Titular notícies
Nombre de resultats 6 per a port

27/11/2016 - Els horitzons de Fernando Lerín



Fa una setmana va morir Fernando Lerín. Una persona molt poc coneguda i, tanmateix, un dels pintors catalans més interessants i amb més presència internacional al llarg del segle XX. Va néixer a Barcelona el 1929, i va viure i treballar, sobretot, a París des del 1950. Autor d'una pintura abstracte, cofundadora del corrent 'nuagista'. Fernando Lerín, a principis dels anys 80, va arribar a la Vall de Santa Creu, un poble petit al terme municipal del Port de la Selva; ja feia força anys que hi tenia la seva residència. A la Vall s'hi trobava bé; la seva pintura i la geografia del Cap de Creus, la mar d'amunt i la serra de Rodes donaven sentit a la seva vida. Una pintura que evoca el mar i convoca a l'horitzó, plena de força serena. Ell era també una persona molt senzilla, que expressava la serenor i alhora l'audàcia dels seus quadres. Gràcies per plasmar la bellesa, per viure-la. Descansa en pau.



30/08/2015 - Del Cap de Creus al Cap de Bol. Una geografia de records; un pont entre memòria i dignitat



El Port de la Selva és una comunitat que, al llarg dels anys, ha sabut preservar un equilibri fràgil entre un medi natural extraordinari, l’activitat a l’entorn de la pesca i la terra, l’acollida de nous visitants, i el conjunt de serveis que s’hi vinculen. No haestat fàcil. La gent del Port ha hagut de lluitar de valent. Ho ha fet des d’antic; des dels anys de la derrota i l’exili republicà; des del temps de la represa cultural i democràtica. Recentment, construïnt un present respectuós i sensible als valors que l’han forjat, i fidel sobretot al futur.

“Rem, vela, pluja, vent del nord i poc equipament eren les eines a emprar i els elements a combatre”.  Ens ho diu Miquel Puignau, un vell pescador del Port. Ell i el Vicenç Relats, periodista vallesà “enamorat del Port de la Selva, on s’escapa sempre que pot” han confeccionat un llibre que és una joia. Porta per títol “Del Cap de Creus al Cap de Bol. Imatges, records i secrets d’un pescador del Port de la Selva”. Per les pàgines del llibre s’hi desplega tota la saviesa ancestral de Miquel Puignau, l’expertesa vital d’una persona que ha viscut la pesca antiga, l’artesanal; que coneix la pell i l’ànima de la Mar d’Amunt, a la que estima i tracta amb tot el respecte. En Vicenç Relats ha fet un treball excel.lent, dotant el llibre d’un cos narratiu ordenat, àgil i potent. Una feina que és només possible des de la seva proverbial curiositat, i des del seu afecte autèntic per un poble on és feliç amb la Judit, i amb la Mariona, la Berta i l’Aina.

El llibre té dos components principals. D’una banda, el fil històric construit a partir de la vida i els records del Miquel Puignau; i de la recuperació de la memòria de les modalitats pesqueres tradicionals (l’Art Gros, l’art de Port de Reig, la pesca del foc o a l’encesa, el bolitx, l’anar a reganar...). D’altra banda el fil geogràfic que ens porta al llarg de tota la costa del Port de la Selva: des de l’extrem més oriental, l’illa de Massa d’Or “on comença el Pirineu”, a la punta del Cap de Creus; fins a ponent, al Cap de Bol, a tocar del terme de Llançà. Un recorregut per la bellesa única de la Mar d’Amunt, amb indrets mítics com la Cova de l’Infern, la Galladera, Cala Prona, Taballera o l’illa de la Galera.

Són records des d’on estimar la vida; i llocs des d’on estimar el país. És un llibre que construeix un pont entre la memòria i la dignitat de la gent treballadora, d’avui i de sempre; entre el Port de la Selva i les lluites quotidianes per un futur millor, les de veritat. Us recomano la seva lectura. 



