Aquests dies s’està parlant molt de la pobresa, com impacte la crisi en la societat. Els informes ens diuen que el perfil de pobresa ha canviat: ara la pobresa té cara d’infant… segur?

Fa uns anys es va destapar la pretesa universalitat de la pobresa i els estudis van començar a parlar de feminització de la pobresa. La pobresa ja fa anys té rostre femení: dones que viuen soles i són grans, de forma general. Però s’està destapant un altre fenomen, el del maquillatge.

Evidentment l’impacte que té la crisi sobre les llars i les famílies és gran. La classe mitja ha desaparegut (si és que ha existit mai) i la gent se’n adona que formen part de la gran classe obrera, la classe baixa, les classes populars. Allò material va perdent valor, va desapareixent i és el més imprescindible: alimentació, salut i educació el que pren importància. L’impacte que té això sobre els nens i les nenes és alt però… la pobresa té cara d’infant?

L’informe d’UNICEF ens diu que un 13’7% dels menors de 18 anys viu, al Regne d’Espanya, en llars amb un nivell alt de pobresa i que actualment hi ha uns 2.200.000 nens i nenes que viuen per sota del llindar de la pobresa. Tanmateix la pobresa infantil, segons l’informe, ja és el 26’2% de la població menor d’edat.

Són dades realment esfereïdores però aturem-nos un moment i analitzem-les. Aquests i aquestes menors viuen sols? Evidentment estem parlant de llars i de famílies. Si tenim en compte la composició de les mateixes tenim que , a Catalunya l’any 2007 2.782.000 famílies, 1.091.000 de les quals eren biparentals, 206.200 (12%) eren mares soles amb criatures i 36.400 pares sols amb criatures, altres amb dos nuclis familiars o més i prop de 541.000 persones que vivien soles (171.172 són dones més grans de 65 anys). Amb aquest paraigües estadístic podem afegir una nova cara a l’anàlisi: la majoria de les famílies monoparentals són en mans de dones i, a més, amb la precarització i expulsió del mercat laboral les mares que viuen en parella tenen un nivell més baix d’ingressos, si és que en tenen propis. Per altra banda, tenim 635.721 persones en situació d’atur a Catalunya un 48% de les quals (304.217) són dones. 218.000 de les persones a l’atur no reben cap prestació.

Si, a més, tenim en compte que les dones som les primeres substituïdes i expulsades del mercat laboral i, a més, partim d’una base de desigualtat real, discriminació i situacions de violència en l’àmbit laboral… seguim pensant que la pobresa té rostre infantil?

El que ens diuen les estadístiques si informes és que aquests i aquestes menors viuen en llars i famílies en situació de pobresa, en risc d’exclusió i situacions d’empobriment material i, inclús de pèrdua d’habitatge. Però això afecta de forma directa a les seves mares i pares i els infants pateixen les conseqüències. Quan la pobresa és extrema les mares es treuen de la boca i de la necessitat el que sigui per donar-ho als seus fills i filles.

Per tant, el canvi de perfil de la pobresa no és tal sinó que es mira des d’una altra perspectiva, traient-se de sobre la perspectiva de gènere i generant un titular maquillat.

La pobresa infantil és alta i preocupant perquè és el futur del país però no podem afirmar, com s’està fent, que la pobresa té rostre infantil, malauradament la pobresa va en augment i segueix tenint rostre de dona.

Tweet