Titular notícies
Nombre de resultats 7 per a eleccions

13/07/2016 - The Spanish Elections 26J, the incomplete transformation
(Text de l'article publicat al blog del CURA, 13-7-2016)
Las elecciones generales del pasado 26 de junio cierran en España un ciclo que se inició hace poco más de dos años, con las elecciones europeas de mayo de 2014. Ha sido el ciclo de expresión política del cambio de época. Y no se acaba nada, más bien se asientan las bases de lo nuevo. El 15M de 2011 se fraguó una corriente social de fondo que cuestionaba las viejas formas de hacer política, sus tramas de corrupción y su austericidio injusto. Aquí en Cataluña, esa corriente coexistía con la movilización masiva por el “derecho a decidir”.  El malestar social podía haberse estancado ahí, en la esfera de la denuncia ciudadana reactiva. Pero no se quedó en eso. Las elecciones europeas de 2014 marcan la irrupción de Podemos como dispositivo de canalización política de la cultura 15M, en sentido amplio. El gran avance se produce en las elecciones municipales del 24 de mayo de 2015. En esos comicios, las candidaturas de confluencia entre movimientos ciudadanos y actores políticos del cambio consigue ya no sólo irrumpir sinó ganar en las grandes ciudades, con Barcelona y Madrid a la cabeza. Lo emergente, el conjunto de las fuerzas transformadoras consigue una victoria electoral sin precedentes. En la capital catalana, una activista antideshaucios se convierte en alcaldesa. Poco despues, se configura una amplia mayoría soberanista en el Parlamento de Cataluña. Faltaba por producirse un cambio importante: el fin del bipartidismo en España.  Pues bien, tras el 20D y su réplica el pasado 26 de junio, el bipartidismo ya es historia. Y no porque haya emergido –como en muchos paises europeos- una derecha populista y xenófoba, sinó porque el vehículo político del cambio -la suma de la coalición Unidos Podemos con las confluencias territoriales en Cataluña, País Valenciano, Baleares y Galicia- ha conseguido más de 5 millones de votos y situar 71 diputad@s en el Congreso, casi a la par con el partido socialista, algo impensable hace sólo dos años. Es extraordinario el cambio de paisaje: lo es por haber transitado de lo social a lo político; de lo fragmentado a lo confluyente. Y lo es por su orientación progresista, de más democracia en una sociedad más abierta, como respuesta a la crisis y como orientación estratégica de un  tiempo nuevo. Es un escenario quizás sin parangón; quizás también cargado de potencialidades aún por desplegar.
Pero más allá de la mirada larga, las elecciones del 26 de junio nos proporcionan también otras señales que no deberíamos ignorar. Por una parte, el PP no sólo sigue ganando elecciones sinó que incrementa el nivel de voto en relación al 20D. Por otra parte, las expectativas de Unidos Podemos y las confluencias no sólo no se cumplen, sinó que se dejan un millón de votos por el camino en sólo 6 meses. No se trata ahora de proponer posibles explicaciones, peró sí aportar algunas reflexiones a partir de los resultados; dos en concreto. Y una consideración final.
En primer lugar, el resultado del 26J da por superada la tesis de la ventana de oportunidad histórica para intentar “tomar el cielo por asalto”, a partir de una lógica de tsunami político-electoral. El régimen bipartidista sale tocado, en plena crisis, pero no hay colapso. Los 71 escaños de las fuerzas del cambio son un hito y pueden dar para mucho, pero tendrán que desplegar su potencial en un esquema de tiempos políticos ralentizados: construyendo una dinámica más cercana a la “lluvia fina” que al “tsunami”, tejiendo complicidades sociales, y trabajando en el marco institucional sin perder los elementos culturales de la nueva política. En segundo lugar, el resultado del 26J nos enseña que en el terreno de las emociones,  las fuerzas de la vieja política tienen también recursos importantes que les permiten jugar y ganar. El recurso emocional al miedo ha ganado a la sonrisa, a la esperanza. El miedo al cambio, a sus incertidumbres, se ha impuesto al malestar que genera la corrupción. Unidos Podemos y las confluencias no plantearon una campaña en el campo programático, de los contenidos, de las alternativas de política pública. Pensaron que quizás ese era un tablero demasiado complicado. Tal vez lo era. Y tal vez la opción por disputar la batalla en la política emocional, en la política del relato como estrategia fuese acertada. En todo caso no ha sido ganadora. Y por tanto los 71 escaños –y las dinámicas de articulación social que antes mencionaba- deberan tejer también un terreno de política sustantiva: ganar credibilidad y apoyo como alternativa creible de gobierno, de transformación concreta de las condiciones de vida materiales de la gente, de superación viable de injusticias inmorales y corrupciones indecentes.
Finalmente, la red de ciudades por el cambio, el nuevo municipalismo, deberá seguir demostrando que la transformación  cotidiana de las ciudades es posible, y tendrá que fortalecer su dimensión simbólica, de punta de lanza de lo nuevo, de la ética y la humanidad como gramática de la política. Pero se enfrentará a un poder estatal hostil. Y eso plantea también límites. Plantea obstáculos de fondo a las estrategias del cambio. Los gobiernos locales deberán ser conscientes de todo ello: del juego de potencialidades y dificultades; de la necesidad de fortalecer complicidades ciudadanas para hacer frente a hostilidades estatales; de lo imprescindible de seguir reconstruyendo derechos básicos y esperanzas de futuro.