 


17/03/2013 - El Pla d'Usos de Ciutat Vella: les polítiques urbanes del bé comú

El Pla d’Usos de Ciutat Vella, i la proposta de modificació que planteja CiU, de la mà del PP, és l’expressió d’un dilema: el que arrenglera la Barcelona del bé comú i dels processos democràtics, enfront la ciutat neoliberal i la privatització dels processos polítics. Anem a pams.

Ciutat Vella és, sobretot, un conjunt de barris habitats majoritàriament per veïns i veïnes de classes populars, amb diversitat d’usos i una xarxa densa de relacions de quotidianitat. És també el centre urbà dinàmic d’una ciutat global; i la gent dels barris vol afrontar el repte de ser-ho des del predomini de valors i pràctiques d’acollida, inclusió social i convivència intercultural.

Al llarg de molts anys es va desplegar un model potent de polítiques públiques a Ciutat Vella, orientat a dirigir les transformacions urbanes en interès de la majoria; es va revertir el procés que duia Ciutat Vella a convertir-se en una perifèria social i urbana al bell mig de la ciutat.  Però és cert també que el Districte ha transitat recentment per una dècada de realitats noves. Fenòmens que han generat oportunitats vinculades a l’enriquiment cultural aportat per la nova diversitat; injustícies derivades dels impactes diferencials de la crisi en els col.lectius més vulnerables; i problemes amb un turisme que ha provocat impactes intensos sobre la trama urbana, les activitats i les relacions quotidianes.

I també interessos en conflicte. Una ciutadania i un teixit veïnal sotmesos a l’enorme pressió dels interessos de negoci dels sectors immobiliari i turístic. En una relació de forces desigual. És en aquest context que les polítiques públiques tornen a jugar un paper cabdal. I el Pla d’Usos, aprovat el 2010, esdevé la principal eina en mans dels veïns i veïnes per resistir les pressions privades.    

