquè una vegada has caigut, si tens la memòria del sistema, pots incorporar elements que ja has raonat, però si has de començar a pensar quan has caigut, malament, perquè la trompada t’impedeix cavil·lar. Així faig una sèrie de reflexions amb l’objectiu de que l’Olopte entengui que el seu pare té consciència crítica. No són consells, si no que li explico conceptes i idees que a mi m’han motivat, i li comento el perquè en ocasions he pres determinades decisions, o les meves vivències i punts de vista personals sobre diferents conceptes. En aquesta línia li parlo del perquè soc comunista, quin sentit té la família i la seva diversitat (no la tradicional), la ciència, l’amistat, el sexe, li exposo per què estic molt de temps fora de casa i li insto a que converteixi la lluita contra la pobresa en un objectiu de la seva vida. També em refereixo a la consciència operativa, la integració de la diversitat, el progrés conscient, l’evolució responsable... Són conceptes d’una nova forma d’entendre el món, en un moment en què la revolució cientificotècnica ha incrementat la sociabilitat com no havia passat mai. Ara, quan estem hipercomunicats, hiperinformats... ens falta aplicar el sentit crític perquè tota aquesta massa de coneixement es transformi en pensament i generacions com la de l’Olopte avancin en la consciència crítica d’espècie.

13/01/2014 - L’arqueòleg i el futur, un llibre perquè gent com el meu fill puguin tenir un record de què pensem abans d’ensorrar-nos com a espècie

Quan això passi, hi ha una alta probabilitat, si tenim la memòria del sistema, podrem incorporar elements que ja hem raonat i en sortir-nos millor

És un text aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè aquest també pensa

También en castellano

Soc un pare primerenc i tardà. En realitat, soc un pare avi. Jo no havia volgut tenir mai fills. Després quan et fas gran veus les vegades que t’has equivocat a la vida. A la meva generació pensàvem que hi havia molta gent al planeta, que hi havia moltes necessitats i que no feia falta aquest sentiment de la reproducció per continuar vivint. Però en un moment determinat vaig conèixer una noia, em vaig enamorar, ens vam separar amb la meva dona, una gran amiga, que ho és encara, i aquesta nova persona em va plantejar el tema de que es volia reproduir perquè era jove. Això em va fer pensar molt sobre quin sentit tenia la reproducció per a les societats, i de fet em va costar molt prendre la decisió. Ara, però, després de l’experiència, si m’hi hagués negat, m’hagués penedit.

Així va ser com va sorgir l’Olopte. Li vam posar el nom d’un poble de la Cerdanya, perquè jo volia que el meu fill tingués un nom molt especial. De fet és l’únic Olopte que hi ha al món, que jo sàpiga, el poble i ell.

De la lògica al sentiment

Ara publico el llibre L’arqueòleg i el futur (Ara Llibres) adreçat a la seva generació. En el fons, probablement aquest volum sigui una excusa per apropar-nos a la vida de les persones que ens hem dedicat direccionalment només a fer una cosa i que hem construït un esquema mental de les situacions molt racional i lògic, però que quan tens un fill canvia i entra un altre tipus de pensar lligat a com transmetre la teva experiència, els sentiments, etc. És un llibre aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè el cor també pensa.

L'arqueòleg i el futur

Portada del llibre. Amb el meu fill Olopte, a la Cueva El Mirador, a Atapuerca (Burgos) - Fotografia: Jordi Mestre/IPHES

En tot cas, vivim en una gran complexitat. La nostra espècie camina per un precipici, en qualsevol moment caurem, hi ha una probabilitat alta, i almenys quan això passi, els qui quedin vius que puguin tenir un record del que pensem abans d’ensorrar-nos, perquè una vegada has caigut, si tens la memòria del sistema, pots incorporar elements que ja has raonat, però si has de començar a pensar quan has caigut, malament, perquè la trompada t’impedeix cavil·lar.

