L'storify és una eina molt útil. Permet combinar el treball col·laboratiu i el treball individual, les dues potes del projecte #teet02. Durant vàries setmanes, els estudiants han debatut al twitter la qüestió "Quin és el futur del turisme de neu?". Això ha generat una intensa pluja de piulades, enllaços, informes i documents. Els estudiants han pogut crear el seu propi relat, a partir de les aportacions dels seus companys, en un procés que s'apropa bastant al treball col·laboratiu.
Aquestes són algunes de les aportacions més interessants:
Al #teet02 hem estudiat els efectes directes i indirectes del turisme cultural. En aquesta presentació, podreu accedir als temes que hem anat detallant durant la nostra travessia: els límits del turisme cultural, els tipus d'espais, els models de gestió i els principals escenaris. Al twitter, hem debatut alguns dels problemes bàsics de la delicada alquímia del turisme cultural.
Els estudiants han estat treballant amb la base de dades CulturaBase del Ministeri de Cultura. Per facilitar la lectura, hem creat infografies que compartim al pinterest. Aquesta és una obsessió constant del teet: Que els treballs no restin en el calaix fosc del professor, sinó que puguin ser usats per altres persones. Aquests són alguns exemples, del talent desbordant dels estudiants del teet, els futurs professionals que tota destinació voldria contractar:
Una de les tipologies turístiques amb un futur més incert és el turisme blanc: Amenaçats pel canvi climàtic, per la rendibilitat de les estacions i el sostre de vidre del número d'usuaris. Al #teet02 hem iniciat una anàlisi sobre el present i les perspectives de futur del sector. Treballem amb la documentació de l'OMT i amb
aquesta presentació sintètica.
Els estudiants estan debatent al twitter (hashtag: #teet02). Amb l'eina storify, construïrem assajos basats en el treball col·laboratiu. Els millors exemples d'storifys seran exposats en aquest mateix post. Mentrestant, podeu aportar idees o seguir el fil de la discussió al twitter.
Al #teet02 hem obert un debat intens. Partim d'una constatació: Les
destinacions clàssiques han arribat a una situació d'estancament. No vol dir que es prevegi una caiguda lliure, però sembla evident que si no s'actua, el futur d'aquestes destinacions clàssiques serà molt negre. Per tant, hem de trobar el clic que ajudi a les velles costes a recuperar la capacitat d'atracció.
La segona constatació és que no partim de zero. Com demostra en
Salvador Calabuig a la seva tesi doctoral, el litoral porta molts anys assajant noves formes de turisme, que no neguen el model precedent, però que intenten reformular-lo. Hem inventariat cinc estratègies:
- L'aposta per la qualitat, que segueix el camí de les Q de qualitat i els plans d'excel·lència. Recordeu el Futures?.
- La sostenibilitat en destinacions que semblen insostenibles. Podem integrar el patrimoni en l'oferta de recursos?. Podem reduir l'impacte ambiental del turisme?. Té raó l'Iribas quan diu que el model més sostenible és el de Benidorm?.
- El residencialisme o l'aposta pel no turisme. Aquesta és l'estratègia més curiosa: Aprofitar-se la imatge de marca turística per a crear nous elements no turístics, de residents a activitats productives.
- La hiperrealitat que proposa Umberto Eco, ja sigui amb un gran parc temàtic (Barcelona World) o amb estratègies més modestes, i potser més realistes.
- El turisme efímer, que se centra en esdeveniments tancats en el temps i l'espai i, a més, renovables.
Aquesta presentació explicita els trets principals de les cinc estratègies però, com sempre, el més rellevant és el que estem discutint al twitter. Podeu seguir al hashtag #teet02 les aportacions dels estudiants, dels assessors i dels qui volen dir la seva. Ens agradaria saber la vostra opinió.
Lloret, Benidorm, Marbella, Gandia, les velles ciutats turístiques, les locomotores del turisme clàssic del Mediterrani semblen enfrontar-se a una crisi d'identitat. Per això, la primera pregunta que ens plantegem en el #teet02 és aquesta: Té futur el vell turisme?.