El Pla d’Usos és un instrument urbanístic que permet al Districte situar en un marc estricte de regulació municipal, tant les condicions d’implantació d’establiments de concurrència pública, hoteleria i restauració, com les pautes d’ordenació territorial de la seva ubicació. És una eina estratègica que fa possible, d’una banda, situar les necessitats del col.lectiu resident i els valors comunitaris de l’espai públic per sobre de les dinàmiques turístiques i de centralitat urbana de Ciutat Vella. I d’altra banda, regular, en clau de restricció o prohibició, activitats amb impactes negatius; i en clau de dinamització, aquelles que generen barri, vincles i valors culturals. El Pla d’Usos incorpora, a més, un sistema de gestió per zones en funció de les densitats de població, les activitats i l’entramat urbà: mecanisme que permet traslladar i equilibrar activitats sense incrementar el nombre de llicències. I sí, l’aspecte més emblemàtic del Pla d’Usos: queda prohibida a totes les zones la implantació de noves places hoteleres; i queda estrictament regulat el trasllat de llicències: és a dir, l’obertura d’establiments amb rescat previ de places.
El Pla d’Usos empodera els veïns i veïnes de Ciutat Vella en clau democràtica: per resistir pressions poderoses però minoritàries i construir un futur urbà amb sentit col.lectiu. Una eina que va ser elaborada per mitjà d’un procés participatiu amb múltiples espais de treball, deliberatiu i pluralista. En el marc del qual es van anar teixint les aportacions i els acords que fan del resultat final un instrument sòlid, útil i just. En síntesi, un procés participatiu va generar una eina col.lectiva i democràtica.
Avui sabem que CiU de la mà del PP, les dues cares de la dreta a la ciutat que ho pacten tot, volen carregar-se aquesta eina col.lectiva i democràtica: al servei d’interessos privats i amb la mínima transparència possible. La jugada consisteix a modificar el Pla d’Usos i reobrir Ciutat Vella als hotels de luxe. Possibilitat de noves implantacions i ampliacions en zones avui de prohibició. Barra lliure hotelera a la zona perimetral, sense rescat ni limitacions de densitat. I barra lliure hotelera en edificis catalogats amb nivell de protecció B, centenars en un districte catalogat en més d’un 70%: el patrimoni de Ciutat Vella com a nova plataforma d’aterratge per l’aprofitament econòmic privat . Un atac en tota regla a la línia de flotació del Pla d’Usos: la prohibició de noves places hoteleres queda tocada arreu, i enfonsada en bona part del districte.
És una operació combinada: amb una bona dosi d’ideologia i una altra dosi de govern al dictat dels lobbies. Neoliberalisme urbà i subordinació als interessos del sector turístic i hoteler. Un govern que s’instal.la en polítiques de dretes: sensible als poderosos i desconnectat de la ciutadania.
Plou sobre mullat a Ciutat Vella: de la Marina de Luxe als Hotels de cinc estrelles. Dels mega-iots a la bombolla dels turisme dels rics. La Marina de Luxe és ja una agressió al Pla d’Usos, la més fàcil, perquè el govern –la coalició PPvergent que governa Barcelona- podia aprofitar la drecera, l’escletxa opaca i poc democràtia de l’autoritat portuària. I ara, amb el vent de cua de la Marina de Luxe es fa el següent pas, desmuntar el Pla d’Usos i sí, quina casualitat, el màxim nivell de desmuntatge del Pla proposen fer-lo a la zona perimetral que limita amb el Port Vell. Una zona amb un bon nombre d’edificis protegits on CiU i PP van votar en contra de fer un pla d’equipaments i el Passeig de Mar. Amb la proposta del govern, en canvi,  els edificis podrien acabar en hotels de luxe al servei d’un grapat de turistes milionaris amb vistes a un mar de mega-iots.
La xarxa veïnal de Ciutat Vella i les seves AA.VV. ho han expressat ben clar: a Ciutat Vella no val tot, no val tornar a situar el districte als peus de la voracitat turística i hotelera. Cal mantenir el Pla d’Usos en la seva integritat. I, en tot cas, qualsevol possible modificació s’hauria de fer per mitjà d’un procés de participació veïnal que culminés en una Consulta Ciutadana vinculant per al govern. 
La Ciutat Vella dels iots i dels hotels només és possible des de la política de l’opacitat i la baixa intensitat democràtica. Però hi ha una altra lògica possible: la de l’obertura participativa. Perquè aprofundeix els valors de la democràcia, sí; però també perquè genera polítiques més fortes, útils i justes; al servei del benestar i el futur col.lectiu de Ciutat Vella. El Pla d’Usos ja va ser elaborat de forma participativa i va sortir bé. I no és l’única experiència; el procés de la Gardunya, els plans comunitaris, el pla estratègic de turisme, la taula intercultural del Raval. La Ciutat Vella de la convivència i el benestar és també la de la participació ciutadana. 
El Pla d’Usos és una bona eina, ha aturat la conversió del Districte en un parc temàtic hoteler i turístic. Respectem-la. I qualsevol proposta d’obertura situem-la en l’espai de la participació i la Consulta. És exactament això el que panteja el moviment veïnal de Ciutat Vella. Ni més ni menys. 

07/04/2012 - 25 anys sense somnis al Port de la Selva
El Port de la Selva i els seus entorns del Cap de Creus i la serra de Rodes són una geografia de mar, salabror, roques, tramuntana, vinyes, cases emblanquinades, mercat, còdols, llaguts, tamariu i gent treballadora que es guanya la vida en la pesca, la terra, el comerç i l’acollida de visitants. És un paisatge humà i físic captivador. Ho ha estat des de fa molts anys. Per això el Port de la Selva és també una geografia literària. Al llarg de les dècades centrals del segle XX van coincidir al Port, entre d’altres, Josep M de Sagarra, Alexandre Plana, Joaquim Ventalló, Tomàs Garcés i JV Foix: poetes, crítics literaris, intel.lectuals i polítics inel.ludibles per entendre el país dels anys vint, la República, la derrota i la resistència civil a la dictadura. Tots ells, també, van contribuir a articular, amb molta força, la geografia literària del Port de la Selva; n’han construït un relat de relats, un fil vertebrador que ha anat aportant significats a una identitat comunitària.

