Gràcies als acords entre l’alcalde convergent, Xavier Trias, i el líder de PP, Alberto Fernández Díaz, s’han dut a terme obres com la reforma de la marina del Port Vell per a iots de luxe, la privatització de la gestió dels aparcaments més rentables de la ciutat o l’obertura de l’aixeta hotelera a Ciutat Vella, amb els canvis al Pla d’Usos. “L’alternativa a Barcelona no passa pels pactes CiU-PP, passa per un canvi de prioritats on els drets dels i les ciutadanes estigui al centre de l’acció política”, ha assegurat aquesta tarda el candidat socialista a l’Ajuntament, Jaume Collboni.
“Fernández Díaz diu que no som el canvi, quan és gràcies als seus pactes que s’inverteix prioritàriament en les zones benestants de la ciutat, s’aproven reformes com les del Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya o la Diagonal”, ha explicat Collboni. El líder dels socialistes a la ciutat ha recordat que CiU va pactar les primeres Ordenances Fiscals i Pressupostos amb el PP, que després van ser prorrogades. “La política fiscal de la primera meitat del mandat de Trias ha estat la del PP”, ha assegurat Collboni, que també ha recordat els acords per a fer possibles inversions, on el PP ha aconseguit imposar les seves prioritats.
El líder del socialisme barceloní ha assegurat que treballarà amb les entitats socials i les formacions d’esquerres per a aconseguir un model alternatiu de ciutat: “Trias i Fernández Díaz s’embolcallen amb les banderes pel matí, però pacten per la nit”. Collboni finalment ha dit que no buscarà “un pacte contra els independentistes”, com li proposa Fernández Díaz, sinó un gran acord que permeti defensar un nou encaix federal entre Catalunya i Espanya.
El dimarts 8 d’abril, l’alcaldable del PSC a l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona, Jaume Collboni, va ser entrevistat a les notícies del matí de BTV.
Aquí podeu escoltar-la: http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/04/08/collboni-entrevista-btvnoticies-mati-erc/
El candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest matí la nova organització del grup municipal socialista. La decisió ha estat presa després de trobades amb els i les regidores i representants dels territoris del PSC. “La millor manera de no perdre el temps en la construcció d’una alternativa per a la ciutat és configurant un Govern a l’ombra per a aquest any que tenim per endavant”, ha explicat Collboni.
En esta nova etapa, Gabriel Colomé ocuparà la presidència del grup. La portaveu serà Assumpta Escarp i Carmen Andrés serà la portaveu adjunta. La reorganitzación de les àrees i les responsabilitats també implicarà un seguimient més de prop de l’acció de govern de les tinències d’alcaldia
Collboni també ha transmés als seus regidors les primeres tasques per a dibuixar la nova tasca d’oposició. La primera és plantejar una proposta de despesa dels 140 milions d’euros de superàvit d’aquest any, que es destinaria, entre altres coses, a finalitzar les obres de l’Hospital del Mar, congelar la pujada del preu del transport públic i construir noves escoles bressol. El candidato també ha assegurat que lluitarà per aturar les privatitzacions de gestió que està avançant l’actual govern municipal.
“Hem de cercar les aliances necessàries amb la Societat civil per a elaborar el programa electoral de cara al 2015 i fer una oposició clara i útil al Servei dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. A Xavier Trias se li ha acabat la treva”.
El candidat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona es reuneix amb representants de la plataforma Stop Pujades
Jaume Collboni, el candidat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, s’ha reunit aquesta tarda amb representants del moviment veïnal i de la plataforma Stop Pujades per a parlar sobre el preu del transport públic a la ciutat. Es tracta del seu primer acte després del nomenament de dissabte passat. Collboni s’ha compromès a portar al plenari del Consistori la millora en la taxació social a la ciutat i la congelació de les tarifes, propostes de la plataforma.
“El transport públic és un dret i en la mesura que és inassequible per a molts barcelonins i barcelonines, l’Administració hauria de ser més sensible”, ha explicat Collboni. La proposta cerca millora les bonificacions del preu del transport públic per a les persones que es troben a l’atur i que la futura targeta T-Mobilitat permeti una taxació en funció de la renta. El candidat també ha assegurat que l’Ajuntament té els recursos per a fer front a la congelació de tarifes.