El més important és entendre quina és la naturalesa del turisme fordista, com funciona, com s'organitza i per què ha adoptat la forma que ha adoptat. En
aquesta presentació, podeu seguir el recorregut de les principals teories sobre el turisme fordista: els seus orígens, la lògica territorial i les principals teories que intenten explicar el seu funcionament, amb les aportacions de Robert Venturi, de Ricard Pié i de J.M. Iribas, el gran defensor del model de Benidorm.
Us proposo també uns altres materials que us ajudaran a matisar els tòpics clàssics i endinsar-vos en la complexitat d'un model que ha funcionat i que no és tan evident que estigui en crisi.
- L'excel·lent pàgina desenvolupada des de la Universitat de Màlaga, Turismo Líquido, que analitza l'urbanisme i l'arquitectura dels espais litorals.
- La tesi doctoral del professor Lluís Mundet, amb una excel·lent introducció teòrica sobre el turisme de les 'tres s'.
- La tesi doctoral de la professora Carolina Martí, en la que s'analitza l'evolució territorial, paisatgística i social del turisme a la Costa Brava. Una fantàstica obra.
- L'informe d'Exceltur sobre els colls d'ampolla del turisme litoral clàssic.
- El document sobre Benidorm, ciutat vertical i, en general, l'excel·lent pàgina de turisme de Benidorm dedicada a l'evolució del turisme de la ciutat.
Aquest és el primer interrogant, gens obvi, gens evident. Té futur el vell turisme?. Ara que ja sabem com funciona, podem intuir si deixarà de funcionar?. I com evitar-ho?. El debat al
#teet02. I, com a banda sonora, els primers minuts de la pel·lícula de Pedro Masó i la seva cançó, que és un himne al turisme fordista: "me gusta hacer turismo, es algo estimulanteeee..."
Una de les peces bàsiques de la proposta del #teet02 és la ruptura de les fronteres entre dins i fora, entre l'aula i "el món exterior". Per a crear un pont sòlid, he convidat a una sèrie d'experts en turisme que ens ajudin a millorar la conversa, que contrastin la seva experiència amb el TL de l'assignatura.
Tots els assessors han acceptat de forma immediata i entusiasta, amb el caràcter altruista que caracteritza el món 2.0. Aquest post és, en bona mesura, un homenatge personal a aquest equip i un agraïment personal.
Blanca Cros (@la_cros). Responsable del Club Cultura de Turisme de Catalunya.
Narcís Sastre (@narcissastre). Geògraf, treballa a Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
David Ferrando (@idaeidea). Expert en màrqueting, xarxes socials i emprenedoria.
Félix Larrosa (@flarrosa). President de Turisme de Lleida, antic responsable de Turespaña.
Pau Canaleta (@paucanaleta). Consultor en comunicació, responsable de Marca Ciutat.
Cristina Bubé (@cbube79). Gestora de congressos i seminaris a la ciutat de Girona.
Turiscopia (@turiscopia). Blog de referència d'antropologia turística.
Damià Serrano (@damiaserrano). Responsable del Laboratori Turisme de la Diputació de Barcelona.
Toni Vallory (@tvallory). Expert en gastronomia i turisme.
Ana Tarragona (@atarragona). Ambientòloga, especialista en paisatge, turisme i territori.
Jordi de San Eugenio (@JdeSanEugenio). Professor de la UVIC, expert en marques turístiques.
Joan Gou (@joangou). Agents de viatges receptiu de la Costa Brava Sud.
Iolanda Bustos (@IolandaBustos). Restauradora de Girona, creativa i innovadora.
Montse Señís (@montsesenyis). Gestora de turisme de la Vall de Boí.
Insetur (@insetur). Institut Superior d'Estudis Turístics de la UdG.
Oriol Miralbell (@omiralbell). Professor de la UOC, expert en xarxes de relacions.
Ivan Rodon (@irodon). Periodista i gestor 2.0 de Tarragona Turisme.
Amb l'experiència del curs anterior, iniciem la segona edició del #teet, l'assignatura de Tipologies i estratègies dels espais turístics (de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona) que s'organitza amb l'ajut del twitter. Podeu seguir
en aquesta cerca totes les incidències del #teet01.
Per què twitter?
El principal objectiu és convertir els estudiants passius en estudiants actius. Twitter permet que els estudiants puguin aportar qualsevol peça que millori la comprensió de l'assignatura: un comentari, un enllaç, un debat, una rèplica... La Universitat necessita que els estudiants esdevinguin els actors (principals) i no els espectadors de la docència.
M'agrada twitter perquè és una eina molt senzilla. Tot i que la majoria de la classe no hi té un perfil, no hem necessitat més de quinze minuts de formació per a què entrin a formar part de l'univers piulaire. M'agrada perquè és ràpid i directe: La interacció durant la classe pot ser molt activa, fins i tot hiperactiva. Aquest curs provarem de mostrar el TL del #teet02 durant la sessió. M'agrada perquè trenca els límits espacials i temporals de l'aula: Podem piular des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Es poden crear debats paral·lels de forma espontània. I m'agrada finalment perquè és una eina oberta, que permet que tothom (que vulgui, és clar) pugui unir-se a les nostres sessions i als nostres debats.
Les novetats del #teet02
El #teet02 presenta algunes novetats, tot i que ens hem basat en l'estructura bàsica del curs anterior, que ens va donar molt bon resultat. Aquestes són les noves propostes.
a. Cinc temes, cinc interrogants
L'assignatura està organitzada entorn a cinc temes (litoral, cultural, natural, neu i urbà). Cada tema crearà una pregunta concreta, que intentarem respondre amb els materials, les sessions docents, les lectures i, naturalment, la interacció entre els estudiants, els assessors i els curiosos. Aquestes preguntes clau ens ajuden a organitzar el debat entorn una idea bàsica, per tal de neutralitzar la dispersió que vàrem detectar en alguns moments del curs anterior.
b. Una assignatura en obert
Tot el material del #teet02 (lectures, treballs, documents, prezis) serà de consulta pública, de manera que un espectador exterior podria seguir, si volgués, les nostres aportacions. Cada tema tindrà un material d'autoavaluació que serà igualment públic, el que ajudarà els espectadors externs a testar el seu grau de coneixement. I, finalment, tot el material que generin els estudiants, tots els seus treballs, podran ser també consultats públicament, perquè utilitzaran eines col·laboratives.
Podeu participar activament al TL del twitter emprant el hashtag #teet02, seguint les entrades d'aquest blog etiquetades amb el
teet i visitar la nostra
pàgina facebook, on trobareu les incidències, comentaris i aportacions dels estudiants.
c. Eines 2.0
Durant el curs, els estudiants hauran de presentar pràctiques que estan basades en eines 2.0. Ho fem, en primer lloc, per a millorar la seva habilitat en unes eines que són imprescindibles per a la pràctica turística contemporània. I també perquè volem compartir els resultats de la seva creativitat, el seu talent i la seva dedicació. Concretament, els grups d'estudiants presentaran pràctiques amb
foursquare,
google maps,
pinterest,
storify i, lògicament, twitter.
Aquesta és la segona part d'una aventura que intenta explorar nous camins, noves formes d'ensenyar, d'aprendre i de relacionar la Universitat i el seu entorn. És, com totes les exploracions, un camí incert. I és, sobretot, una ruta oberta i participativa. Us convidem a formar part d'aquesta iniciativa. Tots els comentaris, aportacions, suggeriments i, fins i tot, crítiques, seran molt benvinguts.
Mentre escric aquestes notes, els estudiants apuren les darreres hores abans de l'examen. És un bon moment per a fer un balanç de l'aventura del
#teet01 i les possibiltats docents del twitter.
1. Hem trencat la relació bidireccional entre el professor i els estudiants. I hem creat una nova relació, molt més intensa i interessant, que és la relació multidireccional entre estudiants i estudiants. És clar, el professor és qui més parla, qui més intervé i qui més material aporta. Però els estudiants han creat un univers paral·lel en el que han pogut aportar noves idees, enllaçar material, debatre, contrastar i proposar.
És la crisi de l'autoritas, una crisi sana i necessària. Amb el twitter, els estudiants són consumidors, però també productors de continguts. Uns continguts que són incorporats de forma contínua, sense un guió a priori, ni una jerarquia dirigida.
