[català - castellano - english - français - italiano ]
Nombre de resultats 3
per a Selva
27/11/2016 - Els horitzons de Fernando Lerín
Fa una setmana va morir Fernando Lerín. Una persona molt poc coneguda i, tanmateix, un dels pintors catalans més interessants i amb més presència internacional al llarg del segle XX. Va néixer a Barcelona el 1929, i va viure i treballar, sobretot, a París des del 1950. Autor d'una pintura abstracte, cofundadora del corrent 'nuagista'. Fernando Lerín, a principis dels anys 80, va arribar a la Vall de Santa Creu, un poble petit al terme municipal del Port de la Selva; ja feia força anys que hi tenia la seva residència. A la Vall s'hi trobava bé; la seva pintura i la geografia del Cap de Creus, la mar d'amunt i la serra de Rodes donaven sentit a la seva vida. Una pintura que evoca el mar i convoca a l'horitzó, plena de força serena. Ell era també una persona molt senzilla, que expressava la serenor i alhora l'audàcia dels seus quadres. Gràcies per plasmar la bellesa, per viure-la. Descansa en pau.
30/08/2015 - Del Cap de Creus al Cap de Bol. Una geografia de records; un pont entre memòria i dignitat
El Port de la Selva és una comunitat que, al llarg dels anys, ha sabut preservar un equilibri fràgil entre un medi natural extraordinari, l’activitat a l’entorn de la pesca i la terra, l’acollida de nous visitants, i el conjunt de serveis que s’hi vinculen. No haestat fàcil. La gent del Port ha hagut de lluitar de valent. Ho ha fet des d’antic; des dels anys de la derrota i l’exili republicà; des del temps de la represa cultural i democràtica. Recentment, construïnt un present respectuós i sensible als valors que l’han forjat, i fidel sobretot al futur.
“Rem, vela, pluja, vent del nord i poc equipament eren les eines a emprar i els elements a combatre”. Ens ho diu Miquel Puignau, un vell pescador del Port. Ell i el Vicenç Relats, periodista vallesà “enamorat del Port de la Selva, on s’escapa sempre que pot” han confeccionat un llibre que és una joia. Porta per títol “Del Cap de Creus al Cap de Bol. Imatges, records i secrets d’un pescador del Port de la Selva”. Per les pàgines del llibre s’hi desplega tota la saviesa ancestral de Miquel Puignau, l’expertesa vital d’una persona que ha viscut la pesca antiga, l’artesanal; que coneix la pell i l’ànima de la Mar d’Amunt, a la que estima i tracta amb tot el respecte. En Vicenç Relats ha fet un treball excel.lent, dotant el llibre d’un cos narratiu ordenat, àgil i potent. Una feina que és només possible des de la seva proverbial curiositat, i des del seu afecte autèntic per un poble on és feliç amb la Judit, i amb la Mariona, la Berta i l’Aina.
El llibre té dos components principals. D’una banda, el fil històric construit a partir de la vida i els records del Miquel Puignau; i de la recuperació de la memòria de les modalitats pesqueres tradicionals (l’Art Gros, l’art de Port de Reig, la pesca del foc o a l’encesa, el bolitx, l’anar a reganar...). D’altra banda el fil geogràfic que ens porta al llarg de tota la costa del Port de la Selva: des de l’extrem més oriental, l’illa de Massa d’Or “on comença el Pirineu”, a la punta del Cap de Creus; fins a ponent, al Cap de Bol, a tocar del terme de Llançà. Un recorregut per la bellesa única de la Mar d’Amunt, amb indrets mítics com la Cova de l’Infern, la Galladera, Cala Prona, Taballera o l’illa de la Galera.
Són records des d’on estimar la vida; i llocs des d’on estimar el país. És un llibre que construeix un pont entre la memòria i la dignitat de la gent treballadora, d’avui i de sempre; entre el Port de la Selva i les lluites quotidianes per un futur millor, les de veritat. Us recomano la seva lectura.