Collboni també ha recordat que en els últims mesos Barcelona ha tingut episodis d’alta contaminació i com el transport públic juga un paper important en la sostenibilitat. També ha criticat un cop més la privatització de la gestió dels aparcaments públics més rentables de la ciutat per considerar que no només es ven el patrimoni públic sinó que es ven poder en una eina clau per a la mobilitat de la ciutat. A la reunió han participat: Lluís Rabell, president de la FAVB; Jordi Giró, president de la CONFAV; Ricard Riol, de la Plataforma de Promoció del Transport Públic; Omar Minguillón, d’UGT.
El candidat també ha fet referència a la decisió de l’actual president del Grup Municipal Socialista, Jordi Martí, de deixar el seu acta com a regidor de l’Ajuntament. “L’honora com a persona i també com a polític, i és una bona notícia que el senyor Martí vulgui treballar des d’on prefereixi per a construir una alternativa d’esquerres per el 2015”.
Ja podeu consultar l’entrevista al guanyador de les primeres primàries obertes del país, Jaume Collboni, ara candidat a l’alcaldia del PSC per a la ciutat de Barcelona.
Avui a “Els Matins” de TV3 han entrevistat a Jaume Collboni, guanyador de les primàries obertes de PSC a la ciutat de Barcelona, i primer candidat del país escollit en unes primàries obertes.
A “El País” han entrevistat a Jaume Collboni, guanyador de les primàries obertes del PSC a la ciutat de Barcelona:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/04/06/catalunya/1396813270_572403.html
A “El Periódico” han entrevistat al guanyador de les primàries obertes del PSC a la ciutat de Barcelona, Jaume Collboni:
Hem guanyat.
Jaume Collboni és el primer candidat del país escollit en primàries obertes.
Ha estat la candidatura més transversal i amb un projecte més sòlid, guanyant en 9 dels 10 districtes i en 25 de les 30 meses electorals.
Moltes gràcies!
Jaume Collboni
El passat dissabte 29 de març es va celebrar la primera volta de les primàries obertes del PSC. El resultat electoral d’aquest dia va donar com a guanyador a Jaume Collboni amb 2.539 vots, i en segona posició va quedar Carmen de Andrés amb 1.702 vots, col·locant-los en segona volta per davant de Jordi Martí, Laia Bonet i Rocío Martínez-Sampere.
Els resultats finals van donar el triomf a Jaume Collboni en 17 de les 30 taules electorals col·locades per tota Barcelona, i en va quedar segon en altres 11 meses. En total va aconseguir 6 dels 10 districtes de la ciutat: Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Les Corts, Ciutat Vella, Sant Martí i Sant Andreu.
Aquests resultats finals evidencien que la candidatura de Jaume Collboni és transversal i que té un projecte global per a tota Barcelona, així com mostrar-se disposat a defensar una Barcelona dels Drets i les Oportunitats on hi tingui cabuda tothom.
El candidat a les primàries obertes de PSC a la ciutat de Barcelona ha estat entrevistat a El Punt Avui per en Sergi Picazo.
Aquí podeu llegir l’entrevista: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/730002-del-guinardo-a-nyc.html?cca=1
El passat dimecres 2 d’abril, Jaume Collboni, candidat a les primàries obertes de PSC a la ciutat de Barcelona va participar a “El Debat de La 1″ explicant com és el seu model de la Barcelona dels Drets.
Aquí podeu tornar a veure la seva aparició al programa:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-debat-de-la-1/debat-1-jaume-collboni-debat-sobiranista-molt-important-pero-debat-ciutat-gent-els-preocupa-latur-arribar-final-mes/2485849/
Amigues i amics,
Ahir vam viure una jornada històrica. Per primer cop vam ser convocats per a escollir al nostre candidat a l’alcaldia de Barcelona mitjançant primàries obertes, un procés que es va poder celebrar gràcies a la feina de l’organització i de centenars de persones que van fer possible un gran dia.
En primer lloc volia agrair-vos la vostra confiança, suport i treball. Gràcies a vosaltres la nostra candidatura no va ser només la més votada, sinó que va ser la més transversal: hem guanyat a 6 dels 10 districtes de la ciutat i a la resta hem quedat els segons. Un resultat que hagués estat impossible sense vosaltres, la força de la campanya.
Desitjo que durant la jornada d’avui hagueu pogut descansar perquè demà la campanya continua, ens espera una segona volta que se celebrarà el proper dissabte 5 d’abril. Ens queda una intensa setmana per endavant, una setmana que suposa una nova oportunitat per a il·lusionar a més militants i simpatitzants, a més ciutadans que com nosaltres vulguin ajudar a construir una alternativa sòlida, de suma i transversal a la Barcelona conservadora de Trias.