2. Hem trencat, també, la lògica espacio - temporal de l'aula. A la Universitat, hi ha dos grans blocs: la fase de trobada a l'aula, tancada en un lloc i en un instant concret, i després la tasca individual fora de l'aula. La interacció es produeix només durant els períodes programats de classe.
Twitter permet crear una conversa discontínua en el temps. El TL es va enriquint amb aportacions realitzades a hores diferents i, fins i tot, en dies diferents. I, per tant, permet que la interacció no es limiti a la geografia de l'aula, sinó que esdevingui ubiqua. Un estudiant a Figueres pot contrastar una aportació d'un estudiant de Tordera, de Menorca, o de Gandia.
3. Hem incorporat el principi de la intel·ligència col·laborativa (IC) en el procés d'aprenentatge. La suma de les mirades diverses, del contrast entre els arguments dels uns i dels altres, crea alguna cosa més que una addició de continguts. El resultat és sovint una síntesi, en el que les aportacions eren exposades a l'àgora del twitter i matisades, modelades i amplides fins a crear consensos molt generals.
Aquest procés ha estat especialment intens en aquelles pràctiques en les que les idees eren capitals per a la resolució dels problemes. Quan intentàvem trobar sortides a la gestió de
la Vall dels Reis, les propostes individuals es basaven en una selecció de les idees col·lectives.
4. Hi ha una tercera frontera que hem intentat superar: els límits entre el grup de classe i el "món exterior". Això ha estat possible per la col·laboració altruista i intensa dels
"assessors" de l'assignatura. Es tracta de responsables de màrqueting, agents de viatges, gestors culturals, planificadors, responsables locals o creatius, que han incorporat la "mirada de la realitat", un necessari contacte amb els problemes quotidians i l'experiència de la gestió directa.
I, és clar, no només els assessors han aportat la seva mirada. Twitter és un espai obert i qualsevol piulada pot incorporar-se al TL de qualsevol persona, de vegades de forma gairebé espontània i aleatòria. Hi ha un constant
5. Twitter ha permès la incorporació constant del quotidià en el ritme de l'assignatura. Durant els mesos d'estudi d'estratègies turístiques s'han proposat taxes turístiques, s'han enfonsat creuers, s'han dissenyat macro-parcs, s'han arruïnat estacions d'esquí, s'han acumulat les dades turístiques o, simplement, s'han presentat curioses anècdotes.
Els estudiants han enllaçat notícies, videos, articles, blogs o comentaris que ampliaven de forma immediata les aportacions a classe. D'aquesta manera, els continguts operen a dues velocitats, la velocitat lenta de la creació del coneixement i la formació de teories universals i la velocitat immediata (i fugaç) de l'actualitat turística, que posa a prova constantment els límits del coneixement.
6. Twitter permet no només comentar els continguts de l'assignatura, sinó comentar l'assignatura mateixa, com una mena de psicoanàlisi. Els estudiants poden suggerir nous temes, criticar el ritme, proposar un canvi metodològic i, en definitiva, participar del procés de creació de l'assignatura mateixa. D'aquesta forma, #teet01 ha estat una assignatura beta permanent, perquè ha estat constantment redissenyada d'acord amb les propostes dels usuaris del sistema, que són els estudiants, però també els assessors i "espectadors" externs.
7. Hem estimulat la creativitat, com a principi rector, gairebé com un hàbit. Algunes de les experiències, com
#aiguestorm,
la Vall dels Reis o la publicitat dels parcs, han intentat estimular la capacitat de sortir-nos dels espais convencionals i dissenyar móns alternatius, productes impossibles o campanyes publicitàries que hauria signat el mateix Dalí.
8. I, finalment, hem après molt també de les capacitats de l'
Storify, una eina imprescindible en el disseny de l'assignatura. Storify permet combinar el procés narratiu ordenat i, en certa manera, sense límits, amb les aportacions plurals, desendreçades i polifòniques del twitter. Els projectes d'Storify dels estudiants han estat un punt d'equilibri entre col·lectiu i individual i també entre la dispersió i la concreció.