The Spanish general elections of the 26th June (26 J) ended a cycle that began just over two years ago. The European elections of May 2014 heralded the political expression of a new era, which has now settled . The social movement that began in Spain on the 15thMarch 2011 (15M – also known as the “indignados”) forged a new dynamic that questioned establishment politics, its corruption and unjust ‘austericide’.  From where I am writing, in Catalonia, this converged with the mass mobilization in favour of the right for self-determination. But the movement moved beyond the area of such reactive forms of civic protest. The 2014 European elections marked the emergence of Podemos as a device that channelled the demands and the political culture, in the broadest sense, of 15M into our formal democratic institutions. The municipal elections of the 24th May 2015 marked another major breakthrough. In those elections, the alliance between social movements, civic platforms and political parties in favour of change broke through to gain governing majorities in Spain’s major cities – including Madrid and Barcelona. This was an unprecedented victory for transformative forces. For example, in Catalonia, Ada Colau, a prominent leader of the anti-eviction movement becomes mayor of the Capital, Barcelona, shortly followed by the formation of a nationalist majority in the regional parliament.
Following these developments, delivering the end of bipartisanship in Spain stood out at the next challenge for the new political forces. They delivered on this. The general election of the 20th December (20D) and (following the political stalemate and inability to form a government) its re-run on 26J, made bipartisanship history in Spain. It is notable that this has not occurred – as in the case of many other European Countries – because of the emergence of a xenophobic right wing populism. It is because the political vehicle for change, “Unidos Podemos” with regional confluences in Catalonia, Valencia, Baleares and Galicia, has achieved more than 5 million votes and 71 parliamentary representatives, almost on a par with the Socialist Party – something that was unthinkable only two years ago. The change of scenery is remarkable because it signifies a transition from the social to the political, from the fragmented to the convergent, and because of its progressive orientation, calling for more democracy and a more open society, as a strategy for renewal and response to the crisis. It is perhaps un unparalleled development, that may also still be full of fruit to bear.
However, the results of the 26J point to more immediate concerns which we should not ignore. On the one hand, the “Partido Popular” (PP – the Spanish conservatives that have governed since 2011, despite the direct implication of prominent local and national actors in major corruption scandals that have unravelled during this time), not only keeps winning elections, but has increased its share of the vote since 20D. Moreover, the expectations of Unidos Podemos and the regional confluences to surpass the PSOE were not met, and 1 million votes were lost between 20D and 26J. I will not try here to develop explanations, but will offer two reflections on the significance of the result, and one final thought.
First, the electoral result of 26J has negated the possibility to “take heaven by assault” (i.e. “tomar el cielo por as alto”) – a popular argument that identified a historic window of opportunity to take over political power through a political and electoral tsunami. Spanish bipartisanship remains in crisis, but it has not collapsed. Achieving 71 parliamentary seats is an important milestone, but they will have to deliver their potential within a steadier and decelerated political timeframe, that has more in common with a “drizzle” than a “tsunami”. It will have to weave complex social solidarities, and work within the existing institutional framework without losing the political culture that engendered it.
Second, 26J teaches us that the old political forces also have significant resources to draw on in the realm of emotional politics. At the end of the day, their appeal to fear beat the politics of hope. Fear of change and its uncertainties trumped the discomfort generated by corruption. ‘Unidos Podemos’ and its allies did not make substantive public policy alternatives the central focus of their campaign – perhaps because they thought this terrain was too complicated. And it might have been – the decision to base the campaign on the politics of emotions might have been the correct one, although it did not deliver victory. As such, the 71 seats and the aforementioned dynamics of social alliance building, should also develop substantive policy policy agenda. In this way, credibility can be established, and support won, as a viable alternative government that can deliver a concrete transformation in people’s lives, and overcome the immorality of injustice and the indecency of corruption.
Finally, the “new municipalism” made up of a network of cities for change, must continue to demonstrate that the transformation of everyday life in cities is possible. It will also have to strengthen its symbolic dimension as a spearhead of the yet to come – of ethics and humanity as the new grammar of politics. But it will face a hostile state that implies limits, and contextual obstacles to strategies for change.  Local governments should be aware of all this: of  the game of difficulties and potentialities; the need to establish popular support to confront state hostility; and to do what is necessary continue rebuilding basic rights and hopes for the future.



