Titular notícies
Nombre de resultats 10 per a municipal

10/05/2013 - Construir la alternativa a CiU-PP en Barcelona

(Article que em publica El País. 10 de Maig del 2013)

El proceso de acuerdos CiU-PP en Barcelona ha sumado estos días algunas piezas relevantes: Marina de Lujo en el Port Vell, modificación del Plan de Usos de Ciutat Vella al dictado del lobbyhotelero, y pacto de 197 millones que hunde la inversión social. No es una dinámica nueva. Trias y el PP habían acordado ya en el presupuesto y las ordenanzas fiscales de 2012 fuertes recortes en las políticas y la fiscalidad ambiental, o el endurecimiento de la ordenanza del civismo. Y habían cerrado filas en torno al abandono de las políticas activas de empleo, y al cambio privatizador en el modelo de escoles bressol. Todo ello, tras casi dos años, va cristalizando un nuevo escenario: un gobierno local más cercano a los negocios que a las personas, a las zonas elitistas que a los barrios populares.

Es la expresión de dos realidades complementarias: la debilidad de CiU que la sitúa a remolque del PP; y una amplia agenda de coincidencias entre las derechas de la ciudad. Debilidad no sólo ni principalmente numérica. No es que CiU tenga 14 concejales –muy lejos de la mayoría- es que no ha sido capaz de formular una sola idea-fuerza estratégica. Gobierna con Programas de Actuación rechazados en 7 de los 10 distritos, y lo hace sin plantar cara ante las deudas, recortes y agresiones de Mas y Rajoy. Un gobierno municipal sin base ciudadana que ha diluido el papel de Barcelona como sujeto político. En este marco de fragilidades, se despliegan las coincidencias ideológicas de CiU con el PP. La decisión de privatizar el Port Vell al servicio de la banalidad y el lujo, y de dinamitar el Plan de Usos de Ciutat Vella para convertir el patrimonio en pista de aterrizaje del negocio turístico, simbolizan claramente el gobierno del 1%, el abandono de toda perspectiva vinculada al bien común.

El acuerdo de inversiones CiU-PP para 2013 consolida el modelo clasista. Frente al impacto de la crisis sobre la mayoría, responden con una dura caida en las inversiones sociales. De los 197 millones pactados sólo 13,5 estan vinculados a la red municipal del estado de bienestar, un recorte del 61% en relación a la media anual del gobierno de izquierdas. Y frente al impacto de la crisis en los barrios populares responden con inversiones concentradas en los espacios de la riqueza: 16 millones para la Fórmula-1 y bastantes más para el lifting urbano de avenidas donde hay más lujo que necesidad (Pg. de Gràcia, Rambla Catalunya, zona alta de Balmes, Via Augusta, Josep Tarradellas, Mitre). No pueden decir que no hay dinero para escoles bressol, formación profesional, casals de jóvenes, bibliotecas o centros de servicios sociales, cuando cierran el ejercicio de 2012 con un superávit de 60 millones. Eso es poner la solvencia del Ajuntament al servicio de la austeridad salvaje, es abandonar la cohesión social. No pueden justificar la marginación de Can Peguera, la Clota, Trinitat Nova o la Marina, cuando llueven millones sobre la Barcelona de las clases poderosas. Es hiriente e injusto, es ahondar en la fractura territorial.   

Hay alternativas. ICV-EUiA las construimos con los movimientos sociales y vecinales. En los tres últimos plenos hemos defendido la reapropiación ciudadana del Port Vell, la defensa íntegra del Plan de Usos de Ciutat Vella y una propuesta de inversión social de 300 millones para impulsar 65 nuevos equipamientos de proximidad en los barrios más frágiles. Y lo hemos hecho en clave de más democracia. Con propuestas de consultas ciudadanas y presupuestos participativos, porque el derecho a decidir debería también aplicarse al modelo de ciudad. CiU-PP han cerrado filas. Se han convertido en la coalición del no. Su agenda de privatitzación de espacios públicos y servicios requiere también la privatización de la política, la exclusión de procesos participativos en el ámbito municipal. 

Frente a las políticas del 1% y la precarización democrática, toma fuerza la indignación y el compromiso ciudadano. La Barcelona de la gente que lo pasa mal pero no se resigna, la de los barrios que luchan y cooperan es mayoritaria. Ahora el gran reto es transitar de la fragmentación de resistencias a la confluencia en la alternativa; de las luchas ciudadanas a la necesaria articulación política de éstas; a la construcción de una gran alianza social y política referente del 99%. Para devolver la ciudad y los derechos a la mayoría. Para ganar. 

03/02/2013 - Debat Estat de la Ciutat 2013 (I)

(L'1 de febrer vam fer al Ple de l'Ajuntament el Debat sobre l'Estat de la Ciutat. Aquesta és una síntesi de la meva intervenció, en nom d'ICV-EUiA, pel que fa a la crítica a les polítiques de CiU. A la propera entrada recolliré la part d'alternatives del nostre grup) 

El seu govern, Alcalde, afronta el 2013 en una situació complicada: sense pressupostos i sense ordenances fiscals aprovades. És a dir, sense el marc que ha de donar  coherència a la seva acció. Se li ha esgotat la tàctica de l’anar fent; se li ha diluït a les mans la geometria variable de curta volada. Per incapacitat o per deixadesa, potser per una combinació de les dues, però el fet és que el govern avui es troba instal.lat en una precarietat política sense precedents. Això no és bo. I encara menys en un context tan dur com l’actual. Nosaltres vam dir no a l’últim pressupost i també al PAM. Expressem dos models de ciutat diferents, antagònics en molts aspectes. La nostra voluntat no és avalar, ni per activa ni per passiva, el gir conservador que implica el seu govern a Barcelona. Volem construir l’alternativa. Però el que no pot fer vostè, Alcalde, és repartir culpes: aprovar el pressupost és la responsabilitat primera, prioritària, de tot govern. En majoria o en minoria. Nosaltres vam fer-ho en minoria, any rere any, durant tot el mandat passat. En aquest context de ciutat en crisi i govern en precari, ens presenten un Informe encapçalat per dos titulars: reactivació econòmica i atenció a les persones. Anem a pams. 