Compto amb tots vosaltres!
Davant les informacions aparegudes als mitjans de comunicació pel que fa al desenvolupament de les primàries obertes del PSC, que van tenir lloc el darrer dissabte i a les al·legacions presentades a tres taules de la ciutat (Ciutat Vella, Ciutat Meridiana i Poble Sec), la candidatura de Jaume Collboni vol fer constar que:
1.-Defensem les primàries obertes com a mecanisme d’elecció del candidat/ candidata a l’alcaldia de Barcelona i posem en valor tota la gent que ha participat en aquests procés, des dels, i en primer lloc, els més de 7.000 votants, els interventors, membres de les meses, organitzadors i activistes de totes les candidatures.
2.- Aquestes primàries obertes, com tots els nous processos democràtics, preténen donar la possibilitat, als majors de setze anys i molts nous ciutadans i ciutadanes de Barcelona, amb dos anys de residència, d’exercir el seu dret al vot. Un fet que és prou important per reconèixer la diversitat de la ciutat, i els drets polítics dels i les qui viuen i treballen a Barcelona.
Per això, la candidatura de Jaume Collboni vol manifestar:
1- Creiem que el context mediàtic generat i la necessària transparència del procés de primàries exigeix mesures que garanteixin una segona volta amb totes les garanties i sense cap ombra de dubte. És per això , que demanem a l’Autoritat Electoral, que si ho creu adient, que les tres taules esmentades en les al·legacions i que han estat sota sospita no siguin tingudes en compte en el resultats definitius.
2- Som conscients de la contrarietat que pot suposar pels centenars de ciutadans i ciutadanes que van votar a totes les candidatures en aquelles 3 meses, però creiem que per davant de tot, s’ha de garantir la pulcritud del procés de primàries obertes i l’honorabilitat dels candidats.
3- Generar un ambient de confiança en les noves formes de fer política és una responsabilitat col·lectiva.
4- Volem manifestar que la nostra candidatura continuarà treballant per l’èxit d’aquestes primàries, per potenciar la participació d’una Barcelona diversa i per debatre i contrastar un model de Barcelona que ens permeti als i les socialistes de Catalunya guanyar l’alcaldia a la ciutat.
Fa poques hores que hem celebrat l’acte final d’aquesta primera volta al barri de Sant Andreu de Palomar. Han estat tres setmanes mogudes i molt emotives. Parlant, escoltant i dialogant amb molta gent de la ciutat que m’han transmès les seves ganes de poder tirar endavant la ciutat, i la seva confiança en què les meves propostes els semblaven un bon inici.
Davant de més de 180 persones que em donen el seu suport i la seva confiança he parlat de que ens cal recuperar l’ambició, la tolerància, i l’obertura de la ciutat a idees i persones diverses. No hi hem pogut estar tots i totes, perquè mentrestant hi havia activistes penjant cartells i fent bustiades pels domicilis. Els hem trobat a faltar, els agraeixo el seu esforç, i confio que els ho podré agrair personalment aquest dissabte o en els propers dies. Moltes gràcies per treballar desinteressadament perquè el dissabte 29 siguin molts i moltes més els que vinguin a votar a les primàries socialistes!
Estic decidit, il·lusionat i animat per guanyar aquestes primàries. Avui ho han dit en l’acte i jo n’estic totalment convençut, aquest proper dissabte estarem fent història. El 29 de març serà una data que d’aquí a uns anys els socialistes catalans mirarem amb orgull, que la ciutat recordarà com l’inici d’una nova manera de fer política, i que Catalunya rememorarà com el dia que Barcelona va recuperar el seu orgull i la seva fortalesa.
Si sóc el candidat dels socialistes a l’alcaldia de Barcelona, he explicat que les meves 5 prioritats com a líder de l’oposició dels socialistes a Barcelona seran:
Abans d’anar a dormir, voldria donar 3.100 gràcies als ciutadans i ciutadanes que m’han donat el seu suport. La seva força i confiança m’inspira per aconseguir el somni d’un canBi a Barcelona. I confio que aquests 3.000 passin a ser 30.000, i que al final es tradueixin en 300.000 vots pels socialistes catalans.
També vull agrair als 4 companys amb qui m’enfronto a aquestes primàries, la Rocío, el Jordi, la Laia i la Carmen, per la seva valentia, per la seva honestedat i pel seu joc net. Passi el que passi, estaré orgullós d’haver participat en aquest procés i d’haver competit i compartit amb ells.
