Afrontem uns mesos que ens portaran a l’equador del mandat municipal. Des de juliol del 2011 fins ara, s’han acumulat prou evidències a Barcelona d’una manera de fer característica del govern de CiU: polítiques al servei d’interessos privats elaborades de forma autoritària, tancant tota mena d’espais d’incidència ciutadana. Són les dues cares d’una mateixa moneda: CiU pren decisions privatitzadores de serveis i espais públics, i es privatitzen, alhora, els processos polítics que les fan possibles. Polítiques neoliberals i actituds antidemocràtiques que són contestades des de mobilitzacions ciutadanes de resistència, i sobretot de construcció d’alternatives. Barcelona té una majoria social amb valors progressistes i participatius que planta cara a la privatització de serveis i espais públics, i que s’organitza per impedir, per fer impossible, la privatització de la política. Dos exemples.
CiU ha impulsat un veritable setge contra les escoles bressol municipals: frenant noves construccions, privatitzant la gestió, ampliant ràtios, reduïnt professionals de suport, encarint-les... I ho ha fet com si les bressol fossin seves. Enrocat contra la comunitat educativa. La Plataforma 0-3 no només ha articulat l’oposició frontal. Ha impulsat, també, una alternativa global: una proposta de millora del 0-3 a Barcelona, des de plantejaments d’educació pública, de qualitat, de proximitat i per tothom. Aquesta alternativa és l’objecte d’una Iniciativa Ciutadana en marxa. La primera que es concreta a Barcelona. En fase ara de recollida de signatures. La comunitat educativa de les bressol ha trencat el setge. La Iniciativa Ciutada obligarà el govern a posicionar-se: a favor o en contra del 0-3; acollint o menystenint la participació de la ciutadania.
CiU, en aliança amb el PP, tira endavant la privatització del Port Vell amb una Marina de Luxe per super-iots. Un Port Vell al servei de la banalitat i el luxe, elitista i excloent. Antiecològic. I ho fa com si el Port Vell fos seu. Ben connectat als interessos de fons privats d’inversions; enrocat contra la Barceloneta, els barris i el moviment veïnal. La Plataforma Defensem el Port Vell ha articulat la resistència. I la mateixa Plataforma, amb la FAVB, amb la UPC i la Facultat de Nàutica, han obert la construcció d’alternatives. Es posa en marxa un procés de reflexió i propostes sobre un Port Vell ciutadà i popular, més enllà del segrest a què avui està sotmès per part d’una autoritat portuària opaca i d’un govern business-friendly. No sé si CiU i PP aconseguiran privatitzar el Port Vell, però no podran privatitzar la política: no podran impedir que la ciutadania es mogui, defensi, imagini, proposi… un futur Port Vell amb persones i sense iots de luxe. El govern serà emplaçat a elegir: novament, a acollir o menysprear la ciutadania, la política democràtica.
De tot això i d’altres moltes coses en seguirem parlant i molt. ICV-EUiA seguirem treballant, colze a colze, amb la ciutadania: amb la Plataforma 0-3, amb la Plataforma Defensem el Port Vell... Construint propostes i enfortint espais de participació. I articulant l’expressió institucional de les alternatives. La setmana vinent, al Plenari de l’Ajuntament, debatrem sobre l’estat de la ciutat. Serà una altra bona oportunitat per defensar les bressol i el Port Vell, i moltes altres coses que confronten amb la ciutat neoliberal de CiU (i PP). I serà una bona oportunitat per defensar el dret a decidir de la ciutadania, enfront de la ciutat autoritària de CiU (i PP). No ens podran privatitzar la imaginació.
La política municipal a Barcelona sembla que estigui adoptant, com a tendència de fons, un perfil més baix del que sempre havia tingut. En part és cert. El govern de CiU és feble, té una escassa capacitat de lideratge i no articula projectes de ciutat. Tampoc no planta cara als impactes de les retallades sobre les persones i els barris, ni al menysteniment de Barcelona i de l’autonomia local, per part dels govern de la Generalitat i de l’Estat. Tenim un govern i un alcalde poc actius, que no situen Barcelona en l’escenari dels projectes col.lectius de futur. Però això no vol dir que CiU a Barcelona es limiti a gestionar la ciutat de forma rutinària. No és possible. El govern local no és mera administració; té naturalesa política de fons: les seves accions (o inaccions) configuren la quotidianitat i responen a interessos en conflicte. El govern de Xavier Trias a Barcelona impulsa un projecte polític, encara que no ho faci per mitjà d’un model coherent i estratègic de ciutat. Un projecte que va adquirint gruix, sense haver de renunciar al perfil baix. Una pluja fina en favor de l’1%.
Aquesta darrera setmana s’han pres decisions molt significatives. Dimarts CiU -amb el suport del PSC- donava llum verd a un nou increment del rebut de l’aigua: els beneficis de les empreses per davant de les persones; l’aigua-mercaderia per sobre de l’aigua-dret. Dijous CiU aprovava la primera de les mesures orientades a degradar el model d’educació pública 0-3 a Barcelona: la reducció dels professionals de suport educatiu a les aules. Divendres el govern municipal anunciava –amb 115.000 persones aturades a la ciutat- que retalla un 40% el pressupost de Barcelona Activa, abandona les polítiques d’ocupació i acomiada a 55 treballdors/es d’aquesta empresa municipal. Tres decisions en sintonia: una ciutat amb menys serveis públics i un Ajuntament al servei dels interessos empresarials. Velles polítiques de dretes, injustes i inútils. Les hem confrontades. Hem defensat el dret bàsic a l’aigua, a una educació infantil de qualitat, i a l’ocupació. Ho hem fet a les institucions i al carrer: a la Plataforma 0-3, amb els sindicats, amb la plataforma l’Aigua és Vida.
Tenim un escenari nou. El rescat de Bankia i del sistema financer tira per terra el relat de la inevitabilitat de les retallades. Hi ha diners: però són per rescatar bancs, no per defensar els drets de les persones. La fractura social esdevé fractura ètica i democràtica. No és moralment suportable tanta injustícia. A Barcelona, l’argument econòmic ni tan sols pot operar com a cobertura de les retallades. La ciutat té unes finances sòlides i capacitat inversora. Xavier Trias abandona les polítiques d’ocupació i la construcció d’escoles bressol públiques perquè les seves prioritats passen per l’educació privada i per un model econòmic vell, insostenible i precari (iots de Luxe, cotxes de Fórmula-1, ruletes de casino i reforma laboral). Massa injust, massa desvinculat dels problemes i de les esperances de la majoria.
Però hi ha alternativa. I des d’ICV-EUiA treballem per fer-la possible. Amb molta gent, amb molts col.lectius socials. A Barcelona, malgrat la crisi i les polítiques injustes i grises de CiU, segueix havent-hi un extraordinari cúmul d’energies ciutadanes que han de fer possible un futur diferent i millor. Més enllà de Barcelona també. Ahir dissabte amb les companyes i companys regidors/es d’Iniciativa del País Valencià i de Mallorca, i de la Chunta Aragonesista posàvem en comú reflexions i, sobretot, valors i pràctiques alternatives. Amb un repte compartit: formar part de les lluites ciutadanes i canalitzar-les en clau política local. Construir espais forts d’esquerres, ecologistes i municipalistes que esdevinguin veritables alternatives a les polítiques de l’1%. Créixer, ser molt més forts per fer possible la Barcelona del 99%; per fer possibles ciutats humanes i habitables.
.jpg)
Ahir dissabte a la tarda, més de cent mil persones vam expressar als carrers de Barcelona el nostre rebuig a les polítiques de retallades. Va ser una mani que se suma a la trajectòria de grans mobilitzacions (14 i 15 de maig, 19 de juny, 6 de setembre i 15 d’octubre del 2011) que han anat construïnt, d’una banda, la contestació en clau democràtica a les imposicions del capitalisme financer i la seva vella política sobre les nostres vides. I d’altra banda unes noves cultures d’acció, a l’entorn de les aportacions del 15-M i de les sinèrgies amb àmplies capes de la ciutadania, múltiples col.lectius en defensa dels serveis públics, el moviment sindical i les forces polítiques amb voluntat d’alternativitat. Esclats de ciutadania reflexiva i crítica habitant espais de resistència, i de construcció de nous camins de justícia social i democràcia real. Caldrà seguir avançant des d’àmbits diversos: el procés cap al Fòrum Social Català (FSCat 2012) amb els seus tallers de propostes, les assemblees de barri del 15-M, les dinàmiques de lluita del món educatiu, de les entitats veïnals...
I precisament en l’àmbit veïnal i educatiu, a Barcelona, s’estan expressant aquests dies, amb força, veus i espais contra les retallades del govern municipal de CiU. Xavier Trias i el seu equip han mantingut clamorosos silencis de complicitat amb les retallades de la Generalitat i de l’Estat (serveis de salut, RMI, ajuts al lloguer, llei de barris, renda bàsica d’emancipació, dependència...). Des de fa algunes setmanes, han desplegat també la seva pròpia dinàmica de desmuntatge de drets i serveis públics municipals. Dos exemples paradigmàtics. 1) L’aposta de CiU –amb el suport del PP- per desmantellar el model educatiu de qualitat, públic i de proximitat de les escoles bressol municipals. Volen privatitzar la gestió, augmentar ràtios per grup i disminuir els professionals de suport, a banda de paralitzar la construcció de noves escoles. Un atac en tota regla. 2) La decisió de Trias de suprimir i reduir serveis públics de bus i metro, en un context d’augment salvatge de tarifes i de rebaixes fiscals a l’ús del cotxe. Deixen barris de relleu difícil com Sant Genís sense bus de barri els diumenges; deixen els veïns/es de La Bordeta sense el bus que els connecta amb el seu centre de salut de referència que obre els caps de setmana, el CUAP de Manso. Un altre atac en tota regla.
El grup municipal d’ICV-EUiA hem estat al costat de les escoles bressol i dels barris. Vam portar ambdós conflictes al Plenari de divendres passat. I estarem al costat de les dinàmiques d’organització i mobilització. Treballarem colze a colze en el marc de la Plataforma en Defensa de les Escoles Bressol Municipals, i ho farem també amb la FAVB i totes les coordinadores i entitats veïnals en defensa del transport públic. Ho farem perquè val la pena donar la batalla per una ciutat inclusiva, ecològica i solidària. I perquè hi ha alternatives i moltes energies per construir-les. La nostra aportació no hi faltarà. Des de l’horitzontalitat i el reconeixement de totes les contribucions. ICV-EUiA refermem el compromís de ser un espai, una eina útil –als barris, als districtes, a l’ajuntament- per lluitar i per fer avançar alternatives. Per posar les coses molt difícils a un govern municipal gris i de dretes.