Reactivació econòmica
L’atur no para de créixer i se situa com el principal problema de la ciutadania a Barcelona. Vostès, en canvi, es carreguen el Pacte per l’Ocupació de Qualitat. Ens diuen que no és el seu model, que el canviaran. Però a la pràctica, desmantellen les polítiques d’ocupació a Barcelona Activa; i sí, creen la Taula Barcelona Creixement, però resulta que en 30 mesures no fan ni una sola referència, ni una, a l’atur juvenil. Ara jo ho sabem, el seu model és de demolició, sense alternativa. Vostès han penjat el cartell de liquidació a les polítiques de lluita contra l’atur. I més d’un any després, el resultat de BCN Creixement és, simplement, la crònica d’un fracàs. Això sí, han estat molt actius en el suport a les 2 últimes reformes laborals, la del PSOE i la del PP: que han servit per acomiadar i no per contractar, per precaritzar treballs i vides.

Com és possible tanta desconnexió amb la realitat; tanta incapacitat per traduir els seus discursos en fets ? Vostè, Alcalde, en poc més d’un any, ha passat de ser un bon venedor de paraules a un mal venedor de fum. Aquest govern avui ens ensenya el llautó de la seva indolència neoliberal.

I què en sabem de la seva agenda de reactivació i creixement ? Els mega-iots al Port Vell, la Fórmula-1 a Montmeló, els casinos a BCN World, l’espiral turisme-creuers-hotels de luxe-més turisme... Una nova bombolla del joc i del luxe, de la banalització urbana. Res més lluny del model d’economia productiva i sostenible del Pla Estratègic Metropolità; res més lluny del model Barcelona. 
Atenció a les persones.Al llarg de l’últim any vostès han elaborat i ens han presentat el nou Pla d’Inclusió, el seu full de ruta social. Hi hem col.laborat. Hem fet una valoració matisada: elements positius al costat de manca d’ambició. Les necessitats socials a BCN es disparen, com mai; la despesa social creix, però molt menys que en el període 2008-2011.
Però passa que al llarg de l’últim any a Barcelona ha guanyat terreny la vella recepta conservadora de tractar la pobresa com una qüestió d’ordre públic, de jutges i policies. Sí, s’ha intensificat la pressió sobre els col.lectius més vulnerables. Els hi posaré tres exemples.
-          Els desnonamentsno han parat de créixer. En alguns barris, la pèrdua de l’habitatge és un fet quotidià: com és possible Alcalde que vostè no s’hagi implicat personalment,  que no hagi assolit la cessió, per part de cap banc, d’un sol habitatge buit ?. Al Congrés de Diputats, en canvi, sí que són actius: CiU impulsa la figura del desnonament exprés, i no vota la dació en pagament. Sensibles al lobby immobiliari allà, insensibles amb les persones aquí.
-          Fa un any, Alcalde, va afirmar en aquest Plenari que vostè no volia que es multessin persones sense llar, en aplicació de l’ordenança del civisme. Alguna acció per modificar l’ordenança i fer que aquesta pràctica immoral no sigui possible, que no torni a passar ? Cap ni una. Al llarg del 2012 han crescut les sancions a persones en exclusió social (més de 2.000).  Això sí, a remolc del PP modifiquen l’ordenança... per perseguir les treballadores sexuals a cop de multa, i fer-les així invisibles, i encara més vulnerables, com li recorda tantes vegades la Síndica de Greuges.
-          Tercer exemple. Ens presenten el Pla d’Assentaments, basat en criteris d’inclusió social: tot el suport. I tanmateix ens trobem, a manera d’estrena, una escalada repressiva sense precedents: en una setmana, tres desallotjaments, intervenció de la polícia amb criteris racistes, detencions i un ingrés al CIE. Que no veuen que la lògica social i la policial no són compatibles: que no es pot predicar el respecte i alhora mirar cap a una altra banda quan es vulneren els drets humans ? Alcalde, el CIE de la Zona Franca és la BCN més excloent i autoritària, antagònica a la ciutat de la diversitat i la inclusió. Vostè no pot amagar el cap sota l’ala. Impliqui’s. Faci tot el possible perquè el govern de l’Estat aprovi el reglament del CIE. Nosaltres ja seguirem lluitant per tancar-lo.
No podem oblidar tampoc que l’economia i el benestar, a la ciutat, tenen un fort component ambiental. Voldriem polítiques valentes (avui inexistents) de suport al teixit econòmic verd i cooperatiu. Un sector que aguanta bé la crisi, que crea ocupació estable i genera vincles de solidaritat, amb gran potencial de futur. Per contra, hem assistit aquest any a dos elements d’involució ecològica amb un fort impacte social.
D’una banda, el seu govern s’ha plegat a un increment abusiu dels preus del transport públic, al costat d’una retallada sense precedents a TMB, amb supressió de línies i busos de barri. Això sí, regals fiscals a l’ús del cotxe: reducció de l’impost de vehicles i gratuïtat de l’àrea verda. Decisions que, alhora, debiliten el finançament públic del bicing. Un servei de transport públic que vostès han posat sota sospita: amb l’intent de castigar les persones usuàries, amb la voluntat de situar-lo com una peça residual del nostre esquema de mobilitat urbana. Alcalde, no hem escoltat ni una sola declaració seva en favor de la bicicleta. Només propostes erràtiques que han estat socialment contestades i, algunes d’elles, retirades d’immediat. Això sí, pressió al bicing i amenaça de cop d’ordenança, sense les inversions prèvies necessàries de foment de l’ús de la bicicleta.
Però no és l’únic pas enrere en clau social i ecològica. BCN inicia el 2013 amb la privatització en marxa del cicle integral de l’aigua; amb la fi de la gestió pública del sanejament. I amb pujades de preu de més del 20% en un any, amb l’únic objectiu de blindar els beneficis de les empreses. En aquest cas, CiU i el PSC, a l’AMB, han actuat com a veritable guàrdia pretoriana del negoci privat de l’aigua. A costa d’un dret bàsic, a costa de milers de persones i famílies. Amb una operació opaca, i més que dubtosa en termes jurídics; en sentirem a parlar, segur.   
Vull referir-me a un últim aspecte de la seva acció de govern amb un gran impacte sobre l’estat de la ciutat: l’urbanisme excloent i la fractura territorial. Avui la dreta d’aquest Plenari -CiU i PP- tancaran files per aprovar la Marina de Luxe al Port Vell. És més que una operació urbanística o econòmica: és la icona d’una manera d’entendre la ciutat. Un Port Vell privatitzat, d’usos excloents i elitistes, desconnectat del seu entorn urbà. Un Port Vell que atempta contra el dret democràtic al mar, que aixeca barreres, amb més mobilitat privada i consums insostenibles. Al servei de l’economia del luxe i del frau fiscal: de la mà dels megaiots, ens volen imposar un Port Vell amb bandera de conveniència.  