Confio que dissabte siguin molts més dels que ens imaginem, els i les que s’apropin als 30 punts de votació per participar en les primàries. A ells i elles, també els vull donar les gràcies!
(Article publicat a La Vanguardia: http://blogs.lavanguardia.com/primarias-psc-barcelona/2014/03/28/3-setmanes-5-prioritats-i-3100-gracies-20252/)
El candidato a las primarias del PSC de Barcelona Jaume Collboni ha apostado por que el primer secretario del partido se elija en el futuro en unas primarias abiertas.
Lo ha dicho en declaraciones a Europa Press, después de que el dirigente de CDC y diputado de CiU en el Congreso Carles Campuzano haya planteado este miércoles que el próximo secretario general de CDC se elija a través de un proceso abierto a toda la militancia en vez de recurrir a los mecanismos congresuales habituales.
Collboni celebra la apuesta del diputado nacionalista ya que, a su juicio, el partido del presidente Artur Mas se había convertido en una “monarquía hereditaria” alejada de la democracia interna.
Además, considera que sería bueno que CDC apostara por este mecanismo porque está instalada en la “parálisis”, sobre todo desde que el último secretario general del partido, Oriol Pujol, renunció al cargo tras ser imputado y delegó sus funciones en Josep Rull y Lluís Corominas.
Collboni cree que la propuesta de Campuzano de celebrar primarias abiertas para elegir el secretario general es “perfectamente importable” al PSC y, añade, al resto de formaciones políticas que todavía no lo hacen.
El exdiputado socialista en el Parlament, que dejó el acta para centrarse en las primarias del partido en Barcelona, ha argumentado que un líder salido de la votación de todos los militantes tendría una “legitimidad reforzada”.
Las primarias del PSC de Barcelona, de las que se celebra este sábado la primera vuelta, servirán para elegir el candidato socialista a la alcaldía a la capital catalana en las municipales de 2015 y son abiertas a los militantes y también a la ciudadanía.
(Noticia original de Europa Press: http://www.europapress.es/catalunya/noticia-collboni-apuesta-lider-psc-elija-primarias-abiertas-militantes-20140326170019.html)
Aquest dimarts 25 de març, Jaume Collboni ha estat entrevistat a El Matí de Catalunya Ràdio tot passejant pel barri del Born.
Podeu tornar a escoltar les mesures que el candidat a exposat als comerciants i veïns i veïnes de barri aquí: http://www.catradio.cat/audio/801102/Jaume-Collboni-la-Barcelona-dels-drets
Avui a Barcelona, el Dret a l’educació no està garantit per a tothom. Encara que nombrosos estudis estatals i internacionals demostren que l’educació en els primers anys de vida són claus per a reduir els desavantatges dels i les alumnes procedents d’entorns socioeconòmics i culturals més desafavorits, el govern convergent de la ciutat ha decidit congelar les polítiques educatives de Barcelona.
Si volem una ciutat que torni a ser la ciutat igualitària ser, cal apostar per la universalització de l’escola 0-3.
Fer polítiques d’educació atrevides significa arriscar-se per assolir una societat més justa, igualitària i sostenible. No es tracta només d’ensenyar coneixements, sinó de garantir l’autonomia i responsabilitat individual, així com la igualtat d’oportunitats. Per això l’esquerra veu en l’educació una de les eines més poderoses de transformació social, ja que afavoreix la cohesió social i garanteix que totes les persones puguin desenvolupar un projecte vital amb independència de la seva extracció socioeconòmica. Per la dreta, en canvi, l’educació només es tracta d’una transmissió de coneixements.
I en els primers anys de vida, l’accés a l’escola resulta vital perquè compleix una triple funció, educativa (ja que aporta elements d’aprenentatge per al desenvolupament personal), social (perquè aquesta edat és clau per reduir els desavantatges educatius causats per les diferències socieconòmiques i culturals), i de resposta a les necessitats de les famílies (conciliació de la vida familiar, laboral i personal).
Durant dècades, Barcelona ha estat una ciutat pionera en els temes educatius, gràcies a pedagogues de referència com Àngels Garriga, o la seva filla Marta Mata. Una capitalitat que es constata en projectes d’abast mundial com fou l’impuls i creació d’una Xarxa de Ciutats Educadores.