25/06/2016 - Amb el somriure, el sorPPasso.


Demà, 26J. Esperances: que la gent senzilla enterri la corrupció en nom de la decència; que els pobles s’alcin pel dret a decidir, i els barris pel dret a la ciutat; que les dones i els homes obrin en comú un demà quotidianament feminista; que la gent jove ompli les urnes de futur, i la gent gran aposti pels somnis dels joves; que la gent treballadora guanyi el partit entre l’austericidi i la vida… Tot sense por, tot amb força. I que el somriure i la discreció siguin la gramàtica del canvi.


Aportaré un granet de sorra a aquestes esperances votant En Comú Podem. Perquè el sorPPasso és possible, i guanyar necessari.  Perquè el Xavier, la Lucía, el Josep, la Sònia, el Mundo, la Mar, el Joan, el Marcelo, l’Aina, la Marta, el Jaume, el Fèlix, la Maria, l’Òscar, el Joan… són gent honesta i generosa, que defensen l’alegria.





13/05/2015 - Construint alternatives. ICV-EUiA-EPM a peu de carrer
 
“Som d’esquerres i ecologistes perquè som municipalistes. Des de sempre, i ara més que mai. Fem activisme polític des del compromís amb la quotidianitat, com a espai per transformar la vida. Amb les polítiques de proximitat, com a eines per construir igualtat, llibertat i fraternitat. Amb la democràcia local, com a projecte per situar el poder en mans de la gent”.


Així arrenca el Manifest 2015 d’ICV-EUiA-EPM. Sí, el municipalisme de l’esquerra verda nacional, colze a colze amb la ciutadania i els moviments socials, ha estat clau per avançar cap a pobles més humans i habitables, cap a barris dignes, com a àmbits de convivència entre persones diferents. Mai no hem deixat de treballar per millorar les condicions de vida de la gent. Semprehem lluitat per fer possible que la gent escrigui el seu propi futur, ciutat a ciutat. Aquests últims anys han estat molt durs. Anys de crisi-estafa on PP-PSOE-CiU, al dictat de la troika, han retallat i mercantitlitzat els drets bàsics de tothom per finançar el rescat de bancs i banquers corruptes. Però la gent comú ha plantat cara: amb indignació col.lectiva i construint alternatives. Molts Ajuntaments han estat trinxeres de resistència ètica. El món local d’ICV-EUiA-EPM hem estat a peu de carrer, compartint espais de mobilització; i als Ajuntaments, a molts governs municipals, fent de les polítiques públiques eines de treball pels drets, la dignitat i la democràcia. Tot aquest bagatge de lluita i de govern el posem ara al servei de projectes municipalistes carregats de futur. Perquè el 24M la ciutadania ompli les urnes de força i esperança; de vots a les candidatures on s’integra la gent lluitadora d’ICV-EUiA-EPM.


És un gran bagatge: la força dels valors traduïts en fets. El grup de Suport Municipal d’ICV-EUiA-EPM ha recollit les experiències en una magnífica publicació coordinada pel Santi Cayuela. Es tracta del llibre “Construint Alternatives”, on es fan visibles i prenen significat fins a 92 pràctiques –vertebrades en 4 blocs i 22 eixos- impulsades pels governs de l’esquerra verda a molts pobles i ciutats. És el relat dels fets. Una realitat escrita amb la gramàtica del compromís municipalista i transformador. Una aportació on conceptes com nova política, on paraules com esquerra i ecologisme prenen vida, s’omplen de contingut. Fóra impossible fer-ne una síntesi en poc espai. Es pot llegir/consultar el llibre a http://apeudecarrer.cat/publications/1362val la pena fer-ho. Però val la pena també destacar alguns elements a tall il.lustratiu.


En el primer bloc, sobre “territori i recursos naturals” s’hi presenten més de 30 experiències al voltant de models urbans i ecològics amb implicació ciutadana, orientats a construir entorns habitables de vida quotidiana: la gestió pública de l’aigua al Prat, les polítiques exemplars d’energies netes a La Sénia, l’urbanisme participatiu i amb consulta ciutadana d’Olesa i Altafulla, les anelles verdes de Terrassa i St Boi, o la xarxa d’horts urbans de St Feliu i Sta Coloma de Gramenet. Al segon bloc, el de “les polítiques municipals per la justícia social” s’hi despleguen pràctiques de rescat ciutadà, accés a l’habitatge, garantia del dret a l’alimentació, educació al llarg de la vida o cultura per la igualtat: la mobilització de pisos buits per lloguer social a St Vicenç dels Horts, l’escola municipal de música a l’Hospitalet, la potent tarifació social de St Feliu i Cerdanyola, el projecte educatiu de Sta Coloma de Cervelló o el Pla Jove de Cubelles. El tercer bloc fa visible l’esforç municipal per “superar la crisi amb nous models productius i ocupació digne” i s’exposen més de 20 polítiques concretes de dinamització econòmica i lluita contra l’atur: l’exemplar iniciativa de Sta Perpètua de convertir cada inversió en un projecte associat a un pla d’ocupació, la gestió de serveis municipals per impulsar cooperatives a La Llagosta i entitats socials a Esparreguera, o el projecte d’emprenedoria social a St Boi. El quart bloc, per últim, tracta les pràctiques de “qualitat democràtica i participació” on emergeix la gestió ciutadana d’espais, les audiències públiques i les consultes o l’elaboració participativa de pressupostos: les regidories de barri a St Feliu, el portal de transparència a Sta Perpètua, el pla de participació ciutadana de La Palma de Cervelló, les inversions participatives a Altafulla o les reunions veïnals obertes a Argençola.


Sí, un llegat sòlid que cal posar en valor: el millor punt de partida  per anar ara més enllà. Per construir el nou municipalisme del bé comú. Des de la confluència de totes les opcions compromeses a derrotar les causes i les polítiques del patiment; des de l’aposta per la justícia, la vida i la felicitat, poble a poble; barri a barri. A Barcelona hi estem treballant de valent per fer-ho possible a través de Barcelona en Comú. Arreu del país, centenars de candidatures municipals d’ICV-EUiA-EPM i d’espais de Confluència estan també plantejant alternatives per guanyar, per obrir un temps nou de ciutats humanes i habitables. Fem-ho possible el 24 de Maig. Que l’esperança trobi camins de majoria.    


 


27/10/2014 - Dignitat, feina i espai per viure, barri a barri.
La gent d’ICV-EUiA hem posat en marxa l’elaboració oberta i participativa de propostes, orientades a perfilar els compromisos electorals amb els que volem guanyar. Volem guanyar les municipals del 2015 perquè la Barcelona en venda de Trias és ja insuportable, per insensible i classista; perquè és marca i no barri. Volem posar la ciutat en mans de la gent, i reconstruir amb la gent el dret a la ciutat. I ni podem ni volem fer-ho sols. Ho volem fer en el marc d’un nou espai de confluència ciutadana, social i política que ja s’està forjant, de forma compartida. Sí, confluir per guanyar; i guanyar per viure, respirar i treballar amb dignitat. És de sentit comú, però no és fàcil. És perfectament possible, però haurem de lluitar-ho molt. Ha de ser un projecte il.lusionant, nou. I ben ple de continguts.


Per concretar aquests continguts –i com a contribució a la dimensió programàtica de la confluència- hem activat el procés “BCNxViure”. Es configura a partir de quatre tipus d’espais per a l’aportació d’idees i propostes. a) un espai en xarxa, la web www.barcelonaperviure.cat; b) un material de mà per ser repartit a carrers i places; c) jornades de ciutat amb 3 eixos temàtics; i d) trobades de barri/districte en clau de proximitat. La setmana passada vam arrencar amb la primera jornada temàtica “Dignitat per Viure”, i el primer acte territorial a Vilapicina i Torre Llobeta (Nou Barris).


- A “Dignitat per Viure” vam debatre sobre la reconstrucció dels drets socials i la dignitat humana, enfront les retallades de serveis i la mercantilització de la vida. Vam fer-ho amb companyes i companys de l’IGOP, la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Institut d’Infància i Món Urbà. Vam compartir la realitat d’emergència social i habitacional palpable avui a Barcelona i la necessitat d’articular un Pla de Rescat Social orientat, per exemple, a fer possible el dret a l’habitatge en una ciutat lliure de desnonaments, a eradicar la pobresa infantil, a garantir que a cap llar no es passa fred ni es talla l’aigua per motius econòmics, a garantir la seguretat alimentària o un transport públic a preus assequibles. El mes vinent farem la Jornada “Feina per Viure” on debatrem sobre com lluitar contra l’atur i crear treball de qualitat, en el marc d’un nou model superador de l’economia financera i especulativa, i articulat a l’entorn del cooperativisme, el teixit productiu, l’ecologia i el comerç de proximitat. Finalment a “Espai per Viure”, el tercer eix temàtic, construirem propostes per superar la contaminació i la presència massiva de cotxes, per forjar una Barcelona amb aire net per respirar, barris humans i habitables, i els béns comuns -com l’aigua i l’energia- sota control públic.


- A Nou Barris vam fer una trobada veïnal i amb activistes socials en un espai emblemàtic: la Plaça Carmen Laforet al bell mig de l’illa d’equipaments de Cotxeres Borbó, on la lluita veïnal i les polítiques públiques dels governs plurals d’esquerres han fet possible l’existència avui d’un centre integral de salut, una biblioteca, un casal de gent gran o un centre esportiu municipal. Les participants traslladaven indignació enfront les situacions de necessitat, atur, manca d’escoles bressol, supressió de busos de barri, opacitat del govern municipal  o la nul.la connexió de la regidora de districte amb la gent. Però alhora mostraven compromís i ganes de teixir complicitats per recuperar el dret a decidir sobre el barri, la quotidianitat i la ciutat. Hi ha indignació, compromís i esperança, a Nou Barris i arreu: la Barcelona de la majoria, la que ha de guanyar i governar. Carregada de propostes realistes i transformadores. Per construir nous somnis i fer-los realitat.     


.     


22/05/2014 - "Vota el que sents, el que ets, el que penses"

En unes eleccions la ciutadania participa votant candidatures i programes. Així serà el diumenge. Votarem el Parlament Europeu, on la correlació de forces determinarà també la presidència de la Comissió. Jo votaré ICV-EUIA, ho faré per l’Ernest Urtasun, per Ska Keller i Alexis Tsipras. L’Ernest és un activista que expressa amb molta força i sinceritat els valors de la igualtat, la llibertat i la fraternitat, com a fils que van teixint el bell somni de l’Europa federal de les persones i els pobles, que planta cara a totes les opresssions. L’Ernest és una persona jove que coneix molt bé l’entramat de la UE, amb una sòlida formació que confereix gruix i credibilitat a un discurs polític innovador i emancipador. Com cap altre candidat, ni de lluny. Votaré ICV-EUiA i ho faré per un programa de drets i dignitat. Un compromís valent amb auditar i no pagar el deute il.legítim, establir una renda garantida europea contra la pobresa, tancar els CIEs i derogar la directiva de la vergonya, impulsar l’economia verda i cooperativa, l’exercici del dret a decidir, de decidir-ho tot. Un programa de rescat democràtic. De construcció d’una Europa democràtica sobre el desmantellament de la troika i la deutecràcia.


Més enllà dels compromisos polítics, pels quals l’Ernest es deixarà la pell, aquestes eleccions s’insereixen en un context sense precedents. Un procés de canvi d’època que s’expressa, amb molta intensitat, a escala europea. En un temps nou d’incerteses i complexitats vitals, la  UE ha esdevingut un entramat institucional al servei de l’1%. Tan carregat d’injustícies com buidat de drets i dignitat. L’alternativa és fer créixer la democràcia, per posar Europa sota control ciutadà. L’actual UE no ens serveix. Menystenir el projecte europeu tampoc. Europa és l’espai on donar la batalla col.lectiva de l’esperança. Ens calen instruments polítics per fer-ho possible. No valen els vells. Necessitem un ampli espai de confluència de ciutadania, moviments socials i forces polítiques de l’ecologisme i l’esquerra alternativa. Un nou subjecte per construir drets i dignitat. Estic convençut que l’Ernest hi treballarà a fons per articular-lo, amb Ska Keller i Alexis Tsipras, amb la força creixent dels Verds i de l’Esquerra Unitària. Han canviat moltes consciències, s’han forjat moltes actituds de ciutadania activa. Ara cal canviar també la política i les polítiques de la UE. Perquè el futur l’escrigui el poble. Per decidir-ho i canviar-ho tot.

(I a més de votar ICV-EUiA, diumenge votaré al Multireferèndum, digui el que digui la junta electoral; desobediència democràtica)


30/01/2011 - Serenament apassionats
Divendres, en un magnífic acte organitzat per la gent d’Iniciativa d’Horta-Guinardó, l’Elsa Blasco deia que aportem a la ciutat una passió serena, com a forma de fer, d’implicar-nos en la transformació social i ecològica de Barcelona. M’agrada molt aquesta expressió. La serenor que ens confereix una llarga trajectòria de compromís per la ciutat, de lluita i de govern des de valors inclaudicables, a partir dels quals hem deixat empremta en els barris de Barcelona: hem contribuït a fer-los més humans i habitables. Però una serenor que no renuncia a un sol bri d’apassionament. La passió que es tradueix en actituds de rebel.lia i creativitat, en vincles emocionals amb la gent, en ganes de seguir escrivint un futur diferent i millor per Barcelona. L’acte d’Horta-Guinardó i la culminació del procés dels “Diàlegs amb Barcelona” marquen, d’alguna manera, un procés d’inflexió en el camí cap a les eleccions municipals del 22 maig. Eleccions que afrontem amb un únic gran objectiu: fer d’ICV-EUiA el referent polític de la majoria social progressista de Barcelona que aposta per construir una quotidianitat solidària, ecològica i convivencial; contra els poderosos i contra el desànim.

El procés dels “Diàlegs amb Barcelona” ha estat una experiència innovadora i d’una gran riquesa política. Hem fet 42 Diàlegs, temàtics i territorials, on han participat a l’entorn de 150 organitzacions socials, veïnals, comunitàries i culturals de la ciutat. Més enllà de les idees concretes que s’incorporaran al programa electoral d’ICV-EUiA, voldria destacar dos aspectes. D’una banda, la valoració molt positiva de tothom a l’entorn del diàleg horitzontal entre una força política i el teixit social de Barcelona, amb voluntat d’escolta activa i aprenentatge, de reconeixment mutu, de travar complicitats sòlides. D’altra banda, la descoberta a fons de la Barcelona del compromís, de milers de persones reflexives i crítiques que traudeixen el seu inconformisme en acció positiva, des d’un col.lectiu de mestres renovadors, al fòrum de vida independent; des d’una xarxa d’acollida a un projecte de voluntariat amb la gent gran; des d’una cooperativa d’energies renovables a un centre social okupat. Valors compartits, suma de compromisos, generositat i confiances creuades, una bona fórmula per avançar.

L’acte d’Horta-Guinardó va ser una injecció de moral en tota regla. Un districte on s’ha fet una feina increïble al llarg de vuit anys, on l’equip d’ICV-EUiA liderat per l’Elsa ha marcat la diferència. Ara podem dir-ho sense complexos, descaradament; i sense cap arrogància, com sempre. Un balanç de transformacions que toca la fibra, ple de millores concretes i carregat de valors: urbanisme ecològic per viure (demolició del viaducte del Guinardó, illa d’equipaments del mercat…), inclusió social i acció comunitària (barris accessibles, més de 10 equipaments socials nous, programes com Carmel Amunt, Interxarxes o Nous veïns i veïnes), identitat i memòria urbana (expropiació de Can Fargues, Tres Turons...), radicalitat democràtica (11 Consells de Barri...) en fi, una feinada feta amb tanta serenor i tenacitat, com passió i rauxa. Una feinada que només ha estat possible perquè l’ha liderada ICV-EUiA, una regidora-veïna d’esquerres i ecologista, quotidiana, dialogant, passional i molt valenta.

Això és ICV-EUiA, l’únic espai polític de lluita i esperança a Barcelona. L’única garantia per fer possible un projecte nou i d’esquerres. Ho ha de saber la gent. Hem de treballar molt, barri a barri; no queden ni quatre mesos per les eleccions. Ens hi tornarem a deixar la pell. Valdrà la pena. No posem límits als nostres somnis per Barcelona; ni a la nostra voluntat de creixement electoral. Som-hi, serenament apassionades.


24/10/2010 - Et resignes o et rebel·les?
Quan Montilla diu que vol governar sol, es tant com dir que no vol governar. Pitjor, es deixar via lliure a mas. Podem i hem d’apendre dels errors. Reivindicar l’acció delGovern, i a la vegada dir, necessitem menys compartiments estancs. Però si una cosa no podem fer, perquè el país no s’ho mereix és renunciar a donar la batalla a la dreta i als valors d’aquesta. El dia després de les eleccions,