El Port de la Selva està recuperant la seva memòria històrica. I de la mà d’aquest procés ha puntejat el seu nucli històric –carrers, places, cases, molls- amb el record de JV Foix. “25 anys sense somnis” proposa un itinerari vivencial i literari que mostra els vincles del poeta sarrianenc amb el Port, ara que fa un quart de segle de la seva mort, el 1987. Val la pena aturar-s’hi. Foix va arribar al Port de la Selva per primer cop el 1924 i va fer-hi llargues estades, any rere any. Fins el 1947 s’hi estava a l’Hotel Comerç; després va comprar una casa al carrer Unió, ben a prop del moll d’en Pere Pi, davant de Can Costa, on amarrava la seva barca. Foix en va tenir dues de barques, El Gorguell (nom d’una cala que li agradava molt) i El Freu de la Medella. Sortia a mar quasi cada dia, amb en Joaquim Cervera, el seu mariner, i el seu grup de companys i amics. Cervera va ser immortalitzat per JM de Sagarra, que li dedicà la “Balada del clavell morenet” dins de “Cançons de rem i de vela”.

L’empremta del Port de la Selva és ben present a l’obra de JV Foix: l’empremta de llocs i de persones, mapes físics i humans. A sobre de la Cativa, una de les cales del Port on Foix hi anava sovint, hi havia la vinya d’en Perris. En fer-se fosc, el primer estel del vespre que veien els pescadors sortia per damunt d’aquesta vinya. Aquest fet explica el nom de “L’estrella d’en Perris” amb el que Foix posa títol a un dels seus poemaris. Al Port encara existeix El Cafè de la Marina (per cert, sempre haurem d’estar agraïts a l’Anna i el Vicenç per haver fet fins l’any passat de “la Marina” un lloc agradable i popular). En aquest cafè, JV. Foix participava sovint en les tertúlies de pescadors, “qui no ha parlat amb en Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de la Selva”, sosté Foix en un dels seus celebrats articles a La Publicitat: “El meravellós món d’en Luard” (9 d’agost del 1931). Però JV Foix també ens ofereix el seu agut i crític punt de vista a l’entorn dels grans canvis que el Port estava patint cap a finals dels anys 60. Al pròleg que fa el 1966 d’"All i Salobre" (JM de Sagarra) escriu Foix “al Port d’ara l’home de motor ha substituït l’home de rems; com menys hom pesca, més barques hi ha; com menys veïns, més cases; com menys ceps hom planta i més erm deixa el país, més val el terreny”. En efecte, Foix apunta directament a les bases de la bombolla immobiliària i l’especulació del sòl.

Malgrat tot, el Port de la Selva continua sent avui, 25 anys després de la mort de Foix, un poble ben preservat, amb activitat pesquera i envoltat de paratges bellíssims. Una comunitat de gent que ha sabut pactar la dignitat amb el temps, i que avui recupera històries i geografies per construir un futur més responsable i sostenible.


12/01/2010 - Sense lideratge de la proximitat
El Govern sap de la importància econòmica d'una instal·lació aeroportuària. Deia Magdalena Alvarez que per a la CAM Barajas representava un 10'2 del PIB, i un 6'2 El Prat per a Catalunya. I el sentit comú i econòmic dictamina que des de la realitat econòmica de l'entorn de cada aeroport es poden aprofitar més les potencialitats.I per això és fonamental, i es fa arreu del planeta, que tinguem la

12/06/2008 - Les companyies dels conflictes bèl·lics

Arcadi Oliveres reflexiona sobre la relació entre empreses que financen la guerra i la UPF

Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies