Dimarts 14 de febrer, al programa Singulars, Jaume Llopis, empresari i professor d’Estratègia de IESE té un atac de sinceritat. A la pregunta si la reforma laboral servirà per generar ocupació diu que no. I aleshores li preguntes, perquè la considera útil i positiva. I amb tota la franquesa reconeix que servirà per bescanviar –trueque en castellà- treballadors més vells i més cars per

Justos per pecadorsL’Estat no paga la disposició addicional tercera compromesa en els pressupostos. I el Govern fde la Generalitat-fa pagar a justos per pecadors, fent-li pagar als empleats públics. Dues són les preguntes que ens hauríem de fer. Perquè arribem a aquesta situació,i perquè és la funció pública la que paga. Si això passa no és per un únic motiu. És evident que tot penja d’un fil,

Un bon dia d’estiu miro la definició de la paraula “miserable” al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi trobo el següent: “Extraordinàriament gasiu. No us donarà ni un cèntim: és un miserable”. Al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana trobo “Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, vilesa”. Al diari trobo el titular següent: “La Generalitat admite que 50.000