Aquest lideratge en el món de l’educació s’ha vist estroncat amb l’arribada de l’equip de l’alcalde Trias, que a pocs mesos d’ocupar el govern de la ciutat va declarar que no construirien cap nova escola bressol a la ciutat mentre durés la crisi. Encara que ho volguessin amagar darrera l’amenaça de la crisi, la realitat ha demostrat que no es tractava d’una decisió de gestió, sinó ideològica.
Per l’administració més sanejada de l’Estat, amb un superàvit de 140M€, una capacitat d’inversió de 400M€ anuals i un endeutament baix, és una proposta realista apostar per consolidar el Dret a l’Educació universalitzant l’accés a les escoles bressol. Un desplegament que suposaria un augment de 20M€ de despesa corrent i d’una inversió inferior als 100M€.
Per això la meva proposta és que Barcelona cobreixi, en quatre anys, les més de 5.000 places d’escola bressol que no es poden atendre, amb el concurs de la xarxa pública de centres i els recursos d’un sistema públic educatiu en el que participin de manera concertada diferents agents educatius dels àmbits del tercer sector, les entitats no lucratives i de l’economia social.
Una aposta de futur que ha de permetre que els i les infants de Barcelona, i les seves famílies, també gaudeixin dels beneficis de viure en una ciutat global, i que la ciutat torni a ser un exemple en l’àmbit educatiu i social per moltes ciutats del món.
Avui ha estat un assolellat dia de primavera, tot i les previsions meteorològiques. Un matí ideal per recórrer el marge del riu Besòs en companyia d’en Joan Callau, l’alcalde de Sant Adrià del Besòs. No deixa de ser curiós que una ciutat com Barcelona, que des de fa dècades s’ha preocupat per recuperar la seva relació amb el Mar i Collserola, encara no hagi incorporat en el seu imaginari el riu Besòs i la Serralada de Marina.
Plegats hem pogut repassar els projectes que els darrers governs de progrés van iniciar per recuperar el riu i per millorar urbanística i socialment els barris que banya el Besòs. Un impuls que ha tornat a caure en l’oblit amb l’arribada dels governs de dretes, que mai han tingut un projecte municipalista ni una visió de futur pel conjunt de l’Àrea Metropolitana. Nosaltres, en canvi, compartim la visió i l’ambició de que cal donar un darrer impuls al riu perquè acabi sent l’eix vertebrador d’un espai de centralitat i de trobada de les ciutats que el compartim.
Les Tres Xemeneies
Quan hem arribat a les Tres Xemeneies, he pensat que aquest era el símbol del nou nord de Barcelona. Una infraestructura que representa la necessitat d’estirar Barcelona cap al nord, que significa l’encaixada de mans entre diferents ciutats metropolitanes, que exemplifica les tres dimensions que el Pla Besòs ha de contemplar (Social, Econòmica i Mediambiental), que ens recorda el passat industrial que hem de recuperar, i que amb un projecte ambiciós i realista ha d’integrar dues característiques de l’urbanisme del futur (recosir els territoris separats, i reciclar un edifici emblemàtic per donar-li nous usos).
Tornant cap a casa amb el Trambaix hem passat per davant de la Torre Telefónica, per la Torre Agbar, i hem vist al fons les torres Mafre. I llavors he vist clar que la voluntat de Barcelona es llegeix en les torres que la ciutat ha anat construint al llarg dels segles. Punts de referència que anaven marcant els moments històrics pels que ha passat, des d’on un pot veure la ciutat que ja s’ha construït i la que ambicionem. El camí fet i l’horitzó cap a on volem anar. Així ho han estat el mirador de Martí l’Humà (la ciutat antiga), les torres Mafre (els Jocs Olímpics), la Torre Agbar (que simbolitzava el 22@) i l’Edifici Telefónica (l’encaixada de mans entre al Diagonal, l’avinguda burgesa, i la Rambla Prim, la treballadora).
Una història de la ciutat que es llegeix sempre cap al nord, que avui és el projecte Metropolità. Una realitat que ha de servir per convertir-nos en el centre real de la Megaregió Alacant-Lió.
Per això, si els progressistes d’aquesta ciutat no ho aturem a temps, la seva icona serà una Torre AGBAR convertida en un hotel de luxe, i una Plaça de les Glòries que servirà de vistes de luxe pels turistes, enlloc d’una solució de barri, de ciutat i metropolitana com la va somiar Cerdà.
No ho podem permetre. Jo no ho vull permetre.
(Article de Jaume Collboni a La Vanguardia: http://blogs.lavanguardia.com/primarias-psc-barcelona/2014/03/23/el-nou-nord-de-barcelona-95272/)
- El candidat a les primàries del PSC crida a la participació en el procés de primàries.
- Collboni ressalta el treball dels equips que hi ha darrere de la seva campanya.
Jaume Collboni, candidat a les primàries obertes del PSC per l’alcaldia de Barcelona, ha dedicat el matí d’aquest dissabte a agrair als equips de la seva campanya l’esforç que han realitzat durant aquests dies. Per això, els ha reunit al parc de l’Espanya Industrial, al districte Sants-Montjuïc, on han realitzat una ‘performance’.
El candidat ha cridat una vegada més a la participació de tots els barcelonins i barcelonines dins del procés d’elecció del cap de llista socialista per a les properes eleccions municipals de 2015. “Això és el més semblant que ara tenim a les llistes obertes, les primàries són una manera de trencar amb la vella política”, ha assegurat Collboni. Les primàries se celebraran dissabte que ve.
“Gràcies al vostre treball som la candidatura que té més suports, més de 3.100. Jo sóc el candidat de totes aquestes persones que ens han donat el seu suport i és gràcies al vostre treball a peu de carrer que hem aconseguit que la nostra proposta de canvi per a la ciutat, que té com a eix els drets socials, sigui coneguda per molts veïns i veïnes de la ciutat”, ha explicat Collboni.
El candidat assegura que si és escollit com a candidat del PSC intentarà revertir la privatització de la gestió dels aparcaments.
El candidat a les primàries del PSC Jaume Collboni ha assegurat aquest matí que, si guanyés les eleccions socialistes, exercirà com a cap de l’oposició i buscarà la complicitat dels ecosocialistes per a fer oposició a l’actual alcalde de la ciutat, Xavier Trias. “Demanaré una reunió amb Iniciativa per a coordinar una unitat d’acció a l’oposició”, ha explicat Collboni en una entrevista a BTV.
L’ex diputat també ha assegurat que buscarà revertir la privatització de la gestió dels aparcaments municipals del centre de la ciutat i dels projectes que busquen afegir més metres comercials a les grans superfícies. Collboni ha recordat que ‘Unitat per Barcelona’, coalició amb la que es troba ERC, ha votat a favor d’atorgar la gestió dels pàrquings a una empresa privada.
Collboni també ha fet referència a les declaracions de Trias sobre el procés de primàries i l’ha desafiat a que en faci dins de Convergència i Unió. “Els partits valents són els que fan primàries i li recomano al Sr. Trias que per a guanyar legitimitat i l’energia que li manca, faci primàries per al seu partit”.
(Podeu veure l’entrevista a: http://www.btv.cat/
Portem més de sis mesos llegint als diaris les dificultats de molts barcelonins i barcelonines per arribar a final de mes. Una realitat escandalosa que no ha obtingut resposta de l’Alcalde, segurament perquè no passeja prou pels barris de la ciutat. Quan un només llegeix la ciutat a partir de les notícies de premsa, la desigualtat es converteix en un ball de xifres i no de persones amb noms i cognoms.
Per algú amb una mínima sensibilitat social, la problemàtica de la ciutat és dolorosa fins i tot si es llegeix a la premsa. Primer vam saber que a Barcelona els més rics tenen set vegades més renda que els més pobres, més tard hem comprovat que l’any 2013 s’ha seguit desnonant a 20 famílies cada dia a la nostra ciutat, i si mirem les dades de l’IDESCAT veiem que ja l’any 2011 hi havia 450.000 barcelonins i barcelonines que es trobaven en risc de pobresa o d’exclusió.
Com pot quedar-se quiet el govern de la ciutat davant d’aquestes evidències? Per què no s’han pres mesures contundents en qüestions com l’habitatge? Creu l’alcalde Trias que amb un tímid augment del 4% en despesa social i un superàvit de 140M€ està responent a les necessitats actuals dels barcelonins i barcelonines?
La resposta des de l’esquerra només pot ser un no rotund. Ara no és moment de filigranes comptables que no necessiten les arques més sanejades de l’Estat, sinó de liderar la ciutat prenent mesures concretes per passar de la caritat del govern actual a una política d’acompanyament que asseguri els drets d’aquells i aquelles que passen més dificultats a Barcelona. I cal fer-ho pensant en les persones i no tant amb les xifres, per tal que la gent amb noms i cognoms de la ciutat disposin d’una segona oportunitat.
Per això defenso la creació d’una Finestra Única Social i el desplegament del projecte de Renda Garantida de Ciutadania que el GMS ha exigit al Govern Municipal.
