Molts catalans i catalanes sabíem que el president Montilla és un home de paraula però també un home de poques paraules. En l’acte de presentació del llibre Descobrint Montilla, de Gabriel Pernau, editat per RBA, el notari Juan-José López Burniol es va adreçar al President demanant-li, gairebé exigint-li, que parlés, que parlés clarament, lliurement, que expressés el seu projecte de país, el seu projecte de futur. Afegia Burniol que estava convençut que si el President parlava molta gent -molta més de la que indiquen algunes enquestes adverses- el seguiria. Burniol mostrava el seu convenciment que el pensament íntim del president Montilla connecta amb una gran majoria del país. Jo també ho crec. I també creia que era imperiós, urgent, que el president parlés. I ho ha fet. Ahir a Pinós. Va expressar les seves conviccions personals, allò que el mou a demanar la confiança dels ciutadans de cara a un segon mandat presidencial. Ho feia parlant des del cor de Catalunya amb la voluntat d’arribar al cor de la gent. Joan Subirats en el seu article “Motivos personales” explicava la importància d’un gest com aquest. I avui mateix Borja Vilaseca ens recorda en el seu article “La esencia del liderazgo” quines són les claus més íntimes d’aquesta capacitat de dirigir.

Llegiu, doncs, les paraules del president Montilla a Pinós. Són probablement les més importants que hagi pronunciat en la seva trajectoria política. I llegiu també les cròniques sobre l’acte d’ahir d’Odei A.-Etxearte a El Punt, David Miró a El Periódico de Catalunya, Àngels Piñol a El País i Cristina Sen a La Vanguardia. També és cert que el President Montilla parla més del que pensem tots plegats, però potser no sempre les seves paraules obtenen el ressò que mereixen. Per exemple, la intervenció del President Montilla en el Foro ABC a Madrid dijous passat.

Ahir començava l’esforç d’explicació del president. Fa uns dies va sorprendre amb la designació d’un nou director de campanya, Jaume Collboni i va anunciar la nova composició del comitè de campanya. Aquesta decisió ha estat, en general, molt ben acollida. Però no falten creadors d’opinió que s’interroguen sobre si aquestes cares noves implicaran o no canvis que no siguin estrictament estètics. El cert és que de fa temps el PSC va decidir endegar, precisament a proposta de José Montilla, un procés de renovació que potser està sorprenent justament per no ser un procés traumàtic. D’aquí n’han sortit la renovació de la Comissió executiva del PSC en el darrer Congrés (amb la incorporació, per exemple, de Jaume Collboni i d’alguns dels membres que formen el nou Comitè Electoral), la nova declaració de principis del partit, la iniciativa d’impulsar la Conferència oberta Catalunya Causa Comuna, o la redacció del Programa Marc del partit, encarregada precisament a Jaume Collboni. Aprofito per recordar el meu article d’opinió a El País “Escudella barrejada” de febrer de l’any 2007 i, molt més important, l’esquema del document “Per a un nou impuls del socialisme català” que vaig coordinar per encàrrec de José Montilla i que vàrem publicar l’octubre de 2007 i que va ser recollit en les resolucions de l’11è Congrés del PSC celebrat l’any 2008 (compte! arxiu pesant). Ho dic perquè ningú no pensi que res del que estem fent respon a la improvisació sinó que ha anat madurant al llarg de molts i molts mesos, a partir de l’impuls inicial marcat pel president Montilla. I que no es tracta només de cares noves i d’un nou estil, sinó, sobretot, d’idees noves, d’obertura a la societat i d’oferir el PSC com a instrument per a impusar reformes a tots aquells catalanistes, federalistes i progressistes que vulguin fer camí amb nosaltres.