Així faig una sèrie de reflexions amb l’objectiu de que l’Olopte entengui que el seu pare té consciència crítica. No són consells, si no que li explico conceptes i idees que a mi m’han motivat, i li comento el perquè en ocasions he pres determinades decisions, o les meves vivències i punts de vista personals sobre diferents conceptes. En aquesta línia li parlo del perquè soc comunista, quin sentit té la família i la seva diversitat (no la tradicional), la ciència, l’amistat, el sexe, li exposo per què estic molt de temps fora de casa i li insto a que converteixi la lluita contra la pobresa en un objectiu de la seva vida. També em refereixo a la consciència operativa, la integració de la diversitat, el progrés conscient, l’evolució responsable...

Són conceptes d’una nova forma d’entendre el món, en un moment en què la revolució cientificotècnica ha incrementat la sociabilitat com no havia passat mai. Ara, quan estem hipercomunicats, hiperinformats... ens falta aplicar el sentit crític perquè tota aquesta massa de coneixement es transformi en pensament i generacions com la de l’Olopte avancin en la consciència crítica d’espècie.

30/01/2013 - El paper de la ciència en la Universitat del futur

Resum de la meva participació amb un article al llibre Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur El llibre <a target="_blank" href="http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=07702">Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur</a>, editat per <a target="_blank" href="http://www.ub.edu/geneticaclasses/davidbueno/">David Bueno</a> i publicat per la Universitat de Barcelona, vol ser una eina al servei de la ciència i la universitat catalanes, que obri espais de debat i reflexió i contribueixi a generar opinió dins la societat. En aquest marc hi he participat amb un escrit amb el qual insto a que les universitats catalanes, a banda de donar servei a la població autòctona, es transformin en centres capaços d’atreure alumnat de fora del país i ser referència en l’àmbit europeu i, per tant, mundial. <img style="margin: 5px" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/ciencia_universitat_futur.jpg" /> Portada Un altre aspecte important, des del meu punt de vista, es que les universitats haurien de ser capaces d’atraure recursos del sector privat, tant nacional com internacional. Aquests recursos haurien d’arribar com a conseqüència del prestigi i la reputació internacionals de les institucions, així com de la feina d’equips gerencials actius. A més, cal insistir en tendències ja iniciades oferint ensenyaments especialitzats, impartits per professorat que també investiga i reforçant les figures de personal docent investigador de prestigi reconegut arreu de món pel seu treball de formació i creació d’equips científics. Segons el meu criteri, la Catalunya amb estat propi ha de tenir clar que la recerca és una pota fonamental de la consolidació del nostre país dins el panorama econòmic, social, polític i cultural del segle XXI. S'ha de basar en la recerca d’alta qualitat, en la promoció d’ecosistemes de recerca i docència en entorns d’activitat empresarial, i en el desenvolupament d’una formació acadèmica amb una perspectiva més empírica que teòrica. Com explico en el llibre, el futur de la recerca a Catalunya és la hibridació dels instituts d'investigació més competents amb les universitats, promovent una xarxa en la qual la recerca i la formació arribin també a l’emprenedoria, fent una tasca de transferència social. Tot això encaminat a generar un increment de la producció científica d'excel·lència i llicències i patents industrials que arribin a tot el teixit productiu, especialment a les PIMES (petites i mitjanes empreses) i a la creació de noves empreses de més valor afegit.

11/09/2012 - Humanisme tecnològic, socialització de la ciència, progrés conscient, evolució responsable, i solidaritat per fer realitat el catalanisme evolutiu

Amb motiu de la Diada de Catalunya, voldria compartir novament amb vosaltres uns altres fragments del meu llibre <a target="_blank" href="http://www.arallibres.cat/cont/cataleg/cataleg_araLlibres_fitxa_cat.php?idField=466&table=catalogo">El catalanisme evolutiu</a>, que ens ajudin a reflexionar sobre el nostre país i ens incitin al debat.<o:p></o:p> “Com a Homo sapiens conscients que els catalans hem de defensar què som, ens hem d’implicar plenament a construir un nou pensament que ha de provenir del mateix coneixement transformat en pensament i de sotmetre’l a la crítica social i d’espècie. La qüestió està en com les cultures d’ espècie s’adapten a les seves transformacions. És a dir, com es pot mantenir la diversitat amb la integració cultural i biològica de l’espècie en els territoris on viu. Per tant, el catalanisme és una manifestació de tipus cultural, social i ideològic, i el que pretén és refundar-se en el sentit d’agafar tota la informació que ha utilitzat el nostre país i posar-la a disposició general de l’espècie”. <o:p><img src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/21007-catalanisme_evolutiu_p.jpg" alt="El catalanisme evolutiu" style="margin: 5px" /></o:p> “La ciència i la tecnologia socialitzada, i aplicada de manera crítica, poden ser els instruments d’ adaptació humana del segle XXI. D’aquesta manera, podem generar la base d’un humanisme tecnològic que asseguri el futur de la humanitat més enllà del segle en què vivim. Però com es pot integrar això en el catalanisme evolutiu? Precisament el que planteja el catalanisme evolutiu és que siguem capaços d’adaptar-nos a la revolució cientificotècnica de la mateixa manera que al segle XIX vam afrontar la revolució industrial, cosa que va atorgar uns valors nous a la societat, que van accelerar la lluita de classes i que van fer participar treballadors i burgesos en un procés de reconstrucció històrica en el nostre país: la reivindicació de les llengües, d’una vida millor, d’un país que vol preservar la seva cultura, en aquest sentit conservacionista, però alhora progressista amb l’arribada d’idees de fora, etc. Per tant, l’ humanisme tecnològic el que pretén és que la tecnologia incrementi la sociabilitat de l’espècie, i no que adoptem la tecnologia com un factor de distorsió de les relacions humanes. (...) Hem de defensar el progrés conscient i l’evolució responsable per tal d’establir unes relacions socials i de producció basades en el coneixement científic i social, susceptibles de ser pensades de forma planetària per tots els espècimens humans. (...) De fet, el que estem discutint aquí del progrés conscient i l’ evolució responsable és el gran esforç que ha d’efectuar el catalanisme evolutiu. Cal esbrinar com coordinar, com estructurar i com vertebrar tot aquest procés perquè això sigui una realitat i, efectivament, l’ objectiu és evitar que l’atzar sempre sigui el que ens imposi una lògica, perquè és aquesta la que s’ha de sobreposar a l’ atzar. Per tant, no podem viure sempre darrere les inèrcies que nosaltres mateixos, o el medi natural, creem. Hem d’anar per endavant, cosa que és un factor fonamental per entendre la idea d’aquesta Catalunya on el catalanisme serà un factor de solidaritat, de cohesió, d’ incorporació de processos i d’integració de la diversitat”.<o:p></o:p>

11/09/2012 - Socialització de la ciència, progrés conscient, evolució responsable, humanisme tecnològic i solidaritat per fer realitat el catalanisme evolutiu

VÍDEO SOBRE <a target="_blank" href="http://www.tv3.cat/videos/3766530">EL CATALANIMSE EVOLUTI</a>U Amb motiu de la Diada de Catalunya, voldria compartir novament amb vosaltres uns altres fragments del meu llibre El catalanisme evolutiu, que ens ajudin a reflexionar sobre el nostre país i ens incitin al debat. “Com a Homo sapiens conscients que els catalans hem de defensar què som, ens hem d’implicar plenament a construir un nou pensament que ha de provenir del mateix coneixement transformat en pensament i de sotmetre’l a la crítica social i d’espècie. La qüestió està en com les cultures d’ espècie s’adapten a les seves transformacions. És a dir, com es pot mantenir la diversitat amb la integració cultural i biològica de l’espècie en els territoris on viu. Per tant, el catalanisme és una manifestació de tipus cultural, social i ideològic, i el que pretén és refundar-se en el sentit d’agafar tota la informació que ha utilitzat el nostre país i posar-la a disposició general de l’espècie”. “La ciència i la tecnologia socialitzada, i aplicada de manera crítica, poden ser els instruments d’ adaptació humana del segle XXI. D’aquesta manera, podem generar la base d’un humanisme tecnològic que asseguri el futur de la humanitat més enllà del segle en què vivim. Però com es pot integrar això en el catalanisme evolutiu? <img style="margin: 5px" alt="El catalanisme evolutiu" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/21007-catalanisme_evolutiu_p.jpg" /> Precisament el que planteja el catalanisme evolutiu és que siguem capaços d’adaptar-nos a la revolució cientificotècnica de la mateixa manera que al segle XIX vam afrontar la revolució industrial, cosa que va atorgar uns valors nous a la societat, que van accelerar la lluita de classes i que van fer participar treballadors i burgesos en un procés de reconstrucció històrica en el nostre país: la reivindicació de les llengües, d’una vida millor, d’un país que vol preservar la seva cultura, en aquest sentit conservacionista, però alhora progressista amb l’arribada d’idees de fora, etc. Per tant, l’ humanisme tecnològic el que pretén és que la tecnologia incrementi la sociabilitat de l’espècie, i no que adoptem la tecnologia com un factor de distorsió de les relacions humanes. (...) Hem de defensar el progrés conscient i l’evolució responsable per tal d’establir unes relacions socials i de producció basades en el coneixement científic i social, susceptibles de ser pensades de forma planetària per tots els espècimens humans. (...) De fet, el que estem discutint aquí del progrés conscient i l’ evolució responsable és el gran esforç que ha d’efectuar el catalanisme evolutiu. Cal esbrinar com coordinar, com estructurar i com vertebrar tot aquest procés perquè això sigui una realitat i, efectivament, l’ objectiu és evitar que l’atzar sempre sigui el que ens imposi una lògica, perquè és aquesta la que s’ha de sobreposar a l’ atzar. Per tant, no podem viure sempre darrere les inèrcies que nosaltres mateixos, o el medi natural, creem. Hem d’anar per endavant, cosa que és un factor fonamental per entendre la idea d’aquesta Catalunya on el catalanisme serà un factor de solidaritat, de cohesió, d’ incorporació de processos i d’integració de la diversitat”.

17/09/2011 - Catalanisme evolutiu

La revolució científicotècnica ha transformat, i transformarà de manera radical, les relacions socials humanes. Igual que la burgesia catalana va ser capaç de socialitzar Catalunya quan la revolució industrial a principis del segle XX, fent participar a través del procés de recatalanització a la majoria de la població, ara és possible que hagi arribat el moment de tornar a actuar per una nova estructura social de la nostra nació. L’interrogant és com des de Catalunya el catalanisme pot socialitzar la darrera i més important revolució que hi ha hagut en l’evolució humana, perquè segons com apliquem el catalanisme com a ideologia cohesionadora, trobarem el camí de repensar la nostra identitat nacional. <img style="margin: 5px" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/rac1_ecr_p.jpg" /> Atenent una entrevistade RAC 1 amb motiu de la presentació del llibre El catalanisme evolutiu - Neus Chordà / Ara Llibres El catalanisme del s. XXI a través de la seva refundació, ha de demostrar -tal com explico al meu llibre <a target="_blank" href="http://cintabellmunt.blogspot.com/2011/09/el-catalanisme-de-les-bases-socials.html">El catalanisme evolutiu</a> escrit juntament amb la periodista <a target="_blank" href="http://usuaris.tinet.cat/csb">Cinta S. Bellmunt</a>- que pot contribuir en les noves idees que han de caracteritzar la nostra espècie, com són el progrés conscient i l’evolució responsable. Hem d’assolir el tecnocatalanisme, que no és altre que la nostra particular consciència crítica d’espècie en el nostre territori, Catalunya. Amb vocació internacional i amb perspectiva universal, defensem el catalanisme de la interdependència, de la tolerància, de la inclusió, de la integració, de la diversitat, del coneixement científic i del pensament crític; en conclusió, el catalanisme conceptual. Un catalanisme on l’esquerra, el comunisme, el socialisme i l’anarquisme en siguin les bases socials que ajudin a les classes populars a l’emancipació. Una construcció de l’esquerra social i del catalanisme a partir d’una consciència universal rigorosa, crítica i solidària. L’ordre del catalanisme (interdependentisme, solidarisme, federalisme i autonomisme)  és un arbre que té molt bones arrels. La convergència social ens ha d’assegurar que el nostre poble pugui decidir amb llibertat allò que vol ser. El principi de l’autodeterminació és un principi democràtic que no pot ser negat. Tard o d’hora haurem de decidir. Per això només falta voluntat,  perseverança, consistència i una actitud ferma. Es la població qui ho ha de determinar. Aquest escrit el va ser publicat per primer cop al diari <a target="_blank" href="http://www.elpuntavui.cat/tarragona/nacional.html">El Punt Avui</a> l’11 de setembre de 2011