Una Finestra Única Social perquè no torni a passar el que em comentava un aturat de la ciutat, que per apuntar-se a un curs per aprendre a navegar per Internet calia fer-ho a través d’Internet. Cal obrir una finestra a cada districte de la ciutat, on els ciutadans puguin adreçar-se i obtenir una informació completa de tots els ajusts disponibles, rebre assessorament sobre aquells als que pot accedir, tramitar-ne la documentació necessària i adreçar-s’hi per fer seguiment de les seves sol·licituds.
Una Renda Garantida de Ciutadania, dotada amb un pressupost de 35M€ anuals, que asseguri els recursos a aquells ciutadans i ciutadanes que no poden pagar les despeses bàsiques pel seu manteniment vital (alimentació, habitatge, aigua, energia, transport i accés a l’educació), per tal d’evitar que caiguin en una situació d’exclusió crònica.
La desfeta de la Guerra Civil va fer que els Cuadrado (la meva família materna) es veiessin obligats a dispersar-se pel món. La imatge de la meva família emigrant és un dels moments que més m’emociona del meu vídeo de presentació, perquè per a mi cadascun d’aquells ninotets tenen una història i un nom darrera. Hi surten assenyalats llocs molt concrets: Rosario, Califòrnia, Lleó, l’Hospitalet, Barcelona. Ciutats on van acollir als Cuadrado i els van donar l’oportunitat de reconstruir les seves vides. Els meus avis i la meva mare, amb només tres anys, van provar sort a l’Argentina. Una de les meves ties ho va fer als Estats Units d’Amèrica. La meva mare va acabar tornant a Catalunya amb 17 anys, i als 21 es casava amb un lleonès d’ascendència gironina….. La història de la meva família és, com la de la majoria de catalanes i catalans, de procedències diverses.
El fet migratori és una cosa que sento com a pròpia, que em toca de prop. D’aquí la meva decisió que els dos grans actes d’inici, per la recollida d’avals i per la campanya, tinguessin com a protagonistes les entitats, associacions, barcelonins i barcelonines que han nascut en altres parts del món. La festa d’ahir a la nit, a la seu de l’agrupació de l’Eixample del PSC, va ser la millor expressió de l’alegria d’una Barcelona diversa. Hi va haver ball, cançons, poesia, menjar tradicional…. i un suport incondicional al nostre projecte de la Barcelona dels drets i de les oportunitats. Hi ha moltes ganes de comprometre’s activament amb el futur de la ciutat.
La voluntat d’aquestes primàries obertes és que tots els veïns i veïnes de la ciutat majors de 16 anys, puguin participar-hi. Vull que aquesta obertura dels socialistes es vegi reflectida en la nostra llista electoral. No és tracta d’un tema de quotes, sinó de tornar a ser el mirall de la societat en què vivim. Sé molt bé que el reconeixement social i l’exercici efectiu de tots els drets són el primer pas per poder gaudir d’una plena ciutadania. És una gran disfunció del sistema representatiu de l’Estat, de Catalunya i de Barcelona que hi hagi tan pocs ciutadans i ciutadanes nascuts en altres països en posicions de decisió i de representació.
Sempre s’ha anomenat a aquests barcelonins i barcelonines com a “nova ciutadania”. Ara és hora de fer un pas més. Benvinguda sigui la Plena Ciutadania.
(Article d’en Jaume Collboni a: http://blogs.lavanguardia.com/primarias-psc-barcelona/2014/03/15/de-nova-a-plena-ciutadania-71084/)
Caminar fins a la feina és un d’aquells plaers que només una ciutat compacta com Barcelona pot oferir. Els últims anys els meus matins han començat amb una caminada des de l’Eixample fins al Parlament, creuant el Parc de la Ciutadella. Avui no ha estat una excepció. Fa deu anys vaig arribar-hi per primera vegada, com a Coordinador del grup parlamentari socialista, que llavors dirigia el President Maragall. Entre els meus companys hi havia el David Fuentes – que més tard seria el Cap de gabinet d’Antoni Castells – i una jove advocada anomenada Laia Bonet, que llavors era l’ assessora jurídica del grup parlamentari i ara companya candidata. Eren els temps de la negociació de l’Estatut, i una sensació de canvi recorria Catalunya .