Sobre aquest nou estil de campanya us convido a llegir els articles de Ferran Mascarell “Estil i substància” i Esther Vera “¿Quién es Collboni?”. Us interessaran també els articles publicats per diverses membres del nou Comitè de Campanya explicant què en pensen de tot això: Iolanda Pineda “Responsabilitat i il·lusió per Catalunya”, Laia Bonet “Animals polítics” i Rocío Martínez-Sampere “Tots som catalanistes”. I també l’anunci de nous canvis, en aquest cas lligats a l’elaboració del programa electoral, en la crònica d’Àngels Piñol “El PSC incorpora a seis jóvenes profesionales para hacer el programa”.

Per comprovar com joventut no està renyit amb experiència em permeto de suggerir la lectura del currículum de Jaume Collboni. En poques línies s’explica una gran experiència: secretari general d’un sindicat d’estudiants, llicenciat en dret, membre d’un Consell de Districte de Barcelona, membre de la direcció de la UGT de Catalunya, coordinador del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi, membre de la Comissió Executiva del PSC, impulsor de l’elaboració del programa marc del partit i, sí, després de tot això, director de la campanya que ha de portar a la reelecció del president Montilla. Un cas clar de “JASP”, recordeu, “Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados”.

Sobre les perspectives electorals m’ha interessat molt la reflexió d’Oriol Bartomeus en el seu article “Hi ha partit?”; també em preguntava sobre aquest tema Miquel Noguer en l’entrevista que em va fer pel diari El País. Sobre el debat al voltant del presumpte esgotament de la via estatutària i del paper de CiU al respecte també m’ha agradat la reflexió d’Oriol Bartomeus “Pura tàctica”. Sobre els recents rumors al voltant de les deliberacions del Tribunal Constitucional, m’ha agradat l’opinió de Miquel Roca en el seu article “Que se vea”. I sobre la feina que fem contra la crisi podeu llegir la meva reflexió a l’article que em publica eldebat.cat “Seguim treballant contra la crisi“.

Sobre política espanyola us convido a llegir l’entrevista a María Teresa Fernández de la Vega que li fan José Manuel Romero i Luis Rodríguez Aizpeolea a El País.

Sobre les accions judicials contra el jutge Baltasar Garzón es pronuncia l’editorial d’El País “Camino del banquillo” i fins i tot l’editorial de The New York Times “Una injusticia en España”. També us interessarà l’opinió de Pilar Rahola “Crusading judge Garzón” i d’El Gran Wyoming “Los enemigos de la verdad”.

Un altre tema provoca un escàndol de proporcions similars al que produeix l’intent de la Falange d’impedir que Baltasar Garzón investigui els crims del franquisme: es tracte del cas Gürtel i del silenci de Rajoy al respecte. Sobre aquesta qüestió podeu llegir l’editorial d’El País “El PP al desnudo” i els articles d’Enric Marín “Correa, Matas i Aznar”, Josep Ramoneda “El PP y el dinero”, Javier Moreno “Ante la corrupción del PP”, Toni Soler “¿Usted también lo haría?”, Gran Wyoming “Desprecio por el sistema” i Gonzalo López Alba “Repolitizar la política”.

Però, com sempre, no hem de perdre de vista que la qüestió fonamental és la crisi econòmica, les seves conseqüències i el que cal fer per sortir-ne com més aviat i més forts millor. Al respecte podeu llegir els articles de Joaquín Estefanía “El final de la tregua”, Mar Díaz-Varela “Zapatero define los límites de la reforma” (laboral), Xavier Vidal-Folch “De cigarras a hormigas”, Josep Oliver “Estalvi familiar i endeutament” i Angel Laborda “Balance provisional del primer trimestre de 2010″.

Us interessarà especialment aquest resum de les mesures aprovades pel govern d’Espanya divendres passat a partir de les converses i els acords de Zurbano.

Amb algunes reflexions que van més enllà de la conjuntura us recomano els articles de Guillem López i Casasnovas “Repartir les càrregues de la crisi”, Joan Majó “Crisis e ideologías”, Jordi Sevilla “El diablo capitalista”, Andy Robinson “Alternativas a la euroausteridad”, Rafael Doménech “¿Recuperación sin empleo?”, Paul Krugman “Gamberros y plutócratas” i J. Bradford DeLong “La reconfortante perspectiva del largo plazo”, i l’entrevista a Flavio Benites, secretari del poderós sindicat alemany IG Metall que li fa Lluís Pellicer a El País-Negocios (de lectura imprescindible pels que volen copiar el model alemany i obliden alguns elements fonamentals de cogestió econòmica).

Sobre l’acord per l’ajut europeu a l’economia grega i altres aspectes rellevants de la política de la Unió Europea us convido a llegir els articles de Jean-Marie Colombani “Un acuerdo necesario”, Timothy Garton Ash “Se para el motor alemán y Europa se estanca”, Josep Borrell “Una arma de dissuasió monetària”, Ulrich Beck “El e-nacionalismo alemán”, l’entrevista a Herman Van Rompuy que li fa Ricardo Martínez de Rituerto a El País i l’article de Diego López Garrido “100 días de presidencia: el rumbo de la Unión”.

Sobre els problemes de l’Orient Mitjà us convido a llegir els articles de Norman Birnbaum “La lucha de Obama por asumir el mando”, Shlomo Ben-Ami “Jerusalén y más allá” i Emilio Menéndez del Valle “Imponer la paz en Palestina”.

Sobre qüestions de debat ideològic us convido a llegir l’article de Michel Rocard “Més lluny amb l’esquerra” (traducció catalana de Raimon Obiols), l’entrevista a Amartya Sen que li fa Sandro Pozzi a El País-Babelia en la que, entre d’altres coses, parla sobre el seu nou llibre “La idea de la justicia” editat per Taurus, amb una idea molt clara: per a reduir la pobresa fa falta l’Estat; l’article de José Luis Alvarez “El dominio político conservador” i el de Federico Mayor Zaragoza “Miedo, rebelión, libertad”, sobre el paper fonamental dels drets humans en la construcció d’un món més just.

Tampoc no us podeu perdre l’article d’Antonio Muñoz Molina “Elogio de la socialdemocracia” en el que parla del darrer llibre de Tony Judt “Ill Fares the Land” i l’entrevista a Mar Jiménez que li fa M. Moreno a l’Avui amb motiu de la publicació del llibre de la Mar “L’economia a examen. respostes a una crisi, editat per Malhivern i que recull vint-i-una entrevistes amb empresaris, polítics i experts catalans que parlen de la crisi. Vaig poder assistir a la presentació del llibre celebrada a l’Ateneu Barcelonès on Josep Cuní i Antoni Castells van fer un gran elogi de la periodista i de la seva obra. Desgraciadament no vaig poder anar a la presentació del llibre de memòries de Joan Reventós “Tal com ho vaig viure 1927-1058″, on Isidre Molas, Manuel Reventós Rovira -fill de Joan Reventós-, Francesc Casares, Raimon Obiols i el president Montilla van recordar la trajectòria del fundador del PSC. Sobre el paper crucial de Joan Reventós en la política catalana i en la unitat socialista podeu llegir l’article de Jordi Font “Emergeix Reventós”.

I acabo amb la recomanació d’un llibre cabdal “A favor d’Espanya i del catalanisme. Un assaig contra la regressió política”, de Joaquim Coll i Daniel Fernández, amb pròleg del president Montilla i epíleg del president Rodríguez Zapatero, editat per Edhasa.

En la pàgina web de l’editorial hi he trobat un breu text que intenta resumir la densitat d’una obra de referència del catalanisme autonomista i federalista en aquest inici del segle XXI: “Joaquim Coll i Daniel Fernández parteixen en aquest assaig de la idea que la disjuntiva entre un major autogovern o una estreta vinculació entre el govern català i l’espanyol és un fals dilema. Resseguint la història de la manera en què des de Catalunya s’ha intervingut en la política espanyola i el tipus de relació que històricament s’ha establert, analitzen les diferents postures adoptades sobretot pels partits i persones amb responsabilitat de govern, així com els resultats obtinguts, per a continuació argumentar a favor alhora d’Espanya i del catalanisme, posant de manifest fins a quin punt poden arribar a ser, no pas contradictoris, sinó complementaris, si bé han d’enfrontar-se a uns plantejaments regressius sorgits en els últims anys en l’espanyolisme més radical”.

Aquest llibre es presenta el proper dimecres, 14 d’abril, a la llibreria Alibri (Balmes, 26, Barcelona), amb els autors, l’editor, Miquel Roca i Junyent i el president Montilla. Valdrà la pena ser-hi.

“Perles” del programa del Polònia emès el 8 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

Avui, Perla 150!!!!!

Felicitats, Núria!

LES PERLES
- Rajoy i Espe fan la prova del cotó per trobar un polític íntegre per anar de número 2 de Rajoy. Deixen un bitllet de 50 € sobre la taula i s’amaguen per veure qui els pilla i qui no! L’únic que no el pilla és perquè no el veu, perquè és cec, oh!

- Això s’ho arreglen entre uns quants, idò, la versió mallorquina d’Això ho arreglem entre tots. (que d’altra banda no s’ho creu ningú, idò).

EL MILLOR
- Montilla i Iceta comencen el porta a porta de precampanya…. a les 6 matí (altament improbable;) per ordre del nou cap de campanya amb 3 consignes: ser positiu, reconèixer algun error i no parlar malament del rival… que mala suerrrrrte, són a casa del Mas!!!

EL PITJOR
- Ai, el Molina, ja no és el que era…

LA FRASE DE LA SETMANA
- Montilla: “Joves, anglesos, i a Salou, què esperàveu, un fòrum literari sobre Gimferrer?”

LA CANÇÓ [Pacto, pacto, pacto!]

ZW 209 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Procés de consulta ciutadana sobre la qualitat de la democràcia

La Direcció General de Participació Ciutadana (DGPC) de la Generalitat de Catalunya està impulsant un procés de reflexió i debat sobre la qualitat de la nostra democràcia i les mesures que, eventualment, s’haurien d’introduir per millorar-la. Es vol promoure un ampli debat públic sobre el foment de la participació ciutadana per tal d’abordar, entre d’altres temes: Què han de fer els poders públics? Quin ha de ser el seu compromís? Què pot fer la ciutadania per exercir la seva capacitat d’intervenció en els afers col·lectius? Quin paper tenen les organitzacions socials? Hi ha àmbits de decisió directa de la ciutadania?

Aquest és un procés de consulta ciutadana que compta amb diversitat de canals i de participants i que ha de facilitar la redacció del Llibre Verd de la Qualitat Democràtica.

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia és l’encarregada de dur a terme la dinamització d’algunes de les taules de debat, convidant diferents persones que han liderat processos de participació per via telemàtica a participar d’un taller de debat amb altres. Es tracta, en aquest cas, d’un grup de debat que pretén recollir les diferents experiències, identificant fortaleses i febleses en l’ús de la tecnologia en la promoció i facilitació del debat, la deliberació i la decisió, així com propostes per a implementar aquests processos de millora de la qualitat democràtica.

Els participants confirmats reben un document marc amb els temes sobre els quals es farà el debat i el llistat definitiu dels convidats. El taller tindrà lloc el dia 19 d’abril a les 18 hores a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia, al carrer Avinyó, número 44 de Barcelona (Ciutat Vella).

ZV (Zona Vídeo). #talkingabout una iniciativa molt interessant impulsada per Ricard Espelt i Gemma Urgell. Del 2.0 a la conversa presencial que, a través d’un breu vídeo, es comparteix en xarxa. Tota la informació sobre el projecte i una d’aquestes converses en les quals vaig tenir el plaer de participar. Animeu-vos a dir-hi la vostra.