06/09/2011 - Presentació del meu nou llibre “El catalanisme evolutiu”

<a target="_blank" href="http://www.facebook.com/eudaldcarbonell">Pàgina personatge públic</a>, <a target="_blank" href="http://www.facebook.com/#!/eudaldcarbonellroura">perfil personal</a> i grup <a target="_blank" href="http://www.facebook.com/group.php?gid=114128425594">El pensament d’Eudald Carbonell</a> al Facebook  i els meus twits a <a target="_blank" href="http://twitter.com/#!/eudaldcarbonell">@eudaldcarbonell</a> “Hem de confrontar-nos amb la història. En els nostres dies, el catalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel•ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet”, així de contundent m’expresso al llibre <a target="_blank" href="http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/llibres/2011/09/01/presentaci-p-blica-del-llibre-el-catalanisme-evolutiu-d-eudald-carbonell-i-cinta-s.-bellmunt">El catalanisme evolutiu</a>, que presento en un acte públic dimarts 13 de setembre a les 19 h, a la Llibreria Proa Espais, Rosselló, 212, a Barcelona. Serà també una ocasió per poder-vos saludar personalment als qui aneu seguint la meva activitat a través d’Internet. <img style="margin: 5px" alt="El catalanisme evolutiu" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/21007-catalanisme_evolutiu_p.jpg" /> Portada En <a target="_blank" href="http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/llibres/2011/09/01/presentaci-p-blica-del-llibre-el-catalanisme-evolutiu-d-eudald-carbonell-i-cinta-s.-bellmunt">El catalanisme evolutiu</a> reflexiono sobre els condicionants sociològics, culturals i polítics que històricament han conformat el poble català, i aporto la meva personal mirada a la situació actual de Catalunya. En els pròxims dies, després de la presentació, m’agradarà mantenir un debat amb vosaltres aprofitant aquest mateix bloc o les xarxes socials de les quals hi formo part, com Facebook o <a target="_blank" href="http://twitter.com/#!/eudaldcarbonell">Twitter</a>.

Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes |

El claustre

Blogosfera UPEC

Enllaços

Revistes digitals

24/05/2014 - Presentació d’una novel•la sobre la prehistòria, al Centre Cultural la Blanquerna, a Madrid

24/05/2014 - Presentació d’una novel•la sobre la prehistòria, al Centre Cultural la Blanquerna, a Madrid

04/04/2014 - Presentació del llibre: “Sabadell destil·lat. Una visió generacional des del lliurepensament”

21/03/2014 - Entrevistes a Canal 33 i a Ràdio 4

21/03/2014 - Entrevistes a Canal 33 i a Ràdio 4

13/01/2014 - L’arqueòleg i el futur, un llibre perquè gent com el meu fill puguin tenir un record de què pensem abans d’ensorrar-nos com a espècie

13/01/2014 - L’arqueòleg i el futur, un llibre perquè gent com el meu fill puguin tenir un record de què pensem abans d’ensorrar-nos com a espècie

30/01/2013 - El paper de la ciència en la Universitat del futur

11/09/2012 - Humanisme tecnològic, socialització de la ciència, progrés conscient, evolució responsable, i solidaritat per fer realitat el catalanisme evolutiu

11/09/2012 - Socialització de la ciència, progrés conscient, evolució responsable, humanisme tecnològic i solidaritat per fer realitat el catalanisme evolutiu

17/09/2011 - Catalanisme evolutiu

06/09/2011 - Presentació del meu nou llibre “El catalanisme evolutiu”

Subscriu-te al nostre Butlletí
E-Mail: