Fa uns dies vam presentar Sindicalistes Solidaris, la fundació de cooperació sindical de la UGT de Catalunya. En realitat, i com molts de vosaltres sabeu, no es tracta d’una entitat de nova creació, sinó de l’inici d’una nova etapa de la Fundació Josep Comaposada que, després de quasi 20 anys de trajectòria –i amb permís d’aquest pare del sindicalisme català, un dels fundadors de la UGT l’any 1888 a Barcelona-, hem decidit de canviar-li el nom per fer més identificable la seva tasca i per donar-li un nou impuls.

Què és el sindicalisme sinó solidaritat? Els i les sindicalistes sentim que som coresponsables del que passa al nostre voltant i que no podem restar impassibles davant les injustícies. Per això defensem els nostres companys i companyes a l’empresa dia a dia, per això ens impliquem en la lluita contra les desigualtats a la nostra societat. Durant dues dècades, la Fundació Josep Comaposada ha portat aquest esperit a l’altra banda de la Mediterrània i de l’Atlàntic, desenvolupant una tasca molt important de cooperació al desenvolupament sindical. Amb el suport de la Generalitat i de molts ajuntaments i entitats locals del país, hem promogut sindicats lliures i drets laborals –i, per tant, drets humans- als països del Sud, aportant-hi recursos i, sobretot, experiència i acompanyament.

Què és el sindicalisme sinó democràcia? En moments com aquests, en què sentim impotència i dolor per les imatges de devastació i patiment que ens arriben des d’Haití, pensem que el que cal és ajuda immediata que serveixi per pal•liar les necessitats bàsiques de la població. És cert que l’ajuda d’urgència és vital –i s’ha d’oferir, per descomptat-, però nosaltres creiem que és molt més important un altre tipus d’actuació: aquella que potser no permet palpar uns efectes a curt termini, però que permet, a poc a poc, transformar la societat, l’objectiu final del sindicalisme. Si enfortim el sindicalisme a d’altres parts del món, estem sembrant la llavor de la democràcia i ajudant a fer que creixin la cohesió, la igualtat, els drets, en definitiva, el desenvolupament econòmic i social. El sindicalisme no pot evitar els terratrèmols, però pot construir societats amb fonaments més resistents, perquè les conseqüències no siguin tan tràgiques.

En un món que el 80% de la població no té cap protecció social i que 1.200 milions de persones (sobre)viuen amb menys d’un dòlar al dia, tenim l’obligació moral d’actuar. Però, ho hem de fer també pensant en nosaltres, perquè en un món globalitzat només podem defensar i mantenir els nostres drets si prèviament els expandim a la resta de la població. Davant l’evidència que sempre hi haurà un país amb salaris més baixos que els nostres i una legislació laboral o mediambiental més laxa, només ens queda una sortida: cooperar en el seu desenvolupament. O globalitzem la igualtat o globalitzem la precarietat.

Per acabar: el sindicalisme també és, encara, una convicció de risc a moltes parts del món. L’any 2008, la Confederació Sindical Internacional identificava 76 sindicalistes assassinats arreu.

Per tot això, us vull demanar que us feu socis de Sindicalistes Solidaris. Els treballadors i treballadores, delegats i delegades, seccions sindicals i comitès d’empresa podeu col•laborar en els projectes de la nostra fundació a través de compartir la vostra experiència amb altres sindicalistes i treballadors o mitjançant una aportació econòmica. Us puc ben assegurar que els companys de Nicaragua, El Salvador, Perú, Marroc, Algèria, Palestina o Senegal us ho agrairan.

www.sindicalistessolidaris.org