07/04/2012 - 25 anys sense somnis al Port de la Selva
El Port de la Selva i els seus entorns del Cap de Creus i la serra de Rodes són una geografia de mar, salabror, roques, tramuntana, vinyes, cases emblanquinades, mercat, còdols, llaguts, tamariu i gent treballadora que es guanya la vida en la pesca, la terra, el comerç i l’acollida de visitants. És un paisatge humà i físic captivador. Ho ha estat des de fa molts anys. Per això el Port de la Selva és també una geografia literària. Al llarg de les dècades centrals del segle XX van coincidir al Port, entre d’altres, Josep M de Sagarra, Alexandre Plana, Joaquim Ventalló, Tomàs Garcés i JV Foix: poetes, crítics literaris, intel.lectuals i polítics inel.ludibles per entendre el país dels anys vint, la República, la derrota i la resistència civil a la dictadura. Tots ells, també, van contribuir a articular, amb molta força, la geografia literària del Port de la Selva; n’han construït un relat de relats, un fil vertebrador que ha anat aportant significats a una identitat comunitària.
El Port de la Selva està recuperant la seva memòria històrica. I de la mà d’aquest procés ha puntejat el seu nucli històric –carrers, places, cases, molls- amb el record de JV Foix. “25 anys sense somnis” proposa un itinerari vivencial i literari que mostra els vincles del poeta sarrianenc amb el Port, ara que fa un quart de segle de la seva mort, el 1987. Val la pena aturar-s’hi. Foix va arribar al Port de la Selva per primer cop el 1924 i va fer-hi llargues estades, any rere any. Fins el 1947 s’hi estava a l’Hotel Comerç; després va comprar una casa al carrer Unió, ben a prop del moll d’en Pere Pi, davant de Can Costa, on amarrava la seva barca. Foix en va tenir dues de barques, El Gorguell (nom d’una cala que li agradava molt) i El Freu de la Medella. Sortia a mar quasi cada dia, amb en Joaquim Cervera, el seu mariner, i el seu grup de companys i amics. Cervera va ser immortalitzat per JM de Sagarra, que li dedicà la “Balada del clavell morenet” dins de “Cançons de rem i de vela”.
L’empremta del Port de la Selva és ben present a l’obra de JV Foix: l’empremta de llocs i de persones, mapes físics i humans. A sobre de la Cativa, una de les cales del Port on Foix hi anava sovint, hi havia la vinya d’en Perris. En fer-se fosc, el primer estel del vespre que veien els pescadors sortia per damunt d’aquesta vinya. Aquest fet explica el nom de “L’estrella d’en Perris” amb el que Foix posa títol a un dels seus poemaris. Al Port encara existeix El Cafè de la Marina (per cert, sempre haurem d’estar agraïts a l’Anna i el Vicenç per haver fet fins l’any passat de “la Marina” un lloc agradable i popular). En aquest cafè, JV. Foix participava sovint en les tertúlies de pescadors, “qui no ha parlat amb en Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de la Selva”, sosté Foix en un dels seus celebrats articles a La Publicitat: “El meravellós món d’en Luard” (9 d’agost del 1931). Però JV Foix també ens ofereix el seu agut i crític punt de vista a l’entorn dels grans canvis que el Port estava patint cap a finals dels anys 60. Al pròleg que fa el 1966 d’"All i Salobre" (JM de Sagarra) escriu Foix “al Port d’ara l’home de motor ha substituït l’home de rems; com menys hom pesca, més barques hi ha; com menys veïns, més cases; com menys ceps hom planta i més erm deixa el país, més val el terreny”. En efecte, Foix apunta directament a les bases de la bombolla immobiliària i l’especulació del sòl.
Malgrat tot, el Port de la Selva continua sent avui, 25 anys després de la mort de Foix, un poble ben preservat, amb activitat pesquera i envoltat de paratges bellíssims. Una comunitat de gent que ha sabut pactar la dignitat amb el temps, i que avui recupera històries i geografies per construir un futur més responsable i sostenible.