En resum
Hi ha també elements negatius, és clar. Twitter requereix una inversió de temps, que alguns no poden realitzar i, malgrat la seva senzillesa, els tecnofòbics hi pateixen. L'avantatge de l'amplitud temàtica és, també, el seu principal problema. En alguns moments, la conversa era tan diversa i massiva que es feia molt complicat seguir un fil o estructurar una línia argumental. I, com tot a la vida, #teet01 exigeix un seguiment constant, de manera que el professor ha d'esdevenir gairebé un community manager de l'assignatura. Quan baixa la intensitat del seguiment del professor, els resultats minven.
Hem après. Més que res, a escoltar-nos, a treballar en equip i a convertir els monòlegs en diàlegs. Hem gaudit de la col·laboració extraordinària dels
assessors, que han treballat perquè sí, perquè els hi venia de gust, a canvi de res. La xarxa té aquestes coses: L'oportunitat de conèixer persones preparades i alhora capaces de compartir el seu coneixement. Els hi estic profundament agraït.
I, naturalment, acabo amb un agraïment especial als meus estudiants, que mentre escric aquestes notes preparen l'examen final. Segurament, el que més m'agrada de l'experiència és que els estudiants continuen piulant, malgrat que ja hem acabat l'assignatura, com uns ballarins que actuen després de la funció. Són una generació excepcional, preparada, entusiasta, crítica (què seria un jove si no fos crític?), creativa, divertida i treballadora. No pateixin pel futur. Estem en molt bones mans.
Materials
Les sessions docents són públiques i es poden consultar als documents prezi en obert:
teet01,
Com serà Lloret el 2040,
El sol i la platja,
Estratègies post-estancament,
Els nous mediterranis,
Turisme cultural,
Turistes en els museus,
Turisme blanc,
Turisme natural,
Nou Aigüestortes,
Yosemite,
Metròpolis 2.0 i
Parcs temàtics.
Ja tenim els efectes secundaris de la pluja d'idees sobre el Parc Nacional d'Aigüestortes,
#aigüestorm No és fàcil innovar en una tipologia turística molt fràgil i massa previsible. Ja saben: caminar, passejar, admirar i poca cosa més. Aquestes són algunes de les propostes més singulars que ha deixar el brainstorming sobre el Parc.
Els assessors del #teet01 escolliran les tres millors idees, però vostès també poden opinar en els comentaris. I ja saben: Una idea porta a una idea que porta a una idea que porta...
Globus amb fons de vidre. Sobrevolar el Parc amb un globus aerostàtic amb el fons transparent, com els vaixells amb fons de vidre de les Medes. No apte per a persones amb vertigen.
Hotel de fang. El fang és un material tradicional en les construccions del Pirineu. Un petit hotel de fang, gairebé camuflat en la natura, permet viure l'experiència de la nit al Parc i de la textura orgànica del material.
Natura i moda. El PN. pot ser un excel·lent escenari per a les presentacions de col·leccions de dissenyadors locals i internacionals. Fer d'Aigüestortes una referència obligada en la presentació de catàlegs vinculats amb la moda, preferentment amb materials naturals.
Cinc sentits. Una experiència del Parc basada en l'estímul dels sentits: sentir el Parc, olorar el Parc, "degustar" el Parc i palpar el Parc. Descobrir que la natura és molt més que bones vistes.
Rutes solitàries. Un dispositiu amb GPS ofereix a cada visitant un recorregut únic i irrepetible, que té la intenció de posar en valor àrees desconegudes, fomentar la fidelització (cada visita és nova) i sobretot oferir als visitants el valor del silenci.
Làser 3d. Adaptació dels paintballs amb dispositius làser, que no generen cap efecte negatiu a l'espai natural, i ulleres 3D que permeten incorporar la realitat augmentada (óssos, esllavissades...). Adrenalina en el Parc, amb un baix impacte ambiental.
Boy scout training week. Programa de formació orientat al públic infantil. Durant una setmana, un equip de monitors formen els aspirants en orientació, els "senyals" de la natura, els rastres, la flora i la fauna...
Aigüestortes Film Commission. Convertir el PN. en la destinació més preparada per a la filmació d'exteriors de pel·lícules ambientades en espais naturals. Cada pel·lícula seria una excel·lent promoció del Parc.