Avui ha estat el meu darrer dia com a diputat. He d’agrair a la presidenta Núria de Gispert la possibilitat d’haver-me acomiadat de tots els meus companys i de la gent de la casa des de l’hemicicle. Tant de les secretàries, com dels lletrats, els uixers, els mossos, i els companys i companyes d’aquesta dècada de treball. De tot aquest temps m’enduc l’amistat i les relacions humanes que he fet, més enllà de les ideologies. Per a mi ha estat un honor servir als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, defensar les meves idees i els meus valors que són el catalanisme i el socialisme .
Dir adéu sempre és una sensació estranya. I en el món en què vivim, encara ho és més deixar una feina. Però crec que els polítics hem d’arriscar, passar del discurs sobre la nova política als fets de simbolitzar-la amb fets i actituds decidides. Estic fent el que faria qualsevol professional o emprenedor que vol començar un nou projecte. Sempre he servit a Barcelona des del meu escó com a diputat, i ara vull adquirir un compromís més estret amb la meva ciutat. Vull atrevir-me a dedicar-li tot el meu temps i energies, vull fer-ho com un militant de base més, i vull aconseguir que un projecte d’esquerres torni a marcar el destí de la nostra ciutat .
Ha estat un dia de comiats. Em queda pendent fer-ho amb els periodistes, a qui no he pogut anar a veure a la sala de premsa. He dinat amb els meus companys del Grup parlamentari socialista, i he hagut de cancel·lar alguna entrevista pel ritme frenètic de la jornada.
Ara. mentre escric això, vaig de camí al Carmel, un dels barris de la meva infància, per reunir-me amb un grup de veïns i veïnes. Escoltar, dialogar i construir un projecte compartit. I mentre camino, de sobte, em ve al cap una darrera imatge, el desmuntatge del viaducte de la Ronda. Un triomf pel barri que em sento com a propi perquè li vam donar l’última empenta quan era conseller de districte d’Horta-Guinardó. De petit vaig jugar-hi entre els pilars que l’aixecaven. Ara ja no està la muralla de cotxes que trencava el districte, sinó un magnífic passeig amb arbres i ben il·luminat. Em meravello i em dic un cop més: per això serveix la política.
Post d’en Jaume Collboni a: http://blogs.lavanguardia.com/primarias-psc-barcelona/2014/03/14/arriscar-93904/
El candidat a les primàries del PSC dóna suport a potenciar l’aposta de la ciutat per a acollir més esdeveniments esportius d’alt nivell.
La medallista olímpica Maria Vasco, el waterpolista Iván Pérez i el diputat al Congrés dels Diputats Albert Soler, entre els assistents a l’acte.
El Museu Olímpic de Barcelona va acollir aquest dilluns el primer gran acte de la candidatura de Jaume Collboni a les primàries obertes socialistes per a escollir candidat a l’alcaldia de la ciutat. Un centenar de persones, entre elles diverses estrelles del món de l’esport i de clubs de base, van escoltar les propostes de Collboni per a fomentar la pràctica esportiva i potenciar la realització de grans certàmens a la ciutat. “Barcelona està en deute amb el sector de l’esport”, ha assegurat el candidat.
L’acte ha estat presentat pel diputat al Congrés dels Diputats, Albert Soler, qui ha manifestat el seu suport a la candidatura que encapçala Collboni. “El model esportiu de Barcelona és reconegut mundialment perquè ha sorgit de la complicitat entre les organitzacions esportives i l’Ajuntament, i això s’està perdent”, ha assegurat Soler, ex Secretari d’Estat per a l’Esport i President del Consell Superior d’Esports.
Collboni ha criticat la falta d’ambició del Govern actual per atreure certàmens de referència mundial a la ciutat en un futur, per això ha apostat per potenciar l’oficina que s’encarrega d’aconseguir les seus de campionats internacionals. “La idea dels Jocs Olímpics d’Hivern no es pot descartar d’entrada, ara no és prioritària, però hem de tenir-la preparada”, ha explicat.
El candidat també ha apostat perquè el Consistori garanteixi l’accés a l’esport per a tots els ciutadans i ciutadanes en un context de crisi “sense abandonar la qualitat i el professionalisme adequat”. Per això ha proposat la creació d’un certificat de qualitat “Barcelona Esport” per als equipaments públics i privats de la ciutat, de la mà amb les federacions i clubs base de la ciutat.
Entre els assistents al Museu Olímpic s’han trobat la medallista olímpica Maria Vasco, el waterpolista Iván Pérez, l’ex-seleccionador de waterpolo Lolo Ibern i l’ex-basquetbolista Xavier Crespo.