I mentrestant, la Llei de Barris congelada, la Gardunya i el calaix de Sants aturats, i tisorada d’un 60% en les inversions socials de proximitat, amb càstig inclòs als districtes de classes populars, afectats per les màximes retallades en inversió per càpita: estan assentant vostès les bases de la fractura territorial del futur. Miri, Alcalde, amb dades seves: la inversió en equipaments municipals de proximitat cau en 180 milions d’€ respecte el periode 2008-2011: en tots els àmbits, des de la reducció del 42% en benestar fins el 79% en centres educatius. I és a més regressiva entre barris: al llarg del mandat anterior, la inversió per càpita als districtes de rendes baixes doblava la dels districtes més rics (1.535€ - 852€), ara gairebé s’igualen (390€ - 329€). Amb el seu govern, desapareix el compromís amb la inversió redistributiva en el territori. Vostès s’arrengleren, no lluiten contra les desigualtats.      
I governen d’esquenes a la ciutadania. Les seves polítiques resulten incompatibles amb la participació. Són les dues cares d’una mateixa moneda. Polítiques neoliberals i maneres de fer poc transparents; privatitzen la ciutat i pretenen privatitzar la política. Però la gent a Barcelona es mou i no permet que la menystinguin, s’estima massa la ciutat com per deixar-la en mans d’un govern insensible. Es mou en clau de resistència, sí; però també de construcció d’alternatives.
Els hi posaré un exemple. El govern es carrega el model d’escoles bressol: en comptes de construir noves escoles per atendre més infants, amplia ràtios i massifica aules; privatitza, fractura la xarxa i les encareix. Però el més greu és que tot això ho fa com si les bressol fossin seves. I no, resulta que són de tothom, i la comunitat educativa no es dóna per vençuda i alça la veu. Avui la Plataforma 0-3 està impulsant, en positiu, una proposta global en forma Iniciativa Ciutadana –una ILP local- la primera que es posa en marxa a Barcelona, ara en fase de recollida de signatures. N’estic convençut que s’arribarà a presentar, que la comunitat educativa trencarà el setge dels fets consumats. I el govern quedarà emplaçat: a seguir desmuntant del model o a rectificar; i encara més important: a respectar o a menystenir la ciutadania
ICV-EUiA hem portat iniciatives potents d’aprofundiment democràtic: el pressupost participatiu d’inversions, la consulta ciutadana del Port Vell... I sempre hem xocat amb el seu no. S’enrecorden què em van dir ? “que seria posar la democràcia al servei de la demagògia”... s’atreviran a dir el mateix amb la Iniciativa Ciutadana del 0-3 ?
No veuen que no podran impedir que la ciutadania es mogui, defensi, imagini, proposi... i moltes vegades guanyi. I els obligui a fer marxa enrere, en benefici de la majoria, com ha passat aquest any: el nucli antic de Sant Andreu se salvarà, el bicing no serà a preu d’or, no hi haurà copagament a la teleassistència (almenys per ara), i Barcelona seguirà cooperant amb Palestina. Res de tot això hagués estat possible sense el compromís de la gent. Quan vostès tanquen la porta a la democràcia participativa, la gent l’obre. I sovint guanya, amb força i amb arguments.
Tenim un govern poc sensible, en relació a la gent i als barris. I ambpoc coratge, per defensar Barcelona en un entorn polític complicat. Voldríem un Alcalde que posés en valor els projectes de Barcelona; lluny d’això, avui la nostra ciutat ha desaparegut com a protagonista amb veu pròpia en l’escenari polític general. La manca de lideratge aplana el camí perquè la Generalitat i l’Estat s’atreveixin amb Barcelona: vulneració de la Carta, incompliments a dojo. Mas i Rajoy saben que poden menystenir Barcelona i que vostè Alcalde no hi oposarà un projecte fort per fer respectar la ciutat. 
Hem arribat a un nivell de deute de la Generalitat amb l’Ajuntament sense precedents. Un increment de 18 milions mensuals de mitjana el 2012. I no para de créixer. És injust i no és sostenible. I vostè Alcalde va a veure al President i acota el cap. Ni un bri d’exigència, ni un sol compromís arrencat. O el que és encara pitjor: ho intenta explicar com un servei al país. No Alcalde, no és cap servei al país afeblir la salut financera de Barcelona per tapar les vergonyes i les renúncies de CiU. No ho és tampoc que vostè actui més com un dòcil dirigent de CiU que com un exigent Alcalde de Barcelona.      
Barcelona ha de fer de capital de Catalunya. I ha de tenir un paper específic i positiu en el procés per exercir el dret a decidir. Però fer de capital del país no vol dir acomodar Barcelona als interessos del govern de la Generalitat. I apostar per estructures d’estat és incompatible amb debilitar o destruir les que tenim avui en l’àmbit local: amb privatitzar les estructures de l’aigua, de l’educació o de la salut, com està fent el govern de CiU. Perquè no hi ha cap drecera al dret a decidir que passi per les retallades als barris. Barcelona, en el procés nacional, ha de ser referent del municipalisme i de la cohesió; d’un país que el volem lliure d’imposicions de l’estat, i lliure de desnonaments, precarietat i pobresa.  
I avui, en canvi, l’impacte de les retallades de la Generalitat posa en risc la prestació de serveis bàsics a Barcelona. I vostès no planten cara. És clar que l’Ajuntament ha de garantir les beques-menjador amb recursos propis, li hem demanat sempre i ho està fent. Però no avalin la retallada amb silencis de complicitat. Alcin la veu. Posin de manifest que l’austeitat injusta sitúa els nostres barris populars al frec de l’abisme social.  
Alcalde, passi de la incapacitat al lideratge; de la subordinació a l’exigència; no calli, planti cara. Estic segur que en aquest Plenari i en el conjunt de la ciutadania trobarà el suport i la força que l’acompanyi. 
15/09/2012 - A Barcelona no callem. Hi ha alternativa
El mes de setembre ha començat amb molta intensitat a Barcelona: a la ciutat i a la política municipal. L’Assemblea del món de la cultura, reunida al Tradicionàrius de Gràcia el dia 3, va decidir impulsar la Plataforma Defensem la Cultura per lluitar contra les retallades i contra l’augment de l’IVA; la Plataforma es constituirà el dimecres 19. El dia 7 vam saber que Eurovegas no vindria al Baix Llobregat: tota una victòria de la mobilització social i política; i tota una derrota per Artur Mas i el govern de CiU, en el seu intent de posar el territori als peus de la corrupció i les màfies del joc. Ara també s’haurà de dir no amb força a BarcelonaWorld, nou projecte vinculat a l’especulació i la bombolla lúdica, antagònic al model Barcelona d’economia cooperativa, sostenible i creativa que cal impulsar per superar la crisi. El dia 11, en una mani immensa pels carrers de Barcelona, vam expressar la voluntat imparable de posar en marxa el dret a decidir com a nació. L’endemà començava el curs escolar: ho feia a Barcelona amb més alumnes per aula, menys mestres, retallades, escoles bressol privatitzades…en ple atac Ardanuy-Rigau a l’escola pública. Però el mateix dia va quedar clar que no callarem. La comunitat educativa segueix fent créixer la marea groga. El dijous, amb les companyes i companys de la PAH, s’aconseguia plantar cara a la indecència de Bankia i arrencar la condonació total del deute que li exigien al Matías, desnonat de casa seva a Sant Andreu. I avui dissabte, milers de barcelonins i barcelonines han defensat els drets socials a la mani de Madrid. Per demanar un referèndum contra les retallades… i guanyar-lo, i tombar els governs del PP i de CiU. 