"Trobem l'animal?". Orientats per un guia, un grup de visitants ha de trobar un animal pel Parc (una vaca, una ovella), en una zona delimitada, a partir dels rastres que va deixant. L'activitat es porta a terme de dia i també de nit.
Turisme de son. Producte orientat a facilitar que els visitants puguin descansar, fer cures de son, en un entorn natural, que combini el contacte amb l'entorn i un cert grau de comfort.
El Parc de nit. Excursió guiada i en silenci pel Parc, amb l'ajut d'un guia especialitzat i d'una llum molt feble, que permeti viure l'experiència de la foscor. Els dies de lluna plena es caminarà sense cap llum artificial.
El bosc de la por. Ambientació del Parc, en la que es poden reviure alguns dels mites ancestrals de la cultura occidental situats en els boscos. Una experiència teatralitzada, amb l'ajut de sons i imatges, que permeti alliberar les nostres pors més ocultes.
Parc naturista. Creació d'una ruta en un sector allunyat del Parc, que permeti atreure el segment naturista. Viure la natura sense roba permet connectar millor amb la nostra condició animal.
Plataforma. "Ara hi caic". La plataforma, situada fora del perímetre del Parc, permet en primer lloc contemplar el paisatge des d'una alçada a la que s'hi accedeix mecànicament per l'interior; després, un joc de tobogans interiors fa baixar els visitants de forma sobtada.
El Parc en ruc català. Més que una visita en cavall, la visita en un ruc català ofereix una altra perspectiva, una marxa molt més relaxada i posa en valor una espècie autòctona.
Aprenent de pastor. Un producte turístic de varis dies, en el que uns pocs visitants poden experimentar el ritme del temps i el pas de les hores de la vida del pastor. 100% Slow tourism
Creat el 1955, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici té arguments per a lluir la seva gestió. És una Zona Natura,
RAMSAR, certificada amb un
EMAS i amb la
Q de Qualitat. Ha creat alguns productes turístics innovadors com els
carros de foc,
els pedals de foc, els
camins vius, el geocaching o el parc per a discapacitats.
Però el portafoli de productes turístics del Parc és limitat. No hi ha molt a fer i les propostes són massa previsibles, molt convencionals. Al turisme natural és on més clarament es manifesta la crisi de la creativitat turística: els mateixos itineraris, les mateixes visites guiades, les mateixes exposicions... El turisme reclama innovació, audàcia, emocions, R+D i només s'ofereix deja vu.
#Aigüestorm és el
brainstorming d'Aigüestortes. Vint grups de treball idearan durant dues setmanes productes al Parc que intenten trencar les lleis del convencionalisme. En aquest mateix post, presentarem les 10 idees més innovadores. Espero que ens ajudeu a escollir els millors esforços de creativitat, que poden ser d'utilitat pel futur del Parc.
Després d'un mes de piulades al
#teet01 hem acumulat més de 5.000 piulades d'uns 200 piulaires. Aquesta és una dada molt rellevant: Hi ha més actors fora de l'aula que dins de l'aula, tot i que "els de dins" són (som) més actius.
Storify ens ha donat l'oportunitat d'aprofitar el capital intel·lectual d'aquesta conversa. I ha demostrat que és una eina molt útil en la gestió docent.
Storify permet construir un relat coherent, una narració que intenti donar resposta a l'interrogat inicial ("Té futur la Costa Brava?"). Com en un assaig convencional. En aquest cas, però, el relat està combinat amb les piulades dels estudiants i també les piulades dels participants externs. Per això, és una forma a mig camí entre l'assaig particular i el treball col·lectiu.
El segon avantatge de l'Storify és la capacitat d'incorporar informació des de fonts diverses, com el twitter, el facebook, el youtube o el flickr. Això permet millorar les habilitats de cerca, combinar registres diferents (no només textuals, sinó també audiovisuals) i aguditzar la capacitat de selecció i el criteri. Entre l'activitat del #teet01 i els registres de la xarxa és fàcil caure en els efectes de la infoxicació. L'eina obliga l'estudiant a escollir les peces que millor encaixin amb el seu discurs.
Aquests són alguns dels treballs més destacats, un bon registre del talent dels estudiants, els futurs professionals del turisme.
Durant molts anys, el turisme litoral s'ha limitat a uns pocs espais propers als principals països emissors, com la Mediterrània septentrional, les platges de California o Florida. Són aquests espais els qui estan buscant la seva identitat en un debat interminable. Però a poc a poc, la geografia del turisme ha vist com el mapa del món es tacava de nous escenaris, de l'Índic, al Pacífic, del Carib a les llunyanes terres d'Oceania. Allà on es combina sol i mar, hi apareix tard o d'hora un complex turístic.
Com són aquests nous escenaris litorals?. Què els diferencia de les velles costes?. Seran l'alternativa a la crisi del fordisme o són els nous espais fordistes?. Les costes del futur seran resorts aïllats del seu entorn?. Han aconseguit els nous mediterranis incloure el paisatge i la cultura en la seva oferta?. Algunes d'aquestes respostes les plantegem al prezi sobre
Els nous mediterranis.
I, naturalment, seguint el fil del #teet01 al twitter.
El diagnòstic sembla parcialment consensuat:
Les destinacions fordistes del litoral estan en crisi. Sabem molt poc més. Discrepem sobre l'abast de la crisi, la seva alternativa, les seves causes estructurals i, per tant, les possibles vies de sortida. Com és tan habitual en ciències socials, coneixem millor el problema que les solucions.
Al
#teet01 intentarem inventariar les estratègies de les destinacions litorals que han arribat a la fase d'estancament del cicle de vida de Butler. "I ara què?" és un catàleg de respostes, que van de l'aposta per la qualitat a la sostenibilitat, el residencialisme, la hiperrealitat o el turisme efímer.
El material de suport amb el que treballarem és aquest:
La seqüència de les sessions es pot consultar a la
presentació pública del Prezi. Us animem a què seguiu el debat i les aportacions al canal de twitter #teet01. I ara què?...
Primers passos de l'experiència #teet01, que s'obre camí a poc a poc. Podeu anar seguint el fil d'aquest projecte amb l'etiqueta del teet d'aquest blog. El primer interrogant que intentarem desvetllar és si la Costa Brava té futur, si hi ha una sortida d'emergència per al turisme fordista.
Avui us vull presentar els assessors del projecte, els experts que ens ajudaran en aquesta travessia incerta. Aquest és el nostre particular
dream team.
- Jaume Marín, una autoritat en màrqueting de destinacions
- Observatori del Paisatge, centre de prestigi internacional (web)
- Montse Peñarroya, un pou de ciència en mkt electrònic (blog)
- Xavier Font, expert en gestió de destinacions
- Oriol Miralbell, professor de la UOC especialista en xarxes
- Toni Ballory, expert en restauració i gestió d'empreses (blog)
- Jordi Casassayas, el referent català en innovació turística (blog)
- Anna Tarragona, ambientòloga a la recerca d'un altre turisme
- Eli Diez, l'experiència en el turisme interior i la sensibilitat
- Tarragona Turisme, referent en innovació de destinacions (blog)
- Lluís Mundet, geògraf especialista en turisme litoral
- Cristina Bubé, responsable del Girona Convention Bureau
- Arkpadoc, els especialistes en la gestió del patrimoni (blog)
- Creci Morales, professora de l'Escola d'Hostaleria de Girona
- Xevi Montoya, director de Playbrand, comunicador (web)
- Ramon Masip, responsable de l'equip de quadricula (web)
- Mun Bau, exploradora dels mitjans socials i el turisme
- Janquim, el Dr. Livingstone de la societat en xarxa (blog)
- Iolanda Bustos, la innovació a la cuina catalana (blog)
- David Ferrando, economista que treballa en la innovació
- Anna Vendrell, tècnica del Patronat Costa Brava Girona
- Damià Serrano, director del Laboratori de Turisme de la DIBA
- Ivan Rodon, l'anàlisi del turisme amb la lògica dels castells (blog)

Iniciem el recorregut del
#teet01 amb el primer dels nostres escenaris, els espais litorals. I, com farem sempre, iniciem el tema amb una pregunta:
Té futur el turisme de Lloret de Mar?. Abans de formular una resposta solvent, haurem de fer un recorregut llarg, entendre com funciona el turisme litoral, analitzar el comportament dels nous mediterranis i avaluar les estratègies de les destacions turístiques madures.
El primer pas és entendre com funciona el turisme litoral, analitzar els mecanismes interns que expliquen la lògica d'aquesta maquinària d'oci. La síntesi del model tradicional la podeu seguir en aquesta presentació; només cal que seguiu la seqüència del
prezi.
Complementarem les sessions amb aquestes lectures:
Esperem les vostres aportacions al twitter, amb el hashtag #teet01. Idees, crítiques, enllaços, preguntes, debats, reflexions, imatges... Té futur la Costa Brava?
04/10/2011 -
teet01
Hem iniciat el primer dia de l'assignatura Tipologies i estratègies dels espais turístics (teet01), un experiment d'
assignatura 2.0 que intenta aplicar alguna de les idees de la web 2.0 a la docència universitària.
- Una assignatura beta permanent
- Una assignatura basada en la intel·ligència col·laborativa
- Una assignatura que fomenta l'actitud activa dels estudiants
- Una assignatura "oberta"
Hi vols participar?
Un dels objectius de teet01 és trencar la frontera artificial que separa la Universitat del "món real". Per això, intentarem que els qui estan "a fora" puguin interactuar amb els qui estem "dins". En certa manera, intentarem que els no estudiants entrin a les aules universitàries i intercanviïn informació, punts de vista, enllaços, dades, dubtes i algunes solucions.
Hi ha moltes formes de participar en teet01:
- La conversa al twitter es farà amb el hasthtag #teet01. Es pot seguir el fil de la discussió, aportar idees, discrepar, incorporar noves mirades o simplement llegir les piulades amb actitud merament voyeur.
- Les persones que ho desitgin poden entrar a formar part del grup d'assessors externs del teet01, un grup de twitter que reuneix tots els comptes de twitter que han manifestat el seu interès per seguir el fil de l'assignatura.
- Podreu interactuar també amb els mateixos estudiants. Aquí teniu el grup dels estudiants de teet01, els professionals del turisme que ve, com La Masia del turisme de la propera dècada.
- Es pot piular en qualsevol moment, però és probable que les majors puntes d'activitat es donin durant les classes. A la meva agenda pública, podeu consultar els horaris de teet01. Participar al #teet01 durant les sessions docents és una forma d'esdevenir estudiant (o professor) a distància.
- Cada nou tema s'inicia amb un interrogant (com ara "és sostenible el turisme sostenible?"). Les respostes sempre són complexes, dinàmiques i controvertides. Incorporar les visions externes és una forma d'enriquir el procés de coneixement.
- Tot el material docent és públic. Al compte de prezi que gestiono podreu consultar les sessions docents, que seran penjades sempre abans de la classe.
- L'assignatura és beta permanent, és a dir, tant els estudiants com els observadors externs poden fer suggeriments sobre la pròpia organització de l'assignatura: temes que es poden tractar, organització de les sessions, innovació docent... Classes en streaming?. Geolocalització?. Delicious?. Formats audiovisuals?...
- En aquest blog, aniré ampliant alguns temes amb nous continguts, debats o materials complementaris, que es poden seguir amb l'etiqueta teet. Hi incorporaré també aquelles referències que m'envieu i que poden ser útils per al desenvolupament de l'assignatura.
- L'eina de síntesi de la informació serà l'storify. Podreu consultar els documents elaborats pels estudiants o bé, podreu crear els vostres propis documents.
- Hem obert una pàgina de facebook, per a lliurar-nos de tant en tant de la tirania dels 140 caràcters. Allà podeu accedir a altres materials complementaris.
Estudiants de turisme, recercadors, turistòlegs, redactors de guies de viatges, caps de màrqueting, gestors d'oficines de turisme, planificadors turístics, curiosos, viatgers a temps parcial, somiatruites, tastaolletes 2.0, professionals dels Matins de TV3, aspirants a Dr. Livinsgtone, bloggers turístics... iniciem el trajecte. Ens acompanyes?.