A banda de tot això, ahir vam saber que el PSC, a Barcelona, farà possible l’aprovació del PAM de dretes de Xavier Trias. Un acord sociovergent sobre un full de ruta que avala, per exemple, l’increment de ràtios i la gestió privada d’escoles bressol, l’urbanisme elitista i excloent (Marina de Luxe al Port Vell), la recentralització contra els districtes, la privatització de l’aigua o l’enduriment repressiu de l’ordenança del civisme. Enfront d’aquest PAM, enfront d’aquest acord CiU-PSC, nosaltres redoblem el compromís de forjar l’alternativa política a Barcelona. I fer-ho amb la ciutadania, teixint complicitats amb moltíssima gent, des dels espais socials on s’articulen valors i pràctiques de solidaritat i creativitat. Amb tota humilitat, amb treball de formiguetes, però amb el convenciment que l’alternativa s’ha de construir i ha d’arribar a ser majoritària. Perquè com deia el Pocho Lepratti (l’activista comunitari dels barris de Rosario), "una xarxa de formigues pot més que un elefant" (o que dos). 

27/08/2012 - Enfront la dreta i la sociovergència: el temps de l'alternativa.
El nou curs comença a posar-se en marxa. També a Barcelona i a la política municipal. Vam tancar el primer any d’aquest mandat fent una valoració molt crítica del govern de CiU a l’Ajuntament. Un alcalde sense model de ciutat, sense cap decisió d’inversió rellevant. Plegat a les retallades i als incompliments de la Generalitat, sense lideratge, ni ambició. Això sí: apujant com mai el preu del transport públic i retallant serveis de bus als barris, degradant la qualitat de les escoles bressol, desmantellant les polítives actives d’ocupació, privatitzant la gestió de l’aigua i criminalitzant les treballadores sexuals més vulnerables. La doble dimensió del govern de Xavier Trias: d’una banda la manca d’acció estratègica i l’afebliment de la ciutat com a projecte col.lectiu; d’altra banda el gir cap a la dreta, antiecològic i autoritari: les polítiques de l’1%.

ICV-EUiA hem confrontat nítidament aquestes polítiques. I hem impulsat alternatives: des de les super-illes als nous títols de transport públic amb tarifes planes i socials; des de l’impost turístic i la nova taxa als caixers fins a la garantia de les beques-mejador. I ho hem fet colze a colze amb la ciutat que lluita, amb la gent dels barris. Les educadores del 0-3 i de les escoles municipals, els treballadors de Barcelona Activa o de Parcs i Jardins, els residents als assentaments de Poblenou, o les AAVV afectades per les retallades han entrat a l’Ajuntament (a les comissions, al plenari...) i han tingut veu al fil de molt treball conjunt amb el grup municipal d’ICV-EUiA.

Ara caldrà redoblar esforços i fer passes endavant significatives. Hi serem, amb capacitat de lluita i força, amb idees i il.lusions renovades. Més enllà del dia a dia, les properes setmanes seran importants en la resolució d’alguns interrogants polítics a l’Ajuntament. Xavier Trias no pot tirar endavant ni el PAM ni els pressupostos des de la seva minoria. Tant el PP com el PSC flirtegen per fer-li costat. ICV-EUiA enfortirem complicitats amb els moviments socials, els barris i la gent que lluita; per forjar espais de resistència i per construir l’alternativa. Perquè ja sabem on ens porten les polítiques de l’aliança de dretes (CiU-PP): més repressió a l’espai públic, retallades educatives, desnonaments exprés i desgravació de la mobilitat privada. Però també sabem on ens porten les polítiques sociovergents (CiU-PSC): ordenança del civisme, privatització de l’aigua, urbanisme elitista (hotel Vela...), JJ.OO d’hivern. Confrontarem les polítiques de l’1%, tant si es presenten en format d’acord CiU-PP o en format sociovergent. 

I encara més important. Des de les alternatives a les polítiques, transitarem cap al procés de construcció de l’alternativa política. Una alternativa que haurà de definir banderes, continguts i esperances; que haurà d’articular els fils de la igualtat, l’ecologia, el treball, la creativitat i les llibertats. Però que també i sobretot haurà d’emergir des de les noves formes de compromís social i ciutadà, des d’una aposta per superar la vella política. ICV-EUiA serà necessària, imprescindible. Però ni molt menys suficient. L’alternativa requerirà confluència social i política: generositat i reconeixement mutu d’aportacions. Barcelona pot ser clau en el canvi d’hegemonies i en l’obertura d’escenaris majoritaris de nova política. Som una ciutat amb moltes energies ciutadanes de transformació, amb moltes pràctiques socials des de valors alternatius. Caldrà expressar-ho amb força en l’escenari de la política municipal. A Barcelona, l’alternativa a la dreta i a la sociovergència és possible i pot ser majoritària. ICV-EUiA seguirem treballant per fer-la possible.

25/06/2012 - Un any de CiU a Barcelona. Política d'esquenes a la gent

Diumenge vinent es complirà el primer any de govern de CiU a Barcelona. Un govern amb ben poca vinculació emocional amb la gent que ho passa malament, amb la majoria; i un govern amb ben poca vinculació emocional amb la gent que lluita i construeix alternatives. Tres elements de balanç d’aquest primer any:

a)     un govern de l’1%
CiU (més enllà de BCN) té un projecte polític d’involució en el model de societat: influència, privilegis i riquesa intocables; drets socials i civils al mínim, aposta ambiental nul.la. I aquest projecte l’aplica a Barcelona. L’aplica no per mitjà d’un model de ciutat global i ben vertebrat, sinó per mitjà d’un degoteig que no s’atura. Un degoteig de gir a la dreta, antiecològic i autoritari.
·         CiU no prioritza l’acció contra la crisi, i exclou la lluita contra l’atur de la seva estratègia econòmica. Aposta per Eurovegas i reforma laboral, en contradicció frontal amb el model d’economia productiva i sostenible del Pla Estratègic Metropolità. No ha convocat el Pacte per l’Ocupació de Qualitat. No hi ha ni una sola política d’ocupació juvenil en les 30 mesures de BCN Creixement. I ara retalla Barcelona Activa, desmantellant les eines públiques de foment de l’ocupació 
·         Polítiques de retallades i privatització en serveis públics municipals que són pilars bàsics en la dimensió de proximitat de l’estat de benestar. Això ha passat en el transport públic (increment de tarifes i retallada de serveis); i en educació (escoles bressol, supressió de la 6ª hora, increment de ràtios…).
·         Les retallades han anat de la mà de la involució ecològica, del retorn a les velles polítiques del gris. No hi ha futur sense mobilitat sostenible. CiU en canvi ha actuat a Barcelona com l’expressió política del lobby dels cotxes. Però tampoc hi ha futur sense compromís amb la qualitat de l’aire i la protecció del clima: CiU redueix un 20% la despesa ambiental; i manté una aposta tan anacrònica i antiecològica com uns Jocs d’Hivern en una ciutat mediterrània.
·         Si l’aposta ambiental ha deixat d’existir, el model urbanístic ha començat a girar, en una direcció molt clara: es debilita l’urbanisme dels barris i es promou l’urbanisme del luxe i la banalitat. S’impulsen la marina per super-iots, el Blau Ictínea i Eurovegas; s’atura la Llei de Barris, pretenen fer marxa enrere al Pla d’Usos de Ciutat Vella, i a Can Batlló cedeixen a les exigències de benefici d’una gran immobiliària per sobre de l’interès públic.
·         CiU ha apostat per una visió autoritària sobre l’espai públic i la convivència: enduriment de l’ordenança del civisme en matèria de prostitució; manteniment de les multes a persones sense llar; rebuig al tancament del CIE; retallada de drets civils a remolc del govern de la Generalitat (web per la delació, redades als barris)
b)     un govern que ni planta cara i ni lidera
La feblesa del govern de Xavier Trias, un govern en minoria sovint derrotat en Plenari (Llei de Barris, Glòries, Blau Ictinea…) o bé a remolc del PP (ordenances fiscals i pressupost), s’ha projectat en incapacitat política cara enfora.
·         Xavier Trias no ha plantat cara a cap de les retallades de la Generalitat que han afectat la gent i els barris de Barcelona. Ha optat per silencis de complicitat. Complicitat: amb retallades del 30% en equipaments culturals o del 20% en educació; amb el tancament de serveis d’urgències sanitàries als barris; amb la retallada d’unes 50.000 prestacions socials a BCN (ajuts al lloguer, dependència moderada, RMI).  Aquesta actitud ha aplanat el camí a uns pressupostos de l’estat que maltracten la ciutat (ni un euro per als accessos ferroviaris definitus al port i a l’aeroport; retallada de 40m a l’ATM), menystenen l’autonomia local i amplien el desmantellament dels drets socials (93m menys per PAO, reducció a la meitat del Pla Concertat de SS).
·         Xavier Trias tampoc no ha liderat, ha estat incapaç de fer respectar els acords institucionals de l’Ajuntament i d’acomplir els seus propis compromisos enfront de la Generalitat i l’Estat. Cap exigència o cap resultat.
Barcelona és avui una ciutat sense veu i sense capacitat d’exigència. Amb un Alcalde i un govern que ni planten cara ni lideren la ciutat, en un entorn complicat de retallades i de menysteniment de Barcelona.
c)     un govern que fa política d’esquenes a la gent
El govern impulsa el seu projecte d’involució en el terreny social, ecològic i de les llibertats a partir d’una forma de fer política poc transparent i poc participativa. Es produeix un afebliment de la dimensió d’implicació de la ciutadania: una manera de governar de baixa intensitat democràtica.
CiU impulsa: a) una lògica de degradació dels espais de participació que li poden resultar incòmodes; b) genera espais a mida (Taula Barcelona Creixement); i c) rebutja iniciatives d’aprofundiment democràtic com acordar les inversions socials en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Les polítiques de l’1% resulten incompatibles amb la transparència i la participació: Xavier Trias permet tancar urgències sense convocar els consells de salut; imposa el canvi del model 0-3 sense el més mínim diàleg amb la comunitat educativa; suprimeix busos sense convocar els consells de barri; a Ciutat Vella és més sensible als hotelers que als veïns i les veïnes; està molt més a prop del RACC que del BACC, i ben lluny de la gent jove que no pot emancipar-se.
En síntesi, el govern de CiU és business-friendly, però no és el govern de les persones. Vehicula interessos minoritaris i poderosos, però no representa els valors i les aspiracions de la majoria; expressa un projecte polític tendent a convertir serveis en àrees de negoci, i drets en mercaderies; està més a prop de l’especulació que de l’urbanisme, dels cotxes i la contaminació que de l’ecologia i el medi ambient, del luxe i la banalitat que dels barris i les classes populars. 

23/05/2012 - Amb la #bcndel99xcent ... a guanyar el futur

22 de maig. Fa un any de les eleccions municipals. El govern de CiU ha fet polítiques de gir a la dreta, antiecològic i autoritari. És la Barcelona de l’especulació, els cotxes i les retallades. La que no planta cara a l’atur, exclou i privatitza. La ciutat benestant de la vella política. Però hi ha una altra BCN: senzilla, quotidiana, rebel i creativa; la del 99%. També ha d’esdevenir majoria política.   

Amb un projecte de ciutat…
Un projecte de ciutat com a alternativa democràtica. Perquè no volem Barcelona als peus dels grups d’interès (immobiliàries, especuladors, Sheldon Adelson, el lobby del cotxe o les empreses que fan negoci amb l’educació). Un projecte des d’abaix, que permeti articular aspiracions diverses, amb una gramàtica compartida que el doti de sentit col.lectiu. Un projecte escrit per la ciutadania en clau democràtica, contra la resignació i contra els lobbies urbans. Teixit amb quatre fils:   
El fil de l’economia, el green new deal de Barcelona. Un nou acord productiu i verd que ha d’activar tot el potencial de sortida de la crisi que hi ha a la ciutat, però sobre la base d’una nova economia al servei de les persones, amb l’aposta cooperativa i ecològica, i amb ocupació digne, al nucli de l’estratègia. El fil de la igualtat, la defensa d’un estat de benestar fort i universal, sense retallades. Però  també diferent, amb més serveis de proximitat, més calidesa humana i més participatiu. Una ciutat compromesa amb l’emancipació de la gent jove, la igualtat de gènere, la vida independent de les persones amb diversitat funcional i amb l’envelliment actiu. El fil de l’ecologia, una BCN que genera entorns sostenibles de vida quotidiana, que relliga urbanisme, habitatge i vincles comunitaris amb noves formes de viure, moure’s, relacionar-se i consumir respectuoses amb el medi ambient. I el fil de les llibertats, la ciutat educadora, creativa i lliure: l’accés de tothom a l’educació i la cultura com a eina d’emancipació i autonomia; l’aposta pels espais d’experimentació que fan de Barcelona laboratori cultural; la defensa dels drets civils i les llibertats en l’espai urbà, sense repressió ni retallades.
Quatre fils que entronquen amb la trajectòria històrica de la millor Barcelona. El green new deal projecta al segle XXI la Barcelona de la revolució industrial, lluitadora per treballs amb drets i dignitat. La defensa de l’estat de benestar local evoca la memòria i la lluita dels barris per la construcció d’equipaments, escoles i centres de salut. L’hàbitat ecològic ha de fer possible la realització del somni urbà de Cerdà en ple segle XXI. I la Barcelona creativa i lliure connecta amb la tradició dels ateneus populars, l’escola moderna, els moviments de renovació pedagògica, i la trajectòria de les avantguardes artístiques.
No són castells en l’aire. Són fils de futur que arrelen en terra fèrtil. Que expressen el potencial de Barcelona per construir un projecte de ciutat democràtica en el Temps Nou que vivim. Barcelona pot i ha de sortir de la crisi amb un model de prosperitat inclusiva, ecologia quotidiana i llibertats.
... I amb un entramat social de valors i actituds
No serà fàcil. La crisi genera pors i desànim en molta gent. Part de la ciutadania se sent poc o gens motivada per la política municipal. D’altra banda els territoris socials i mentals de la dreta estan mobilitzats i crescuts. Coneixem les dificultats d’aquest context tan complicat de crisi, de retallada de serveis i retallada d’expectatives. Però sabem també que BCN és una ciutat socialment i culturalment progressista. Les concepcions conservadores no són hegemòniques al carrer. El govern de CiU no es correspon amb la BCN real. No representa la seva gent ni les seves aspiracions. Ha de ser possible, per tant, superar la majoria política de la dreta a la ciutat.   
Malgrat la crisi i les retallades; malgrat el govern municipal de CiU, Barcelona segueix forjant moltes energies cíviques i pràctiques socials innovadores: tenim gent que estima els seus barris i s’implica per millorar-los, i un moviment veïnal que respon de forma creativa a la pujada dels preus del transport i a la retallada dels drets civils; tenim una comunitat educativa que fa una feina exemplar d’inclusió i convivència en els barris, i encara li queden forces per lluitar contra el desmantellament de les bressol; i professionals de la salut i dels serveis socials que han plantat cara des de la primera retallada; tenim una xarxa de cooperatives que no para de créixer i que demostra que una nova economia és possible, amb models de producció i consum ecològic; i una classe treballadora que no es resigna a la reforma laboral ni a la precarietat; tenim plataformes associatives que gestionen plans comunitaris i ateneus arrelats al territori, i assemblees del 15M que generen nous espais i noves formes d’implicació; i tenim creadors que arrisquen, emprenedors socials, comerç que fa barri, dones malabaristes de la quotidianitat, gent jove que lluita per emancipar-se, persones nouvingudes que s’obren pas…
Aquest entramat social és el constructor de la nova Barcelona. És divers i heterogeni, sí; però comparteix valors i actituds de compromís i creativitat. I interessos materials lligats a un model de ciutat del treball, solidària i ecològica. ICV-EUiA -ampliant fronteres, transformant cultures organitzatives i d’acció- ha de dotar de referència política a aquesta majoria social. Treballarem de valent per fer-ho possible. Amb la Barcelona del 99% hem de guanyar el futur. 

22/04/2012 - La Barcelona del 99%

Portem 10 mesos de govern de CiU a Barcelona.Un govern que ha impulsat polítiques de dretes, antiecològiques i de retrocésdels drets civils. Un govern que ha renunciat a defensar els interessos de laciutadania i els barris de Barcelona, enfront les retallades socials delsgoverns de la Generalitat i de l’Estat. Que ha governat d’esquenes a la gent. Ara,el govern presenta les bases per a laformulació del Programa d’Actuació Municipal (PAM), un document on es posade manifest la manca de model de ciutat i la pobresa dels plantejaments de CiU.Un document farcit d’enunciats generalistes on és impossible trobar nireflexió, ni estratègia d’acció per construir la Barcelona dels propers anys.El procés participatiu que l’acompanya és més de tràmit que real; d’aparador,per cobrir l’expedient, i mancat de voluntat d’oferir espais i instrumentsd’implicació efectiva de la ciutadania.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA hemdesenvolupat, al llarg d’aquests mesos, una acció política d’oposició, de debati confrontació democràtica d’idees i propostes. Però també, i sobretot,d’alternativitat. Perquè tenim el convenciment que és possible construirBarcelona des d’uns altres valors i des d’una altra manera de fer. Valors desolidaritat, ecologia i llibertats. I formes de fer política amb transparència,proximitat i capacitat d’escoltar i dialogar.  Des d’aquest convenciment, hem elaborat unaproposta de Programa d’Actuació Municipal (2012-2015): “Hi ha alternativa. ElPAM del 99%”. No tenim totes les respostes. Ni la pretensió de la veritat. Peròtenim idees i lluitem. I volem compartir aquestes idees, les nostres propostesi esperances amb la gent que lluita i es compromet per Barcelona, amb laciutadania que viu i estima els barris. Iniciem doncs aquesta setmana un procésparticipatiu per enriquir el document. Un procés amb tres components. D’unabanda un conjunt de reunions i sessions de treball amb les grans plataformesciutadanes que vertebren el teixit associatiu de Barcelona (FAVB, sindicats,Taula del 3r sector social, Taula d’Entitats Ambientals, Consell de laJoventut...). D’altra banda el document serà enviat a unes 500 entitats de totamena amb la invitació a rebre suggeriments i aportacions. Finalment, el conjuntde la ciutadania podrà participar per mitjà d’internet. Segur que el documentfinal quedarà enriquit per les constribucions del procés obert.
El document de PAM alternatiu s’estructura encinc eixos de ciutat i una dimensió territorial, on es destaca una proposta emblemàtica per acadascun dels barris de Barcelona. El primer dels eixos de ciutat situa lasuperació de la crisi com a prioritat màxima, a partir d’un nou model productiud’economia verda i ocupació de qualitat, que ha de substituir el vell esquemade l’economia especulativa i la precarietat laboral que ens ha dut a la crisi ique avui el PP i CiU pretenen reproduir amb Eurovegas, iots de luxe i lareforma laboral. El segon i el tercer eix tradueixen el model de ciutat entermes socials i ecològics: les propostes per una Barcelona que amplia elsdrets socials des de la proximitat, lluita contra tota mena d’exclusions, iarticula noves manera de viure, moure’s, relacionar-se i consumir de caràcterecològic, com a punt de partida per a qualsevol proposta urbanística. El quarteix desgrana una passió: l’educació pública, la creativitat de base i lademocratització cultural. La Barcelona educadora i creativa com a propostad’igualtat, de redistribució d’oportunitats vitals. Finalment, el cinquè eixexplicita l’aposta per una nova política transparent i radicalment democràticaen una ciutat que volem oberta i convivencial, on es respecten –i no esretallen- els drets civils i les llibertats personals. 
Cada eix desplega propostes concretes, mésenllà de les cent, que les podeu consultar a www.iniciativa.cat/bcn. Però perdamunt de tot, ens agradaria que el document concités rebel.lia i creativitat;compromís i confiança. Nova confiança en la capacitat de Barcelona per lluitarcontra les injustícies. I construir així, un futur alternatiu, on hi tinguincabuda les aspiracions del 99%.   

28/12/2011 - Bon any 2012. Per seguir construïnt utopies quotidianes.
Estem a punt d’acabar el 2011. Ha estat un any de canvis a l’Ajuntament de Barcelona: de govern, de formes de fer, de polítiques públiques i d’aliances entre partits. El 22 de maig CiU guanyava les eleccions i l’1 de juliol formava l’executiu municipal amb menys suport electoral i institucional de tot el periode democràtic. Passats sis mesos el govern no ha presentat cap full de ruta, cap document estratègic vertebrador del projecte de ciutat. Tampoc el document de partida del PAM (ni dels Programes d’Actuació de Districte). La ciutadania no ha pogut participar. Quan s’ha expressat, però, ho ha fet amb fermesa: amb un dictamen del Consell de Ciutat demolidor del Pressupost municipal per al 2012. Cap de les crítiques no ha quedat recollida. Les polítiques van girant cap a la dreta i cap al gris: des de la privatització de les escoles bressol, fins a nous incentius per l’ús del cotxe; des de la paràlisi de la política de barris, fins a la promoció de l’urbanisme del luxe; passant per la inacció en la lluita contra l’atur, o una pujada sense precedents en els preus del transport públic. Per acabar-ho d’adobar, ja s’ha evidenciat l’acord CiU-PP. Una aliança feta des de la coincidència entre les dues dretes de la ciutat, sí; però també des de la feblesa del govern. De la forma com ha quedat el pressupost sembla que el PP tingui més regidors/es que CiU.
 
ICV-EUiA hem confrontat i hem articulat alternatives. Des del diàleg i la proximitat amb la ciutadania i les lluites socials. Nova política i noves polítiques. A peu de carrer contra les injustícies i les retallades, treballant des dels barris (plans comunitaris, assemblees del 15-M, cooperatives, equipaments) i cercant complicitats amb els col.lectius i les pràctiques més innovadores. Els últims Plenaris de l’any n’han estat testimoni. Hem plantat cara: liderant la confrontació política contra les retallades educatives, el desnonament exprés, l’increment salvatge de la T-10 o els Jocs d’Hivern. Però no hem renunciat a tirar endavant propostes alternatives, que s’han obert pas: l’aspiració de Barcelona a un impost turístic que beneficiï de forma substancial la ciutat; la possible implantació d’una taxa a les entitats financeres amb caixers automàtics en façana; un sistema de tarifació social que elimini barreres econòmiques d’accés als serveis municipals; o la implantació progressiva de superilles de vianants que treguin espai als cotxes en benefici de les persones, la qualitat de l’aire i la salut.
 
L’any 2012 serà difícil per a la majoria. Els governs de CiU i del PP seguiran exercint de productors de dolor, afeblint drets i reforçant privilegis. Però la ciutadania seguirà lluitant, amb força i esperança. I nosaltres, la gent d’ICV-EUiA, procurarem continuar teixint complicitats, a l’Ajuntament i als barris, amb tota la força i totes les esperances. Som conscients que calen moltes transformacions; i confiem en la capacitat col.lectiva per produir-les. Ens sentim part de la Barcelona rebel i creativa: la que lluita i es compromet des de l’optimisme. Ni callarem ni perdrem la il.lusió. Que tingueu una bona entrada d’any, amb felicitat. I que el 2012 no renunciem a cap de les utopies quotidianes.


15/11/2011 - A Barcelona, treball intens per seguir creixent el 20-N

Entrem en la recta final de la campanyaelectoral. El 20 de Novembre, les ciutadanes i ciutadans que han deixat enrerela resignació i s’han compromès en les lluites socials; les ciutadanes iciutadans que se senten decebuts per un govern socialista que s’ha plegat alsmercats i a les polítiques de dreta; les ciutadanes i ciutadans que encara notenen clar si votaran però que desitgen una sortida a la crisi amb justíciasocial i prosperitat ecològica... totes i tots ells tenen una opció molt millorque el vot en blanc, el vot resignat o l’abstenció; tenen l’opció d’agafar laseva indignació, decepció i incerteses, sortir de casa, i convertir-ho totplegat en un vot de rebel.lia, d’esperança, de confiança. En un vot a ICV-EUiA,perquè hi hagi molta força popular acompanyant a l’esquerra verda que creix, ladel segle XXI, la que ve d’una trajectòria de compromís i coherència. La que plantejaamb convicció situar els valors en el centre de la política i construir, des dela participació ciutadana, eines per un futur amb molta més democràcia, ambdrets socials, sense nuclears, sense especulació, amb sobirania de les personesenfront els mercats i de Catalunya enfront el centralisme de l’estat. Aquestsúltims dies hem de treballar de valent per aconseguir un bon resultat eldiumenge, que ens permeti seguir lluitant i generant alternatives a partir dedilluns.

A l’Ajuntament tampoc no parem. Aquesta setmana, a tota l’activitat decampanya, sumarem l’activitat institucional en el marc de les comissions deplenari. Seguirem plantant cara a la coalició de dretes que ens governa, CiU iPP, i seguirem fent propostes al servei dels barris i d’una Barcelona ecològicai solidària. D’una banda, no deixarem de plantar cara a les retallades:confrontarem la retallada de més d’un 40% en els ajuts socials al lloguer, demés d’un 50% en el suport a les accions comunitàries als barris, i d’un 25% enla transferència de la Generalitat per finançar les escoles bressol municipals,enfront de la qual el govern de Xavier Trias ha mantingut el ja habitualsilenci de complicitat. D’altra banda, impulsarem alternatives: l’impuls alprograma de vida independent de les persones amb discapacitat (diversitatfuncional), la cessió incondicional de la caserna del Bruc a la ciutat per talde posar fi al seu ús militar i transformar-lo en equipament i habitatgesocial, la pacificació de la Via Laietana amb principis d’ecomobilitat (mésespai per les persones, molts menys cotxes, prioritat al transport públic icarril bici segur). I finalment la proposta d’un pla municipal d’impuls delteixit empresarial vinculat a l’economia verda i al comerç just, perquèBarcelona només sortirà de la crisi de la mà d’un model productiu social iecològic, mai de l’economia especulativa i dels sectors que han precaritzatl’ocupació.

La força creixent que ensva donar la ciutadania a les recents eleccions municipals ens permet treballara fons per preservar avenços, plantar cara a les involucions i crear nous horitzonsd’alternativitat, al costat dels barris i el teixit social. Estic convençut queBarcelona tornarà a fer una aportació extraordinària de suports, el 20 deNovembre, a la candidatura d’ICV-EUiA. Vots perquè les veus d’esquerres,ecologistes i catalanistes se sentin amb força a Madrid. Per construir una novapolítica. Plena d’utopies quotidianes, com a espais tangibles de transformaciósocial. 

16/10/2011 - La força local i global del 15 d'Octubre
Ahir, centenars de milers de ciutadans i ciutadanes van omplir els carrers de moltes ciutats del món en defensa de la dignitat personal i col.lectiva. Heterogeneïtat, colors, totes les edats, amics, famílies de tota mena. L’evidència d’un nou temps pel que fa a valors i aspiracions d’emancipació. A Barcelona, va ser una nova expressió multitudinària d’indignació; però sobretot de ganes de seguir lluitant, de dir “aquí estem”, amb força, ràbia, alegria i confiança. “Aquí estem” i seguirem, barri a barri, defensant els serveis públics: els centres de salut contra contra les retallades; les escoles bressol contra la privatització. “Aquí estem” i seguirem, barri a barri, impedint desnonaments contra la voracitat hipotecària dels bancs; al costat de les persones més vulnerables, contra la voracitat anti-social del Conseller Mena. Però també un senyal en clau de dignitat democràtica. Un “aquí estem” perquè volem agafar el futur amb les nostres mans, ens en volem fer càrrec: superar la vella política que no ens representa i forjar una nova política deliberativa i transparent, re-apropiada, ciutadana i pròxima.
 
Totes aquestes energies que ahir ocupaven els carrers, el Passeig de Gràcia o Wall Street, haurien d’anar ocupant també més i més espais socials i institucionals. Per anar configurant la nova quotidinaitat, el nou món. Cal omplir tots els espais, presentar combat i aixecar propostes en tots els àmbits, no entregar-ne cap als poderosos. Construir pràctiques d’alternativitat política des de trinxeres socials: plans comunitaris, assemblees de barri, cooperatives de consum, economia solidària, bancs del temps, banca ètica, ecomobilitat, reapropiacions d’habitatges buits... I construir pràctiques d’alternativitat política des de trinxeres institucionals: convertint el 20N, per exemple, en una bona oportunitat ciutadana per girar l’esquena a PP, PSOE i CiU -en justa correspondència al que han fet ells- i donar més força que mai, a través del vot, a les esquerres que planten cara, amb el compromís de defensar a les institucions propostes d’emancipació i radicalitat democràtica.
 
Es construeix un futur diferent participant en una mani, sent membre d’una cooperativa de consum agroecològic, defensant l’escola pública des de l’AMPA, impulsant una ILP per la dació en pagament, fent activisme polític o votant el 20N a les esquerres verdes i alternatives que posen la vida per davant de la borsa. Calen totes les energies en tots els àmbits. Els zapatistes de Chiapas ens parlaven “de un mundo donde quepan todos los mundos”; necessitem ara més que mai una esperança on hi càpiguen totes les lluites, socials i polítiques.
 
A l’Ajuntament, ICV-EUiA seguirem aportant el nostre gra de sorra. Aquesta setmana tenim comissions de plenari: donarem veu als moviments socials, confrontarem noves retallades i proposarem alternatives. Donarem veu a la FAPAC, als sindicats, a les AAVV, a les assemblees de barri, a la PTP, al col.lectiu LGTB. Denunciarem la paràlisi de la formació ocupacional, la supressió del suport al servei d’acollida matinal, i la frenada als ajuts econòmics de serveis socials. I proposarem un nou impuls al Pacte per l’Ocupació de Qualitat, així com passes endavant clares en mobilitat humana i sostenible: rebuig a l’ampliació de la ronda litoral al Morrot i voreres lliures de motos a tota la ciutat. Lluita social i activisme institucional per una Barcelona solidària i ecològica, que planta cara i aixeca horitzons d’esperança enfront el govern municipal gris, submís i retallador de CiU.


Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies